JOSEP TRUETA- CIENTÍFIC O CIRURGIÀ?

Josep Trueta va nàixer al Poble Nou de Barcelona l'any 1897, de pare lleidatà i mare de Sabadell. Originàriament els Trueta eren de les altes comarques del Pallars i l'Urgellès. El mateix cognom de Trueta vol dir truita de riu en parts de la Vall d'Aran. Ho fem constar perquè ell estava molt orgullós de la seva procedència, detall que mai no oblidaria. Era fill de metge i nét de farmacèutic, cosa que el va influenciar moltíssim a l'hora de decidir-se per una professió. En realitat, ell volia ser pintor – cosa que feia força bé, però el seu pare li va fer veure que de pintors n'hi ha que es moren de gana si no tenen èxit – i que per tant, primer estudiés medicina, i després ja veurien. L'any 1921, després d'haver estudiat a la Universitat de Barcelona i fet les pràctiques a l'Hospital de la Sta.Creu, va haver d'anar a Madrid per llicenciar-se , cosa que ja no li va fer gràcia. Per què s'havia d'anar a Madrid – per què no es podia llicenciar a Barcelona?
En les seves memòries ("Fragments d'una vida") ell mateix ja dedica tot un capítol al seu desvetllament catalanista. Malgrat certa reticència per part de la seva família, als 12 o 13 anys el seu avi, el més reticent, un dia digué: "a aquest noi li està agafant la ceba !" Ja se li notava. Ell mateix diu "encara estudiava el batxillerat quan...començàrem a assistir a manifestacions catalanistes públiques", cosa que no va deixar de fer fins ben entrat en l'estudi de la medicina per manca de temps, no per cap canvi d'opinió.

Josep Trueta va començar a treballar com a cirurgià general fins que cap a l'any 1922 el seu mestre el Dr.Corachan, el va endinsar en el tractament quirúrgic de les extremitats – o sigui, traumatologia. Ja l'any 1929, seguint i modificant estudis que havien fet predecessors seus, va tractar un dit malmès d'un obrer amb el tractament de les ferides de guerra que, anys més tard, tanta fama li havia de aportar. Breument, eren cinc punts: neteja de la extremitat afectada, incisió suficient , extirpació de tot el teixit malmès, taponar el lloc de la ferida amb gassa i/o cotó fluix i , finalment cobrir amb un embenatge de guix. Aquest tractament, que al cap dels anys es va anar fent servir arreu , en ferits de guerra, bombardejos , laborals o de carretera, acabà es pot ben dir, amb la gangrena gasosa. A més, un cop operat, el pacient no patia – cosa molt important per a Josep Trueta.

No cal dir amb quina immensa quantitat de ferits va poder anar perfeccionant el tractament durant la Guerra Civil, i va ser el que el va portar a Anglaterra l'any 1939 quan es va exiliar– país on va viure i treballar fins l'any 1967 quan, jubilat de la càtedra de Cirurgia Ortopèdica de la Universitat d'Oxford per edat, va tornar a la seva estimada Catalunya. Tanta enyorança – finalment convertida amb gran decepció . Primer, perquè havien passat 29 anys , i tot Europa havia canviat. Però sobre tot, pel fet d'haver-hi una dictadura cruel, especialment per Catalunya on fins i tot la seva llengua, tan estimada per Trueta, era prohibida i maltractada. El fet d'haver-se exiliat ell l'explica així : "Jo sabia que amb l'entrada de l'exèrcit de Franco, Catalunya seria espiritualment aixafada. Jo no podria aguantar en silenci la persecució i, si no volia caure fora de les lleis, me n'hauria d'anar." Bé que va fer en marxar, car les tropes invasores el van anar a cercar a casa seva i qui sap què li hauria passat si li haguessin trobat.

Com a catedràtic de la famosa Universitat d'Oxford va gaudir del gran hospital Nuffield Orthopaedic Centre, on a més a més de ferits disposava de laboratoris on ell i els seus deixebles varen fer una tasca enorme que va resultar amb descobriments i nous tractaments, com la doble circulació renal, poliomielitis, scoliosi, l'estimulació de llargària de l'os, osteoartritis, circulació de la sang dins de l'os, malaltia de Perthes, etc.etc. La tasca que més el va ocupar cap a la fi de la seva vida va ser de demostra que l'origen de l'os és la sang. Per diversos d'aquests estudis va ser nomenat, al menys dues vegades, pel Premi Nobel de Medicina, sense aconseguir-lo. Li hagués fet molta il.lusió guanyar-lo , no per ell, sinó pel que hauria representat per Catalunya.
Josep Trueta va estar casat amb Amèlia Llacuna 52 anys amb completa devoció i amor. Varen tenir tres nenes i un noi – per desgràcia el nen va morir als 5 anyets d'una pneumònia- pèrdua de la que mai es varen refer. Segurament els molts deixebles que va tenir el van ajudar a ell a suportar l'absència de l'hereu. Es van tenir afecte mutu amb tots els deixebles.

Si algú encara dubta de la catalanitat de Josep Trueta només ha de tenir en compte com i quan va escriure el seu llibre d'amor a la seva terra– "The Spirit of Catalonia" – publicat l'any 1946 en anglès i traduït al català, primer a Mèxic l'any 1950 i revisat i publicat a Catalunya l'any 1977, del qual se n'han fet més de 20 edicions. Volia demostrar als anglo-saxons que no tots els "espanyols" anaven ficats al mateix sac – volia descriure la contribució dels Països Catalans a la cultura universal.
L'any 1976, als 79 anys, el van fer doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona amb gran joia seva . En donar les gràcies , va dir les últimes paraules en públic de la seva vida. Va acabar dient: "La llibertat es consubstancial en la meva vida. Aquest acte significa el vertader retorn a la meva terra, que vaig deixar perquè no volia veure morir la llibertat del meu país."
Trueta va morir el dia 19 de gener del 1977 – mesos abans de complir 80 anys. La seva estimada muller havia mort 15 mesos abans. Després del funeral a Sta.Maria del Mar, conduït pel seu amic el Pare Abat de Montserrat Cassià Maria.Just, va ser enterrat al cementiri de Santa

Cristina d'Aro, on els veïns havien col·locat una enorme pancarta que deia:

TRUETA HA MORT. CATALUNYA PLORA.

Amèlia Trueta