dimecres, 15 d’agost de 2018

80 anys de la mort de Vicenç Ballester

Vicenç Albert Ballester i Camps fou un militant nacionalista català, considerat el dissenyador i difusor de la bandera estelada


(Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938)


Era fill de Vicenç Ballester, veí de Calaf (Segarra) i de Cristina Camps, veïna de Lleida, on la família tenia terres i molins fariners. Des de jove es vinculà a la vila del Masnou, primer per motius laborals i posteriorment per lligams familiars. Inicià els seus estudis per a fer la carrera de Marina i l'any 1890, als divuit anys, ja feia pràctiques a la marina de vela del Masnou. Al cap de quatre anys, el 1894, va obtenir el certificat de pilot mercant, amb la qual cosa podia navegar com a capità. Tot i així, la seva carrera a la marina mercant es truncà per motius de salut, sembla que degut a problemes ossis en un dels seus genolls. Això no impedeix, però, que l'any 1898, quan es declara la independència cubana, Ballester es trobi en aquesta illa del Carib. En tornar al Masnou començà a treballar en una empresa de la qual també era soci i que es dedicava a la comercialització del gas acetilè, utilitzat a l'època per a la il·luminació dels carrers.

Un cop establert de forma més estable al Masnou començà a participar en activitats polítiques del catalanisme, sobretot a través de diverses publicacions catalanistes. El 1901 fou membre del Foment Autonomista Català i cap de La Reixa, i com a tal organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el 1903 fundà la revista La Tralla, on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'Associació Nacionalista Catalana. Col·laborà també al butlletí del CADCI i formà part d'Unió Catalanista. L'any 1915 participà en la fundació de l'Escola Mossèn Cinto, de la qual fou president aquell mateix any.

El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comitè Pro Catalunya, que volia donar difusió a l'esforç dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que donés suport la independència de Catalunya, seguint els postulats del president estatunidenc Woodrow Wilson, que defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles. És en aquest comitè que Vincent Albert Ballester va crear la bandera estelada. Ballester fou un militant catalanista molt actiu i l'any 1923 va ser un dels participants (i posteriorment cronista) de la manifestació de l'onze de setembre, fortament reprimida amb càrregues de sabre, just un dia abans del cop d'estat del general Primo de Rivera. Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Català i Francesc Macià, tot i que fou crític amb la invasió des de Prats de Molló. Fou des del 1924 el darrer president d'Unió Catalanista, i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'ocupació franquista de Catalunya.


El gener de 2014, sota un dia plujós, s'inaugurà una plaça a Ciutat Vella de Barcelona amb el seu nom. En l'acte hi varen participar Joaquim Forn, avui a la presó, i Joaquim Torra, avui President de la Generalitat.


Jordi Portabella (ERC) i Quim Forn (CiU, en aquell moment)
    

dissabte, 7 de juliol de 2018

Joan Graupera i Casanova

Avui fa 21 anys que ens va deixar Joan Graupera i Casanova (1905 - 7 de juliol del 1997), president d'Estat Català d'Arenys de Mar. Al cel sigui i que el seu record ens faci present qui som els catalans.


A la següent foto podem trobar al patriota Graupera en la XV renovació de la Flama de la llengua catalana publicada al dossier 40 anys de la FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA 1968 - 2008


Joan Grauper Casanova, a la dreta de l'abat Just, i Josep Bellsolell Julià, verguer del Maresme de la FEEC, membres fundadors del Centre Excursionista d'Arenys de Mar. FOTOGRAFIA ARXIU ARMAND GIMÉNEZ GARCIA



dimarts, 3 de juliol de 2018

Ens ha deixat l'Eva Serra, històrica militant de l'independentisme

 

Historiadora de professió Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942 - 2018). Filla de l'arqueòleg Josep Serra i Ràfols i germana del fundador del PSAN Josep Serra i Puig, exiliat a la Catalunya Nord i mort el 2011, Eva Serra va ser militant durant els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, però el 1968 va abandonar el partit per marxar al PSAN. El 1974 va participar en l'escissió del PSAN-P, que el 1978 es va transformar en Independentistes dels Països Catalans (IPC).


La seva militància política la va portar, el febrer del 1977, a ser detinguda tres dies amb la seva germana Blanca sota l'acusació de col·laborar amb ETA-pm. Va tornar a ser detinguda el 10 de juliol del 1980 sota la mateixa acusació i interrogada durant cinc dies a la direcció general de Seguretat, però alliberada sense càrrecs. Membre i impulsora activa dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), que defensaven l'alliberament dels presos polítics, el desembre del 1981 va tornar a ser detinguda amb la seva germana Blanca, Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusada de pertànyer a Terra Lliure, però també va ser absolta. El 8 de juny del 1991, juntament amb Lluís Maria Xirinacs i Carles Benítez (exmembre de Terra Lliure), va promoure l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (AUA), que el 1993 s'integraria en l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP), embrió de la CUP.

