dilluns, 6 de novembre de 2017

Joan Agut Rico: Cultura i resistència

Barcelona, 1934 - Caldes de Montbui, 6 de novembre de 2011

Joan Agut Rico, escriptor i antic membre del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant els anys 60, va ser també un escriptor de narrativa i editor.

El gener de 1960 va portar a terme l'acció contra La Vanguardia, en què diversos militants del catalanisme van trencar els vidres de la seu del diari conservador al carrer Pelai, com a resposta al director d'aquest diari, Luis Martínez Galinsoga i les seves declaracions "Todos los catalanes son una mierda".

Al llibre recopilatori d'exmilitants del FNC, El Front Nacional de Catalunya: cavalcant damunt l'estel, coordinat per Robert Surroca, Rico Agut explica com es va portar a terme aquesta acció de resposta a les declaracions anticatalanes de Galinsoga, que poc després va ser cessat, malgrat que havia estat nomenat per aquesta tasca de director del diari el 1939 pel ministre i cunyat del dictador Ramón Serrano Súñer.

Cultura i resistència

Joan Agut Rico (Barcelona 1934-2011) va ser detingut diverses vegades a causa de la seva activitat antifranquista.  En un vídeo recent del web memoro.org (dedicat a la memòria històrica) va declarar que "Si a mi als 23 anys em diuen, té una pistola i dispara contra un guàrdi civil, jo li foto un tret al guàrdia civil; en aquell moment eren els enemics de Catalunya."

Entre les moltes accions de resistència antifranquista, i dies abans de l'atac contundent contra els vidres de La Vanguarida, Joan Agut també va participar en una acció que va consistir en el llençament per terra diversos centenar d'exemplars d'aquest diari al llarg de la Rambla ("encatifada des de Portaferrissa fins a Canaletes), diaris que prèviament havien robat d'un cotxe del rotatiu a la plaça Vila de Madrid.

La primera feina de Joan Agut va consistir en la venda peix al mercat d'Hostafrancs. Després, ocupà altres oficis poc relacionats amb la literatura fins que el 1959 va emigrar a París per fer d'artista. En va tornar el 1961 i obrí una llibreria a la capital catalana. Com a resultat d'aquest contacte amb el món literari, començà a treballar com a editor, feina que desenvolupà durant 35 anys. Entre altres, va treballar per a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova (de la qual és un dels fundadors) i Thassàlia (de la qual és propietari).

L'any 1997 es produí un gir en la seva carrera i, en jubilar-se com a editor, s'estrenà com a escriptor i, l'any 2000 va quedar finalista del premi Sant Jordi. L'any següent guanya el premi Pin i Soler, dins dels Premis Ciutat de Tarragona. Aquell mateix any es va endur el prestigiós premi Crexells. Dos anys després obtingué també el premi Carlemany.

Des de 1977 va publicar comentaris, ressenyes i crítiques de llibres al diari Avui.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Francesc Espriu: el patriota i pintor

Tal dia com avui però de fa nou anys ens va deixar Francesc Espriu. Avui el recordem amb aquest article d'Agustí Barrera i Puigví publicat a Llibertat.cat 

Patriota i pintor. De ben jove ingressa als escamots d’Estat Català. Participa en els fets del Sis d’Octubre de 1934.
Estudia Belles Arts a l’Escola de Llotja, s’afilià a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya ( FNEC) sindicat d’estudiants nacionalistes fundat el 1932. Ingressa a la francmaçoneria. En esclatar la guerra marxà voluntari al front d’Aragó, combatent a Almudena i  Belchite (1937), en aquesta darrera batalla és ferit. 




Després de la retirada és internat al camp d’Argelers, del que en pot sortir gràcies al Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats, entra a la Residència d’Intel•lectuals Catalans de Montpeller. El gener de 1940 en Manuel Cruells el presenta a en Jaume Martínez Vendrell, a Montpeller es reuneixen Joan Cornudella, Manuel Cruells, Baltasar Toll, Francesc Espriu, Joan Fortuny, Enric Llistosella, són el nucli de l’organització. Octavi Viladrosa company de lluita el defineix així: Espriu el pintor, menut, atordit i desconcertant, loquaç, anecdòtic.

