En record de Martí Marcó

Avui es commemoren 40 anys de l'assassinat del patriota Martí Marcó i Bardella (1959-1979), militant de Terra Lliure

Paraules d'en Fèlix Goñi i Roura "Bruc" quan es va assabentar de la seva mort: "En Martí fou un camarada inigualable; les seves conviccions el portaren a moure el que feia falta per aconseguir els objectius. Visca la terra! [...]".

Nascut en una família de tradició catòlica, republicana i nacionalista. Es va dedicar professionalment a un taller mecànic (començant als 14 anys), on era especialista en motors dièsel, compaginant aquesta professió amb estudis nocturns d'automoció.

Afeccionat a l'escalada i al muntanyisme, i un expert sardanista. Com molts jóvens de l'època, la pràctica de l'excursionisme l'introduí en els cercles polítics i en la militància. Fou una persona molt coneguda en els ambients independentistes d'aquells anys. Era un assistent habitual a les conegudes trobades sardanistes de la plaça de Sant Jaume, que servien també de tapadora per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà en incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple l'ebullició política de la segona meitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats "rambleros", unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a la Rambla.

Ell, amb d'altres companys , com són Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol i Jordi Rull, militants d'ERC, van reprendre el projecte del tàndem Dencàs-Badia del 1936 de crear una força jove al sí d'ERC, i van estructurar d'una vegada per totes les JERC, en l'Assemblea Nacional, celebrada a Barcelona el setembre de 1976 i va arribar a formar part del Consell Executiu d'ERC per les JERC. També va militar també a Socors Català. Posteriorment deixant Esquerra Republicana de Catalunya es va passar a Estat Català, d'on va sortir el 1977 per fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC), embrió de Terra Lliure.

El 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.

 El 26 de gener de 1979 fou ferit per la policia quan va fugir d'un control muntat a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació. Ell i els seus acompanyants fugits anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades. Els seus dos companys, per evitar que els detinguessin, el van deixar ferit pels trets de la Policia a l'interior del vehicle en un carrer de Barcelona. Auxiliat per transeünts i automobilistes que van veure el cotxe abandonat i amb les portes obertes enmig de la via, va ser traslladat a un hospital om va morir l'endemà passat a l'Hospital Clínic.

pistola Firebird del 9 mm Parabellum com la que tenia en Marcó

Anunci al diari de Lleida el gener del 1983
en record de la mort el seu sisè aniversari publicat pel Moviment de Defensa de la Terra

Martí Marcó: l'independentisme armat

1959 Barcelona

29 de gener de 1979

En Martí Marcó era un jove mecànic del Raval de Barcelona, actiu militant per la llengua i la cultura del seu país i compromès en la lluita clandestina antifranquista i durant els anys de transició. Membre de les JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya) i del Consell Executiu d’Esquerra Republicana, durant els anys de transició va passar a les files d’Estat Català (el partit històric fundat per Francesc Macià). De les files d’Estat Català estant, el jove Martí Marcó va entrar en contacte amb el moviment independentista combatiu, i el 1977 abandonà l’Estat Català per militar a l’Exèrcit d’Alliberament Català (EAC), grupuscle del futur Exèrcit Popular Obrer Català (EPOCA), que convé no confondre amb Terra Lliure.

En 1978 Marcó, junt amb altres companys, fou entrenat per ETA a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició

Segons el llibre d’en Jaume Fernández i Calvet (antic membre del PSAN-Provisional i d’Independentistes dels Països Catalans), el 26 de gener de 1979 en jove Martí Marcó, de només dinou anys, acompanyat de dos companys es dirigia a complir amb una missió assignada (anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades per assaltar un furgó de Banca Catalana) en un cotxe, quan un control rutinari de la policia (que muntava guàrdia davant del domicili d’un important advocat del moment) al xamfrà dels carrers Bruc i Diputació els va ordenar l’alto.

El conductor del vehicle es va posar nerviós i no va aturar-se, ans al contrari, va optar per accelerar i tractar de defugir del control policial. En el moment de l’embranzida inicial un policia va obrir foc amb la seva metralladora tot ferint de mort al jove Martí. Els dos companys van accelerar a fons pel carrer Bruc per abandonar el cotxe al cor del barri de Gràcia des d’on van fugir a peu, tot abandonant al seu company malferit a l’interior del vehicle. Tres dies desprès, en Martí va morir al Hospital Clínic de Barcelona.

