Martí Torrent i Blanchart

Aquest cap de setmana ens ha deixat a l'edat de 99 anys Martí Torrent i Blanchart, històric militant de Nosaltres Sols i Estat Català. Martí Torrent va participar l'abril del 2011 en els actes del 75è aniversari de l'assassinat dels Germans Badia on ens va obsequiar amb un abrandat discurs i apareix a la portada del darrer número de la revista Pàtria. 

Revista Pàtria: Martí Torrent  durant l'acte d'homenatge als Germans Badia l'any passat.

Aquest és el vídeo de l'últim moment en el que se'l va veure en un acte públic:

A partir d'avui dilluns a les 15'30h es pot visitar la capella ardent (sala 13) al Tanatori de Les Corts. La cerimònia de comiat serà demà dimarts a les 13h. El condol a la seva esposa Conxita i als seus fills. Catalunya queda orfe amb la pérdua d'aquest gran patriota. 


Martí Torrent participà en l'espionatge al servei dels EEUU contra els alemanys: Vídeo

La Següent informació és datada el 21 de desembre del 2008

Avui, Martí Torrent i Blanchart és un avi de 96 anys. Fa 60 anys va ser espia del servei secret dels Estats Units. Aquesta és la història que rescata la revista "Sàpiens", la d'un català a les ordres dels serveis secrets nord-americans i en contra del nazisme. La seva missió: aconseguir qualsevol informació dels ciutadans alemanys que arribaven a aquella Barcelona dels anys 40. Ell i la resta del grup d'informadors vigilaven els locals on anaven els empresaris alemanys amb connexions amb el partit nazi. Escoltaven i passaven la informació al consolat. Diu que no ho havia explicat perquè mai li ho havien preguntat.

Més de seixanta anys han trigat a fer-se públiques les peripècies d'un jove que espiava per als americans. La història que rescata la revista "Sàpiens" recorda quan Europa estava immersa en la Segona Guerra Mundial i un grup de catalans va col·laborar amb els serveis secrets dels Estats Units. Intentaven aconseguir qualsevol informació dels ciutadans alemanys que arribaven a aquella Barcelona dels anys quaranta.

Martí Torrent i Blanchart, amb 96 anys, recorda com, acabada la guerra civil i sent un destacat militant d'Estat Català, va col·laborar amb els serveis d'espionatge del consolat nord-americà a Barcelona. Torrent és l'últim supervivent d'aquella xarxa d'informació, que mai va estar finançada pels americans. Els espies en tenien prou amb continuar la lluita contra el feixisme, que s'estenia per Europa. En paraules del mateix Torrent "ho fèiem per fotre el Franco, per fotre el Hitler i per fotre el Mussolini."

La història de Blanchart és el resultat del treball del periodista Jordi Finestres per a la revista "Sàpiens". Després de mesos d'investigació, va localitzar a Washington, als arxius nacionals dels Estats Units, els documents que demostren aquesta col·laboració. Si fins ara no n'havia parlat, Torrent diu que és perquè ningú li ho havia preguntat.

Algunes fotos:

El 2007 va rebre un homenatge de la Generalitat juntament amb altres membres fundadors del Front Nacional Català

A principis dels anys 40

Martí Torrent amb en Planchart a la parada d'EC d'un 11 de setembre

 

Descansi en pau. Glòria als herois de Catalunya.

Vídeo El Fossar de les moreres. Frederic Soler "Serafí Pitarra"

Fotografies i vídeo dels actes d'homenatge a F. Macià i els germans Badia per UNC i Reagrupament

http://annanoticies.com/2009/12/25/17338/
http://annanoticies.com/2009/12/25/els-patriotes-republicans-catalans-dunitat-nacional-catalana-aquest-mati-reten-homenatge-a-francesc-macia/
http://annanoticies.com/2009/12/25/els-dos-rams-de-flors-dels-independentistes-catalans-republicans-dunitat-nacional-catalana/
http://annanoticies.com/2009/12/25/17334/
http://annanoticies.com/2009/12/25/lhomenatge-a-macia-de-reagrupament-independentista/

Restauració de la tomba de Pere II el Gran

Especial informatiu sobre el projecte de restauració del monestir de Santes Creus. En parlem amb una de les responsables del projecte, Marina Miquel, cap de l'àrea de Gestió de Monuments del Museu d'Història de Catalunya.

