diumenge, 28 d’octubre de 2018

10 anys de la mort de Francesc Espriu, fundador del FNC

Pintor i activista polític, parent llunyà de Salvador Espriu


Esparreguera, 1916 – Barcelona, 28 d'octubre de 2008

Estudià a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i el 1932 es va afiliar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), on era representant dels estudiants de belles arts. També formà part dels escamots d'Estat Català amb els quals va prendre part en els fets del sis d'octubre de 1934. El setembre del 1936, durant la guerra civil espanyola, marxa voluntari al front d'Aragó on participà en la batalla de Belchite; després li diagnosticaren una malaltia greu i fou alliberat de tornar al front.

En acabar la guerra marxà a l'exili i fou internat al camp d'Argelers. A Perpinyà es retroba amb Alexandre Cirici Pellicer i altres antics membres del FNEC i reben un ajut del Comitè Britànic d'Ajuda als Refugiats perquè puguin estudiar a Montpeller, amb Ernest Fouard i Camille Descosy. Allí hi troba, entre altres Josep Pallach, Màrius Torres, Antoni Rovira i Virgili, Manuel Cruells i Pompeu Fabra.

El 1940 participà en la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC), i el 25 de gener de 1941 torna a Barcelona clandestinament, on forma part d'un grup que inicia un servei d'informació en col·laboració amb els aliats. El 25 de novembre de 1943 Espriu fou detingut en l'anomenada "caiguda dels cinquanta" i condemnat a dos anys de presó a la Model, d'on surt el 4 de novembre de 1945.

Quan surt de la presó segueix dedicat plenament a la pintura i a l'escultura (estatuetes de terracota), i comença a exposar el 1948. El seu estil no segueix ni l'avantguardisme de moda ni la pintura comercial, l'estil que ell descriu com a 'realisme interior' no és ni entès ni reconegut en la Barcelona grisa del primer franquisme. Viu sense luxes, tot i exposar amb èxit de crítica a la Sala Gaspar el 1953. Participa en la redacció de la revista Ariel, fins que perd tota la seva obra i pertinences en un incendi el 1960, és llavors quan decideix traslladar-se a París amb la familia. Allà, participa regularment a les exposicions col·lectives d'artistes independents, i en solitari a partir del 1966, també exposa a Tòquio i més endavant a Barcelona 1974 i a Madrid 1975.

Torna a Catalunya el 1979. A cavall entre Barcelona i Vilaverd (Conca de Barberà), segueix pintant, dibuixant i fent escultura (terracotes) fins a l'últim dia de la seva vida, exposant amb èxit arreu de la geografia catalana.

No deixa mai ni la lluita per la llibertat de Catalunya ni la militància al Front Nacional de Catalunya de qui fou el seu darrer secretari general.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Lluís Companys recordat pel PSAN

Amb aquest cartell del PSAN repartit durant l'època de la transició espanyola recordem al President assassinat per Espanya un dia com avui però de 1940


dijous, 6 de setembre de 2018

Manuel Folguera i Duran


 Sabadell  2 de maig de 1867 
Barcelona 6 de setembre de 1951

Manuel Folguera i Duran fou un polític català, enginyer de professió, pare Joaquim Folguera i Poal.

Manuel Folguera va fundar el Centre Català de Sabadell. Fou escollit president de la Unió Catalanista en l'Assemblea de 1901 i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. També presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes. Com a diputat provincial de Barcelona, el 1909 presentà un primer projecte de Mancomunitat, essencial per a l'aprovació final d'aquesta nova institució.

Va expressar punts de vista catalanistes radicals a les revistes Lo Catalanista (1887-1895) de Sabadell, L'Arc de Sant Martí, Renaixement, Ofrena, Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols! i La República de les Lletres de València.

Com a professional, va dirigir la fàbrica Güell, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on va néixer el seu fill, el poeta i crític literari Joaquim Folguera i Poal.

El 30 d'octubre de 1985 Sabadell li dedicà un carrer.



divendres, 31 d’agost de 2018

Actes d'homenatge del 10 i 11 de setembre

Anirem actualitzant aquesta entrada segons rebem els vostres actes via facebook o gmail. Recordeu que en aquest llistat només hi ha els actes d'homenatge

