dijous, 25 de desembre de 2014

Francesc Macià

El 6 de gener de 1934 el diari francès L'illustration escriví un article sobre la vida i l'enterrament de Macià mort el 25 de desembre del 1933. A continuació pengem l'article original amb les fotografies que l'acompanyava i la traducció al català.



Un funeral grandiós i commovedor es féu al president Macià, el nom del qual romandrà eternament lligat a l’emancipació de Catalunya. De totes les regions de la província vingueren delegacions a Barcelona, i d’altres encara de Madrid, de Palma de Mallorca i fins i tot de França. Al llarg de tota la nit que precedia les exèquies una marea interminable desfilà pel Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on havia estat dipositat el cos del president. A la matinada del 27 de desembre, el president de la República, el Sr. Alcala Zamora, anà a inclinar-se davant des despulles mortals al costat de les quals s’hi trobaven ja els membres de la família i els del govern català. Després es formà el seguici. El composaven cinquanta-sis cotxes i sis furgonetes carregades de flors i de corones. Després de passar per la Rambla de la Plaça Catalunya, es dirigí per l’Avinguda de les Corts Catalanes i l’Avinguda de Sant Joan cap a l’Arc de Triomf, on tingué lloc una nova desfilada. S’estima que més de 300.000 persones i 3000 penons participaren a la cerimònia fúnebre. El taüt fou llavors transportat, tot passant per davant del Parlament català, al nou cementiri situat sobre la muntanya de Montjuich, en una tomba preparada per l’Ajuntament de Barcelona i per la qual l’escultor català Josep Clara executà un bellíssim retrat del president. Fou llavors que el president interí de la Generalitat, el Sr. Joan Casanovas, pronuncià un discurs en el qual féu un elogi vibrant de l’il·lustre desaparegut.
A Madrid, el Sr. Jean Herbette, ambaixador de França, visità el president del Consell i li transmeté les condolences del govern francès en ocasió del dol dolorós que li espera no tan sols a Catalunya sinó a tota l’Espanya republicana, de la qual el Coronel Macià fou un dels més gloriosos representants.

El cos del Coronel Macià fou exposat dins d'un taüt de vidre


El taüt fou portat sobre un carro per a canons  escortat per
la guàrdia catalana (amb espardenyes, guants blancs i barret de cuir)*

*Els Mossos d'escuadra vestits de gala.









dimecres, 24 de desembre de 2014

Bon Nadal a la memòria del President Macià per Ventura Gassol.


Amb aquest poema de Nadal a la memòria del President Macià escrit per Ventura Gassol l'any 1945 us desitjo unes bones festes amb la gent que estimeu i que el 2015 sigui més proper a la llibertat que el 2014.
Es desconeix a quin diari va ser publicat.

Bon Nadal i visca Catalunya!

dissabte, 20 de desembre de 2014

Traspàs de Pere Carbonell i Fita

Ens informen des de la web de Catalunya1640 que ens ha deixat el Sr. Pere Carbonell i Fita. Deixem el text integre que ens han fet arribar:



Des de l’Associació Patriòtica Catalunya 1640 lamentem el traspàs del patriota Pere Carbonell i Fita nascut a Barcelona, el 18 de gener de 1916, que s’autoanomenava fill de la República i que va  destacar  per haver estudiat a l’Escola Normal, per com ell mateix deia, poder formar-se com a mestre i contribuir a crear un model de país i formar ciutadans per la democràcia, per lluitar i treballar pel seu país des de la militància i l’activisme en el Front Nacional de Catalunya, des de l’exili a França i des de la direcció general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, i per haver obtingut la la Creu de Sant Jordi el 2012.

dilluns, 1 de desembre de 2014

Galí, Blasi i Homs per JM Ainaud

El desembre de 1986 aparegué aquest article  de J.M. Ainaud (13 de juny de 1925 - 9 d'agost de 2012) a la revista Serra d'Or número 327









dissabte, 29 de novembre de 2014

Enric Prat de la Riba

Avui fa 144 anys nasqué Enric Prat de la Riba i el recordem amb aquest tríptic que es va realitzar en celebració del centenari de la seva naixença editat per l'Ajuntament de Castellterçol





diumenge, 16 de novembre de 2014

Antoni Maria Badia i Margarit



Avui a la matinada s'ha mort als noranta-quatre anys el filòleg i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i guardonat fa dos anys amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Badia i Margarit ha estat una figura decisiva de la lingüística catalana de la segona meitat del segle XX. El funeral per Badia i Margarit es farà demà a les tres de la tarda a l'esglési del Pi de Barcelona.

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920) va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica història catalana a la UB, càrrec que ocupà fins a la jubilació. Ha treballat en la recerca en els camps de la lingüística històrica, l'onomàstica, la lingüística estructural, la comparatística i la sociolingüística. Destaca la seva obra 'Gramàtica catalana' i la revisió 'Gramàtica Catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica'.

Badia i Margarit és doctor honoris causa per les universitats de Salzburg, Tolosa de Llenguadoc, la Sorbona, Perpinyà, el Knox College de Galesburg, Alacant, Illes Balears i Barcelona. És membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, del quan en va presidir la Secció Filològica entre el 1989 i el 1995.

Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha la medalla de l'Institut d'Estudis Catalans, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic del 1999 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2003 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

dimarts, 11 de novembre de 2014

En homenatge a Joan Tosas i Rius


Ens ha deixat el company Joan Tosas i Rius d'Olesa de Montserrat i membre dels Miquelets de Catalunya.

Ho han comunicat amb aquesta nota:

Amics i amigues, tenim el trist deure de comunicar-vos la defunció del nostre company i amic Joan Tosas i Rius, fuseller del Regiment de Joan Vilar i Ferrer.

L'enterrament serà demà a les 16.30 h a l'església parroquial d'Olesa de Montserrat.

Que descansi en pau.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Roc Boronat i Font (Barcelona (Poblenou) 5 de desembre del 1987 - Mèxic DF 28 d'octubre del 1965)

La Catalunya exiliada


En Roc va fer els estudis primaris, acompanyats de formació musical, a Barcelona. S'afilià a Estat Català quan, més endavant, el dirigent d'aquesta organització, en Manuel Pagès i Mercader, ha de fugir de  Barcelona i, del directori, se'n fa càrrec un comité  de tres membres, en Bornat és un d'ells junt amb en Jaume Compte i Marcel·lí Parelló. En implantar-se  la dictadura del general espanyol Primo de Rivera, en Roc s'exilia a França, concretament a Tolosa del Llenguadoc, des d'on, amb en Josep Rovira dirigeix la delegació que Macià té en aquesta ciutat occitana. Tot això en unes situacions molt precàries doncs fins i tot en determinats moments, passen problemes alimentaris.

El 1926 participà en els fets de Prats de Molló. És un dels detinguts, processats i, posteriorment, expulsat a Bèligca. El 1930 retorna a Catalunya aprofitant l'amnistia del general Baranguer, que presidia el que va anomenar-se la "dictablanda".

Boronat processat amb Macià i companya,
a París, pels fets de Prat de Molló
S'incorpora a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya participant en numerosos mítings, doncs era un excel·lent orador.  En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que portaren la República surt elegit regidor per Barcelona i des del seu càrrec de Cap d'Assistència Social a l'Ajuntament, tira endavant

una iniciativa que havia parlat amb Lola Anglada sobre un projecte del Dr. Constantí Llambias i Morató i que va ser la creació del cupo dels cecs. Cal tenir present que, en aquella època, molts cecs demanaven caritat pels carrers essent increpats pels guàrdies urbans. Aconsegueix la fusió entre la Unió de Cecs de Catalunya i la Federació Catalana de Cecs, reconvevertint-los en el Sindicat dels Cecs de Catalunya.  Obra seva va ser que els invidents duguessin un bastó blanc que els identifiqués. Tot això el franquisme ho reconvertí en la ONCE (Organización Nacional de Ciegos de España), nom espanyolitzat que perdura sense que ningú s'escandalitzi, vistos els orígens de catalanitat d'aquesta entitat. Durant el franquisme els noms de Boronat i del Dr. Llambias, tots dos exilitats per la seva militància catalanista, fóren silenciats i ocultats.


