dissabte, 28 d’abril de 2018

Miquel Badia. Vida i Mort d'un líder separatista.

Enguany per recordar Miquel Badia ho fem amb la biografia publicada al 2011 de Fermí Rubiralta. Si no el teniu us el podeu descarregar en PDF de manera gratuïta.



Aquesta és la biografia política d’un líder separatista: Miquel Badia i Capell (1906-1936). Des del seu ingrés a Estat Català, el 1922, fins al seu assassinat, a mans de pistolers de la FAI, el 28 d’abril de 1936, protagonitzà catorze anys de gran transcendència pel moviment separatista: participà directament en l’intent de regicidi conegut com el complot de Garraf, patí una llarga condemna a presidi, preparà la insurrecció nacional del Sis d’Octubre de 1934 i conegué encara la clandestinitat i l’exili. Catorze anys en els quals, donant per bo l’apel·latiu de “capità collons”, recorregué tots els esglaons de la lluita política, i, sobretot, donant forma orgànica als joves separatistes darrere les sigles de les JEREC, encapçalà l’estratègia de “nacionalitzar” el país, tot preparant el camí cap a la independència.


Fermí Rubiralta (L’Hospitalet, 1959)
Llicenciat en Història Contemporània per la UB i doctor en Ciències Polítiques per la EHU. Ha estudiat en profunditat la història de l’independentisme català en obres com ara: Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974) (1988), Joan Cornudella i Barberà (1904-1985) (2003), Una història de l’independentisme polític català (2004), Daniel Cardona i Civit (1890-1943)(2008) o El Partit Nacionalista Català (1932-1936). Joc polític i separatisme (2010).

dimecres, 25 d’abril de 2018

Homenatge als germans Badia

Acte unitari i transversal


diumenge, 15 d’abril de 2018

En memòria d'en Martí Torrent

Un any més recordem aquest militant patriota que gastà fins l'últim alé a les llibertats del nostre país deixant-nos el trist 15 d'abril del 2012. Aquest any presentem la columna d'un diari -dissortadament, no sabem quin- de l'any 1971 sobre els Amics de Pitarra en un acte presentat per en Martí Torrent.

diumenge, 1 d’abril de 2018

Jaume Fortuny i Fontanet: Tres condemnes a mort

Avui fa 30 anys que ens va deixar el patriota Jaume Fortuny i Fontanet. El recordarem en aquest blog amb una adaptació de l'escrit que va fer R. Surroca.



Hospitalet del Llobregat 12 d'octubre de 1917
Ripollet 1 d'abril de 1988

La seva naixença al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat -zona d'influència cenetista- li va formar la seva consciència llibertària barrejada amb un fort sentiment nacional abrandat de macianisme. Milità a Esquerra Republicana de Catalunya.

El 19 de juliol de 1936 surt al carrer a enfrontar-se als militars sublevats contra la legalitat republicana. Intenta entrar a l'Exèrcit de l'Aire, aprofitant que tenia el títol de vol a vela, però la seva adscripció a la CNT ho va frustrar, doncs l'estament militar de l'Aeri Popular de Barcelona estava en mans comunistes.

Ingressa a l'Escola de la Guerra de la Bonanova barcelonina, d'on surt com a tinent.

És nomenat comissari polític del 864è batalló de la 216a. Brigada Mixta de la 67a. Divisió de l'exèrcit Popular. Posteriorment és ascendit, amb 19 anys, a comandant i anomenat Comissari de Propaganda de tota la Divisió. És ferit greument dues vegades. L'acabament  de la guerra el troba a Alacant des d'on, amb altres companys emprenen una llarga fugida,  cap a Barcelona uns i cap a França altres. S'amaga  a casa de la seva promesa i posteriorment,  aprofitant coneixences familiars, s'incorpora a l'exèrcit franquista quan es cridara a la seva lleva.

En un permís és reconegut per un falangista que intenta detenir-lo, però ell aconsegueix fer-se escàpol. Aprofitant la documentació del permís i amb l'uniforme de soldat, intenta el camí de la frontera, però és detingut a Vic per la guàrdia civil. Portat al local de la Falange de l'Hospitalet és brutalment apallissat.

Se l'empresona a Montjuïc, i jutjat en Consell de Guerra pel càrrec de Comissari Polític, és condemnat a mort.

Mentre es trobava al castell, hi porten al President Companys. En Jaume, amb la col·laboració de la seva promesa que participava en tasques de resistència -i que posteriorment va morir en una topada amb la guàrdia civil, a prop de Llívia- va empescar-se un pla per tal d'alliberar el President i dur-lo a l'ambaixada anglesa o americana. Descobert un dels tres missatges que va fer arribar a Companys -amagats en el menjar- Fortuny torna a ser torturat, i en un nou consell de guerra, per aquest fet rep un altre "cantimplora" (com deien en argot a la pena màxima).

Traslladat a la presó Model viu l'infern de les "saques" dels companys condemnats, com ell, a la darrera pena. Com per exemple el sadisme d'alguns funcionaris que quan, anaven a buscar  els que havien de dur al Camp de la Bota pel seu afusellament, si a la cel·la n´hi havia dos amb el mateix nom de pila, feien un temps entre el nom i el cognom.

El desembre de 1942, torna a ser jutjat. Aquest cop culpat d'haver estat Comissari de Propaganda, amb el resultat de sempre: pena de mort. Per ell, però, un dia va arribar l'indult i, més tard, la llibertat. La recull a Talavera de la Reina el 1949. Havia passat 10 anys tancat i el seus pares havien mort durant la seva estada a la presó.

Totes aquestes vicituds no van fer perdre el tremp a en Jaume i quan l'any 1984, amb Ignasi Pontí, Agustí Barrera, Enric Borràs i Robert Surroca crearen el "Grup per l'anul·lació  del procés al President Companys" es convertí en un dels motors de la iniciativa. Quan explicaven els objectius  del Grup, en Jaume era imprescindible pel seu verb fàcil, amb una oratòria vibrant i inflamada, molt dels anys 30.

En Jaume Fortuny  fou un home afable i directe, amb la vivacitat i empenta d'un jove, alhora crític i entusiasta, sempre honest i bon amic.

Que el seu exemple sembri la llavor que fecundi el terrer de la Pàtria.

Robert Surroca i Tallaferro
Barcelona, desembre de 2000

diumenge, 18 de març de 2018

Ha mort Pere-Iu Baron, històric independentista nordcatalà

La cerimonia de comiat tindrà lloc al crematori de Perpinyà dimarts 22 de març




Aquest dijous ens ha deixat en Pere-Iu Baron a l'edat de 75 anys. Era originari de Vernet (Conflent). Militant independentista nordcatalà.

Partícip i motor de mútiples iniciatives polítiques i culturals, a partir del 1970. El 1972 fou un dels fundadors de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT). Participà en la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, però el 1977 marxà a l'escindida OSAN, que el 1979 es va unir a Independentistes dels Països Catalans (IPC).

Va ser un dels impulsors de la Marxa per la Llibertat a Catalunya Nord, així com també en nombroses lluites ecologistes en defensa del territori. Memnre fundador de l'Associació Arrels. Va ser redactor de la revista El Fiçó des del 1999 (desapareguda el 2009) i un dels impulsors de la commemoració de la diada del 7 de novembre. També estava adherit a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), que organitza cada any el Correllengua.

L'any 1984 va ser detingut per la gendaremia al seu lloc de treball (SNCF) acusat de participar en les primeres pintades de catalanització de la retolació dels noms de municipis nordcatalans.  


.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.