10 DE SETEMBRE - Barcelona

Marxa de torxes a 2/4 de 7 de la tarda organitza Vibrant i ANC Barcelona

 A partir de les 7 de la tarda al Fossar de les Moreres. organitza Memorial 1714 

  • Inauguració del Punt d’Informació del Fossar de les Moreres amb la voluntat que serveixi per donar a conèixer què representa el Fossar de les Moreres de Barcelona en el context de la Guerra de Successió a les Corones Catalano-Aragonesa i Castellana. En aquest nou espai hi trobareu llibres, fulletons informatius i d’altres elements que ens ajudin a seguir el que proposa la Resolució 80/II del Parlament de Catalunya aprovada el 22 de maig de 1986 on es demanava que al Fossar de les Moreres havia d’haver-hi informació dels fets que succeïren en aquell període històric.
  • Inici de la Vetlla de l’Onze de setembre de 2018. Presenta l’acte i introdueix
    els participants Joan Llacuna de la Junta del Memorial 1714.
    Benvinguda a la Flama de la Llibertat que membres del Memorial han recollit a
    Cardona i s’encén el gresol que cremarà fins a l’endemà a la seu del Memorial 1714.
  • Manifest de l’any 2018 del Memorial 1714 que llegirà el seu president.
  • Intervenció de l’Associació Catalana pels Drets Civils.
  • L’u d’octubre de 2017 una visió històrica i actual. Parlament del catedràtic d’història
    Francesc Xavier Hernández Cardona.
  • Salutació i crida. Parlament d’Elisenda Paluzié, presidenta de l’Assemblea Nacional
    Catalana.
  • Cantaires de Terrassa sota la direcció de Joan Manau.
    Va pensiero, La Santa Espina, Els Segadors. 
  • Cloenda de l’acte.
 L’Espai Museu del Memorial i el Punt d’informació del Fossar de les Moreres restaran oberts fins a les 12 de la nit.
Tindrem el punt de llibre editat enguany “Dèiem que per vèncer faríem servir urnes i paperetes....”. Pels qui no el tingueu, podeu trobar també el que vam editar l’any passat “Escola Nova, Poble Lliure”. A través de l’adquisició d’un i altre, així com de revistes,
records i cintes amb el nostre logo, podreu mostrar la vostra solidaritat econòmica amb el Memorial 1714.



10 DE SETEMBRE - Cardona
A les 10 del matí

A l’Ajuntament:
El Memorial 1714 representat pel seu president, Jordi Miravet, i els membres de la Junta de l’entitat, Olga Amargant, Mercè Torres, Antoni Ayala i Llum Ferrero, reben La Flama de la Resistència Catalana de Cardona. En fa el lliurament l’Il·lustríssim Sr. Ferran Estruch, alcalde de Cardona, en presència de tot el consistori. Aquesta flama es guarda sempre encesa a l’Ajuntament, i aquest dia es porta al Fossar de les Moreres de Barcelona on es mantindrà encesa fins a tancar els actes del dia Onze de setembre.
A la plaça:
- El Memorial 1714 fa ofrena d’una corona de llorer en el monument als màrtirs de 1714 i el seu president llegeix el manifest de l’entitat d’enguany.
- Parlament de l’Il·lustríssim alcalde de Cardona.
Al Castell:
- Acte de reconeixement als defensors de Cardona al Baluard de Sant Llorenç. Lectura per part d’Eulàlia Santasusagna Duran, alumna de l’Institut Sant Ramon de Cardona, d’un fragment del discurs “Als Cardonins” de l’any 1914, del Dr. Leonci Solé i March. Acaba l’acte amb la interpretació d’Els Segadors per part de la Banda Municipal de Cardona.


11 DE SETEMBRE - Barcelona

9:00 h Obertura del Punt d’Informació del Fossar de les Moreres i de l’Espai Museu del Memorial 1714 que restarà obert fins a les 14 h, que tancarem per anar a la manifestació convocada a Barcelona.

Ofrenes florals de diverses entitats durant tot el matí

10:00 h A LA PLAÇA DE SANT JAUME. Desena Desfilada dels Miquelets de Catalunya. Desfilada de la Coronela de Barcelona. El Memorial 1714 participarà en el seguici amb la seva Bandera de Santa Eulàlia processional portada per membres de l’ANC de Molins de Rei.


10:00 h A LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR. Promoguda per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, missa que se celebrarà en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.







 

dimecres, 29 d’agost de 2018

Des de Mallorca: Mor Mateu Joan Florit

Mateu Joan Florit, director i editor de 'L'Estel de Mallorca'. Era un defensor de la llengua catalana, la identitat nacional i les llibertats democràtiques



Mateu Joan i Florit va néixer a Sant Joan, va viure pràcticament tota la seva vida a s'Arenal, on va desenvolupar la seva vida professional en diferents hotels en els anys 70, realitzant tasques de sindicalista.

Defensor de la llengua catalana, la identitat nacional i les llibertats democràtiques per poder arribar a crear una consciència de poble, Florit va ser l'encarregat de dirigir aquesta publicació quinzenal 'S'Arenal de Mallorca', que es va crear l'any 1981.

Florit es va posar al capdavant de la revista des de l'inici i el 1993 se'n va canviar el nom a 'L'Estel de Mallorca'. La publicació tenia un tiratge de 3.000 exemplars de 20 pàgines, que recollien la informació de la zona de l'Arenal i tenia un gran arrelament entre la població turística, l'Estel es va fer famosa per sotmetre als seus entrevistats, incloent a figures polítiques de primer nivell, a la pregunta «Viuríem Millor sent independents d'Espanya?», però l'any 1992 els varen retirar les subvencions del Govern balear, la qual cosa va suposar una reducció del tiratge.

Actualment s'editen 5.000 exemplars d'aquesta publicació, que arriba a tots els Països Catalans. L'any 2011, el govern del PP va emprendre accions legals contra la revista per un presumpte delicte d'injúries contra el president José Ramón Bauzá.

Descansa en pau

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.