Vídeo sobre el documental que s'està preparant del General de l'Exèrcit Català, Josep Moragues, per R.CAT

Força Cívica

Aquest matí del 25 de gener de 2009 s'ha celebrat el primer acte de compromís patriòtic de la Força Cívica al Fossar de les Moreres.



Torbareu més informació en el bloc d'El Llamp.
Font: Bandera Negra: http://xavierborras.blogspot.com

Homenatge a Macià i germans Badia el dia Nadal de 2008 (Vídeo).

Per part dels companys d'UNCat i l'Associació Germans Badia.

300è aniversari de la caiguda de Dénia en mans dels Borbons.

Historiador Oriol Escuté CA

http://es.youtube.com/watch?v=AWKKhjmotlk http://es.youtube.com/watch?v=lxINN7dQWBA http://es.youtube.com/watch?v=tMVpoaVCR-A

Joan Rota CUP

http://es.youtube.com/watch?v=a97V6n89_R4

Josep Planchart EC

http://es.youtube.com/watch?v=iWEyXYM86qQ

Nerta Cervera PDD

http://es.youtube.com/watch?v=U_W4Ssf4rdw

Dídac López PSAN

http://es.youtube.com/watch?v=pyFJNv68S2s http://es.youtube.com/watch?v=jtuVK3T2qq4

Josep Maria Armengol RC

http://es.youtube.com/watch?v=2eex4ZAtH0Q http://es.youtube.com/watch?v=pHl8jswQCL0

Xavier Andreu UNCat

http://es.youtube.com/watch?v=WYuKYjJ3l0M

Santiago Espot CA

http://es.youtube.com/watch?v=FSU3-nZCJhM

http://es.youtube.com/watch?v=nhXpNmwRr70

Cloenda

http://es.youtube.com/watch?v=osmEQH9rCP4

Resultats de l'Homenatge a LLuís Maria Xirinacs.

1.800 persones omplen de gom a gom el Palau de la Música per recordar l'exsenador i reivindicar el dret a la sobirania
"Poble català, comença a caminar!" i "Independència, independència". Amb aquests crits, llançats pels actors que han obert l'acte amb la recració de la Marxa de la Llibertat de 1976, ha començat l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, l'exsenador mort l'agost de l'any passat després d'anys de lluitar per les llibertats i per la llibertat de Catalunya. Unes 1.800 persones han omplert de gom a gom el Palau de la Música per veure l'acte, i de seguida s'han afegit als lemes que cridaven els actors a l'escenari, en una posada en escena dirigida per l'actor i director Joel Joan.
Després dels parlaments, que ha reivindicat la figura de Xirinacs i els seus principis, l'homenatge s'ha clos amb la lectura per part de l'actor Lluís Soler del controvertit Acte de Sobirania, el text que l'exsenador va deixar escrit abans de deixar-se morir en un bosc del Ripollès, presentant la seva mort com una ofrena a la seva nació, perquè tingués "un esclau menys", segons les seves paraules. Per acomiadar els espectadors, la Coral Sant Jordi ha cantat els Segadors.



