dijous, 27 d’agost del 2015

Josep Maria Batista i Roca

37 anys després de la mort de Josep Mª Batista i Roca el recordem amb aquest gran dibuix


dimarts, 11 d’agost del 2015

dilluns, 3 d’agost del 2015

En memòria i homenatge de Joaquim Amat-Piniella

Nat a Manresa el 22 de novembre de 1913
Mort a l'Hospitalet de Llobregat el 3 d'agost de 1974 


Fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen

Féu els estudis de primària amb els seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d'una extraordinària formació intel·lectual. Després anà a l’actual Institut Lluís de Peguera de Manresa. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa. En proclamar-se la República, Amat, amb només 17 anys, visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Durant el període de la Segona República Espanyola duu a terme una activitat cultural i periodística, esdevé escriptor i actiu dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la tasca de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.

L'inici de l'etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.

Es va fer voluntari de l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la línia Maginot.

El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a altres camps de la ribera del Danubi, on romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi.

A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no fou publicada fins a l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys exdeportats, fundà l'Amical de Mauthausen.
 
En aquesta web podeu escoltar una interessant conferència de Montserrat Roig i Fransitorra del 1974 sobre l’escriptor que us recomano que escolteu per conèixer la vida d'Amat i per la gran qualitat que li dóna Roig.



dissabte, 1 d’agost del 2015

Mor Imma Albó, històrica militant independentista de Vic


L'Imma a l'Assemblea de l'ANC a Tarragona

Dimecres passat al migdia va morir després d'una llarga malaltia Imma Albó i Vidal de Llobatera, una vigatana nascuda el 1940 que des de l'adolescència va dedicar la seva vida a la causa de la independència de Catalunya. Per especial desig seu no se celebra cap acte de comiat, però és possible que properament es convoqui una trobada d'homenatge i record a la seva lluita.

Formava part d'una família que, igual que ella, va mantenir la resistència cultural i política de la nació catalana sota el franquisme. Entre ells va destacar el seu germà Miquel, fundador de la Unió de Pagesos i de la qual va formar part fins a la seva mort el 1979. Imma Albó va patir, detencions, judicis, presó i exili mentre militava en diferents organitzacions clandestines.

Per conèixer Imma Albó, el millor és llegir el seu text autobiogràfic Entre somnis i realitats, publicat el 2008 al bloc d'Enric Borràs. En aquest text, recorda la seva relació amb els nuclis opositors osonencs i esmenta la seva relació amb "Miquel Martí Pol, Lluís Solà i Sala, Josep Vernis, Xavier Roca, Quim Capdevila, Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Josep M. Selva, Jaume Clotet, Joaquim Onyós, Manuel Anglada, el meu germà Miquel, Manuel Carbonell, Joan Cruells, Joan Furriols, entre molts d’altres, endegàrem el moviment polític i intel·lectual de tota la comarca d’Osona ".

Imma Albó hi recordava així els seus quatre germans, tots ells morts en edats força joves: "Cada un d’ells, pares inclosos, mereixeria un apartat especial que no cabria en aquesta breu exposició, ja que foren persones molt carismàtiques en la vida social, política i cultural de Vic i molt estimats per la població com a grans pioners de la resistència catalana al franquisme, entre moltes altres virtuts".

Tot fent balanç de la seva trajectòria, als 68 anys d'edat hi escrivia: "Aquest itinerari vital que he seguit fins el dia d’avui no ha estat gens fàcil ni complaent per mi; potser hi trobareu les arrels del lloc on vaig néixer, una terra freda, glaçada a l’hivern, dura i xafogosa a l’estiu que m’ha forjat aquest caràcter, aquest tarannà combatiu, tossut, rebel, i fidel. (...) No sé si són les meves arrels vigatanes les que m’han afaiçonat aquest caràcter somniador, rebel i lluitador alhora, o els mestratges que he rebut al llarg dels anys de persones de gran vàlua que he conegut i estimat, o els estudis que he fet i faig constantment per posar-me al dia els que m’han marcat més, però el que si és segur és que entre tots m’han fet com sóc ara i ho he de reconèixer m’agradi o no".

.

.