L'Onze de Setembre, els companys del Partit Republicà Català (RC) i d'Unitat Nacional Catalana (UNCat) vam reunir més d'un centenar de persones al monument dedicat al resistent Josep Moragues, exemple d'integritat patriòtica i de combatent català contra l'ocupació espanyola.
L'acte tingué lloc a les 12 del migdia, a Barcelona, davant del Museu d'Història de Catalunya, i va comptar amb els parlaments de Xavier Andreu, membre del Secretariat Nacional d'UNCat, que glossà sobre la figura de Moragues com a exemple pels catalans d'avui, i del Secretari General de l'RC, Carles Bonaventura, qui va tractar sobre la necessària unitat de l'independentisme català, i d'avantpossar l'eix nacional i identitari per davant dels eixos i matisos ideològics de cadascú.
El Secretariat Nacional d'UNCat valora molt positivament aquest acte, sobretot pel que representa com a expressió d'una voluntat inequívoca d'avançar units cap a un Front Patriòtic per la independència.
Videos:
UNITAT NACIONAL CATALANA:
http://www.youtube.com/watch?v=bN_QC4ysnD4
PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ:
http://www.youtube.com/watch?v=4-8fUoffoDc
http://www.youtube.com/watch?v=2a70vaEs7uQ
BIOGRAFIA:
(Un dels patriotes mes injustament tractats, ho va donar tot per la causa i resta quasi amb l'oblit)
El motiu d’aquest tríptic és divulgar i donar a conèixer alguns trets bàsics de la vida d’un home, en Josep Moragues, heroi de la Guerra de Successió i fill de Sant Hilari, que forma
part de la llista de personatges il·lustres de la història de Catalunya.Josep Moragues i Sobrevia, que més endavant signarà ... i Mas (1669-1715) va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pagès propietari quan, per diverses circumstàncies,es veié implicat en els moviments que es donaven a diferents llocs d’aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català.
Casat amb Cecília Regàs, d’Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d’Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entroncà amb els que s’anomenaren “vigatans”, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l’exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s’accentuà amb la designació del monarca borbó Felip V com a rei d’Espanya a la mort, sense descendència, del darrer àustria, Carles II, l’any 1700, malgratque Catalunya el reconegué a les Corts de Barcelona de 1701.
Sota els auspicis de mantenir una política d’equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s’havia buscat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Seria la Guerra de Successió.
Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte de la capella de Sant Sebastià, que havia de portar al pacte de Gènova, compromís dels catalans d’aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705). D’aquesta manera els vigatans prenien una posició contrària a la dels felipistes, coneguts com botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats. Ben aviat ascendí en l’escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d’Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort.
La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota d’Almansa (1707) l’avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península, i per tant el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d’Àustria el 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats en aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador. El Tractat d’Utrech (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs rescindien l’aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats.
Els dirigents catalans d’aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se’ls presentaven de mantenir l’estatus anterior al conflicte. El 1713, Moragues rendeix Castellciutat als Borbó però seguirà lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigué l’11 de setembre del 1714. Home d’acció i contrari a una solució personal fàcil que se li oferia, el 1715 fugia amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març. Moragues fou jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció que deia:
“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.”
Hi restà dotze anys. En Josep Moragues dedicà gran part de la seva vida a la lluitaen defensa de la identitat del poble català i per la seva gesta es convertí en heroi i màrtir de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada