Unitat Nacional Catalana va fer l'ofrena floral al peu del monument a Rafael de Casanovas, amb aquest homenatge volem recordar als lluitadors per la Llibertat de Catalunya.
Biografia:
amb Maria Bosch i Barba.
El
25 de gener de
1706, per mort del conseller tercer de Barcelona, Jacint Lloreda, correspongué a Casanova d'ocupar el càrrec. Un any més tard, el
6 de febrer de
1707, l'
arxiduc Carles el nomenà
ciutadà honrat. Amb aquest títol assistí a les sessions del
Braç reial de la Junta de Braços, inaugurada a Barcelona el
30 de juny de
1713. Entre les primeres mesures adoptades figurà, l'
11 de juliol de
1713, la creació de la Junta Secreta de cinc persones destinada a estudiar les propostes emeses pel tinent mariscal
Antoni de Villarroel, cap de les forces catalanes. Un d'aquests cinc membres va ser Rafael Casanova.
Estàtua en honor a Rafael Casanova a
Barcelona
El
25 de juliol de 1713 les tropes de
Felip V de Castella ataquen Barcelona i les defenses de la ciutat resisteixen. El
30 de novembre de
1713, Casanova és nomenat conseller en cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la
Coronela, la
milícia ciutadana, que era la base més nombrosa de la guarnició, i el títol de cap militar de la plaça. Un any més tard, la situació de la plaça era desesperada a causa de la manca d'aliments i pólvora i la gran quantitat de ferits. Tot i així, les defenses superaren els assalts del 12, 13 i 14 d'agost, on Casanova va ser-hi present. Davant la desesperada situació de la plaça, el
duc de Berwick, comandant de forces assaltants, proposà la rendició el
3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en què es trobaven i anunciant que la reserva de pólvora no cobria sinó les necessitats de dos o tres dies, exposà a l'assemblea de la
Junta de Braços la conveniència de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i la lluita continuà.
El dia de l'assalt final de les tropes borbòniques, l'
11 de setembre, Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eulàlia, venerada pels barcelonins, per tal de donar ànims als defensors. Segons la tradició aquesta senyera només podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Durant l'assalt va ser ferit per una bala a la cuixa. A Casanova se'l traslladà al col·legi de la Mercè, on se li practicà una primera cura. Després de caure la ciutat en mans de les forces borbòniques, Casanova va falsificar el certificat de la seva defunció i va fugir de la ciutat disfressat de frare.
Un cop fora de Barcelona s'instal·là a
Sant Boi de Llobregat, on va seguir exercint com a advocat fins al
1737, any en què es va retirar. El
1719 va ser amnistiat públicament per Felip V. Morí el
1743 a Sant Boi de Llobregat.
