dissabte, 9 de maig de 2020

80 anys del Front Nacional de Catalunya

Enguany celebrem els 80 anys de l'organització nacionalista anomenada Front Nacional de Catalunya

Us recomanem aquest article de l'associació Vibrant escrit per en Fèlix Rabassa i el vídeo editat pel FNC


El Front Nacional de Catalunya, en els 80 anys del seu naixement.
Un 4 de maig de 1940 un grup de sis patriotes catalans exiliats es van reunir a París amb l’objectiu de continuar la lluita per l’alliberament de la nostra nació.
El Front Nacional de Catalunya vol retre un sentit homenatge a aquells herois com en Daniel Cardona, en Jaume Martínez i Vendrell i tants altres militants anònims que van lluitar per la nostra nació en els temps foscos de la Segona Guerra Mundial i de l’ocupació franquista, amb l’únic ideal de Catalunya i del seu alliberament.
El Front Nacional de Catalunya, en aquest aniversari històric, es declara hereu dels patriotes que el van fundar els anys 40 per tal de demostrar que tots els seus patiments i esforços no han estat debades. Seguim i seguirem les seves petjades fins a la nostra plena i total llibertat com a poble.

dimecres, 1 d’abril de 2020

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys


l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917
 Ripollet 01/04/1988

Jaume Fortuny i Fontanet neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.

Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

Fortuny ingressa a l’Escola Popular de Guerra de la Bonanova, obté la graduació de tinent de l’Exèrcit Popular. És nomenat Comissari Polític del 864è Batalló, adscrit a la 216a Brigada Mixta de la 67a Divisió. Més endavant és ascendit a comandant i nomenat Comissari de Propaganda de la 67a Divisió.

Durant la guerra és ferit dues vegades. A l’acabament de la guerra es troba a Alacant, amb quatre companys més intenta d’arribar a casa i passar la frontera, caminen de nit durant divuit dies, esquivant els controls. La situació familiar, dos germans als camps de concentració i els seus pares molt vells, el decideixen a quedar-se al costat dels pares.

Arreu havia començat la caza del rojo, el 15/09/1939 identificat per un falangista, és apalissat en els interrogatoris per tal que confessi els seus crims. És empresonat al Castell de Montjuïc.

En un simulacre de judici és condemnat a mort per la mateixa raó que tots els que ara dormen al Fossar de la Pedrera, pel mateix delicte que assassinaren Joan Peiró i el President Lluís Companys, el delicte era ésser: rojo, marxista, anarcosindicalista, separatista, judeo- masónico, comunista.



Traslladat al  Castell de Montjuïc, veu com el tres d’octubre arriba el President Lluís Companys, ell té una certa mobilitat dins del recinte, és una mena d’ordenança auxiliar, és per això que creu en la possibilitat d’alliberar el President Ll.Companys, amb l’ajut d’un nucli de la resistència, possiblement militants del Front Nacional de Catalunya o d’Estat Català, la seva xicota l’Angeleta forma part d’aquest nucli, anys més tard morirà en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a Llívia.

El dia sis d’octubre amb la complicitat d’un presoner que treballava a la cuina fa arribar amagat enmig del menjar, dins d’un tub de termòmetre aquest missatge: President: estem assabentats de la vostra arribada. No us desamineu. Vetllem per la vostra llibertat. Ànim!  ( CP 67 D). Tres dies més tard el segon missatge: President: tot està previst. Ànim ! Visca la llibertat ( CP 67 D). El dia dotze d’octubre, el tercer missatge  dins d’un tub de vidre, deia: President: avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya Lliure ( CP 67 Divisió). Aquest tercer missatge fou descobert, s’establiren mesures de vigilància estrictes, els presoners foren aïllats, la fugida no era possible. Descobert que ell era l’autor de la nota, resta trenta dies incomunicat, apallissat durant tot aquest temps.

El gener del 1941 és ingressat a la presó Model, a la cel·la 97 de la cinquena galeria, dos mesos després és jutjat per l’intent d’alliberament del President Ll. Companys, és condemnat a mort i posteriorment indultat amb una condemna de vint anys. El desembre del 1942 un altre judici pel seu grau de Comissari Polític durant la guerra, una tercera pena de mort. El 1949 és alliberat, s’ha passat deu anys empresonat.

Vam conèixer en Jaume Fortuny quan amb els amics Ignasi Ponti, Robert Surroca, l’Enric Borràs i el que signa iniciàrem les tasques, l’any 1984, del Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Companys ( GAPPC), ell fou un dels motors del Grup , l’home de les iniciatives més entusiastes i agosarades, ell que el va intentar salvar dels seus botxins, ara tornava a bregar per dignificar la seva memòria. Tenia un tracte afable però ferm, el seu estil era directe, deia les coses pel seu nom, per això algunes vegades fou titllat de poc polític.