Portada del Butlletí del Sindicat de Cecs de Catalunya


El 1932, formà part de la redacció de "La Campanda de Gràcia" (Periòdic Nacionalista d'Esquerres). Participà en els fets del 6 d'octubre de 1934, que li provoquen l'empresonament al vaixell Uruguai. Amb la derrota de la República a Catalunya, l'any 1939, marxa camí de l'exili. El trobem a la Residència d'Intel·lectuals  de Montpellier i, més tard, a París és delegat per la Fundació Ramon Llull per visitar regularment el camp d'Agde (el dels catalans) per informar de les necessitats dels internats. Amb motiu de l'entrevista Franco-Petain, que va tenir lloc a Montpellier, va ser un dels nomrosos refugiats detinguts i tancats, per 24 hores, al camp d'Agde, per evitar hipotètics incidents. Marxà a Mèxic, el 1942, amb el vaixell Nyassa.  A la capital azteca segueix amb la seva vinculació a l'ERC, arribant, el 1955, a presidir aquest partit. En l'homenatge que va fer-se a Pau Casals, l'any 1956 a Veracruz, en Roc Boronat és qui li ofereix en nom de tots els catalans. També fa d'orador en actes a la memòria del President Companys.

Núñez, Frontera, Boronat i Falcó al vaixell-presó "Uruguai",
pels fets del 6 d'octubre

La firma de Boronat com a President d'ERC a Mèxic


Va escriure diverses obres teatrals basades en la problemàtica dels invidents: "La vera llum", "Nit d'Otel·lo", "L'obstacle", etc., també S.A.O.A.T , i així fins a vuit. Li fou concedit el premi Àngel Guimerà a Mèxic el 1956. Va  guanyar l'"Ignasi Iglesias" als Jocs Florals de Mendoza l'any 1958, un altre cop el mateix premi als Jocs -com els altres, a l'exili- de  Santiago de Xile.

Va col·laborar en publicacions de l'exili: "Pont Blau", "Veu catalana", "Xaloc" de Mèxic, "L'emigrant" de Xile, etc.

Va morir en el seu exili mexicà. Fa molt poc se li han reconegut tots el seus esforços en suport dels invidents, dedicant-li un carrer al seu del Poblenou. També S'ha instituït un premi literari amb el seu nom.

Els cecs de Catalunya mai el van oblidar, en morir van enviar una carta a la seva víuda on, entre altres coses, li deien "...És indubtable i ensems molt natural que vosaltres sentiu amb més intensitat el dolor produït per aquesta terrible pèrdua, però tots els cecs de Catalunya plorem llàgrimes de sang la seva desaparició. Per a nosaltres fou el company inseparable, el pare espiritual i guia damunt de la terra..."

Roc Bronat: un patriota, un benefactor, un exemple.




Text i documentació gràfica editats per Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, novembre del 2001

dimarts, 21 d’octubre de 2014

General Moragues

Articles de la revista Estel Blanc d'Estat Català:

Estel Blanc 2na època nº4 - 9 de setembre de 1998 


Estel Blanc 3ra època nº1 - 21 d'octubre de 2001


dimecres, 15 d’octubre de 2014

Lluís Companys i Jové

El Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940

Targetó de record editat l'any 2000 per l'aniversari del seu traspàs


dissabte, 11 d’octubre de 2014

LLuís Companys


dimarts, 16 de setembre de 2014

Antoni Malaret i Amigó




Antoni Malaret i Amigó (Sant Just Desvern, el 5 de març del 1917 - 16 de setembre del 2001) fou un polític català. Estudià a l'escola catalana de l'Ateneu Santjustenc i de ben jove ingressà com a funcionari a l'Ajuntament, on era alcalde Daniel Cardona i Civit. El 1937 lluità en la guerra civil espanyola a les files de l'exèrcit republicà i ascendit a sergent per mèrits de guerra per la seva participació en les operacions militars que culminaren amb l'ocupació de la ciutat de Terol. El 1939 fou detingut, empresonat i sotmès a consell sumaríssim de guerra del qual en surt exculpat, però va perdre l'ocupació municipal. Mobilitzada la quinta de 1938, fa el servei militar a Ourense i en ser llicenciat reingressa a l'Ajuntament de Sant Just Desvern, on exerceix durant dos anys com a secretari habilitat. El 1952 inicia, amb el seu germà Rafael Malaret i Amigó, un negoci de construcció i promoció immobiliària fins que cessà per dificultats econòmiques el 1982.



Fou militant del Front Nacional de Catalunya des del 1940, i en formà part de la direcció fins a la seva dissolució el 1990. Fou present en la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 1971, forma part del Comitè local del Congrés de Cultura Catalana i de la Comissió de Forces Polítiques de Sant Just Desvern. El 20 d'abril de 1979 fou elegit alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern en les primeres eleccions municipals de la transició com a cap de llista de la coalició del Front Nacional de Catalunya(FNC) amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Dimití el 1982 i posteriorment ha estat regidor independent de la candidatura de Convergència i Unió (CiU) fins a l'any 1991. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

dimecres, 27 d’agost de 2014

Batista i Roca, sempre present!


Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 23 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català. És considerat un dels fundadors de l'antropologia de base científica a Catalunya.
OBRES:
Rabindranath Tagore, poeta bengalí (1918)
Raça, Poble i Nació, article a Revista de Catalunya, 1926
Manual d'excursionisme (1927)
La desintegració d'Espanya i les idees de Toynbee (1968)
La formació històrica de l'Estat Espanyol


dissabte, 16 d’agost de 2014

Pau Vila i Dinarès

Amb aquest homenatge recordaven l'any 1971 al professor Pau Vila i Dinarès (Sabadell, 29 de juny del 1881 - Barcelona, 16 d'agost del 1980) i amb aquest mateix el recordem avui.



divendres, 15 d’agost de 2014

Vicenç Albert Ballester i Camps sempre present!

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català i el dissenyador de la bandera estelada


- HIMNE -

I

De l'odi i del rencor la copa ja és ben plena,
Aquest gran odi és sant, és l'odi a la cadena,
Es el rencor als vils, la ràbia als folls tirans.
La copa de l'amor a nostra Pàtria esclava
També es desborda ja i al cor ens bull la saba
dels ardits almogàvers, dels avis catalans.

II
Un odi gloriós arrasa una muntanya.
El nostre odi tità contra la vil Espanya
És gegantese i foll, és gran, diví, i sublim:
fins n'odiem el nom, el crit i la memòria
les seves tradicions, la seva xorca història
i àdhuc als seus fills propis nosaltes maleïm.

III
Ja és hora que la Pàtria que el nostre cor adora
camini tota sola vers l'Ideal que arbora
els nostres cors i penses de santa llibertat.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya la santa Independència;
que Espanya s'himiliï sota el penó barrat.

IV
Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota és redreça senint-se sobirana
del seu gran patrimoni robat per vils mesells;
tornem tenî el llenguatge, tenim costums i història,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
i al pit i als braços força per aixecâ els fusells.

V
Bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora,
serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Sí acàs morim, la glòria valdrà molt més que el viure
i si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

Vicenç-Albert Ballester (V.I.C.) (1872-1938)

dilluns, 11 d’agost de 2014

Lluís Maria Xirinacs, sempre present

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripollès, 11 d'agost del 2007) fou un polític pacifista, independentista i nacionalista, doctor en filosofia, sacerdot i autor català











divendres, 8 d’agost de 2014

Ermengol Amill

Diumenge dia 10 d'agost el poble de Bonestarre i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà) acolliran una sèrie d'actes per homenatjar l'Ermengol Amill, el seu heroi local de la Guerra de Successió. Entre d'altres activitats, hi haurà una caminada popular i el descobriment d'una placa explicativa de la seva vida.


