Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris General Moragues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris General Moragues. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de març del 2021

General Moragues

Bust del Gral. Moragues a la seu de l'associació Memorial 1714
Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715

Josep Moragues, juntament amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte dels Vigatans a la capella de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705, que havia de portar al pacte de Gènova, el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705) i es van armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.  Moragues es destacà i assolíprestigi com a cabdill de grups armats, comandant la companyia de miquelets que actuaren obertament controlant les comunicacions des de l'interior fins a Barcelona derrotant les tropes borbòniques al combat del Congost.

Fins al 1707 fou coronel d'un regiment de cavalleria, any en què fou nomenat general de batalla, comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d'Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època se situa el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort (Pallars Sobirà). 

Després de que els interessos internacionals fessin un gir contrari als interessos de Carles III ens trobem amb el Tractat d'Utrecht (1713) que deixarà Catalunya sola front Felip V i França. Els dirigents catalans no s'arronsaren i varen continuar la guerra davant de les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte.
El 28 de setembre de 1713, el general Moragues rendeix Castellciutat als borbons, però després d'un breu retir a Sort, a primers de maig va decidir tornar al combat i amb la gent que va poder recollir va provar, inútilment, de bloquejar Castellciutat l'11 de febrer. El general Vallejo, que va intentar sufocar la rebel·lió va prendre ostatges, entre ells a la dona de Moragues, tot i que van ser rescatats el 24 de juny 1714. Moragues es va concentrar en la defensa del Pallars a les ordres del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt des del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el Setge de Barcelona. És per aquest motiu que el general Moragues no lluità ni en el setge de la capital catalana ni estigué present a Barcelona durant la batalla de l'11 de setembre del 1714.

El 18 de setembre del 1714 Moragues s'acollí a la capitulació de la fortalesa de Cardona i es va tornar a retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort. Al cap de poc fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li requisà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, intentà embarcar-se cap a Mallorca, que encara estava lliure de l'ocupació borbònica. Amagat a Montjuïc fou traït quan intentava fugir i pres a Barcelona el 22 de març de 1715. Posteriorment seria jutjat en un procés sumaríssim i torturat i executat el dia 27 del mateix mes de març de 1715.

El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip van ser executats de manera infamant el 27 de març del 1715. Al general Moragues no se li reconegueren els honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat, per tal de complir la triple condemna de mort que rebé.


dimecres, 27 de març del 2019

En memòria del General Moragues

(Sant Hilari Sacalm, 1669 – 27 de març Barcelona, 1715) 

Va ser un militar, que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió, i Fill Il·lustre de Sant Hilari Sacalm.

Josep Moragues i Sobrevia, que més endavant signarà Josep Moragues i Mas, va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pagès propietari quan, per diverses circumstàncies, es veié implicat en els moviments que es donaven a diferents llocs d’aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català.

Casat amb Cecília Regàs, d’Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d’Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entroncà amb els que s’anomenaren “vigatans”, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l’exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s’accentuà amb la designació del monarca Borbó Felip V com a rei d’Espanya a la mort, sense descendència, del darrer Àustria, Carles II, l’any 1700, malgrat que Catalunya el reconegué a les Corts de Barcelona de 1701.


Mini-documental: podeu veure aquest documental/entrevista a l'historiador Antoni Pla de Vall aquí

La Guerra de Successió
Sota els auspicis de mantenir una política d’equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s’havia buscat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Seria la Guerra de Successió.

Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte dels Vigatans a la capella de Sant Sebastià, que havia de portar al pacte de Gènova, el compromís dels catalans d’aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705). D’aquesta manera els Vigatans prenien una posició contrària a la dels filipistes, coneguts com botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats.

Fins el 1707 formà part del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, el regiment d’elit català de l’exèrcit, i ben aviat ascendí en l’escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d’Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort (Pallars Sobirà).

La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota a la batalla d’Almansa (1707) l’avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península, i per tant el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d’Àustria el 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats a aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.