El 25 de gener de 1941 torna clandestinament a Catalunya, comença la seva activitat dins del Front Nacional de Catalunya col•laborant amb els serveis secrets dels aliats, anglesos i francesos sobretot, en el pas de la frontera de jueus, militars anglesos, polonesos, belgues i en informació d’interès militar pels aliats (  tipus de càrrega dels vaixells que salpaven del Port de Barcelona, Tarragona cap  a països de l’Eix) situació d’unitats militars als Pirineus, defenses de costes.

francesc_espriu_pintor_i_patriota_2El novembre del 1943 es produeix una caiguda de militants del FNC, gairebé una setantena són detinguts, d’aquests, quaranta-nou són empresonats. F.Espriu passa 45 dies incomunicat a la Prefectura de Policia de Via Laietana,  ingressa a la Presó Model, allí aprofita el temps estudiant àlgebra amb les classes que imparteix Joan Cornudella i “publica” L’ou com balla  amb  text de Pere Carbonell i il•lustracions seves. L’acusació és de: delito de espionaje y actividades subversivas . L’evolució de la Segona Guerra Mundial és desfavorable a les potències de l’Eix,  això fa que la seva condemna sigui lleu, el 4/11/1945 surt de la presó.

Una vegada lliure es dedica a la pintura, modela estatuetes de terracota. Publica a la revista Ariel tres articles sobre art,  10/1946 Una posició; el 6/1947 La pintura de Pau Roig; i el 12/1947 Concepte i sensibilitat.

L’any 1960 s’exilia a París i es vincula al Casal Català en tasques de tipus patriòtic, allí  refà la relació d’amistat amb Manuel Viusà . Fou representant del FNC a la delegació de  l’Assemblea de Catalunya a París( 1971-1977). Quan l’estat espanyol demana l’extradició del pintor Manuel Viusà per la seva suposada relació amb l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), el govern francès recorda el seu ajut a la resistència durant la Segona Guerra Mundial i denega la petició, F.Espriu participa en el Comitè de suport  a M.Viusà.

Quan retorna a Catalunya el 1990 s’estableix al poble de Vilaverd (Conca de Barberà), el podem trobar a qualsevol acte de tipus patriòtic, sobre la guerra que ell va viure, o sobre la història de l’independentisme, amatent a qualsevol possible error de dates o de sigles, sempre a primera fila, amb el seu inconfusible corbatí.

El seu darrer acte públic fou quan parlà en la presentació de la Comissió del Centenari de l’Estelada a la seu d’Òmnium Cultural aquest darrer 14 d’abril. Se’l veia afeblit, anava acompanyat d’un familiar. Als  92 anys, va voler rendir el darrer servei a l’independentisme. Francesc Espriu ens va deixar el 27/10/2008. Ell representa la baula d’enllaç entre el separatisme d’abans de la guerra i l’independentisme actual, ell i tots els militants del FNC feren possible aquest enllaç històric de continuïtat en la lluita. Estava en possessió de la medalla del FNC.

Com en la poesia del seu homònim Salvador Espriu, podem dir que ell féu realitat el vers del poeta: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Bibliografia
  • Diversos Autors-  Memòries del Front Nacional de Catalunya(Cavalcant damunt l’estel) arrel editors Barcelona 2006
  • Martinez, J.- Una vida per Catalunya. Editorial Pòrtic. Barcelona 1991
  • Viladrosa, O.- Sang, dolor esperança. Editorial Sirius. Barcelona 1991 


Agustí Barrera i Puigví

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Jaume Ros i Serra

Agramunt, Urgell, 1918 
Oliana, Alt Urgell, 18 d'octubre de 2005

fou un activista polític català. Milità des de ben jove a Estat Català, durant la guerra civil espanyola s'incorporà a la columna Macià-Companys i en acabar la guerra es quedà al Rosselló, on col·laborà en el passatge de fugitius civils i militars per la frontera durant la Segona Guerra Mundial i va col·laborar amb el FNC sense abandonar la militància a Estat Català.

Després del 1945 tornà a Agramunt, però al cap de poc es va establir a Andorra, on des del 1962 acollí durant molts anys la representació pràctica de la Generalitat de Catalunya a l'exili i fou correu del president Josep Tarradellas. Va col·laborar al Diari d'Andorra i El Periòdic d'Andorra.

El 1994 fou un dels principals impulsors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, i el 1999 deixà la militància a Estat Català, alhora que donava suport a la candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.

El 2000 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, l'import de la qual, però, va cedir a La Bressola.

