dissabte, 10 d’agost de 2019

Homenatge al Comte Guifré


Front Nacional de Catalunya

Diumenge dia 11 d'agost, a un quart d'onze del dematí, ofrena floral del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA a la tomba de GUIFRÉ el Pilós, al Monestir de RIPOLL, per commemorar el mil cent vint-i-dosè aniversari de la seva mort.

Indrets del record

Diumenge, 11 d’agost, a les 7.54 del matí: sortida amb tren de l’estació Plaça de
Catalunya, via 1.
◘10.05 Arribada a Ripoll. Esmorzar a la plaça de davant del monestir.
◘ Al monestir: Ofrena floral a la tomba del Comte Guifré.
● Recordança de Lluís Maria Xirinacs, 12è aniversari del dia de saber la nova
del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).
● Memòria de l’escriptora Maria Dolors Alibés, que residia a Sant Pau de Seguries
(Ripollès)
● Visita al cenotafi del comte Ramon Berenguer IV en el 905 aniversari del seu
naixement.
● Visita al Monestir i al claustre.
◘ Museu Etnogràfic de Ripoll: Recepció pel conservador Sr. Florenci Crivillé.
Visita a l’exposició temporal: “Sentiments en vitrines” Commemoració dels 90 anys
del Museu.
◘ Recorregut pel programa d’animació del Mercadal del Comte Guifré.
◘ A les 2. Dinar al restaurant Can Guetes del Centre d’Acollida Turística (CAT)
◘ Visita al Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll.

Us convidem, com cada any, a participar-hi.

Si us voleu ajuntar al grup: telf. 93 317 84 68 - indretsdelrecord@gmail.com

divendres, 9 d’agost de 2019

En memòria de l'Octavi Viladrosa i Josa


BARCELONA, 08/02/1922 - PARÍS, 09/08/2004

Nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 8 de febrer de 1922. Amb només 14 anys va formar part del servei d'ordre en la rebuda a Companys i el govern català un cop alliberats pels fets del 6 d'octubre de 1934.

Amb l'esclat de la Guerra Civil va entrar a militar a Estat Català, a més de ser membre del Socors Roig Internacional i del Comité Nacional de les Joventuts d'Estat Català. Abans d'exiliar-se va ajudar a cremar els arxius del partit per evitar posteriors detencions.

Amb 17 anys passa la frontera camí de França, essent reclòs al camp d'Argelers i al de Bram fins que va poder aconseguir una feina de forner a Port-la-Nouvelle, quan anava a retornar al camp va fugir a Tolosa entrant de nou amb contacte amb els militants d'Estat Català de Gràcia.
Es va traslladar a Perpinyà per incorporar-se al FNC. Juntament amb en Gregori Font va formar part de l'equip de pas de fronteres de l'organització, amb el qual van passar diversa informació, documents i plànols pels aliats.

Oficialment exerceix de viatjant de comerç mentre actua com a alliberat del FNC. Després de la detenció de Font va fer equip amb Joan Sardà, amb qui van passar a dos aviadors belgues i altres fugits.

Després d'una caiguda ha d'amagar-se a Bellvís fins que pot tornar a exercir la seva tasca d'informador pels aliats sobre les defenses pirinenques. Fins i tot arriba a rebutjar una oferta econòmica molt important dels britànics perquè aquests no van voler reconèixer políticament el cas català.

L'any 1943 va ser detingut juntament amb una cinquantena de militants del FNC més, va passar 46 dies als calabossos policials on va ser torturat, fins ser traslladat a la presó Model acusat pel Tribunal Militar de Espionaje y Otras Actividades. El 15 d'octubre de 1945 al patí de la presó va demanar un minut de silenci en motiu del cinquè aniversari de l'afusellament del president Companys. Finalment el 12 de novembre de 1945 va ser alliberat, reincorporant-se immediatament a la Secció Militar del FNC.

Després d'una acció fallida, al voler penjar una senyera a l'estadi de Montjuïc durant la disputa de la final de la Copa del Generalísimo, va haver de fugir, afincant-se a Andorra, fins que va traslladar-se a Paris, on va morir el 9 d'agost de 2004.

Font: Reeixida

dijous, 11 de juliol de 2019

Ens va deixar en Manel Pascual

La matinada del 7 de juliol ens va deixar en Manel Pascual a l'edat de 72 anys arrel d'una malaltia.



A en Manel se'l podia considerar com un històric de l'independentisme, de jove va militar al Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional i després a Unitat Nacional Catalana i a Reagrupament. Fins als seus últims dies va mantenir contacte amb els seus companys d'UNCat i el mateix esperit de lluita.

Des d'aquí volem donar el condol a la família, amics i companys.
Et trobarem a faltar.


divendres, 5 d’abril de 2019

10 anys que ens va deixar Fivaller Seras

Aquest mes fa 10 anys que ens va deixar Fivaller Seras i Lleonart.


