Homenatges als germans Badia

 

Miquel Badia. Vida i Mort d'un líder separatista.

Enguany per recordar Miquel Badia ho fem amb la biografia publicada al 2011 de Fermí Rubiralta. Si no el teniu us el podeu descarregar en PDF de manera gratuïta.

Aquesta és la biografia política d’un líder separatista: Miquel Badia i Capell (1906-1936). Des del seu ingrés a Estat Català, el 1922, fins al seu assassinat, a mans de pistolers de la FAI, el 28 d’abril de 1936, protagonitzà catorze anys de gran transcendència pel moviment separatista: participà directament en l’intent de regicidi conegut com el complot de Garraf, patí una llarga condemna a presidi, preparà la insurrecció nacional del Sis d’Octubre de 1934 i conegué encara la clandestinitat i l’exili. Catorze anys en els quals, donant per bo l’apel·latiu de “capità collons”, recorregué tots els esglaons de la lluita política, i, sobretot, donant forma orgànica als joves separatistes darrere les sigles de les JEREC, encapçalà l’estratègia de “nacionalitzar” el país, tot preparant el camí cap a la independència.


Fermí Rubiralta (L’Hospitalet, 1959)
Llicenciat en Història Contemporània per la UB i doctor en Ciències Polítiques per la EHU. Ha estudiat en profunditat la història de l’independentisme català en obres com ara: Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974) (1988), Joan Cornudella i Barberà (1904-1985) (2003), Una història de l’independentisme polític català (2004), Daniel Cardona i Civit (1890-1943)(2008) o El Partit Nacionalista Català (1932-1936). Joc polític i separatisme (2010).

Fotos de l'acte d'homenatge als germans Badia al Fossar de les Moreres

Les intervencions foren:

 

-Ofrena floral d'Estat Català
-Lectura de Teresa Clota d'Indrets del Record
-Intervenció Jordi Miravet del Memorial 1714
-Parlament de l'historiador Tomàs Callau
-Lectura d'adhesions
-Participà una representació del Regiment Pirinenc
-Coral el Poble que canta dirigida per Jordi Llobet

Jordi Llobet amb la coral Poble que canta

Parlament d'en Jordi Miravet, president del Memorial1714 on cada diumenge es celebren actes d'homenatge

Jordi Miró president d'Estat Català a la cloenda

Parlament d'Andrea Faedda en representació de l'independentisme sard

Parlament Tomàs Callau

Presència de l'associació de recreació del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya

Homenatge als germans Badia

Miquel i Josep Badia

Els dies previs al 28 d'abril de 1998, quan els germans Badia foren assassinats feia 62 anys, Estat Català va fer corre entre els joves nacionalistes més punyents dels anys 90 aquest anunci d'aquest acte en memòria dels germans assassinats per la FAI

 

Documentació obtinguda gràcies a la familia de Martí Torrent

El crim dels germans Badia

Publicació de La Vanguardia sobre la mort dels germans Badia l'agost del 2003

Acte d'homenatge d'UNC, el setembre del 2000

Acte d'homenatge d'UNC, el setembre del 2000 del diari el Segre

Recordant als germans Badia

Article de Joan Bertran i Déu, de la revista AVANT nº5 de l'any 1978 

Venturós el poble que sap honrar els seus màrtirs. Els màrtirs caiguts per honor i glòria de la comunitat de la qual ells en foren ciutadans.

Suarà hom acaba de rememorar l’aniversari de l’abatiment dels germans Badia. Miquel Badia. Josep Badia. 

Evidentment, la càrrega d’odi era contra Miquel. El seu bon germà Josep, identificat però no endinsat en les tasques polítiques, mogut per doble sentiment fraternal acompanyava Miquel sabent la sentencia que sobre ell pesava. Ambdós germans caigueren abraçats a poc metres de la sortida de llur domicili. Dos individus els disparaven per l’esquena; cara a cara mai no s’havien atrevit. 

Els qui prou intensament coneixíem Miquel Badia sabíem de totes les facetes de que n’era capaç el seu arravatat temperament; frenètic, audaç a ultrança. Aquestes personals condicions les posava –perquè n’era inspirat- al servei de Catalunya. 

Són innombrables les anècdotes, els episodis, que sadollen a la biografia del malaguanyat patriota. Podríem omplir-ne pàgines. En aquest breu espai voldríem significar tota la valor ideològica d’aquell ciutadà que pels seus adversaris era estigmatitzat de feixista, adversaris que paradoxalment actuaven de manera ben simptomàtica: àdhuc menyspreant la llengua catalana. 

Actualment bé ens caldria el reviscolament d’un nou Miquel Badia amb un cos de guardadors de l’ordre com els que amb ell col·laboraven. Catalunya ho agrairia. I la democràcia també.

Be Negre, imatge del maig de 1936