Font: avui.cat


---------------------------------------------------------------------


Lluís Maria Xirinacs rep avui un homenatge de la societat civil. Al cap de poc més d'un any de la seva mort, algunes personalitats de la cultura, de la comunicació i de l'àmbit associatiu participen en aquest acte de record que serà, segons els organitzadors, 'transgressor' i 'sense nostàlgia ni folclorisme'. A l'homenatge, que es fa al Palau de la Música, no hi ha ni fila zero, ni partits polítics, com hauria volgut en Xirinacs.
Els ponents escollits, ho són per dos motius, ha explicat a VilaWeb Àlex Fenoll, activista sabadellenc, empresari i ànima de la iniciativa. Són bons oradors i tenen una història personal lligada a l'independentisme: Josep Puigbò, mossèn Josep Dalmau, Josep Guia, Lluís Planes, Víctor Alexandre, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueras i Lluís Soler. També s'han implicat a fons en l'organització de l'homenatge Joel Joan (la seva companyia Arriska en fa la producció), Lluís Brunet, fotògraf, Joan Carles Doval, de Picap, Núria Roig, de Germanies, Roc Aguilera i Toni Fusté Events, a més de la Fundació Lluís Maria Xirinacs. Amb l'homenatge els organitzadors volen fer conèixer la figura de l'ex-senador a les noves generacions; com, diu Fenoll, 'una sola persona pot canviar el destí del nostre poble'. I és que 'un dels grans mals de la nostra societat és la manca de transmissió de valors entre generacions, per això es cometen errors'. Els ponents faran un repàs de la vida de Xirinacs, complementat amb les intervencions d'alguns personatges enregistrades en vídeo (Antoni Bassas, Oleguer Preses, Rita Marzoa, Josep Cuní, Teresa Rebull, Eliseu Climent i molts més). Aquestes intervencions aniran acompanyades, sense pausa, d'actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Obrint Pas, Aramateix, la coral Sant Jordi, etc. Els assistents, 1.800, rebran un exemplar de la revista Ordint la trama, amb un especial dedicat a Xirinacs. Retransmissions a tot el país La gran resposta del públic (les entrades van exhaurir-se en quatre dies) ha fet necessària la transmissió en directe de l'acte, que es pot seguir des d'algunes sales de cinemes i de centres culturals de tot el país: Octubre de Cultura Contemporània de València, la seu de l'Obra Cultural Balear de Palma, el Casal Jaume I de Perpinyà, Cinemes Catalunya de Berga, Cinemes Guiu de la Seu d'Urgell, Cinemes Rambla de Lleida, Cinemes Urgell de Mollerussa, Cinemes Kyton de Palamós i el Cinema Majestic de Tàrrega.

Vídeo.

Font: Vilaweb
-------------------------------------------------------------------------

Un Palau de la Música ple a vessar diu adéu a Xirinacs
Dimarts, 14 d'octubre de 2008 a les 10:00Informa: Guillem
Cultura

Gairebé 2.000 persones van dir adéu ahir al pensador, senador, polític i activista català Lluís Maria Xirinacs, poques setmanes després del primer aniversari de la seva mort, en un acte molt emotiu al Palau de la Música de Barcelona. L'acte va començar amb una recreació de la càrrega de la policia franquista ("els grisos") pels carrers de Barcelona, l'any 1976, el punt àlgid de l'activisme contra la dictadura, anys on la figura de Xirinacs va començar a ser popular, sobretot d'ençà de la seva plantada davant la presó Model de Barcelona en defensa de l'amnistia per als presoners polítics.L'espectacle va barrejar documental i teatre, i fins i tot concert en un acte en homenatge al discurs independentista pacífic de Xirinacs.
Una actuació dirigida per l'actor Joel Joan i presentada pel Periodista Josep Puigbó, un homenatge diferent i dinàmic, que va repassar la trajectòria de Xirinacs fins a la lectura de les seves darreres paraules. Amb una presència de polítics molt reduïda -tal i com Xirinacs desitjava-, amb el conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras com a únic representant oficial visible. Un Tresserras que va escoltar Puigbó criticar que cap ràdio ni televisió pública no hagués retransmés l'acte, constatant que "tenim mitjans oficials però no públics". Al principi Puigbó es va declarar "amic de Xirinacs", fet que va motivar forts aplaudiments.
L'acte va alternar actuacions i l'espectacle amb els parlaments. Hi van intervenir una trentena de personalitats del món cívic, social i cultural. Des de Víctor Alexandre fins a Josep Guia, passant per Mossèn Dalmau, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres o Oriol Junqueras. També van voler ser presents a l'acte amb un missatge enregistrat en vídeo Antoni Bassas, Oleguer Presas, Josep Cuní i Eliseu Climent.Les actuacions musicals van anar a càrrec d'Obrint Pas, Aramateix, Maria del Mar Bonet i la Coral de Sant Jordi, que va entonar la muixeranga i el cant dels Segadors per cloure l'acte entre forts aplaudiments.

