Homenatge Nacional surt al carrer per recordar el President Lluís Companys

Per primera vegada Homenatge Nacional realitza una acció al carrer i ho fem per homenatjar al President Lluís Companys en el 80è aniversari de l'afusellament per part de l'estat espanyol. L'acció ha consistit en una encartellada -uns cartells antics d'Estat Català i alguns recordatoris d'actes anteriors- a la Gran Via Lluís Companys de Premià de Mar.

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917

 Ripollet 01/04/1988

Jaume Fortuny i Fontanet neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.

Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

Fortuny ingressa a l’Escola Popular de Guerra de la Bonanova, obté la graduació de tinent de l’Exèrcit Popular. És nomenat Comissari Polític del 864è Batalló, adscrit a la 216a Brigada Mixta de la 67a Divisió. Més endavant és ascendit a comandant i nomenat Comissari de Propaganda de la 67a Divisió.

Durant la guerra és ferit dues vegades. A l’acabament de la guerra es troba a Alacant, amb quatre companys més intenta d’arribar a casa i passar la frontera, caminen de nit durant divuit dies, esquivant els controls. La situació familiar, dos germans als camps de concentració i els seus pares molt vells, el decideixen a quedar-se al costat dels pares.

Arreu havia començat la caza del rojo, el 15/09/1939 identificat per un falangista, és apalissat en els interrogatoris per tal que confessi els seus crims. És empresonat al Castell de Montjuïc.

En un simulacre de judici és condemnat a mort per la mateixa raó que tots els que ara dormen al Fossar de la Pedrera, pel mateix delicte que assassinaren Joan Peiró i el President Lluís Companys, el delicte era ésser: rojo, marxista, anarcosindicalista, separatista, judeo- masónico, comunista.



Traslladat al  Castell de Montjuïc, veu com el tres d’octubre arriba el President Lluís Companys, ell té una certa mobilitat dins del recinte, és una mena d’ordenança auxiliar, és per això que creu en la possibilitat d’alliberar el President Ll.Companys, amb l’ajut d’un nucli de la resistència, possiblement militants del Front Nacional de Catalunya o d’Estat Català, la seva xicota l’Angeleta forma part d’aquest nucli, anys més tard morirà en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a Llívia.

El dia sis d’octubre amb la complicitat d’un presoner que treballava a la cuina fa arribar amagat enmig del menjar, dins d’un tub de termòmetre aquest missatge: President: estem assabentats de la vostra arribada. No us desamineu. Vetllem per la vostra llibertat. Ànim!  ( CP 67 D). Tres dies més tard el segon missatge: President: tot està previst. Ànim ! Visca la llibertat ( CP 67 D). El dia dotze d’octubre, el tercer missatge  dins d’un tub de vidre, deia: President: avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya Lliure ( CP 67 Divisió). Aquest tercer missatge fou descobert, s’establiren mesures de vigilància estrictes, els presoners foren aïllats, la fugida no era possible. Descobert que ell era l’autor de la nota, resta trenta dies incomunicat, apallissat durant tot aquest temps.

El gener del 1941 és ingressat a la presó Model, a la cel·la 97 de la cinquena galeria, dos mesos després és jutjat per l’intent d’alliberament del President Ll. Companys, és condemnat a mort i posteriorment indultat amb una condemna de vint anys. El desembre del 1942 un altre judici pel seu grau de Comissari Polític durant la guerra, una tercera pena de mort. El 1949 és alliberat, s’ha passat deu anys empresonat.

Vam conèixer en Jaume Fortuny quan amb els amics Ignasi Ponti, Robert Surroca, l’Enric Borràs i el que signa iniciàrem les tasques, l’any 1984, del Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Companys ( GAPPC), ell fou un dels motors del Grup , l’home de les iniciatives més entusiastes i agosarades, ell que el va intentar salvar dels seus botxins, ara tornava a bregar per dignificar la seva memòria. Tenia un tracte afable però ferm, el seu estil era directe, deia les coses pel seu nom, per això algunes vegades fou titllat de poc polític.

