dilluns, 23 d’abril del 2012

Homenatge als germans Badia

Acte d'homenatge als germans Badia i acte de record a Martí Torrent.
Dissabte 28 a les 12h al C/ Muntaner 38, al lloc on els van assassinar.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Martí Torrent i Blanchart




Aquest cap de setmana ens ha deixat a l'edat de 99 anys Martí Torrent i Blanchart, històric militant de Nosaltres Sols i Estat Català. Martí Torrent va participar l'abril del 2011 en els actes del 75è aniversari de l'assassinat dels Germans Badia on ens va obsequiar amb un abrandat discurs i apareix a la portada del darrer número de la revista Pàtria. 

Revista Pàtria: Martí Torrent  durant l'acte d'homenatge als Germans Badia l'any passat.
Aquest és el vídeo de l'últim moment en el que se'l va veure en un acte públic:


A partir d'avui dilluns a les 15'30h es pot visitar la capella ardent (sala 13) al Tanatori de Les Corts. La cerimònia de comiat serà demà dimarts a les 13h. El condol a la seva esposa Conxita i als seus fills. Catalunya queda orfe amb la pérdua d'aquest gran patriota. 


Martí Torrent participà en l'espionatge al servei dels EEUU contra els alemanys: Vídeo

La Següent informació és datada el 21 de desembre del 2008
Avui, Martí Torrent i Blanchart és un avi de 96 anys. Fa 60 anys va ser espia del servei secret dels Estats Units. Aquesta és la història que rescata la revista "Sàpiens", la d'un català a les ordres dels serveis secrets nord-americans i en contra del nazisme. La seva missió: aconseguir qualsevol informació dels ciutadans alemanys que arribaven a aquella Barcelona dels anys 40. Ell i la resta del grup d'informadors vigilaven els locals on anaven els empresaris alemanys amb connexions amb el partit nazi. Escoltaven i passaven la informació al consolat. Diu que no ho havia explicat perquè mai li ho havien preguntat.
Més de seixanta anys han trigat a fer-se públiques les peripècies d'un jove que espiava per als americans. La història que rescata la revista "Sàpiens" recorda quan Europa estava immersa en la Segona Guerra Mundial i un grup de catalans va col·laborar amb els serveis secrets dels Estats Units. Intentaven aconseguir qualsevol informació dels ciutadans alemanys que arribaven a aquella Barcelona dels anys quaranta.

Martí Torrent i Blanchart, amb 96 anys, recorda com, acabada la guerra civil i sent un destacat militant d'Estat Català, va col·laborar amb els serveis d'espionatge del consolat nord-americà a Barcelona. Torrent és l'últim supervivent d'aquella xarxa d'informació, que mai va estar finançada pels americans. Els espies en tenien prou amb continuar la lluita contra el feixisme, que s'estenia per Europa. En paraules del mateix Torrent "ho fèiem per fotre el Franco, per fotre el Hitler i per fotre el Mussolini."

La història de Blanchart és el resultat del treball del periodista Jordi Finestres per a la revista "Sàpiens". Després de mesos d'investigació, va localitzar a Washington, als arxius nacionals dels Estats Units, els documents que demostren aquesta col·laboració. Si fins ara no n'havia parlat, Torrent diu que és perquè ningú li ho havia preguntat.




Algunes fotos:




El 2007 va rebre un homenatge de la Generalitat juntament amb altres membres fundadors del Front Nacional Català

A principis dels anys 40


Martí Torrent amb en Planchart a la parada d'EC d'un 11 de setembre



 


Descansi en pau. Glòria als herois de Catalunya.

Ha mort Josep Lluís Pérez, militant d'EPOCA exiliat des de 1977



En Josep Lluís Pérez (Fotografia policial de la detenció als 22 anys).


Josep Lluís Pérez va viure exiliat a Israel i al Canadà des que va haver de fugir el 1977, exclòs junt a altres independentistes de l'amnistia general
 
Fa poc s'ha conegut en sectors independentistes el traspàs de Josep Lluís Pérez Pérez (Barcelona 1955), que va morir a l'Estat d'Israel el passat 9 de març a causa d'un càncer a l'edat de 57 anys.
Pérez va viure exiliat a Israel i al Canadà durant dècades, després que va haver de fugir acusat de formart part de l'anomenat Exèrcit Popular Català (EPOCA) el 1977 i de la mort de l'oligarca franquista Josep M. Bultó. Aquests independentistes no es van poder beneficiar de l'aministia general que va buidar les presons d'empresonats per causes polítiques. 