El Tractat d’Utrecht (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs rescindien l’aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans d’aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se’ls presentaven de mantenir l’estatus anterior al conflicte. El 1713, Moragues rendeix Castellciutat als borbons però seguirà lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigué després del Setge de Barcelona l’11 de setembre del 1714.


Acabada la guerra
En acabar la guerra es va retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort, on es mantenia allunyat de la política. Al cap de poc, fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li requisà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, intentà embarcar-se cap a Menorca, recentment esdevinguda possessió britànica. És reconegut pel capità del vaixell, que el retorna al port de Barcelona. Amagat a Montjuïc, a l’espera d’un segon vaixell, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març.


Judici i mort
Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip, foren jutjats, torturats i morts de manera infamant el dia 27 de març de 1715. Se’ls van retirar públicament tots els honors militars, se’ls descalçà i foren vestits amb una camisa de penitent, arrossegats posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, on foren morts a la forca i esquarterats.

El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia:

“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.”
Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar fins al cap de dotze anys (març del 1727).


El record del general Moragues
Josep Moragues és recordat com a un dels mes importants defensors de la causa catalana a la guerra de successió. Això fa que molts l’hagin considerat com a heroi i màrtir de Catalunya. Encara avui, es un símbol de catalanitat per molta gent. El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm erigí l’actual monument que es pot veure a la plaça Josep Moragues, obra de l’escultor Domènec Fita.


dimecres, 8 d’abril del 2015

dijous, 26 de març del 2015

ACTES D’HOMENATGE AL GENERAL MORAGUES


Josep Moragues i Mas (Joanet – Sant Hilari Sacalm, 28 febrer 1669 - Barcelona, 27 març 1715)
Volien venjar la seva fidelitat a la causa catalana, produir terror als catalans i mostrar tot el poder del règim borbònic d’invasió i de repressió. Se'l reconeix com a heroi i màrtir i simbolitza l’esperit patriòtic dels catalans en la seva lluita per la llibertat.








Divendres, 27 de març de 2015, el dia que fa 300 anys de la seva execució
Al Pla de Palau:
 A les 12 del migdia:
Ofrena floral. Lectures. Poema General Moragues, de Jordi Bilbeny

Memorial 1714. Plaça del Fossar de les Moreres, 2-4, baixos
A les 5 de la tarda:
. Ofrena floral al bust del General Moragues que presideix la seu del Memorial 1714.
. Interpretació de l’himne El cant del poble
. Lectura de poemes: General Moragues, de Jordi Bilbeny
                               Magdalena de Moragues, d’Antoni Fortuny
. Actuació del cantant Salvador Molins, veí del Fossar.
. Jaume Arnella, cantant i folklorista, interpretarà Romanço del General Moragues
  Obsequi per a tothom:
- Opuscle de record i homenatge: General Moragues.  
-  Romanço del General Moragues, de Jaume Arnella.

Perenne Fossar de les Moreres. Indrets del Record




Memorial 1714. A les 6 de la tarda:
. Parlament-Col·loqui del Sr. Francesc Riart, il·lustrador i investigador de la vestimenta
militar: “La representació en imatges del General Moragues, i d’altres personatges de la
nostra història”

Born Centre de Cultura. (Han desconvocat la conferència  programada per les 7 del
vespre: “El General Moragues”, a càrrec del Dr. Antoni Pladevall)
Assamblea Nacional Catalana (territorials de la zona) a Pla de Palau:
A les 19:30h minut de silenci per les víctimes de l'accident aeri, comunicat del Secretariat Nacional i Cant del Segadors




Dissabte, 28 de març

Pla de Palau. Monument al General Moragues

 
 A les 12 del migdia: Acte d’homenatge al General Moragues
. Ofrena floral al monument.   
. Parlaments dels representant de les entitats col·laboradores.
. Actuació d’El poble canta.
  Organització: Comissió d’Homenatge al General Moragues, La Xarxa d’Entitats.
  Assamblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Memorial 1714.
  Faran escorta d’honor dos Mossos d’Esquadra amb uniforme de gala.