Grup promotor GAPPC. Jaume Fortuny és l'encerclat, sobre d'ell en Robert Surroca

En els diversos actes de presentació del GAPPC a distints indrets del Principat, vam entendre per quina raó el nomenarem Comissari de Propaganda, posseïa una paraula inflamada, tenia l’art de l’oratòria del míting, pujava la tensió del públic en un crescendo continuat, fins arribar a l’esclat, a la conclusió final, la consigna breu i concisa, que detonava com un espetec enmig de la sala.

En Jaume Fortuny havia nascut  i viscut a la Torrassa, coneixia fil per randa tots els detalls que diferenciaven Sants, de Collblanc, de la Torrassa, era un enamorat i un extraordinari coneixedor del seu barri. 

El combatent de primera hora que fou en Jaume Fortuny va escriure la seva autobiografia Tornarem a morir? Recull de les seves experiències de guerra i de presoner polític.

Ell l’home que en gesta heroica intentà  modificar el curs de la historia, va morir sense veure l’anul·lació del procés de l’home que intentà salvar, del President de la seva nació.

Lluny dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume mantenia viu en el seu cor cansat de la lluita per la llibertat, la figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva, enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació i com a treballadors.

El coratge i la lluita d’en Jaume Fortuny i de molts d’altres, ens ha permès de sobreviure com a nació.

Bibliografia

-Fortuny, Jaume. Tornarem a morir? Editorial Pòrtic. Barcelona 1984

Part de la informació emprada en la redacció d’aquesta biografia ha estat extreta del llibre: La Catalunya resistent. De l’amic Robert Surroca. Pagès editors 2006

Article escrit per Agustí Barrera i Puigví al portal d'informació Llibertat.cat

Lluís Companys i Jové

imatge del tríptic editat pel Consell Comarcal de 
l'Urgell pel Premi President Companys el 1990

Fa 79 anys el President de Catalunya Lluís Companys fou afusellat per ordre del govern espanyol de Franco.

A les 6:30 hores del matí, peus nus sobre la terra on havia nascut, el President llença la darrera consigna: 

"VISCA CATALUNYA!"

"Déu i la història jutjaran la seva vida, nosaltres, catalans, no oblidarem mai la seva mort" ( Comte de Güell)

"Si Cataluña se recobra un día a si misma, veremos como liquida la cuenta. Si no lo hiciera, habira perdido su razón de ser" (Ossorio y Gallardo)

Lluís Companys i Jover

1883 Nascut al Terrós (Segrià)

1909 Empresonat per primera vegada

1917 Regidor per Barcelona

1919 Deportat al castell de la Mola

1920 Diputat per Sabadell

1931 Proclama la República al balcó de l'Ajuntament de Barcelona

1933 31 de desembre, elegit President de la Generalitat de Catalunya

1934 6 d'octubre, proclama l'Estat Català dins de la República federal espanyola

1936 15 de febrer, és rebut triomfalment pel poble de Barcelona de retorn de presidi

1939 Exili

1940 13 d'agost, és detingut a França pels nazis. Lliurat a Espanya

1940 15 d'octubre, a les 6:30 hores, mor afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona

"El veredicte que més ens importa és el que pronuncii en la seva consciència intima el poble que ens designa per tal que el governèssim" ( Lluís Companys)

Aquest text ha sigut adaptat i reproduït al que es va realitzar 25 anys després del seu assassinat.

Jaume Fortuny: alliberar companys

Tal dia com avui però de 1988 ens va deixar en Jaume Fortuny, enguany el recordem amb la carta publicada per Robert Surroca a Vilaweb a la seva memòria

 l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988

En Jaume Fortuny Fontanet, el comissari de Propaganda de la 67a Divisió, l’home que intentà alliberar el president Companys, el militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, el lluitador per la llibertat nacional i social de la nostra Pàtria, va morir a començament d’any [1987] a l’Hospital de Sant Pau. El seu cor que havia suportat les condemnes a mort, les pallisses i les persecucions, estava massa cansat.