Grup promotor GAPPC. Jaume Fortuny és l'encerclat, sobre d'ell en Robert Surroca

En els diversos actes de presentació del GAPPC a distints indrets del Principat, vam entendre per quina raó el nomenarem Comissari de Propaganda, posseïa una paraula inflamada, tenia l’art de l’oratòria del míting, pujava la tensió del públic en un crescendo continuat, fins arribar a l’esclat, a la conclusió final, la consigna breu i concisa, que detonava com un espetec enmig de la sala.

En Jaume Fortuny havia nascut  i viscut a la Torrassa, coneixia fil per randa tots els detalls que diferenciaven Sants, de Collblanc, de la Torrassa, era un enamorat i un extraordinari coneixedor del seu barri. 

El combatent de primera hora que fou en Jaume Fortuny va escriure la seva autobiografia Tornarem a morir? Recull de les seves experiències de guerra i de presoner polític.

Ell l’home que en gesta heroica intentà  modificar el curs de la historia, va morir sense veure l’anul·lació del procés de l’home que intentà salvar, del President de la seva nació.

Lluny dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume mantenia viu en el seu cor cansat de la lluita per la llibertat, la figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva, enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació i com a treballadors.

El coratge i la lluita d’en Jaume Fortuny i de molts d’altres, ens ha permès de sobreviure com a nació.

Bibliografia

-Fortuny, Jaume. Tornarem a morir? Editorial Pòrtic. Barcelona 1984

Part de la informació emprada en la redacció d’aquesta biografia ha estat extreta del llibre: La Catalunya resistent. De l’amic Robert Surroca. Pagès editors 2006

Article escrit per Agustí Barrera i Puigví al portal d'informació Llibertat.cat

dimecres, 25 de desembre de 2019

El president Macià és mort

El president Macià és mort. Visca Catalunya! Així anunciava el diari 'La Humanitat' la mort de Francesc Macià.

dimarts, 15 d’octubre de 2019

Lluís Companys i Jové

imatge del tríptic editat pel Consell Comarcal de 
l'Urgell pel Premi President Companys el 1990
Fa 79 anys el President de Catalunya Lluís Companys fou afusellat per ordre del govern espanyol de Franco.
A les 6:30 hores del matí, peus nus sobre la terra on havia nascut, el President llença la darrera consigna: 
"VISCA CATALUNYA!"

"Déu i la història jutjaran la seva vida, nosaltres, catalans, no oblidarem mai la seva mort" ( Comte de Güell)
"Si Cataluña se recobra un día a si misma, veremos como liquida la cuenta. Si no lo hiciera, habira perdido su razón de ser" (Ossorio y Gallardo)

Lluís Companys i Jover

1883 Nascut al Terrós (Segrià)
1909 Empresonat per primera vegada
1917 Regidor per Barcelona
1919 Deportat al castell de la Mola
1920 Diputat per Sabadell
1931 Proclama la República al balcó de l'Ajuntament de Barcelona
1933 31 de desembre, elegit President de la Generalitat de Catalunya
1934 6 d'octubre, proclama l'Estat Català dins de la República federal espanyola
1936 15 de febrer, és rebut triomfalment pel poble de Barcelona de retorn de presidi
1939 Exili
1940 13 d'agost, és detingut a França pels nazis. Lliurat a Espanya
1940 15 d'octubre, a les 6:30 hores, mor afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona

"El veredicte que més ens importa és el que pronuncii en la seva consciència intima el poble que ens designa per tal que el governèssim" ( Lluís Companys)

Aquest text ha sigut adaptat i reproduït al que es va realitzar 25 anys després del seu assassinat.

dissabte, 10 d’agost de 2019

Homenatge al Comte Guifré


Front Nacional de Catalunya

Diumenge dia 11 d'agost, a un quart d'onze del dematí, ofrena floral del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA a la tomba de GUIFRÉ el Pilós, al Monestir de RIPOLL, per commemorar el mil cent vint-i-dosè aniversari de la seva mort.

Indrets del record

Diumenge, 11 d’agost, a les 7.54 del matí: sortida amb tren de l’estació Plaça de
Catalunya, via 1.
◘10.05 Arribada a Ripoll. Esmorzar a la plaça de davant del monestir.
◘ Al monestir: Ofrena floral a la tomba del Comte Guifré.
● Recordança de Lluís Maria Xirinacs, 12è aniversari del dia de saber la nova
del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).
● Memòria de l’escriptora Maria Dolors Alibés, que residia a Sant Pau de Seguries
(Ripollès)
● Visita al cenotafi del comte Ramon Berenguer IV en el 905 aniversari del seu
naixement.
● Visita al Monestir i al claustre.
◘ Museu Etnogràfic de Ripoll: Recepció pel conservador Sr. Florenci Crivillé.
Visita a l’exposició temporal: “Sentiments en vitrines” Commemoració dels 90 anys
del Museu.
◘ Recorregut pel programa d’animació del Mercadal del Comte Guifré.
◘ A les 2. Dinar al restaurant Can Guetes del Centre d’Acollida Turística (CAT)
◘ Visita al Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll.

Us convidem, com cada any, a participar-hi.

Si us voleu ajuntar al grup: telf. 93 317 84 68 - indretsdelrecord@gmail.com

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.