Born Centre Cultural.
A les 6 de la tarda:
           -K.O.L. 1714. Espectacle infantil. Gratuït


Diumenge, 29 de març
Fossar de les Moreres. Al Pebeter d’Homenatge.

A les 11 del matí: Anunciament de l'acte de Vibrant per la ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona i Miquelets de Girona - Regiment de Sant Narcís recorreran en formació el Fossar de les Moreres i la Plaça del Born convocant tothom a aquest a l'acte de dos quarts d'una organitzat per Vibrant.

A les 12 del migdia:
  . Ofrena floral setmanal, dedicada al general Moragues.
  . Lectura de textos d’homenatge. Cant d’Els Segadors.
    Perenne Fossar de les Moreres. Indrets del Record.
Born Centre Cultural: Diada del general Moragues 
Matí, a partir de 2/4 de 12: Activitats de recreació històrica amb les associacions culturals
Miquelets de Catalunya.

A les 12:30 del migdia: Acte d'homenatge al General Moragues.
Organització: Vibrant

A les 6 de la tarda:
 . Conferència de l’historiador Antoni Muñoz i de l’escriptor Albert Sánchez Piñol:
“Noves dades i informacions sobre el general Moragues”.    

A les 7 del vespre:
 . Documental. El general Moragues, l’heroi oblidat.   Gratuït.


   Fulletó 300 anys des de l'execució del general Moragues

dimecres, 4 de febrer del 2015

EL GENERAL MORAGUES, NOVES APORTACIONS DOCUMENTALS, A CÀRREC DE L’INVESTIGADOR I EXPERT EN LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ANTONI MUÑOZ GONZÁLEZ.

El proper dijous dia 12 a les 7 del vespre al local del Memorial 1714 del Fossar de les Moreres de Barcelona tindrem l'oportunitat d'escoltar l'investigador  Antoni Muñoz, que ens donarà a conèixer  el que ha trobat sobre el General Moragues en les seves darreres recerques.

Cliqueu amb el botó dret i "Visualitza la imatge" per fer-la més gran



dimarts, 21 d’octubre del 2014

General Moragues

Articles de la revista Estel Blanc d'Estat Català:

Estel Blanc 2na època nº4 - 9 de setembre de 1998 


Estel Blanc 3ra època nº1 - 21 d'octubre de 2001


dissabte, 19 d’octubre del 2013

Homenatge al General Moragues

Vull agrair públicament i amb tota la intensitat de que sóc capaç que l'actual consistori de Barcelona, encapçalat per l'alcalde, sr. Xavier Trias, hagi fet possible finalment que la ciutat de Barcelona restitueixi amb tots els honors la figura del General Moragues, Heroi de Catalunya, amb la inauguració que avui hem fet del monument a Pla de Palau.

Han estat 30 anys des que la societat civil va impulsar aquest monument. L'ajuntament de Barcelona en mans del PSC, i amb els seus diferents aliats, MAI va autoritzar-ne la instal·lació.

Avui s'ha posat fi a aquesta vergonya. I el General Moragues té, a la ciutat de Barcelona, al mateix lloc on el seu cap va ser exposat vilment durant 12 anys dins una gàbia, al Pla de Palau, on hi havia el Portal del Mar, el monument que restitueix l'honor col·lectiu als qui el seu únic pecat va ser i és ser fidels a Catalunya.

Avui, el primer tinent d'alcalde de la ciutat, sr. Joaquim Forn, i el regidor de cultura, sr. Jaume Ciurana, han inaugurat solemnement el monument. L'amic Quim Forn ha recordat als presents la vilesa de l'execució del General Moragues. En les capitulacions de Barcelona i de Cardona es va establir el respecte per la vida del nostre general, que havia combatut des del 1705 les tropes invasores felipistes.

Els invasors no van respectar els acords i el van executar amb gran escarni, fins al punt de tenir immisericòrdiament penjat d'una gàbia el seu cap durant 12 anys com a venjança i avís a tots els catalans.