Vam conèixer en Jaume quan plegats iniciàrem les tasques, l’any 1984, del «Grup per a l’Anu¡’¡ació del Procés al President Companys», ell fou un dels motors del Grup, l’home de les iniciatives més entusiastes; tenia un tracte afable però ferm, el seu estil era directe, deia les coses pel seu nom; per això, algunes vegades, fou titllat de poc polític.

Ell, l’home que intentà arrabassar de les urpes dels franquistes el president Companys, volia mitjançant la seva reivindicació, salvar-lo de l’oblit i de la ignomínia d’haver estat condemnat

pel «delito de rebelión militar» pels mateixos que es rebel·laren en contra de la legalitat democràtica.

En els diversos actes de presentació del Grup, a diferents llocs de Catalunya, vam comprendre el perquè el nomenaren comissari de Propaganda, posseïa la paraula inflamada, tenia l’art de l’oratòria del míting, pujava la tensió del públic en un crescendo continuat, fins arribar a l’esclat, la conclusió final, la consigna breu i concisa que explotava com un espetec, enmig de la sala.

En Jaume Fortuny havia nascut ara fa setanta anys, i viscut a la Torrassa, coneixia fil per randa tots els detalls que diferenciaven Sants de Collblanc, de la Torrassa, era un enamorat i un extraordinari coneixedor del seu barri.

El combatent de primera hora que fou en Jaume es defineix a ell mateix en la seva autobiografia Tornarem a morir? com «un noi [que] sortí a lluitar, obeint la consciència d’un home llibertari, amerat d’influències cenetistes interposades entre un profund sentit de nacionalisme català, profusament sindicalista amb submissió a les arrels del catalanisme difós per Francesc Macià».

Aquest noi ingressà a l’Escola de Guerra de la Bonanova, d’on en sortí amb el grau de tinent de l’Exèrcit Popular i als dinou anys és ascendit a comandant.

Ferit greument en dues accions de guerra, és detingut i condemnat a mort tres vegades, dues per responsabilitats polítiques i l’altra per intentar l’evasió del president Companys, del Castell de Montjuïc, poc abans del seu afusellament.

Ell fou l’home que amb un coratge fora mida li trameté tres missatges els dies 6, 9 i 12 d’octubre, confeccionats amb papers de fumar, i dissimulats entre el menjar que portaven al president, el darrer deia:

«President,

avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya lliure!

(C.P.67D)»

L’atzar de la història féu que el darrer missatge fos descobert, multiplicant-se, així, les mesures de vigilància que existien al castell i fent impossible la fugida que en Jaume Fortuny tenia preparada per al president Companys.

Podem pensar, fent una mica d’història ficció, com s’hauria desenvolupat la política catalana de l’exili, si el president Companys aconsegueix escapolir-se de les mans dels seus botxins?

En Jaume Fortuny, l’home que en gesta heroica, intentà modificar el curs de la història, tampoc no ha aconseguit de veure, abans de morir, l’anul·lació del procés del que fou president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, una vegada més el Parlament català ha ajornat pronunciar-se sobre el fet d’honorar com calla figura de qui presidí aquella cambra.

Lluny dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume, mantenia viu en el seu cor, cansat de la lluita per la llibertat, la figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació.

Amic Jaume, que la terra et sigui lleu! que ella a tu, que tant vas estimar-la, et rebi amb braços amorosos de mare i et permeti de reposar en pau. EI teu exemple ha sembrat la llavor que fecunda el terrer de la Pàtria.

*.
Article mai no publicat que havia d’aparèixer al núm.
74 de la revista El Llamp (el
darrer núm., el 73, va sortir el maig
del 1987); el signaven Agustí Barrera Puigví i
Robert Surroca Tallaferro.

Lluís Companys recordat pel PSAN

Amb aquest cartell del PSAN repartit durant l'època de la transició espanyola recordem al President assassinat per Espanya un dia com avui però de 1940

Jaume Fortuny i Fontanet: Tres condemnes a mort

Avui fa 30 anys que ens va deixar el patriota Jaume Fortuny i Fontanet. El recordarem en aquest blog amb una adaptació de l'escrit que va fer R. Surroca.