dijous, 7 d’agost de 2014

Joan Salvat i Papasseit

Avui fa 90 anys que va morir Joan Salvat-Papasseit i el recordem amb aquest poema de Salvador Espriu. 
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel, altament autodidacta i nacionalista.

dimecres, 6 d’agost de 2014

Manuel Juliachs i Mata

Avui recordem al sindicalista i patriota Manuel Juliachs i Mata (Vilafranca del Penedès,1887 - Barcelona, 1980).
Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià. Ingressà al CADCI (1906) i col·laborà a “La Tralla”, “Renaixement” i “Lluita”. Dirigí “La Nació”, setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial. Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents (1923), s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI (1932-34). El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual “La Humanitat”, que s’acabà per intervenció governativa. Formà part del l’anomenat Comitè Ametlla que aplegava diversos corrents polítics.

Targetó editat pel CADCI en honor a la figura de Juliachs




dissabte, 26 de juliol de 2014

A la memòria de Joan Ballester i Canals


L’activisme català d’en Joan Ballester li ve de molt jove: amb divuit anys es fa de Palestra. Després ingressà a la Unió Catalanista i, el 1935, milità a Nosaltres Sols!

Durant la Guerra Civil de 1936-1939, va ser mobilitzat el març de 1937, lluità al front d’Aragó, fou ferit a la batalla de l’Ebre, assolí el grau de sergent i caigué presoner dels feixistes a Tarragona.

El 1945, amb en Joan Mateu i Ballester, Manuel Creus i Montserrat i S. S. Creus creen el grup Bandera que, amb la col·laboració d’Alfred Oller, Francesc Garcia i Salés, J. F. Llompart i l’impressor Josep Pelegrí i Ramon, edita el butlletí clandestí Bandera del Poble Català, i també uns recordatoris de l’aniversari de l’afusellament del president Companys.

A partir de 1950, en el seu negoci de publicitat cinematogràfica Públia, que vint anys més tard va reconvertir en llibreria catalana, al carrer de Consell de Cent, número 281 de Barcelona, esdevé el representant del Diccionari català-valencià-balear, que feia, des de Mallorca, en Francesc de Borja Moll. La divulgació de l’obra del Diccionari es va organitzar com una eina de propaganda catalanista de primer ordre, que en Ballester, va saber aprofitar, sobretot amb una xarxa de contactes a comarques. Aviat, la "parada del Diccionari" que es muntava al capdamunt de la Rambla barcelonina el dia de Sant Jordi –així com la botiga Públia– es van convertir en un focus de trobades i contactes entre la gent que es movia en defensa de la causa catalana.

Però la tasca més important que va promoure en Ballester va ser la de divulgar arreu el concepte de la unitat nacional: els Països Catalans. El 1962, va editar un mapa que incloïa tota la nació, amb les divisions comarcals, una cosa que avui pot semblar ben innocent però que en aquells temps li va costar un procés i una estada a la presó.

Els anys cinquanta va fomentar moltes trobades entre joves valencians, baleàrics i de la Catalunya central i nord. Els pagaven el viatge i l’estada i connectaven amb intel·lectuals i joves d’ací. La joventut del Front Nacional de Catalunya eren participants habituals d’aquests seminaris, ja que si bé en Ballester no es va integrar en cap organització de les que lluitaven contra la Dictadura, el fet que el líder del Front, Joan Cornudella i Barberà, disposés d’un despatx –fosc i tenebrós– en la seva botiga, feia que hi hagués una estreta cooperació.

Va organitzar, el 1960, l’Aplec de la Joventut dels Països Catalans sense demanar cap mena d’autorització, que el més probable és que li fos denegada. S’hi van trobar 150 joves de tot l’àmbit nacional. Va fer-se a la Selva del Camp.