Fonts: Sàpiens i Viquipèdia

Fotos de l'homenatge a Martí Marcó

Estat Català

 

Actes d'homenatge a Martí Marcó

Us presentem els actes d'homenatge del 38è aniversari de l'assassinat de Martí Marcó a mans de la policia espanyola. 
Aquesta entrada s'anirà actualitzant segons ens arribin les dades. Recordeu que ens podeu fer arribar el vostre acte a homenatgenacional@gmail.com

Estat Català

Ofrena floral i homenatge.
Diumenge 22 de gener a les 12h.
Cantonada carrer Bruc /Diputació

Esquerra Republicana de Catalunya / JERC

Dilluns 23 de gener a les 20 h, participa a la xerrada sobre la figura de Martí Marcó i l'independentisme dels anys 70 que se celebrarà al casal d'ERC-Barcelona Vella (Carrer Palau, 2).

Homenatges

Unitat Nacional Catalana: homenatge a Martí Marcó i la victòria de les tropes catalanes enfront les del rei Felipe IV

El 27 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a Badalona, 70 anys després l’espanyolisme més ranci segueix arrelat als nostres barris.

Des de fa 2 anys la senyera del monument pels caiguts del setembre de 1714, ha sofert varis desperfectes, des de tombar el pal a robar la senyera, des de llavors la secció d’Unitat Nacional Catalana Barcelonès Nord sempre em procurat que hi onegi una estelada, fins que l’Ajuntament restauri la Senyera al seu lloc.
Actualment el monument no hi oneja res, és per això que UNCat ha esperat aquest dia per a que hi onegi l’estelada, ho fem amb diferents significats:

• Badalona és una ciutat catalana i com a tal, els comportaments de colonitzadors no poden ser tolerats, Badalona serà la capital de la cultura catalana al 2010 i ara més que mai hem d’impulsar la catalanitat total de Catalunya (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).

• El 26 de gener de 1641 és la data que commemora la victòria de les tropes catalanes enfront les del rei Felip IV a la coneguda batalla de Montjuïc.

• La mateixa data de l’any 1979, es produeix l’amatrellament i mort del jove militant de Terra Lliure Martí Marcó, per part de la policia espanyola.

• La creació d’un Exèrcit Català, volem un exercit no per fer cap guerra sinó per defensar la pau i la llibertat.

Esperem que no calgui repetir més aquest acte que per a nosaltres significa un símbol de resistència, de totes maneres Unitat Nacional Catalana sempre estarem per protegir els nostres símbols i la nostra identitat front les forces colonitzadores.

Unitat Nacional Barcelonès Nord, 28 de gener del 2009.
FONT: http://uncat-badalona.blogspot.com/

Homenatge a Martí Marcó

Martí Marcó i Bardella

Martí Marcó i Bardella (1959-1979) va militar a les JERC i a Socors Català i va fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC). Més endavant va participar a la fundació de Terra Lliure. El 26 de gener de 1979 fou mort per la policia quan intentava fugir amb Quim Pelegrí i Frederic Bentanachs amb un cotxe. Martí Marcó va rebre dotze bales.

Digueu-me. Podeu veure a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistadasurarà triomfantsobre la terra dels lliuresi la pàtria dels valents.
Martí Marcó i Bardella va nèixer el 1959 al carrer Peu de la Creu de Barcelona, al barri del Padró, al si d’una família de tradició republicana procedent de Peralada (Alt Empordà). Més endavant va passar a viure al carrer del Tigre, del mateix barri. Treballava a un taller mecànic del carrer Viladomat, tot i que era electricista de formació, i seguia els seus estudis en horari nocturn a La Salle.

(Homentages a diversos indrets del país commemorant la diada dels lliutadors morts per una Terra Lliure)

La seva vida laboral i els estudis els compaginava amb l’afecció per l’excursionisme i l’escalada, una pràctica habitual entre els de joves independentistes d’aquella època. L’excursionisme fou un element important d’introducció als cercles polítics militants per a molts joves.
Fou una persona molt coneguda entre els ambients dels nacionalisme radical d’aquells anys. Era un membre habitual als conegudes trobades sardanistes de la Plaça Sant Jaume, que servien també de cobertura per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà a incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple la bullició política de la segona metitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats rambleros, unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a les Rambles de Barcelona. També va formar part del Consell Executiu d’ERC per les JERC i va passar per Estat Català.

Martí Marcó va ser ferit de mort el matí del 26 de gener de 1979, mentre circulava dins d’un Renault-4L amb dos companys d’escamot, a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació. La intenció d’aquest grup clandestí era realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, una de les primeres accions de l’embrió del que més endavant seria Terra Lliure. La Policia Nacional va metrallar el cotxe en què viatjava i va ferir en Martí amb tres impactes de bala. Tres dies després va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona.

*Versos escrits per Martí Marcó i musicats anys després per Titot i David Rossell
El millor homenatge, la victòria.

EL MILLOR HOMENATGE ÉS LA VICTORIA