Hospitalet del Llobregat 12 d'octubre de 1917

Ripollet 1 d'abril de 1988

La seva naixença al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat -zona d'influència cenetista- li va formar la seva consciència llibertària barrejada amb un fort sentiment nacional abrandat de macianisme. Milità a Esquerra Republicana de Catalunya.

El 19 de juliol de 1936 surt al carrer a enfrontar-se als militars sublevats contra la legalitat republicana. Intenta entrar a l'Exèrcit de l'Aire, aprofitant que tenia el títol de vol a vela, però la seva adscripció a la CNT ho va frustrar, doncs l'estament militar de l'Aeri Popular de Barcelona estava en mans comunistes.

Ingressa a l'Escola de la Guerra de la Bonanova barcelonina, d'on surt com a tinent.

És nomenat comissari polític del 864è batalló de la 216a. Brigada Mixta de la 67a. Divisió de l'exèrcit Popular. Posteriorment és ascendit, amb 19 anys, a comandant i anomenat Comissari de Propaganda de tota la Divisió. És ferit greument dues vegades. L'acabament  de la guerra el troba a Alacant des d'on, amb altres companys emprenen una llarga fugida,  cap a Barcelona uns i cap a França altres. S'amaga  a casa de la seva promesa i posteriorment,  aprofitant coneixences familiars, s'incorpora a l'exèrcit franquista quan es cridara a la seva lleva.

En un permís és reconegut per un falangista que intenta detenir-lo, però ell aconsegueix fer-se escàpol. Aprofitant la documentació del permís i amb l'uniforme de soldat, intenta el camí de la frontera, però és detingut a Vic per la guàrdia civil. Portat al local de la Falange de l'Hospitalet és brutalment apallissat.

Se l'empresona a Montjuïc, i jutjat en Consell de Guerra pel càrrec de Comissari Polític, és condemnat a mort.

Mentre es trobava al castell, hi porten al President Companys. En Jaume, amb la col·laboració de la seva promesa que participava en tasques de resistència -i que posteriorment va morir en una topada amb la guàrdia civil, a prop de Llívia- va empescar-se un pla per tal d'alliberar el President i dur-lo a l'ambaixada anglesa o americana. Descobert un dels tres missatges que va fer arribar a Companys -amagats en el menjar- Fortuny torna a ser torturat, i en un nou consell de guerra, per aquest fet rep un altre "cantimplora" (com deien en argot a la pena màxima).

Traslladat a la presó Model viu l'infern de les "saques" dels companys condemnats, com ell, a la darrera pena. Com per exemple el sadisme d'alguns funcionaris que quan, anaven a buscar  els que havien de dur al Camp de la Bota pel seu afusellament, si a la cel·la n´hi havia dos amb el mateix nom de pila, feien un temps entre el nom i el cognom.

El desembre de 1942, torna a ser jutjat. Aquest cop culpat d'haver estat Comissari de Propaganda, amb el resultat de sempre: pena de mort. Per ell, però, un dia va arribar l'indult i, més tard, la llibertat. La recull a Talavera de la Reina el 1949. Havia passat 10 anys tancat i el seus pares havien mort durant la seva estada a la presó.

Totes aquestes vicituds no van fer perdre el tremp a en Jaume i quan l'any 1984, amb Ignasi Pontí, Agustí Barrera, Enric Borràs i Robert Surroca crearen el "Grup per l'anul·lació  del procés al President Companys" es convertí en un dels motors de la iniciativa. Quan explicaven els objectius  del Grup, en Jaume era imprescindible pel seu verb fàcil, amb una oratòria vibrant i inflamada, molt dels anys 30.

En Jaume Fortuny  fou un home afable i directe, amb la vivacitat i empenta d'un jove, alhora crític i entusiasta, sempre honest i bon amic.

Que el seu exemple sembri la llavor que fecundi el terrer de la Pàtria.