1930 - abril 2009

Fivaller, hereu del nacionalisme del seu pare -Pere Seras Isern-, activista a totes, altaveu arreu per on passava de les ànsies de llibertat de la nostra terra fundà el Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, de caire independentista, i l'entitat Obra Cultural Catalana amb activitats divulgatives del moviment cultural català, essent també militant del Front Nacional de Catalunya. El desembre del 2008 va rebre, juntament amb altres activistes, la insígnia del centenari de l'estelada.

dilluns, 1 d’abril de 2019

Jaume Fortuny: alliberar companys

Tal dia com avui però de 1988 ens va deixar en Jaume Fortuny, enguany el recordem amb la carta publicada per Robert Surroca a Vilaweb a la seva memòria


 l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988

En Jaume Fortuny Fontanet, el comissari de Propaganda de la 67a Divisió, l’home que intentà alliberar el president Companys, el militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, el lluitador per la llibertat nacional i social de la nostra Pàtria, va morir a començament d’any [1987] a l’Hospital de Sant Pau. El seu cor que havia suportat les condemnes a mort, les pallisses i les persecucions, estava massa cansat.

Vam conèixer en Jaume quan plegats iniciàrem les tasques, l’any 1984, del «Grup per a l’Anu¡’¡ació del Procés al President Companys», ell fou un dels motors del Grup, l’home de les iniciatives més entusiastes; tenia un tracte afable però ferm, el seu estil era directe, deia les coses pel seu nom; per això, algunes vegades, fou titllat de poc polític.

Ell, l’home que intentà arrabassar de les urpes dels franquistes el president Companys, volia mitjançant la seva reivindicació, salvar-lo de l’oblit i de la ignomínia d’haver estat condemnat
pel «delito de rebelión militar» pels mateixos que es rebel·laren en contra de la legalitat democràtica.

En els diversos actes de presentació del Grup, a diferents llocs de Catalunya, vam comprendre el perquè el nomenaren comissari de Propaganda, posseïa la paraula inflamada, tenia l’art de l’oratòria del míting, pujava la tensió del públic en un crescendo continuat, fins arribar a l’esclat, la conclusió final, la consigna breu i concisa que explotava com un espetec, enmig de la sala.

En Jaume Fortuny havia nascut ara fa setanta anys, i viscut a la Torrassa, coneixia fil per randa tots els detalls que diferenciaven Sants de Collblanc, de la Torrassa, era un enamorat i un extraordinari coneixedor del seu barri.

El combatent de primera hora que fou en Jaume es defineix a ell mateix en la seva autobiografia Tornarem a morir? com «un noi [que] sortí a lluitar, obeint la consciència d’un home llibertari, amerat d’influències cenetistes interposades entre un profund sentit de nacionalisme català, profusament sindicalista amb submissió a les arrels del catalanisme difós per Francesc Macià».
Aquest noi ingressà a l’Escola de Guerra de la Bonanova, d’on en sortí amb el grau de tinent de l’Exèrcit Popular i als dinou anys és ascendit a comandant.

Ferit greument en dues accions de guerra, és detingut i condemnat a mort tres vegades, dues per responsabilitats polítiques i l’altra per intentar l’evasió del president Companys, del Castell de Montjuïc, poc abans del seu afusellament.

Ell fou l’home que amb un coratge fora mida li trameté tres missatges els dies 6, 9 i 12 d’octubre, confeccionats amb papers de fumar, i dissimulats entre el menjar que portaven al president, el darrer deia:

«President,
avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya lliure!
(C.P.67D)»

L’atzar de la història féu que el darrer missatge fos descobert, multiplicant-se, així, les mesures de vigilància que existien al castell i fent impossible la fugida que en Jaume Fortuny tenia preparada per al president Companys.

Podem pensar, fent una mica d’història ficció, com s’hauria desenvolupat la política catalana de l’exili, si el president Companys aconsegueix escapolir-se de les mans dels seus botxins?

En Jaume Fortuny, l’home que en gesta heroica, intentà modificar el curs de la història, tampoc no ha aconseguit de veure, abans de morir, l’anul·lació del procés del que fou president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, una vegada més el Parlament català ha ajornat pronunciar-se sobre el fet d’honorar com calla figura de qui presidí aquella cambra.

Lluny dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume, mantenia viu en el seu cor, cansat de la lluita per la llibertat, la figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació.

Amic Jaume, que la terra et sigui lleu! que ella a tu, que tant vas estimar-la, et rebi amb braços amorosos de mare i et permeti de reposar en pau. EI teu exemple ha sembrat la llavor que fecunda el terrer de la Pàtria.

*.
Article mai no publicat que havia d’aparèixer al núm.
74 de la revista El Llamp (el
darrer núm., el 73, va sortir el maig
del 1987); el signaven Agustí Barrera Puigví i
Robert Surroca Tallaferro.


.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.