Obres

    La memòria és una decepció 1920-1939 (1995)
    La decepció de la memòria: 1939-1995 (1995)
    Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya (1996)
    Catalunya amb una sabata i una espardenya (1996)
    Conèixer l'altra Andorra (2001)

Fotografia cedida per Climent Miró: 

A l'esquerra dret: Josep Planxart i Martori (1918-2015), es desconeix qui és la senyora del seu costat. Asseguts  l'Eduard Tell i Nohet (1936-2000) llegint la revista Fervor, editada per la secció d'Estat Català (EC) de la Seu d'Urgell, en Jaume Ros i Serra d'Escaldes i també d'Agramunt, de la Vall del Sió, com deia sempre, el qual conversava amb un compatriota de la Terra Ferma que encara desconec. A la dreta, en Ventura Niubò i la Berta

diumenge, 15 d’octubre de 2017

En memòria de LLuís Companys

Recordem al Molt Honorable President de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per l'estat espanyol, el dia de l'aniversari de la seva mort amb aquest targetó de 1990 editat per l'Associació Cívica d'Homenatge Nacional al President Companys



dijous, 12 d’octubre de 2017

Actes Lluís Companys

BARCELONA
MARXA DE CLAVELLS AL CASTELL DE MONTJUÏC

5.15 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït.
És imprescindible reservar plaça: 93 317 15 13 / federacio@esquerrabcn.cat

6 h. Marxa de clavells al Castell de Montjuïc (Glacis de Santa Helena)

Parlaments de:
Robert Fabregat, president de la Federació de Barcelona d’Esquerra Republicana
Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona
Pilar Rebaque, advocada penalista, vicepresidenta de la Comisió de Dones Advocades de l’ICAB i membre de la Comissió de la Dignitat


OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS

9.45 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït. Reserva de places abans de divendres 13 d'octubre a les 14 h: 93 453 60 05 / inscripcions@esquerra.cat
Places limitades.

10.30 h. Cementiri de Montjuïc (Fossar de la Pedrera)
Ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys

Parlament d'Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana


VIC


COLL DE LLI / PERPINYÀ


La secció Descobrir el País del Casal de Perpinyà ha organitzat un homenatge al President Lluís Companys al coll de Manrella coincididint amb el 77è aniversari del seu afusellament.

La cita serà les 8h00 al Super U (Mig-Vernet). Desnivell: Coll de Lli, 350m (Opcional).

Es menjarà  al coll (accés possible en cotxe) o al poble segons el temps. El preu és de 10€ per pesona. Porteu els vostres propis coberts. Equipament: àpat, sabates de muntanya, gorra, guants, impermeable... nscripció: Mado, tél. : (0033) 6 14 48 30 24


CORNELLÀ

 

divendres, 6 d’octubre de 2017

Jordi Arbonés i Montull



Neix a Barcelona el 17 de juliol del 1929
Mor a Buenos Aires el 6 d'octubre del 2001

Jordi Arbonés va fer els estudis primaris al "Colegio Pelayo" del c/ Portal Nou de Barcelona, amb un mestre amb guardapols i palmeta. Degut a la derrota de la República, en la guerra 1936-1939, el seu pare s'exilià a França. Per subsistir, la mare es dedicà a fer feines domèstiques. Ell, amb 14 anys, es posa a treballar en una distribuïdora de material elèctric. Fa la teneduria de llibres, estudia anglès pel seu compte i després durant un any té un professor particular. També estudia català i literatura catalana amb el mestre Antoni Jaume. El desembre de 1956 fa un viatge, per perfeccionar l' idioma a Anglaterra.

Als 15 anys havia fet teatre a "Germanor Barcelonina", que estava al C/ Carders del seu barri. Als 22 anys s'integra a la Comissió de Cultura, que dirigia Marià Altamiras, de la "Penya Cultural Barcelonesa". Comença a fer traduccions teatrals de l'anglès. En Ricard Salvat li posa en escena l'obra que l'Arbonés havia traduït, "L'home que va néixer per morir penjat" d'en Ricard Hughes i, també, li escenifica " Poema de Nadal" de Josep Ma. de Sagarra, en la qual el mateix Jordi hi participa com a recitador. Això el va animar a dedicar-se professionalment a les traduccions.

El 1956, marxa a Buenos Aires per casar-se, ja que la família de la que seria al seva dona -la Isabel, amb qui va tenir dos fills- s'havia traslladat a viure allà. A la capital argentina treballa en un despatx i, dos anys més tard, a l'Editorial Poseidon de Joan Merlí i Pahissa, on fa de corrector i supervisa originals. S'incorpora al Casal de Catalunya fent de secretari de redacció  de la revista "Catalunya". També  col·labora a "Ressorgiment" i "Aplec". Tradueix obres d'Arthur Miller, Tennesse Williams i molts altres que representen el quadre escènic del Casal. A partir de 1962 fa de director, posant en escena obres d'autors catalans.

Publica diverses obres: "El teatre català de postguerra", "El teatre català a Buenos Aires", "Pedrolo contra els límits" i un llarg etcètera. Deixa diferents treballs inèdits. Ha escrit pròlegs a obres d'autors americans i anglesos. Ha publicat articles a revistes a l'interior i de l'exili. Ha traduït al català un gran nombre de novel·les i obres teatrals. Fer només una breu pinzellada de tots els seus treballs ens ocuparia tot l'espai del que disposem. Ha rebut els premis de periodisme "Casa Nostra" de Suïssa, de traducció de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes, ajuts i accèssits diversos, alguns en els Jocs Florals de l'exili.