Robert Surroca i Tallaferro

Barcelona, desembre de 2000

En memòria de LLuís Companys

Recordem al Molt Honorable President de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per l'estat espanyol, el dia de l'aniversari de la seva mort amb aquest targetó de 1990 editat per l'Associació Cívica d'Homenatge Nacional al President Companys

Actes Lluís Companys

BARCELONA

MARXA DE CLAVELLS AL CASTELL DE MONTJUÏC

5.15 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït.
És imprescindible reservar plaça: 93 317 15 13 / federacio@esquerrabcn.cat

6 h. Marxa de clavells al Castell de Montjuïc (Glacis de Santa Helena)

Parlaments de:
Robert Fabregat, president de la Federació de Barcelona d’Esquerra Republicana
Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona
Pilar Rebaque, advocada penalista, vicepresidenta de la Comisió de Dones Advocades de l’ICAB i membre de la Comissió de la Dignitat


OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS

9.45 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït. Reserva de places abans de divendres 13 d'octubre a les 14 h: 93 453 60 05 / inscripcions@esquerra.cat
Places limitades.

10.30 h. Cementiri de Montjuïc (Fossar de la Pedrera)
Ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys

Parlament d'Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana


VIC

COLL DE LLI / PERPINYÀ

La secció Descobrir el País del Casal de Perpinyà ha organitzat un homenatge al President Lluís Companys al coll de Manrella coincididint amb el 77è aniversari del seu afusellament.

La cita serà les 8h00 al Super U (Mig-Vernet). Desnivell: Coll de Lli, 350m (Opcional).

Es menjarà  al coll (accés possible en cotxe) o al poble segons el temps. El preu és de 10€ per pesona. Porteu els vostres propis coberts. Equipament: àpat, sabates de muntanya, gorra, guants, impermeable... nscripció: Mado, tél. : (0033) 6 14 48 30 24

CORNELLÀ

 

Al President Companys per Ventura Gassol

Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys

Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys

El 15 d'octubre de cada any és el dia nacional

en memòria de les víctimes de la Guerra Civil

i de la repressió de la dictadura franquista.

Així ho ha acordat el Consell Executiu del Govern de la Generalitat, que ha elegit la data de l'aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, l'únic president escollit democràticament que va ser executat pel feixisme a l'Europa occidental.

El govern pretén així donar continuïtat a la iniciativa de l'any passat de proclamar aquesta data com a dia nacional, coincidint que llavors es complien 75 anys de l'assassinat del president Companys.

Amb la declaració del 15 d’octubre com a dia nacional, la Generalitat pretén contribuir al reconeixement de les víctimes recollit a la llei del Memorial Democràtic, en el preàmbul de la norma, i a les diverses resolucions aprovades al Parlament en aquesta línia.

Cementiri de Montjuïc

Fossar de la Pedrera

Mausoleu del president Companys

Dissabte, 15 d’octubre

Faran la tradicional ofrena floral al president Lluís Companys:

10.15: El president i altres membres del Govern de la Generalitat de Catalunya

10.20: La presidenta i altres membres del Parlament de Catalunya

10.25: L’alcaldessa i altres membres de l’Ajuntament de Barcelona

Cementiri de Montjuïc 

Fossar de la Pedrera

Diumenge, 16 d’octubre, a les 12 del migdia:

Els consellers Neus Munté i Raül Romeva assistiran a l'homenatge als immolats pel franquisme que organitzen l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i el Memorial Democràtic, al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. És l’homenatge que es fa cada any, el diumenge després del dia 15 d’octubre, als republicans que van ser executats pel règim franquista, i als qui van ser empresonats o represaliats per raons polítiques i ideològiques.

Més enllà de la llei del Memorial Democràtic, el govern explica la seva decisió per la necessitat d'ajustar-se a les nombroses resolucions i informes de l'Organització de les Nacions Unides. L'estiu del 2014, el relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició va fer un sever informe contra l'Estat espanyol per no haver emprès una política d'estat en matèria de veritat, que carregava contra la inexistència d'informació oficial i de mecanismes d'esclariment de la veritat, així com contra les interpretacions restrictives de la llei d'amnistia de 1977, que entorpeixen l'obertura d'investigacions. El relator també criticava que el govern espanyol no hagi actuat per gestionar les exhumacions i la identificació de les restes de les víctimes.