Notícies relacionades:
L'acte d'homenatge a Xirinacs esgota les localitats (Dilluns, 6 d'octubre de 2008 a les 9:00)
El Palau de la Música Catalana acollirà un homenatge a Xirinacs (Dimecres, 17 de setembre de 2008 a les 9:00)

Font: Racó Català.

General Moragues

Actes realitzats en el seu homenatge aquest últim 11 de Setembre:

L'Onze de Setembre, els companys del Partit Republicà Català (RC) i d'Unitat Nacional Catalana (UNCat) vam reunir més d'un centenar de persones al monument dedicat al resistent Josep Moragues, exemple d'integritat patriòtica i de combatent català contra l'ocupació espanyola.
L'acte tingué lloc a les 12 del migdia, a Barcelona, davant del Museu d'Història de Catalunya, i va comptar amb els parlaments de Xavier Andreu, membre del Secretariat Nacional d'UNCat, que glossà sobre la figura de Moragues com a exemple pels catalans d'avui, i del Secretari General de l'RC, Carles Bonaventura, qui va tractar sobre la necessària unitat de l'independentisme català, i d'avantpossar l'eix nacional i identitari per davant dels eixos i matisos ideològics de cadascú.
El Secretariat Nacional d'UNCat valora molt positivament aquest acte, sobretot pel que representa com a expressió d'una voluntat inequívoca d'avançar units cap a un Front Patriòtic per la independència.

Videos:
UNITAT NACIONAL CATALANA:

http://www.youtube.com/watch?v=bN_QC4ysnD4

PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ:

http://www.youtube.com/watch?v=4-8fUoffoDc
http://www.youtube.com/watch?v=2a70vaEs7uQ

BIOGRAFIA:
(Un dels patriotes mes injustament tractats, ho va donar tot per la causa i resta quasi amb l'oblit)

El motiu d’aquest tríptic és divulgar i donar a conèixer alguns trets bàsics de la vida d’un home, en Josep Moragues, heroi de la Guerra de Successió i fill de Sant Hilari, que forma part de la llista de personatges il·lustres de la història de Catalunya.
Josep Moragues i Sobrevia, que més endavant signarà ... i Mas (1669-1715) va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pagès propietari quan, per diverses circumstàncies,es veié implicat en els moviments que es donaven a diferents llocs d’aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català.
Casat amb Cecília Regàs, d’Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d’Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entroncà amb els que s’anomenaren “vigatans”, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l’exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s’accentuà amb la designació del monarca borbó Felip V com a rei d’Espanya a la mort, sense descendència, del darrer àustria, Carles II, l’any 1700, malgratque Catalunya el reconegué a les Corts de Barcelona de 1701.
Sota els auspicis de mantenir una política d’equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s’havia buscat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Seria la Guerra de Successió.
Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte de la capella de Sant Sebastià, que havia de portar al pacte de Gènova, compromís dels catalans d’aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705). D’aquesta manera els vigatans prenien una posició contrària a la dels felipistes, coneguts com botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats. Ben aviat ascendí en l’escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d’Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort.
La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota d’Almansa (1707) l’avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península, i per tant el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d’Àustria el 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats en aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador. El Tractat d’Utrech (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs rescindien l’aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats.
Els dirigents catalans d’aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se’ls presentaven de mantenir l’estatus anterior al conflicte. El 1713, Moragues rendeix Castellciutat als Borbó però seguirà lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigué l’11 de setembre del 1714. Home d’acció i contrari a una solució personal fàcil que se li oferia, el 1715 fugia amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març. Moragues fou jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció que deia:
“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.”
Hi restà dotze anys. En Josep Moragues dedicà gran part de la seva vida a la lluitaen defensa de la identitat del poble català i per la seva gesta es convertí en heroi i màrtir de Catalunya.