Havia format part del FNC (Front Nacional de Catalunya) i de l'Assemblea de Catalunya.També havia dissenyat cartells del FNC i va ser un dels promotors del llibre publicat i distribuït clandestinament de Josep Armengou “Justificació de Catalunya.”

Robert Surroca, històric independentista, ha tramès a Llibertat.cat una nota biogràfica en conèixer la mort del patriota Josep Lluís Pérez, que reproduïm aquí:
La mort Josep Lluís Pérez, lluitador independentista
El 9 de març va morir, a Israel, Josep Lluís Pérez; víctima d’un càncer a l’edat de 57 anys. Va néixer a Barcelona, a la plaça de les Olles, el 1955. Estudià Pedagogia a la Facultat de Lletres de la Universitat Central de Barcelona. Donava classes per a infants. Va ser guia de nois escoltes del Club d’Amics de la UNESCO. Estudia a Belles Arts. 

El 1972, amb disset anys, s’afilia al Front Nacional de Catalunya. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i va ser un membre actiu en l’organització de l’onze de setembre de 1976, el primer en llibertat, a Sant Boi del Llobregat. 

El 1976, s’incorpora a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) passant a viure en la clandestinitat. L’u de juliol de 1977, va ser detingut junt amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Àlvar Valls, acusats per la mort de l’industrial Josep Maria Bultó. Brutalment torturats, entre altres, pels policies franquistes José Maria Calleja Peinado i David Peña Álvarez. Va estar empresonat a la Model i a Sòria, fins que, el novembre de 1977, surt en llibertat per l’aplicació de l’amnistia. Aquesta mesura de gràcia va ser impugnada pel govern espanyol –de la ma del falangista Rodolfo Marín Villa- i tot seguit retirada; motiu pel qual, els quatre companys, emprenguessin el camí de l’exili. Josep Lluís ho va fer a Israel on, posteriorment, va adoptar la nacionalitat; vivia en un quibuts amb el nom de Lluc Puig. Amb la prescripció del cas, el 1998, va fer diversos viatges a Catalunya per veure el seu pare tot i mantenir la residència a Israel on treballava de dissenyador gràfic.
Una recopilació del llibre de mossèn Armengou, publicat clandestinament, el anys 60 “Justificació de Catalunya” va ser feta per EPOCA, el 1978, editat clandestinament i repartit. La portada va ser obra del Josep Lluís, també el dibuix del full volant del FNC, de l’11 de setembre de 1973.
El dur i llarg camí de l’alliberament de la nostra Pàtria, ha fet que molts homes i dones, hagin patit en la seva carn i en les seves vides per aquesta causa: la nostra. Els que van triar la lluita armada, els millors, eren conscients del que això els podia comportar i van emprendre el camí amb decisió i coratge. En la mort d’aquest patriota català, amic i company, el nostre record i el nostre homenatge. 


Robert Surroca i Tallaferro 
(Agraeixo part d’aquesta informació als antics companys del Josep Lluís).
El poble vencerà
 

Adéu, adéu, companys, us dic adéu,
me’n vaig molt lluny, fins als confins del viure.
Si ara he caigut i vençut m’encadenen,
no hi ha grillons que em privin de ser lliure.

Feixistes vils encara senyoregen
damunt el llom de la terra sotmesa.
No passaran. El poble desespera
d’anys i més anys de lluita de fermesa.

Un poble vell i antic i ferm es llança
cap al combat. Milers de crits, de veus.
Seguem arran. Alcem el puny, dempeus!

La llibertat, avui mateix, demà.
Als quatre vents onegin les banderes.
Bon cop de falç. El poble vencerà. 


Àlvar Valls

Presó Modelo
21 juliol 1977

dimecres, 11 d’abril del 2012

Guillem Agulló



Guillem Agulló,
 ni oblit, ni perdó!

V MEMORIAL JOSEP SUNYOL


.

.