Avui, finalment, la ciutat de Barcelona ha fet justícia i hem restituït la memòria i l'honor d'un dels grans herois de Catalunya. Gràcies a tots els que ho han fet possible. I, com deia al començament, gràcies específicament a la majoria de CiU a l'Ajuntament, que és la que ha acabat amb la vergonya a que els ajuntaments socialistes havien condemnat el nostre heroi, i amb ell, la nostra història i la nostra causa. Gràcies, alcalde Trias, gràcies Quim Forn, gràcies Jaume Ciurana, gràcies Jordi Martí, gràcies de tot cor.

Avui també hi eren els impulsors del monument i homenatge, gràcies sempre per ser-hi i els amics del Memorial1714. I els responsables del tricentenari a Catalunya i a Barcelona, senyos Miquel Calçada i Toni Soler. També hi era el director del Centre Cultural del Born, el sr. Quim Torra, una altra de les enormes realitzacions d'aquest consistori, que ha demostrat el seu compromís inequívoc amb Catalunya i amb la nostra història.



Escrit de Francesc Abad.








dimecres, 4 de setembre del 2013

dilluns, 22 de juliol del 2013

Comissió Pro Homenatge al General Moragues

Publicat a El Punt/Avui 30-6-13
per a més informació clica aquí

dimecres, 27 de març del 2013

General de l'exèrcit de Catalunya, Francesc Moragues

Tal dia com avui, el 27 de març del 1715, el general Moragues va ser assassinat pel nou règim borbònic. Va ser arrossegat descalç pels carrers de Barcelona, decapitat i esquarterat, quedant el seu cap dins d'una gàbia sobre el Portal de Mar durant 12 anys. Glòria i honor als herois del 1714! Donec Perficiam!

 GENERAL MORAGUES, LA LLUITA CONTIUNA!

 
 


dissabte, 5 de setembre del 2009

Actes del 10 i 11 de Setembre per UNCat

Unitat Nacional Barcelonès Nord: ofrena floral a La Plana en homenatge als patriotes morts en combat, el matí de l'onze. http://uncat-badalona.blogspot.com/

10 de setembre
22'00h

Acte d'Homenatge, ofrena floral i parlament al monument a Josep Moragues situat a la Plaça Palau, entre el Passeig Nacional i l'Avinguda Icària, just darrera l'Escola de Nàutica del Pla de Palau.
24'00h de la nit

Acte d'Homenatge al Fossar de les Moreres en record dels patriotes que van deixar la vida defensant la ciutat de Barcelona de les tropes franco-espanyoles el 1714.

Dia 11 de setembre
8'00 h del matí

Trobada al monument a Rafael de Casanova per assistir a les ofrenes dels diferents partits i instal·lar la nostra parada a la Ronda de Sant Pere, on es podrà adquirir el nostre material oficial aixi com el darrer número de la revista Pàtria.

Convoquem als nostres militants i simpatitzants als actes convocats per Reagrupament

Unitat Nacional Catalana - 5 de setembre de l'any 2009.
http://www.unitat.cat/

divendres, 28 d’agost del 2009

HOMENATGE AL GENERAL MORAGUES

12:00 hores HOMENATGE AL GENERAL MORAGUES

Hi intervindran:

Francesc Xavier Hernàndez i Cardona.
És catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials.

Especialitzat en història militar, desenvolupa treballs i investigacions diverses en aquest camp. La seva obra més reconeguda és els 4 volums de la Història Militar de Catalunya.

Toni Strubell i Trueta.

És filòleg. Amb un llarg historial de compromís cívic i patriòtic, Creu de Sant Jordi l'any 2002, actualment és el coordinador de la Comissió de la Dignitat.

Joan Carretero.

