diumenge, 15 d’octubre de 2017

En memòria de LLuís Companys

Recordem al Molt Honorable President de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per l'estat espanyol, el dia de l'aniversari de la seva mort amb aquest targetó de 1990 editat per l'Associació Cívica d'Homenatge Nacional al President Companys



dijous, 12 d’octubre de 2017

Actes Lluís Companys

BARCELONA
MARXA DE CLAVELLS AL CASTELL DE MONTJUÏC

5.15 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït.
És imprescindible reservar plaça: 93 317 15 13 / federacio@esquerrabcn.cat

6 h. Marxa de clavells al Castell de Montjuïc (Glacis de Santa Helena)

Parlaments de:
Robert Fabregat, president de la Federació de Barcelona d’Esquerra Republicana
Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona
Pilar Rebaque, advocada penalista, vicepresidenta de la Comisió de Dones Advocades de l’ICAB i membre de la Comissió de la Dignitat


OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS

9.45 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït. Reserva de places abans de divendres 13 d'octubre a les 14 h: 93 453 60 05 / inscripcions@esquerra.cat
Places limitades.

10.30 h. Cementiri de Montjuïc (Fossar de la Pedrera)
Ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys

Parlament d'Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana


VIC


COLL DE LLI / PERPINYÀ


La secció Descobrir el País del Casal de Perpinyà ha organitzat un homenatge al President Lluís Companys al coll de Manrella coincididint amb el 77è aniversari del seu afusellament.

La cita serà les 8h00 al Super U (Mig-Vernet). Desnivell: Coll de Lli, 350m (Opcional).

Es menjarà  al coll (accés possible en cotxe) o al poble segons el temps. El preu és de 10€ per pesona. Porteu els vostres propis coberts. Equipament: àpat, sabates de muntanya, gorra, guants, impermeable... nscripció: Mado, tél. : (0033) 6 14 48 30 24


CORNELLÀ

 

divendres, 6 d’octubre de 2017

Jordi Arbonés i Montull



Neix a Barcelona el 17 de juliol del 1929
Mor a Buenos Aires el 6 d'octubre del 2001

Jordi Arbonés va fer els estudis primaris al "Colegio Pelayo" del c/ Portal Nou de Barcelona, amb un mestre amb guardapols i palmeta. Degut a la derrota de la República, en la guerra 1936-1939, el seu pare s'exilià a França. Per subsistir, la mare es dedicà a fer feines domèstiques. Ell, amb 14 anys, es posa a treballar en una distribuïdora de material elèctric. Fa la teneduria de llibres, estudia anglès pel seu compte i després durant un any té un professor particular. També estudia català i literatura catalana amb el mestre Antoni Jaume. El desembre de 1956 fa un viatge, per perfeccionar l' idioma a Anglaterra.

Als 15 anys havia fet teatre a "Germanor Barcelonina", que estava al C/ Carders del seu barri. Als 22 anys s'integra a la Comissió de Cultura, que dirigia Marià Altamiras, de la "Penya Cultural Barcelonesa". Comença a fer traduccions teatrals de l'anglès. En Ricard Salvat li posa en escena l'obra que l'Arbonés havia traduït, "L'home que va néixer per morir penjat" d'en Ricard Hughes i, també, li escenifica " Poema de Nadal" de Josep Ma. de Sagarra, en la qual el mateix Jordi hi participa com a recitador. Això el va animar a dedicar-se professionalment a les traduccions.

El 1956, marxa a Buenos Aires per casar-se, ja que la família de la que seria al seva dona -la Isabel, amb qui va tenir dos fills- s'havia traslladat a viure allà. A la capital argentina treballa en un despatx i, dos anys més tard, a l'Editorial Poseidon de Joan Merlí i Pahissa, on fa de corrector i supervisa originals. S'incorpora al Casal de Catalunya fent de secretari de redacció  de la revista "Catalunya". També  col·labora a "Ressorgiment" i "Aplec". Tradueix obres d'Arthur Miller, Tennesse Williams i molts altres que representen el quadre escènic del Casal. A partir de 1962 fa de director, posant en escena obres d'autors catalans.