La llei que anul·larà els sumaríssims

El ple del Parlament farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei que declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques pel règim franquista a Catalunya, desafiant el marc competencial de Catalunya. La iniciativa, promoguda per la Comissió de la Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i la CUP, començarà a partir de llavors a tramitar-se a la cambra. També es votarà una proposta per presentar al Congrés una modificació de la llei de memòria històrica.

La llei que anul·larà els consells de guerra sumaríssims

El ple de Parlament farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei  que declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques pel règim franquista a Catalunya, desafiant el marc competencial de Catalunya. La iniciativa, promoguda per la Comissió de la Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i la CUP, començarà a partir de llavors a tramitar-se a la cambra. També es votarà una proposta per presentar al Congrés una modificació de la llei de memòria històrica.

______________________________ 

Barcelona, dissabte, 15 d’octubre del 2016

Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys

Castell de Montjuïc

Marxa de torxes als Glacis de Santa Helena

5.15 h Sortida de l’autocar gratuït de la plaça Universitat (davant de la Universitat).  

           Reserva de places al 93 317 15 13

A les 6 del matí Marxa de Torxes al lloc on fou afusellat el president. Ofrena floral. Parlaments: Robert Fabregat, president de la Federació d’ERC de Barcelona, Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament i Assumpta Montellà, historiadora i escriptora.

Cementiri de Montjuïc

Fossar de la Pedrera

Mausoleu del president Companys

A 3/4 de 9: Sortida de l’autocar gratuït de la plaça Universitat (davant de la Universitat).  

                   Reserva de places al 93 453 60 05

A 2/4 de 10: Ofrena floral a la tomba del president Companys.

                   Parlament de Marta Rovira, secretària general d’ERC.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys

en el 76è Aniversari del seu afusellament

Monument al president de Catalunya Lluís Companys

(Inici del Passeig Lluís Companys, entre Ronda Sant Pere i Arc del Triomf)

Consell Municipal del Districte de l’Eixample

Dissabte, 15 d’octubre, a la 1 del migdia:

Ofrena floral:

Consell Municipal del Districte de l’Eixample

Indrets del Record i Perenne Fossar de les Moreres

Record de Conxita Julià, que representa la noia del mocador del monument

Una història petita immortalitzada

Conxita Julià i Farrés va néixer a Barcelona l’11 de juny de 1920.   És poeta i excursionista.

Quan el president Companys estava empresonat al penal d’El Puerto de Santa María (Cadis), juntament amb tot el Govern de la Generalitat, pels Fets del Sis d’Octubre de 1934, Conxita Julià, una noieta de catorze anys, va escriure cartes i poemes al president de Catalunya per encoratjar-lo. Un cop alliberat el govern català, el 14 d’abril de 1936 en un acte públic d’homenatge al president Macià a la seva tomba, al cementiri de Montjuïc, la Conxita es presentà davant del president Companys i ell, com a mostra de reconeixement pel coratge que li havia mostrat en les seves missives, i no tenint res més a mà, li regalà el mocador que duia al butxacó de l’americana.

Una anècdota petita, un record gran. La Conxita va guardar com a record aquell mocador del president i aquest preuat record va marcar tota la seva vida quan es va esdevenir el màxim sacrifici per la vida del president Companys i, tal com fa el poble, va reconèixer l’exemple i el símbol que representava. Actualment el mocador està reservat al Museu d’Història de Catalunya.

Conxita Julià, “la nena del mocador”, així ha quedat amb aquest sobrenom en la veu popular, no ha deixat mai d’homenatjar el president Companys cada 15 d’octubre al seu monument. I la hi hem acompanyada sempre. Ara, però, d’ençà del desembre de 2014, la Conxita s’ha traslladat a viure a Alacant, a casa de la seva filla. Enguany, amb 96 anys, no pot ser present a l’acte d’ofrena floral, i ens ha enviat unes paraules d’adhesió.

Monument al president Companys a Barcelona

El monument erigit a la memòria del president Lluís Companys, a la cantonada de la Ronda de Sant Pere/Passeig de Lluís Companys, prop de l’Arc de Triomf, va ser inaugurat el 21 d’abril de 1998. A l’hora de projectar el monument, l’escultor, en saber l’anècdota de “la nena del mocador” s’hi inspirà i la deixà reflectida en la seva obra.