A la seva llibreria es va constituir la Comissió, de la qual vaig formar part, que l’1 de maig de 1962 va organitzar l’homenatge a en Francesc de Borja Moll, celebrat a Sant Martí Sarroca (l’Alt Penedès), amb motiu de l’acabament del Diccionari. La mateixa Comissó va fer un acte de regraciament –molt concorregut–, a tota una vida de servei a la pàtria, a en Francesc Maspons i Anglasell, amb motiu del seu norantè aniversari; va ser a Bigues (el Vallès Oriental) el 13 de maig de 1963, com tants actes d’aquells temps va acabar amb multes.

Ballester va crear les Edicions d’Aportació Catalana, que vorejaven la il·legalitat, i que popularitzaren l’eslògan "Entre tots ho farem tot", amb una col·lecció de més de cinquanta títols de temes d’actualitat, polítics i culturals. Alguns d’ells foren prohibits i d’altres segrestats però, sense immutar-se, els seguia venent de sotamà.

El 1963, participa en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili a Montevideo, amb un treball titulat "Per una consciència de país", que va guanyar el premi Presidència de la Generalitat. Aquell mateix any va fer-se la Campanya de les instàncies, on aprofitant el dret de petició reconegut pel Fuero de los Españoles, que permetia adreçar-se individualment, fent un requeriment, al vicepresident del Govern (ho era el capità general Muñoz Grandes), 10.000 persones ompliren la corresponent instància demanant la normalització de la llengua catalana en l’ensenyament i el camp dels mitjans de comunicació; tot i que la llei obligava a la resposta, aquesta no va arribar mai. La llibreria d’en Ballester va ser un dels punts de distribució de les instàncies. El bo del cas és que, assabentada la Policia, va fer-li uns registres sense resultat, i no és que els papers no hi fossin és que el munt de paperam que, de forma expressa i caòtica, tenia els desanimava d’entrada. Va ser detingut i multat diverses vegades.

La seva llibreria va servir com a "bústia", perquè gent de molta confiança hi pogués deixar i recollir coses de tot ordre. També, ja a la dècada dels anys setanta, s’hi va obrir una caixa de resistència per tal de recollir diners per ajudar els patriotes catalans empresonats, ja que en Ballester era membre del Comitè Pro Presos de Catalunya. Elements feixistes espanyols van atemptar diverses vegades contra la llibreria amb pintades i còctels molotov.

A la dècada dels setanta es va dedicar a fer uns fulletons, on exposava la seva posició sobre fets puntuals. Adornats amb les quatre barres i el mapa dels Països Catalans, van sortir-ne una quinzena.

Va prendre part en l’intent de reconstitució, a l’interior, del Consell Na

cional Català quan Batista i Roca va tornar de l’exili. En Ballester havia mantingut molts contactes amb en Batista amb el qual tenia una afinitat ideològica molt elevada, ja des de l’època de Palestra.

Tres mesos després de la seva mort va crear-se, sota la batuta de l’Ermengol Passola, l’associació Amics de Joan Ballester amb la voluntat de continuar la idea i el tipus d’acció que ell havia dut a terme. Del Principat, hi havia també en Josep Tremoleda, Joan Triadú i Josep Ibáñez Sensarrich; del País Valencià, l’Eliseu Climent; de les Illes, l’Aina Moll, i de Catalunya Nord, en Gilbert Grau. Un agrupament escolta va prendre el seu nom. 

Ballester va ser un home constant i de pedra picada. Imitem-lo!

Robert Surroca i Tallaferro
març del 2000


divendres, 18 de juliol de 2014

Quan Estat Català va fer 60 anys

Durant el juliol de 1982 aquesta targeta va recòrrer nombroses mans de patriotes per commemorar i fer homenatge al naixement d'Estat Català, el tercer partit nacionalista d'Europa.
Avui fa 92 anys que el fundaren Francesc Macià, Lluís Marsans i Sola, Daniel Cardona i Civit, Domènec Solé, Manuel Pagès i Mercader 

Gràcies patriotes!
Gràcies President!
Gràcies Avi!


Àngel Guimera (1847 - 1924)



Som i serem gent catalana 
tant si es vol com si no es vol, 
que no hi ha terra més ufana 
     sota la capa del sol.


