dimarts, 28 d’octubre del 2014

Roc Boronat i Font (Barcelona (Poblenou) 5 de desembre del 1987 - Mèxic DF 28 d'octubre del 1965)

La Catalunya exiliada


En Roc va fer els estudis primaris, acompanyats de formació musical, a Barcelona. S'afilià a Estat Català quan, més endavant, el dirigent d'aquesta organització, en Manuel Pagès i Mercader, ha de fugir de  Barcelona i, del directori, se'n fa càrrec un comité  de tres membres, en Bornat és un d'ells junt amb en Jaume Compte i Marcel·lí Parelló. En implantar-se  la dictadura del general espanyol Primo de Rivera, en Roc s'exilia a França, concretament a Tolosa del Llenguadoc, des d'on, amb en Josep Rovira dirigeix la delegació que Macià té en aquesta ciutat occitana. Tot això en unes situacions molt precàries doncs fins i tot en determinats moments, passen problemes alimentaris.

El 1926 participà en els fets de Prats de Molló. És un dels detinguts, processats i, posteriorment, expulsat a Bèligca. El 1930 retorna a Catalunya aprofitant l'amnistia del general Baranguer, que presidia el que va anomenar-se la "dictablanda".

Boronat processat amb Macià i companya,
a París, pels fets de Prat de Molló
S'incorpora a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya participant en numerosos mítings, doncs era un excel·lent orador.  En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que portaren la República surt elegit regidor per Barcelona i des del seu càrrec de Cap d'Assistència Social a l'Ajuntament, tira endavant

una iniciativa que havia parlat amb Lola Anglada sobre un projecte del Dr. Constantí Llambias i Morató i que va ser la creació del cupo dels cecs. Cal tenir present que, en aquella època, molts cecs demanaven caritat pels carrers essent increpats pels guàrdies urbans. Aconsegueix la fusió entre la Unió de Cecs de Catalunya i la Federació Catalana de Cecs, reconvevertint-los en el Sindicat dels Cecs de Catalunya.  Obra seva va ser que els invidents duguessin un bastó blanc que els identifiqués. Tot això el franquisme ho reconvertí en la ONCE (Organización Nacional de Ciegos de España), nom espanyolitzat que perdura sense que ningú s'escandalitzi, vistos els orígens de catalanitat d'aquesta entitat. Durant el franquisme els noms de Boronat i del Dr. Llambias, tots dos exilitats per la seva militància catalanista, fóren silenciats i ocultats.


Portada del Butlletí del Sindicat de Cecs de Catalunya


El 1932, formà part de la redacció de "La Campanda de Gràcia" (Periòdic Nacionalista d'Esquerres). Participà en els fets del 6 d'octubre de 1934, que li provoquen l'empresonament al vaixell Uruguai. Amb la derrota de la República a Catalunya, l'any 1939, marxa camí de l'exili. El trobem a la Residència d'Intel·lectuals  de Montpellier i, més tard, a París és delegat per la Fundació Ramon Llull per visitar regularment el camp d'Agde (el dels catalans) per informar de les necessitats dels internats. Amb motiu de l'entrevista Franco-Petain, que va tenir lloc a Montpellier, va ser un dels nomrosos refugiats detinguts i tancats, per 24 hores, al camp d'Agde, per evitar hipotètics incidents. Marxà a Mèxic, el 1942, amb el vaixell Nyassa.  A la capital azteca segueix amb la seva vinculació a l'ERC, arribant, el 1955, a presidir aquest partit. En l'homenatge que va fer-se a Pau Casals, l'any 1956 a Veracruz, en Roc Boronat és qui li ofereix en nom de tots els catalans. També fa d'orador en actes a la memòria del President Companys.

Núñez, Frontera, Boronat i Falcó al vaixell-presó "Uruguai",
pels fets del 6 d'octubre

La firma de Boronat com a President d'ERC a Mèxic


Va escriure diverses obres teatrals basades en la problemàtica dels invidents: "La vera llum", "Nit d'Otel·lo", "L'obstacle", etc., també S.A.O.A.T , i així fins a vuit. Li fou concedit el premi Àngel Guimerà a Mèxic el 1956. Va  guanyar l'"Ignasi Iglesias" als Jocs Florals de Mendoza l'any 1958, un altre cop el mateix premi als Jocs -com els altres, a l'exili- de  Santiago de Xile.

Va col·laborar en publicacions de l'exili: "Pont Blau", "Veu catalana", "Xaloc" de Mèxic, "L'emigrant" de Xile, etc.

Va morir en el seu exili mexicà. Fa molt poc se li han reconegut tots el seus esforços en suport dels invidents, dedicant-li un carrer al seu del Poblenou. També S'ha instituït un premi literari amb el seu nom.

Els cecs de Catalunya mai el van oblidar, en morir van enviar una carta a la seva víuda on, entre altres coses, li deien "...És indubtable i ensems molt natural que vosaltres sentiu amb més intensitat el dolor produït per aquesta terrible pèrdua, però tots els cecs de Catalunya plorem llàgrimes de sang la seva desaparició. Per a nosaltres fou el company inseparable, el pare espiritual i guia damunt de la terra..."

Roc Bronat: un patriota, un benefactor, un exemple.




Text i documentació gràfica editats per Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, novembre del 2001

dimarts, 21 d’octubre del 2014

General Moragues

Articles de la revista Estel Blanc d'Estat Català:

Estel Blanc 2na època nº4 - 9 de setembre de 1998 


Estel Blanc 3ra època nº1 - 21 d'octubre de 2001


dimecres, 15 d’octubre del 2014

Lluís Companys i Jové

El Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940

Targetó de record editat l'any 2000 per l'aniversari del seu traspàs


dissabte, 11 d’octubre del 2014

LLuís Companys


.

.