XX Premis Lluís Companys, 2014 

 

El divendres, 17 d'octubre del 2014, es lliuraren els Premis Lluís Companys “destinats a premiar aquelles persones i entitats que s'hagin distingit per la seva defensa del nostre país en tots els aspectes cultural, econòmic i polític”  Conxita Julià hi fou guardonada.  

La placa d’honor diu: “Premi atorgat a Conxita Julià, ‘la nena del mocador’, per la seva persistència en la custòdia de la memòria del president Lluís Companys i pel seu amor al país”.

XXII Premis Nacionals Lluís Companys, 2016

Es lliuraran el divendres, 28 d'octubre, a les 8 del vespre, al Casinet d'Hostafrancs, c/ Rector Triadó, 53. Tothom hi és invitat a assistir-hi.

Com cada any ERC Sants-Montjuïc atorga els Premis Nacionals Lluís Companys a persones i entitats que s'hagin distingit per la seva dimensió social i humana i els seus valors en la defensa i promoció del nostre país.

Enguany els proposats ho han estat per part de tota la militància d'ERC Barcelona que hagi volgut participar-hi, i l'elecció final dels sis candidats guanyadors ha estat per part d'un jurat format per personalitats de les Entitats més representatives de Sants Montjuïc.

Persones i entitats a qui enguany han estat atorgats els premis:

Núria Armentano i Oller, és doctora en Antropologia per la UAB. Directora i fundadora d’Antropòlegs LAB, dedicada a l’antropologia tant en laboratori com en camp.  Experta en intervencions arqueològiques a jaciments. S’ha distingit per la seva col·laboració en l’exhumació i reconeixement forense de restes humanes de fosses comunes de la Guerra civil, un dolorós pas necessari per a la reconciliació i la recuperació de la dignitat i de la memòria col·lectiva del nostre poble.

Institució Montserrat, fundada l’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, per tal de difondre els valors de laïcitat, catalanisme, modernitat i tolerància entre les noves generacions. Tot i haver sofert nombrosos entrebancs que l’han portada de vegades fins gairebé a la desaparició, ha estat capaç de renovar-se, mantenir-se i créixer fins a convertir-se en un referent d’innovació pedagògica i de compromís amb el país.

Empar Moliner, escriptora i periodista. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions. La seva defensa de la llibertat la converteixen en un exemple de defensa dels valors d’una república catalana lliure, democràtica i social.

Plataforma en defensa de l’Ebre, s’ha distingit, des del moment de la seva fundació l’any 2000, per la seva oposició als plans del govern espanyol que conduirien inexorablement a la desaparició de l’Ecosistema del Baix Ebre, així com per l’impuls d’una nova cultura de l’aigua respectuosa amb el medi ambient i amb els recursos hídrics del país. La seva actuació és un model de mobilització social, de civisme i de responsabilitat amb el futur de la nostra terra.

Revista Sàpiens, amb una presentació moderna, un contingut amè, de qualitat i rigor. Des del seu naixement l’any 2002, ha esdevingut un referent de la divulgació històrica en l’àmbit de Països Catalans, líder de lectors a Catalunya, amb més de 141.000 lectors mensuals. La seva incansable labor de divulgació i de recerca ha contribuït a donar a conèixer aspectes inèdits de la nostra història, sempre amb una projecció global. És un exemple d’eina de divulgació cultural i de compromís amb el nostre país i la nostra història comuna.

FAPAC (Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya), la FAPAC agrupa nombroses associacions de pares d’alumnes d’arreu del territori. Serveix com a eina de coordinació, suport logístic i grup de pressió davant les administracions. La seva tasca és de defensa del model lingüístic català i d’una escola de qualitat moderna i compromesa amb el país. Davant dels atacs dels qui volen destruir el nostre model lingüístic ha mostrat sempre una actitud valenta que ha permès la preservació del valor més preuat que podem donar als infants: una educació que formi ciutadans crítics, lliures i compromesos amb el país.