 |
| Parlament d'Enric Garriga Trullols (Barcelona , 1926 - 2011) |
 | ||
| Fragments del llibre La Batalla de Prats de Molló de Josep Fontbernat (1897-1977)
|
Editat per Proa
Primera edició el setembre de 1930
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPECC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPECC. Mostrar tots els missatges
diumenge, 27 d’octubre del 2013
XII Retrobament Català a Prats de Molló
L'IPECC va editar aquests fulletons el 2001 en el XII Retrobament a Prats de Molló per commemorar l'acte de valentia que tingueren els patriotes catalans comandats per Frances Macià
dimarts, 4 de juny del 2013
Commemoració del 111è Aniversari del traspàs de Jacint Verdaguer
Diumenge,
9 de juny de 2013
Commemoració del 111è Aniversari del traspàs de
Jacint
Verdaguer
el
poeta més popular de Catalunya
 |
►A les 9.45 h Sortida autocar: a la Rambla , sortida Metro L3-Parada Drassanes
(davant del Centre d’Art Santa Mònica)
►A les 10h Cementiri de
Montjuïc: Inici de l’Ofrena floral d’homenatge a les tombes de:
Antoni Nicolau i Amadeu Vives, músics compositors d’obres de Verdaguer
Joan
Salvat-Papasseit,
poeta /Josep Maria Folch i Torres,
escriptor
Apel·les
Mestres
escriptor i dibuixant / Dr. Robert, metge i polític; amics de
Verdaguer
Francesc Macià, president de la Generalitat / Manuel
Carrasco i Formiguera, polític,
75è aniversari del seu afusellament.
►A les 12: A la tomba del
poeta Jacint Verdaguer
(Via Sant Joan, Agrupació 9, núm. 1)
Presentació: Marcel Fité, lingüista i escriptor
-
Ofrena floral de l’Ajuntament de Barcelona
- Ofrena floral de
l’Associació Indrets del Record
- Interpretació d’El
cant dels ocells pel violoncel·lista Isaac Friedhoff i Calvo
Commemoracions:
-
Bac de Roda, de
Jacint Verdaguer, en el 300 aniversari de la seva execució (1713)
- 125 anys de la publicació del
llibre Pàtria, de Jacint Verdaguer
-
Recital de
textos de Jacint Verdaguer a càrrec de l’actor i rapsode Lluís Soler.
-Interpretació al violoncel de L’emigrant i altres peces de música popular per Isaac
Friedhoff i Calvo.
- Parlament de la Dra.
Lluïsa Plans, membre
de la Societat
Verdaguer , presentació del
llibre de la seva tesi doctoral En
defensa pròpia de Jacint Verdaguer.
- Cloenda de l’acte a càrrec d’un regidor de l’Ajuntament
de Barcelona.
-
Cant del poble,
al violoncel.
- Obsequi als assistents d’un opuscle
de record.
► 1.15 h Sortida de l’autocar.
► 2.15 h Dinar al restaurant Can
Llança, d’Alfou.
- Havent dinat, visita a Can Suari d’Alfou indret del poeta Francesc Casas i Amigó,
amic de
Verdaguer. Obsequi d’un dossier sobre Casas i Amigó.
- Visita a les esglésies romàniques de Sant Julià i Sant Jaume d’Alfou.
- Passejada per Sant Antoni de Vilamajor
► Arribada a Barcelona a les
9.
Import: visites, autocar i dinar 40€
Organització:
Ajuntament de Barcelona, Indrets del Record, IPECC.
* El pagament de 40 € s’ha de fer efectiu a l’IPECC, a “la CAIXA ” c/c 2100-1006-52-0200061004
Més informació i inscripcions:
INSTITUT DE
PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA CATALANA
Hotel d’Entitats.
Providència, 42. 08024 BARCELONA (Països
Catalans)
Tel: 93 213 76 48 // e-mail: ipecc@ipecc.cat //
Web: www.ipecc.cat
dijous, 23 de maig del 2013
A Elna, el 26 de maig, actes de remembrança de la massacre de 1285
Diumenge 26 de maig de 2013, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elna i de la professora Daniela Grau, ha organitzat uns actes de remembrança de la Massacre del 1285 ala Catedral d’Elna, un dels episodis més sagnants de la Croada per a envair Catalunya.
Per evocar aquesta efemèride tindrà lloc una missa a la Catedral en memòria de les víctimes, Ofrena floral davant la placa commemorativa i parlaments de representants.
Dinar de germanor de catalans del nord i del sud de l’Albera.
