Tenia 101 any i deixa un camí d'activisme cultural i polític compromès amb la nació
 |
| Lluís Bausset rebent el Miquelet d'Honor el 2010 |
l mestre, activista i polític
Josep Lluís Bausset
s'ha mort avui a Alcúdia amb 101 any. La seva llarga trajectòria de
compromís cívic amb la nació el va portar a rebre molts homenatges i
reconeixements els últims anys de vida. Fou un amic inseparable de Joan
Fuster, Vicent Ventura i Manuel Sanchis Guarner, i va contribuir a
fundar el Partit Socialista del País Valencià, Acció Cultural del País
Valencià i l'Agrupació Valencianista la Senyera, entre altres
iniciatives.
Bausset va néixer el 1910 a Paiporta (Horta) i
els primers anys de vida els va passar entre el poble natal i Alcúdia.
Els anys vint del segle passat es llicencia en Farmàcia a Madrid, però
poc temps després ja és reconegut com un ferm defensor de la llengua i
apareix com a signant, el 1932, de les Normes de Castelló en
representació de l'Agrupació Valencianista Escolar.
Poc
després, a Alcúdia funda l'Agrupació Valencianista la Senyera amb una
quinzena de membres dels quals ell era l'únic que demanava l'estaut
d'autonomia per al País Valencià. La resta de membres demanaven
directament la independència, influïts per les tendències d'Estat Català
al Principat.
Després de la guerra dels tres anys,
Bausset és depurat pel franquisme i passa un mes a la presó, a la
vegada que queda inhabilitat per exercir de mestre, encara que ell
continua fent classes clandestinament de Física i Química a València.
Durant l'estada a València, coneix Joan Fuster, que el defineix com 'un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià',
i es fan amics inseparables fins a la mort del de Sueca el 1992. A
partir de la seva coneixença, Bausset participarà a les tertúlies més
conegudes i animades del valencianisme.
Bausset també
coneix i fa amistat amb Vicent Ventura, gràcies al qual comença a
escriure articles al Levante, primer esporàdicament i, després, amb
certa constància. L'últim article de Bausset a Levante és del febrer
d'enguany i porta per títol '
300 anys de País Valencià'.
El
1955 recupera, per oposicions, la seva plaça de mestre i l'exerceix a
llocs com Tortosa, Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet i Carcaixent. A
partir d'aquell moment, Bausset organitza tertúlies sobre política,
llengua i cultura a Alcúdia. El 1974 participa en la fundació del PSPV,
de la mà de Vicent Ventura. En aquell moment, el partit té una forta
vinculació amb la defensa nacional del País Valencià i reivindica la
unitat històrica i cultural dels Països Catalans.
El 1979
participa en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
Contribueix en la celebració de les primeres edicions dels Premis
Octubre i participa en el Primer Congrés d'Història del País Valencià i
en les diverses campanyes del Secretariat per a l'Ensenyament de
l'Idioma.
Premis i homenatges
La
Universitat de València li va atorgar el premi Ventura al compromís
cívic l'any 2000. També aquell any, la Fundació Lluís Carulla li va
donar el premi d'actuació cívica i va rebre el Premi Valencià de l'Any
de la Fundació Huguet. La Fundació Ernest Lluch li va fer un
reconeixement en nomenar-lo membre del seu comitè d'honor. L'Ajutmanet
d'Alcúdia, poc temps després, li va dedicar un carrer amb el seu nom.
El
2010, quan Bausset fa 100 anys, moltes entitats aprofiten per retre-li
homenatges. Un dels més destacats va ser el d'ACPV, que va celebrar
una jornada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb Eliseu
Climent, president d'ACPV; Robert Martínez, batlle d'Alcúdia; i Jordi
Pujol, ex-president de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.
També
l'homenatgen la Societat Coral el Micalet, amb el Miquelet d'Honor
extraordinari, i Escola Valenciana, durant les Trobades d'Escola en
Valencià.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