Publica diverses obres: "El teatre català de postguerra", "El teatre català a Buenos Aires", "Pedrolo contra els límits" i un llarg etcètera. Deixa diferents treballs inèdits. Ha escrit pròlegs a obres d'autors americans i anglesos. Ha publicat articles a revistes a l'interior i de l'exili. Ha traduït al català un gran nombre de novel·les i obres teatrals. Fer només una breu pinzellada de tots els seus treballs ens ocuparia tot l'espai del que disposem. Ha rebut els premis de periodisme "Casa Nostra" de Suïssa, de traducció de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes, ajuts i accèssits diversos, alguns en els Jocs Florals de l'exili.

Però el que volem destacar d'en Jordi Arbonés és que, el 1966, és un dels fundadors, a Buenos Aires, de l'Obra Cultural Catalana, conjuntament amb Josep Font, Jaume Garriga, Ricard Marco, Fivaller Seras, Jordi Soler i Eduard Vidal. Aquesta entitat està -encara ara- portant a terme una gran activitat de projecció de cara als catalans afincats a la capital argentina, per un costat de projecció cultural  amb conferències, vídeos, etc. però sobretot d'afirmació de la nostra identitat.

La distància no ha estat un impediment per mantenir una actitud constant de fidelitat i servei a la catalanitat, cosa molt meritòria si tenim present que molts d'aquests compatriotes són nascuts a l'Argentina. La ideologia de Jordi Arbonés, completament afí a l'independentisme, va fer que es trobés entre aquests homes i dones, no colonitzats, plenament identificat.

Rober Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2002
(Agraïm a l'amic Fivaller Seras de l'Obra Cultural Catalana, la informació aportada)

El fons Jordi Arbonès es conserva a la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podeu consultar-lo 
aquí



Alguns enllaços més sobre Jordi Arbonés


6 d'octubre de 1934

Avui recordem aquells que van lluitar i morir per la llibertat de Catalunya tal dia com avui però de 1934




dimecres, 6 de setembre de 2017

Ens ha deixat Maties Masalles


Ex militant del PSAN i Nacionalistes d'Esquerra. En Jordi Miró escriu el següent text:

En Maties Masalles era un militant independentista de primera hora, el vaig conèixer a Montblanc als anys 70, ell era militant del PSAN i el recordo perfectament als cursets de formació quan ens parlava del "pare" Lenin i de l'alliberament nacional i social. Ell, amb en Toni Serrano i d'altres, van ser el relleu a la Conca de Barberà de la militància independentista de la generació de l'Antoni Andreu, d'Estat Català i del FNC.
Desprès va vindre l'experiència electoral de Nacionalistes d'Esquerra i una nova fornada de militants independentistes. En Maties marxa de la Conca de Barberà i també s'allunya de la militància amb carnet de partit, sense mai deixar de ser independentista. 
La vida va continuar i vaig perdre el contacte amb en Maties. Desprès dels anys, a través de les noves tecnologies, ens vam tornar a trobar. El veia molt actiu amb els records a través del facebook i va ser precisament fa uns mesos que, tot parlant amb en Carod Rovira dels militants històrics independentistes a la Conca, vam parlar d'ell. Jo li deia que l'havia conegut als anys 70 amb militància al PSAN i en Carod em deia que  el coneixia d'abans, del PT.
És a partir d' aquí que vaig reprendre el contacte directe amb en Maties, i sí, em va dir que primer havia sigut del PT i que quan ell va entrar al PSAN, en Carod ja se n'havia distanciat. És a partir d'aquesta represa de contacte que també m'assabento de la seva malaltia, que havia viscut al Bages i que ara vivia al Pla de Santa Maria i que mai havia perdut la seva relació amb Montblanc i la Conca.
La darrera vegada que vam estar en contacte, al juliol, em deia: "Si ens veiem et podré explicar anècdotes prou interessants, però, ara per ara, el cranc em posa impediments imprevisibles i no em deixa programar gaire més que visites regulars a l'hospital Sant Joan de Reus. Una cosa és segura, l'1 d'octubre, em trobi com em trobi, aniré a votar al Pla de Santa Maria, que és on visc actualment. Salut!!!" Malauradament en Maties no podrà votar el proper 1 d'octubre, nosaltres votarem per ell! Bon viatge pels guerrers que al seu poble son fidels!



.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.