dissabte, 10 d’agost de 2019

Homenatge al Comte Guifré


Front Nacional de Catalunya

Diumenge dia 11 d'agost, a un quart d'onze del dematí, ofrena floral del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA a la tomba de GUIFRÉ el Pilós, al Monestir de RIPOLL, per commemorar el mil cent vint-i-dosè aniversari de la seva mort.

Indrets del record

Diumenge, 11 d’agost, a les 7.54 del matí: sortida amb tren de l’estació Plaça de
Catalunya, via 1.
◘10.05 Arribada a Ripoll. Esmorzar a la plaça de davant del monestir.
◘ Al monestir: Ofrena floral a la tomba del Comte Guifré.
● Recordança de Lluís Maria Xirinacs, 12è aniversari del dia de saber la nova
del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).
● Memòria de l’escriptora Maria Dolors Alibés, que residia a Sant Pau de Seguries
(Ripollès)
● Visita al cenotafi del comte Ramon Berenguer IV en el 905 aniversari del seu
naixement.
● Visita al Monestir i al claustre.
◘ Museu Etnogràfic de Ripoll: Recepció pel conservador Sr. Florenci Crivillé.
Visita a l’exposició temporal: “Sentiments en vitrines” Commemoració dels 90 anys
del Museu.
◘ Recorregut pel programa d’animació del Mercadal del Comte Guifré.
◘ A les 2. Dinar al restaurant Can Guetes del Centre d’Acollida Turística (CAT)
◘ Visita al Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll.

Us convidem, com cada any, a participar-hi.

Si us voleu ajuntar al grup: telf. 93 317 84 68 - indretsdelrecord@gmail.com

divendres, 9 d’agost de 2019

En memòria de l'Octavi Viladrosa i Josa


BARCELONA, 08/02/1922 - PARÍS, 09/08/2004

Nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 8 de febrer de 1922. Amb només 14 anys va formar part del servei d'ordre en la rebuda a Companys i el govern català un cop alliberats pels fets del 6 d'octubre de 1934.

Amb l'esclat de la Guerra Civil va entrar a militar a Estat Català, a més de ser membre del Socors Roig Internacional i del Comité Nacional de les Joventuts d'Estat Català. Abans d'exiliar-se va ajudar a cremar els arxius del partit per evitar posteriors detencions.

Amb 17 anys passa la frontera camí de França, essent reclòs al camp d'Argelers i al de Bram fins que va poder aconseguir una feina de forner a Port-la-Nouvelle, quan anava a retornar al camp va fugir a Tolosa entrant de nou amb contacte amb els militants d'Estat Català de Gràcia.
Es va traslladar a Perpinyà per incorporar-se al FNC. Juntament amb en Gregori Font va formar part de l'equip de pas de fronteres de l'organització, amb el qual van passar diversa informació, documents i plànols pels aliats.

Oficialment exerceix de viatjant de comerç mentre actua com a alliberat del FNC. Després de la detenció de Font va fer equip amb Joan Sardà, amb qui van passar a dos aviadors belgues i altres fugits.

Després d'una caiguda ha d'amagar-se a Bellvís fins que pot tornar a exercir la seva tasca d'informador pels aliats sobre les defenses pirinenques. Fins i tot arriba a rebutjar una oferta econòmica molt important dels britànics perquè aquests no van voler reconèixer políticament el cas català.

L'any 1943 va ser detingut juntament amb una cinquantena de militants del FNC més, va passar 46 dies als calabossos policials on va ser torturat, fins ser traslladat a la presó Model acusat pel Tribunal Militar de Espionaje y Otras Actividades. El 15 d'octubre de 1945 al patí de la presó va demanar un minut de silenci en motiu del cinquè aniversari de l'afusellament del president Companys. Finalment el 12 de novembre de 1945 va ser alliberat, reincorporant-se immediatament a la Secció Militar del FNC.

Després d'una acció fallida, al voler penjar una senyera a l'estadi de Montjuïc durant la disputa de la final de la Copa del Generalísimo, va haver de fugir, afincant-se a Andorra, fins que va traslladar-se a Paris, on va morir el 9 d'agost de 2004.

Font: Reeixida

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.