És metge. Ha estat alcalde de Puigcerdà i Conseller de Governació. Actualment lidera el moviment per una candidatura independendentista i de regeneració democràtica d'ampli espectre, que representa Reagrupament.Després de les intervencions de l'acte, tindrà lloc la ofrena floral al monument a Moragues.Lloc: Monument a Moragues, Pla de Palau (al costat de la Plaça Pau Vila). Barcelona.(metro: L4, Barceloneta. Autobusos: 64, 14, 17, 36, 57 i 157)_____________________________________________

14:00 hores. DINAR POPULAR

Arrossada popularPreu: 15 eurosCal reservar i fer el pagament previ ABANS DEL 9 DE SETEMBRE. Podeu fer-ho:Associats a Reagrupament: a través dels respectius coordinadors territorials (de comarca o districte).Ingressant l'import del dinar en el compte corrent de La Caixa: 2100-3031-83-2200604441, fent-hi constar nom i cognoms i el concepte: "dinar".Lloc: Parc de la Barceloneta (a 7 minuts a peu del monument a Moragues)

dimecres, 24 de setembre del 2008

General Moragues

Actes realitzats en el seu homenatge aquest últim 11 de Setembre:

L'Onze de Setembre, els companys del Partit Republicà Català (RC) i d'Unitat Nacional Catalana (UNCat) vam reunir més d'un centenar de persones al monument dedicat al resistent Josep Moragues, exemple d'integritat patriòtica i de combatent català contra l'ocupació espanyola.
L'acte tingué lloc a les 12 del migdia, a Barcelona, davant del Museu d'Història de Catalunya, i va comptar amb els parlaments de Xavier Andreu, membre del Secretariat Nacional d'UNCat, que glossà sobre la figura de Moragues com a exemple pels catalans d'avui, i del Secretari General de l'RC, Carles Bonaventura, qui va tractar sobre la necessària unitat de l'independentisme català, i d'avantpossar l'eix nacional i identitari per davant dels eixos i matisos ideològics de cadascú.
El Secretariat Nacional d'UNCat valora molt positivament aquest acte, sobretot pel que representa com a expressió d'una voluntat inequívoca d'avançar units cap a un Front Patriòtic per la independència.

Videos:
UNITAT NACIONAL CATALANA:

http://www.youtube.com/watch?v=bN_QC4ysnD4

PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ:

http://www.youtube.com/watch?v=4-8fUoffoDc
http://www.youtube.com/watch?v=2a70vaEs7uQ

BIOGRAFIA:
(Un dels patriotes mes injustament tractats, ho va donar tot per la causa i resta quasi amb l'oblit)

El motiu d’aquest tríptic és divulgar i donar a conèixer alguns trets bàsics de la vida d’un home, en Josep Moragues, heroi de la Guerra de Successió i fill de Sant Hilari, que forma part de la llista de personatges il·lustres de la història de Catalunya.
Josep Moragues i Sobrevia, que més endavant signarà ... i Mas (1669-1715) va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pagès propietari quan, per diverses circumstàncies,es veié implicat en els moviments que es donaven a diferents llocs d’aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català.
Casat amb Cecília Regàs, d’Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d’Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entroncà amb els que s’anomenaren “vigatans”, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l’exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s’accentuà amb la designació del monarca borbó Felip V com a rei d’Espanya a la mort, sense descendència, del darrer àustria, Carles II, l’any 1700, malgratque Catalunya el reconegué a les Corts de Barcelona de 1701.
Sota els auspicis de mantenir una política d’equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s’havia buscat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Seria la Guerra de Successió.
Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte de la capella de Sant Sebastià, que havia de portar al pacte de Gènova, compromís dels catalans d’aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705). D’aquesta manera els vigatans prenien una posició contrària a la dels felipistes, coneguts com botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats. Ben aviat ascendí en l’escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d’Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort.
La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota d’Almansa (1707) l’avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península, i per tant el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d’Àustria el 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats en aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador. El Tractat d’Utrech (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs rescindien l’aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats.
Els dirigents catalans d’aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se’ls presentaven de mantenir l’estatus anterior al conflicte. El 1713, Moragues rendeix Castellciutat als Borbó però seguirà lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigué l’11 de setembre del 1714. Home d’acció i contrari a una solució personal fàcil que se li oferia, el 1715 fugia amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març. Moragues fou jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció que deia:
“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.”
Hi restà dotze anys. En Josep Moragues dedicà gran part de la seva vida a la lluitaen defensa de la identitat del poble català i per la seva gesta es convertí en heroi i màrtir de Catalunya.

.

.