A la tarda, visita a la Maternitat d’Elna, exposició singular i obres de restauració. Ha estat proclamada Monument Històric.
Participació de la cantant Marina Rossell.
SETGE D’ELNA
El setge d’Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis més sagnants de la Croada per enviar Catalunya.
L’exèrcit croat sortí de Perpinyà el 13 de maig en direcció al Pirineu i trobà una forta oposició a Elna, que demanà socors a Pere el Gran, el qual envià a Ramon d’Urtx amb trenta cavallers, que marxaren en no obtenir un acord amb els vilatans.
La població del Rosselló, que s’havia congregat a la ciutat, lluità amb força contra els croats i, finalment, es refugiaren a la catedral de Santa Eulàlia, que fou cremada. Fou una matança per part de l’exèrcit croat que, a continuació cremà la vila.
L’exèrcit català impedia l’avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del Pirineu. Un mes després d’estar concentrat al Rosselló, l’exèrcit de la Croada penetrà pel Coll de la Massana.
LA CATEDRAL D’ELNA
És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals. La volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals. Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de tradició carolíngia. Les sis capelles, gòtiques, de la banda oposada del claustre foren construïdes entre el 1320 i el 1448. La cripta fou terraplenada el 1724 en fer un altar major nou. La construcció del claustre es va fer en diverses etapes entre els segles XII i XIV.
LA MATERNITAT D’ELNA
La Maternitat d’Elna fou una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Fou fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil, internades en els camps propers a Elna.
La Maternitat d’Elna era també anomenada la maternitat suïssa, perquè que era obra d’una fundació humanitària Suïssa, de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Deixà de funcionar l’any 1944 quan els nazis la tancaren durant l’ocupació de França. L’any 2004 l’edifici fou adquirit per l’ajuntament d’Elna, que el restaurà i té cura de la seva conservació.
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), infermera d’origen suís, va viatjar a Madrid el 1937 com a voluntària per ajudar a mares i nens durant la guerra civil. Després de la caiguda de la Segona República, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos. Qualsevol dona embarassada corria el risc de perdre el fill o morir ella en el part. Per això Elisabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló(Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Ribesaltes, etc.), en una llar de maternitat.
Al principi la maternitat es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa però, després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d’Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l’ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a haver d’associar-se amb la Creu Roja i acatar la política d’aquesta sobre neutralitat. Això li impedia acollir refugiats polítics sobretot jueus. Elisabeth va decidir falsejar la identitat de gran part d’ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis, va ser detinguda en una ocasió. Va salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans i 200 jueus procedents d’Europa.
El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí la Creu de Sant Jordi a Elisabeth Eidenbenz, per la seva obra humanitària.
La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a Els nens d’Elna. Bressol dels exiliats(2005).
_________________________________________
Defensem la unitat del català!
Tots parlem la llengua de Jordi-Pere Cerdà!
de Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó i l’Alguer!
Poeta, prosista i dramaturg.
Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011
Premi d’Honor de les lletres Catalanes (1995)
dijous, 2 de maig del 2013
Homenatge als morts de les Illes Balears i Pituises per la llibertat de Catalunya
 |
| Clica la imatge per veure-la més gran |
dijous, 15 de desembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
Enric Garriga Trullols, president de l’IPECC i del CAOC, mor als 85 anys
El president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85 anys. L’enterrament serà demà dissabte, dia 19 de novembre, a les 16.00 h., al Tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona (Scala Dei, 17-37). La capella ardent s’obrirà aquesta tarda a les 16.00 h .
Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l’objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme.
En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l’àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d’accions molt diverses, com ara la creació i l’impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.
El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d’apropament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d’ensenyament de l’occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l’occità. Era membre de l’Institut d’Estudis Occitans.
Fotografia (d’esquerra a dreta):
Enric Garriga Trullols, la seva esposa Núria Bayó, i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Heribert Barrera i Joaquim Xicoy durant el sopar commemoratiu del XXVè aniversari de la fundació de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), celebrat l’any 2003
Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l’objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme.
En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l’àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d’accions molt diverses, com ara la creació i l’impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.
El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d’apropament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d’ensenyament de l’occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l’occità. Era membre de l’Institut d’Estudis Occitans.
Fotografia (d’esquerra a dreta):
Enric Garriga Trullols, la seva esposa Núria Bayó, i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Heribert Barrera i Joaquim Xicoy durant el sopar commemoratiu del XXVè aniversari de la fundació de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), celebrat l’any 2003
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.
