dimecres, 24 de setembre de 2008

Rafael de Casanova i Comes.

Unitat Nacional Catalana va fer l'ofrena floral al peu del monument a Rafael de Casanovas, amb aquest homenatge volem recordar als lluitadors per la Llibertat de Catalunya.


Biografia:


Era fill de Francesc Casanova i Solà, propietari rural i antic batlle de Moià, i de Maria Comes i Sors. Va estudiar dret a l'Estudi General de Barcelona, professió que va exercir fins a ser escollit tercer conseller durant la Guerra de Successió Espanyola. En 1696 es casà 
amb Maria Bosch i Barba.

El 25 de gener de 1706, per mort del conseller tercer de Barcelona, Jacint Lloreda, correspongué a Casanova d'ocupar el càrrec. Un any més tard, el 6 de febrer de 1707, l'arxiduc Carles el nomenà ciutadà honrat. Amb aquest títol assistí a les sessions del Braç reial de la Junta de Braços, inaugurada a Barcelona el 30 de juny de 1713. Entre les primeres mesures adoptades figurà, l'11 de juliol de 1713, la creació de la Junta Secreta de cinc persones destinada a estudiar les propostes emeses pel tinent mariscal Antoni de Villarroel, cap de les forces catalanes. Un d'aquests cinc membres va ser Rafael Casanova.

Estàtua en honor a Rafael Casanova a Barcelona
El 25 de juliol de 1713 les tropes de Felip V de Castella ataquen Barcelona i les defenses de la ciutat resisteixen. El 30 de novembre de 1713, Casanova és nomenat conseller en cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milícia ciutadana, que era la base més nombrosa de la guarnició, i el títol de cap militar de la plaça. Un any més tard, la situació de la plaça era desesperada a causa de la manca d'aliments i pólvora i la gran quantitat de ferits. Tot i així, les defenses superaren els assalts del 12, 13 i 14 d'agost, on Casanova va ser-hi present. Davant la desesperada situació de la plaça, el duc de Berwick, comandant de forces assaltants, proposà la rendició el 3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en què es trobaven i anunciant que la reserva de pólvora no cobria sinó les necessitats de dos o tres dies, exposà a l'assemblea de la Junta de Braços la conveniència de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i la lluita continuà.
El dia de l'assalt final de les tropes borbòniques, l'11 de setembre, Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eulàlia, venerada pels barcelonins, per tal de donar ànims als defensors. Segons la tradició aquesta senyera només podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Durant l'assalt va ser ferit per una bala a la cuixa. A Casanova se'l traslladà al col·legi de la Mercè, on se li practicà una primera cura. Després de caure la ciutat en mans de les forces borbòniques, Casanova va falsificar el certificat de la seva defunció i va fugir de la ciutat disfressat de frare.
Un cop fora de Barcelona s'instal·là a Sant Boi de Llobregat, on va seguir exercint com a advocat fins al 1737, any en què es va retirar. El 1719 va ser amnistiat públicament per Felip V. Morí el 1743 a Sant Boi de Llobregat.

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.