A nivell professional es pot dir que va dedicar-se al país, doncs, va ser investigadora de la Catalunya agrària i política dels segles XVI i XVII. Llicenciada l’any 1967 en Història per la Universitat de Barcelona (UB) i nascuda en aquesta mateixa ciutat, va treballar a Salvat, Edicions 62 i la Gran Enciclopèdia Catalana. Des de l’any 2002 formava part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a la secció històrico-arqueològica. A més, ha treballat en diverses universitats com la Pompeu Fabra, la UB i la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Els seus llibres, publicats entre els anys seixanta i els anys noranta, tracten la Guerra dels Segadors i la societat rural i la història dels Països Catalans.

dissabte, 2 de juny de 2018

Commemoració del 116è aniversari del traspàs de Jacint Verdaguer

Acte d’homenatge al poeta a la seva tomba

Diumenge, 10 de juny de 2018


 Programa:

A les 9.00 Sortida autocar: passeig de Santa Mònica, sortida del Metro L-3, línia verda, estació Drassanes. Concentració de cotxes particulars.

A les 9.30  Cementiri de Montjuïc. Ofrena floral a les tombes de personalitats, amb relació a Verdaguer:

-Àngel Guimerà, Santiago Rossinyol, Joan Amades i Joan Vinyoli

-Ramon Casas, Josep Carner i Miquel dels Sants Oliver

-Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria Folch i Torres

-President Francesc Macià

-Manuel de Pedrolo i Emili Vendrell

- Doctor Bartomeu Robert i Apel•les Mestres

A les 12 del migdia:

Acte d’homenatge al poeta Jacint Verdaguer a la seva tomba

(Cementiri de Montjuïc, via Sant Joan, agrupació 9, núm. 1)

Presentació: Jaume Gala, filòleg i poeta 

-Ofrena floral de l’Ajuntament de Barcelona.  Ofrena floral d’Indrets del Record
- L’emigrant, interpretat per la coral Poble que canta

Commemoracions d’enguany:

- Centenari del naixement de Manuel de Pedrolo
- 150 anys del naixement de Pompeu Fabra
-700 anys de la creació de l’Arxiu Reial de Barcelona

- Lectura de textos: Dolors Làzaro i Joana Ventura

- Parlament de Gerard Horta, professor d’Antropologia Social i escriptor.

-Cloenda de l’acte

- Actuació del Poble que canta interpretació dels himnes:
  La Balanguera, La Muixeranga d’Algemesí i Els Segadors
 Direcció: Jordi Llobet

-Obsequi: els assistents rebran l’opuscle La Catalunya de Verdaguer, de Gerard Horta


A les 2.30. Dinar de germanor a INOUT-Alberg – Vil•la Joana. 

Havent dinat:

Vil•la Joana de Vallvidrera, on va morir mossèn Cinto Verdaguer
Visita a la Casa-Museu.

Tarda: Acte d’homenatge a Verdaguer organitzat per l’Ajuntament de Barcelona.
Recital del cantant Roger Mas.

Import autocar i dinar: 33 €

Autocar matí, anada i tornada del cementiri: 10 €

Inscripcions: Indrets del Record, tel. 93 317 84 68 - indretsdelrecord@gmail.com

dissabte, 26 de maig de 2018

Ens ha deixat Antoni Muñoz Gonzàlez

Malauradament transmetem la notícia d'una darrera pèrdua, la de l'historiador Antoni Muñoz Gonzàlez membre de l'associació Vibrant i col·laborador del Memorial 1714.
Muñoz es va especialitzar en els fets de 1714, podeu llegir un dels seus treballs en aquest enllaç.
Altres obres seves són:

  • "La Traïció Anglesa.

Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)"
Autors: Antoni Muñoz i Josep Catà
Ed: Llibres de l'Índex
ISBN 978-84-96563-83-4

Obra clau de n'Antoni Muñoz i en Josep Catà. La Traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715) mostra el preu de l’abandonament de Catalunya pels anglesos i la importància de la diplomàcia de Felip V per aconseguir fer un tomb en la difícil situació política en què es trobava el 1709. La reina Anna i el govern anglès, malgrat el Tractat de Gènova (1705), van cedir als desitjos de Felip V de destruir la sobirania catalana a canvi d’un sucós benefici comercial amb les colònies espanyoles d’Amèrica.


  • Repressió borbònica i resistència catalana

  • Antonio Muñoz Gonzàlez
    Josep Catà i Tur
    Ed: Muñoz/Catà Editors
    ISBN 84-609-5774-8

    Excel·lent obra sobre la revenja borbònica i la resistència catalana de postguerra. Magníficament documentat, és una obra d'investigació pura, que no es limita a parafrasejar i refregir obres anteriors sinó que tot el contrari es fonamenta en la consulta directa dels documents de l'època, escrits per les mateixes autoritats borbòniques que planejaren la destrucció política i cultural de la nostra nació. A més de marcar la pauta en l'estudi de la repressió, l'obra aporta dades biogràfiques inèdites i desvetlla incògnites històriques que mai no s'havien volgut estudiar.


Descansa en pau

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.