Déu va passar-hi en Primavera 
i tot cantava al seu pas. 
Canta la terra encara entera 
     i canta que cantaràs.


Canta l'aucell, el riu, la planta, 
canten la lluna i el sol. 
Tot treballant la mare canta 
     i canta al peu del bressol.


I canta a dintre de la terra 
lo passat jamai passat, 
i joren i nits de serra en serra 
     com tot canta al Montserrat



divendres, 27 de juny de 2014

Antoni Batlle i Mas

Avui fa dotze anys que ens va deixar el patriota Antoni Batlle i Mas, militant històric d'Estat Català.

Esquela mortuòria d'Estat Català anunciant la defunció del Sr. Batlle
A continuació  llegireu un article de'n Jaume Renyer publicat a Vilaweb (2009) dedicat a Antoni Batlle.


Avui fa set anys que traspassà, a la ciutat de Reus, el patriota català Antoni Batlle i Mas (20 de juliol del 1919 - 27 de juny del 2002). Tenia, doncs, vuitanta-dos anys i un esperit ferreny, característic dels separatistes d'abans de la guerra.

Vaig tenir ocasió de tractar-lo sovint els darrers anys de la seva vida, quan ja anava amb crosses però no faltava a cap acte catalanista que es feia a Reus.  Vivia en un pis del carrer del Carrilet rodejat de records personals i polítics acumulats en la seva llarga trajectòria militant. Allí l'anàvem a veure alguns amics, Carles Pellicer (regidor i diputat de CIU) i els seus familiars. Quan només era un jovençà s'afilià a les Joventuts d'Estat Català, lluità amb l'exèrcit de la República i, quan acabada la guerra fou incorporat per força a l'exèrcit espanyol, s'integrà a la secció militar del Front Nacional de Catalunyadirigida per Jaume Martínez Vendrell. El seu nom de guerra era "Baldiri". 


Destacat a la Vall d'Aran i la Cerdanya ajudà a resistents i fugitius dels nazis a creuar la frontera franco-espanyola, conducta que li fou acreditada per l'exèrcit francès amb un diploma on consta: "Antoni Batlle i Mas (Baldiri), soldat sans uniforme des Forces Françaises Combattantes, a participé, en territoire occupé par l'ennemi, au glorieux combat pour la liberation de la Patrie". Sobre la seva activitat clandestina en tant que militant del FNC el mateix Jaume Martínez Vendrell li va enviar aquesta nota que vaig reproduir en el llibre "Un home del silenci: Jaume Cornudella i Olivé", (Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgina 134): 
"Amic Baldiri:
Com podràs comprovar en el meu llibre "Una vida per Catalunya", he respectat ben contra la meva voluntat, la teva de que en el mateix no hi figuri cap de les accions per tu portades a cap en la clandestinitat contra el règim franquista. I solament, com em vares autoritzar, només hi figura el teu nom. Això no és just, doncs els que tant ens vàrem sacrificar i tantes vides va costar, avui hem sigut oblidats en el més olímpic despreci. Dissortadament han resultat estèrils totes les accions, els esforços i sacrificis. La ferida que portem oberta només es clourà quan passem a millor vida. Rep una forta abraçada del teu germà.
Escriví unes memòries sobre dels seus anys de lluita per Catalunya: "El perquè d'una obsessió: prendre part en la lluita per l'alliberament de la pàtria subjugada i vexada", que resten inèdites. 

dissabte, 21 de juny de 2014

Lluís Companys


Tal dia com avui però de l'any 1883, neix Lluís Companys. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern espanyol, president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola i màxim dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser assassinat al castell de Montjuïc de Barcelona l'octubre de 1940, després d'un consell de guerra sense garanties. Recuperem el reportatge 'Lluís Companys, els primers anys de lluita política' http://ow.ly/y7GqP




El President Companys en l'acte de desgreuge que el poble de Catalunya tributa a la tomba del President Macià després de l'acte vandàlic per uns brètols.

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.