En record de Batista i Roca

Avui fa 40 anys que ens va deixar Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 23 juny 1895 – Barcelona, 27 agost 1978)
Historiador, etnòleg i polític.

És considerat un dels fundadors de l’antropologia de base científica a Catalunya.
Nasqué al Barri de la Ribera de Barcelona. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou el 1917, un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia. Publicà un catàleg de les obres lul•lianes d’Oxford (1915-1916) i començà les seves recerques sobre la situació dels exiliats catalans a Anglaterra i Occitània durant el segle XIX. Allí el va sorprendre la Primera Guerra Mundial i va estar un temps a Dublín, on fou influït pel moviment nacionalista irlandès.

Fou un dels introductors de l’escoltisme als Països Catalans, juntament amb el doctor Pere Gabarró i Garcia, i el 1927 fundà (i després impulsà amb Mn. Antoni Batlle) l’organització dels Minyons de Muntanya, de la qual fou cap escolta nacional fins al 1959. També fou un dels fundadors de la revista Excursionisme.

Quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, va crear amb Pere Màrtir Rossell i Vilar i amb Miquel Baltà i Botta la Guàrdia Cívica entorn del President, per defensar la República Catalana acabada de constituir, i que amb el temps hauria d’esdevenir la Guàrdia Nacional de Catalunya. Poc després va crear l’agrupació de força patriòtica Palestra. Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, Batista i Roca va donar suport a la proclamació del president Lluís Companys. Més tard, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí per tal d’aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d’una Espanya que veia ja en mans de Franco.

El 1939 es va exiliar a Anglaterra, on fou professor d’història al Trinity College de la Universitat de Cambridge. Hi va promoure la formació d’una escola d’investigadors anglesos sobre temes catalans i fou un dels promotors de l’Anglo-Catalan Society. Profundament nacionalista, el 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres de Carles Pi i Sunyer, representà el Pen Club català, defensà els drets de Catalunya a la UNESCO i a altres instàncies internacionals, i fou el principal promotor del Consell Nacional Català, sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic el 1953, juntament amb Gaspar Alcoverro, Joan Ballester i Canals, Carles Muñoz Espinalt i Joan Lucas i Masjoan.

L’any 1976 tornà de l’exili i contribuí a la coneixença dels objectius del catalanisme en els àmbits internacionals i també fou un dels creadors i impulsors tant de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees com del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, entitat cultural sorgida el 1977 de la qual fou promotor juntament amb Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, amb un intent de crear un moviment popular d’agermanament occitano-català, i participà el 1978 en la seva primera assemblea constituent com a president.

La seva biblioteca personal es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Aquest donatiu comprèn uns 1.400 documents sobre història de Catalunya i història en general.
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda i escrita per Josep M. Batista i Roca, documents diversos, documents d’institucions polítiques i culturals i escrits d’ell de l’època del seu exili.

Josep Maria Batista i Roca

Un 27 d'agost de 1978 ens va deixar Josep Maria Batista i Roca per això avui el recordarem amb l'entrevista que la revista Canigó va publicar el 13 de març d'aquell mateix any.

Per poder llegir l'entrevista haureu d'ampliar el zoom de la pantalla. 

Crec que els catalans, tal com fan els bascos, hauríem de concentrar les nostres forces en allò que exclusivament ens pertoca a nosaltres: obtenir la llibertat de les Terres Catalanes. És el nostre deure suprem. No ens podem refiar de ningú més, ni podem dispersar energies

Josep Maria Batista i Roca

37 anys després de la mort de Josep Mª Batista i Roca el recordem amb aquest gran dibuix

Batista i Roca

Avui fa 120 anys va nèixer Josep Mª Batista i Roca i per recordar aquesta data presentem el trípitic que es va editar en el centenari del seu natalici.

Batista i Roca, sempre present!

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 23 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català. És considerat un dels fundadors de l'antropologia de base científica a Catalunya.

OBRES:

Rabindranath Tagore, poeta bengalí (1918)

Raça, Poble i Nació, article a Revista de Catalunya, 1926

Manual d'excursionisme (1927)

La desintegració d'Espanya i les idees de Toynbee (1968)

La formació històrica de l'Estat Espanyol

L’oblit de l’estimada.

Text d'en Firam

Demà farà 35 anys de la mort de Josep Maria Batista i Roca. Patriota català, lluitador independentista.

Barcelona, 1895-Barcelona, 1978. Historiador, etnòleg i polític. Aquest és el resum que en fa La Gran Enciclopèdia Catalana. Dels seus intensos 83 anys, poca cosa més en diu.

De la seva amplíssima activitat social i política, n’explica que fou l’“introductor de l'escoltisme als Països Catalans, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya”, que fou el “creador de l’agrupació patriòtica Palestra (1930)” per acabar recordant que fou “promotor de l' Anglo-Catalan Society” i que el “El 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya”, del que més endavant seria el president.

Poca cosa més, en Batista i Roca continua molestant. És un altre dels grans desconeguts que fan nosa a l’statu quo del nostre País.

Tota una intensa vida dedicada a la defensa de Catalunya, des de la lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera, el recolzament a Francesc Macià quan proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931 o l’empresonament en el vaixell Uruguai junt amb el president Companys per la seva participació en el fets del 6 d'octubre de 1934 no compten, com tampoc que fou un nacionalista que, abans de l’exili, a l’exili i de nou a Catalunya quan torna l’any 1976, va dedicar la vida a l’expansió del seu pensament: ser català implica dignitat i llibertat. 

Tota la seva vida la va destinar a defensar i a estimar Catalunya. Es mereix aquest oblit? 

“El poble català era un poble moralment desfet, sense columna vertebral; calia refer-ho tot”.
Josep Maria Batista i Roca

Conversa amb Josep M. Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 23 de juny de 1895 - 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català. És considerat un dels fundadors de l'antropologia de base científica a Catalunya.

Recordem a Batista i Roca

JM Batista i Roca amb membres del FNC a la Catalunya Nord

Pàgines de la revista Avant número 5 publicada el 1978 en condol per la mort de Josep Maria Batista i Roca qui ens deixà el 27 de juny del 1978

Derrer treball de Batista i Roca

Article de Carles M. Espinalt

Article de Joan Crusellas

Josep Maria Batista i Roca

Al 1911, ingressa a la universitat per seguir les carreres de Dret, i de Filosofia i Lletres, i es va doctorar a Madrid, (com era habitual a l'època).

De Josep Mª Batista i Roca podríem dir que tota la seva vida ha estat dedicada a la reconstrucció nacional, com ell va dir mes de un cop, Catalunya era la seva nòvia, la seva dona, la seva filla, la seva mare, la seva 

vida.

La primera guerra mundial (1914-1918) el va sorprende a Anglaterra. De Londres anà a Dublin per conèixer la gent que lluitava per l’alliberament nacional irlandès.

Fou amic de Francesc Cambó molts anys, fins que van trencar políticament.

Va publicar numerosos articles i publicacions en revistes.

La dictadura de Primo de Ribera, fou un cop molt fort pel ressorgiment nacional de Catalunya.

Al 1924 deixà la universitat, per concentrar tots els seus esforços en impulsar i realitzar activitats de conspiració i formació nacional des del Centre Excursionista de Catalunya, va començar amb la creació de Guies Excursionistes, després Minyons de Muntanya, i després la creació de PALESTRA, associació nacional patriòtica de caire esportiu)

Del 1925 al 1928 va publicar a la Revista de Catalunya, un asssaig, Raça, Poble i Nació, al 1927 Les Organitzacions per a l'educació de la joventut a l'extranger.

Quan va caure el grup que va conspirar contra Alfons XIII en el Complot del Garraf Batista i Rova es va fer càrrec del SEM (Societat d’Estudis Militars) i la converteix en ORMICA (Organització Militar Catalana), que va integrar el Grup 1640, també de caire secret.

De PALESTRA digué Pompeu Fabra que la tasca era crear els futurs lluitadors, els quals esperem-ho seran els vencedors.

Quan Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931 Batista i Roca crea la Guàrdia Cívica entorn el President, per defensar la República Catalana acabada de constituir, i que amb el temps hauria d’esdevenir la Guàrdia Nacional de Catalunya. Durant la República va engegar diferents campanyes la defensa de l’ús social del català, campanya a favor de l’Estatut de Núria...

Al 1933 viatja a Euskadi amb un grup de catalans per donar suport a les aspiracions autonòmiques del País Basc.

El 8 de juny del 1934, va a la Generalitat , per parlar amb el president Companys, com a secretari de PALESTRA, i a partir de aquell moment comença una forta amistat amb el president , que s’ intensifica cada cop més.

Tota la seva vida , va ser un constant d’escrits, comunicacions, parlaments, iniciatives, viatges i reunions.

El 6 de setembre de 1975, li escriu a Terradellas i inicien intensos i sovintejats contactes, li diu "veig amb preocupació el moment actual i ancara més el futur , si els catalans no estem units i preparats".

El 26 de juny de 1976, a Sant Miquel de Cuixà, li fou lliurada la medalla d’Argent del centenari del Centre Excursionista de Catalunya, que reconeix als socis de mes de 60 anys de antiguetat.

No va sotmetres mai a cap mena de dogmatisme, era un demòcrata nat, receptiu i bon observador, europeu i universalista. El seu instint pur de patriotisme era una font viva d'inspiració.

Per ignorància, per feblesa, per incapacitat, o per voluntat pròpia, els partits que han tingut el poder a Catalunya, no han sapigut entendre el misatge de Batista, han preferit agafar parceles de poder de la forma que fos. De poder només hi pot haver un en democràcia i catalanitat, aquest és el verdader missatge de Batista i Roca.

Va morir el 27 d'agost de 1978.

(Dades tretes del llibre de Victor Castell, 1ª edició abril 1995. Rafael Dalmau editor. Barcelona)