Però el que volem destacar d'en Jordi Arbonés és que, el 1966, és un dels fundadors, a Buenos Aires, de l'Obra Cultural Catalana, conjuntament amb Josep Font, Jaume Garriga, Ricard Marco, Fivaller Seras, Jordi Soler i Eduard Vidal. Aquesta entitat està -encara ara- portant a terme una gran activitat de projecció de cara als catalans afincats a la capital argentina, per un costat de projecció cultural  amb conferències, vídeos, etc. però sobretot d'afirmació de la nostra identitat.

La distància no ha estat un impediment per mantenir una actitud constant de fidelitat i servei a la catalanitat, cosa molt meritòria si tenim present que molts d'aquests compatriotes són nascuts a l'Argentina. La ideologia de Jordi Arbonés, completament afí a l'independentisme, va fer que es trobés entre aquests homes i dones, no colonitzats, plenament identificat.

Rober Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2002
(Agraïm a l'amic Fivaller Seras de l'Obra Cultural Catalana, la informació aportada)

El fons Jordi Arbonès es conserva a la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podeu consultar-lo 
aquí



Alguns enllaços més sobre Jordi Arbonés


6 d'octubre de 1934

Avui recordem aquells que van lluitar i morir per la llibertat de Catalunya tal dia com avui però de 1934




dimecres, 6 de setembre de 2017

Ens ha deixat Maties Masalles


Ex militant del PSAN i Nacionalistes d'Esquerra. En Jordi Miró escriu el següent text:

En Maties Masalles era un militant independentista de primera hora, el vaig conèixer a Montblanc als anys 70, ell era militant del PSAN i el recordo perfectament als cursets de formació quan ens parlava del "pare" Lenin i de l'alliberament nacional i social. Ell, amb en Toni Serrano i d'altres, van ser el relleu a la Conca de Barberà de la militància independentista de la generació de l'Antoni Andreu, d'Estat Català i del FNC.
Desprès va vindre l'experiència electoral de Nacionalistes d'Esquerra i una nova fornada de militants independentistes. En Maties marxa de la Conca de Barberà i també s'allunya de la militància amb carnet de partit, sense mai deixar de ser independentista. 
La vida va continuar i vaig perdre el contacte amb en Maties. Desprès dels anys, a través de les noves tecnologies, ens vam tornar a trobar. El veia molt actiu amb els records a través del facebook i va ser precisament fa uns mesos que, tot parlant amb en Carod Rovira dels militants històrics independentistes a la Conca, vam parlar d'ell. Jo li deia que l'havia conegut als anys 70 amb militància al PSAN i en Carod em deia que  el coneixia d'abans, del PT.
És a partir d' aquí que vaig reprendre el contacte directe amb en Maties, i sí, em va dir que primer havia sigut del PT i que quan ell va entrar al PSAN, en Carod ja se n'havia distanciat. És a partir d'aquesta represa de contacte que també m'assabento de la seva malaltia, que havia viscut al Bages i que ara vivia al Pla de Santa Maria i que mai havia perdut la seva relació amb Montblanc i la Conca.
La darrera vegada que vam estar en contacte, al juliol, em deia: "Si ens veiem et podré explicar anècdotes prou interessants, però, ara per ara, el cranc em posa impediments imprevisibles i no em deixa programar gaire més que visites regulars a l'hospital Sant Joan de Reus. Una cosa és segura, l'1 d'octubre, em trobi com em trobi, aniré a votar al Pla de Santa Maria, que és on visc actualment. Salut!!!" Malauradament en Maties no podrà votar el proper 1 d'octubre, nosaltres votarem per ell! Bon viatge pels guerrers que al seu poble son fidels!



diumenge, 27 d’agost de 2017

Recordem a Heribert Barrera



Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya. Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya i va ser un referent per a l'independentisme català


divendres, 11 d’agost de 2017

Xirinacs, sempre present!

Tal dia com avui però de 2007 ens va deixar en Xirinacs i avui el recordem amb aquest pamflet demanant el vot per a ell a les eleccions del Senat de 1977.
Xirinacs va ser el quart més votat de Barcelona i Catalunya i el vuitè de l'estat (els quatre de Madrid el sobrepassaven), amb 550.678. Això sí, va ser l'independent més votat en aquelles eleccions i probablement en la història de les eleccions al Senat.


dimarts, 1 d’agost de 2017

Ens ha deixat en Miquel Mas

Ens ha deixat Miquel Mas i Albà (1934 - juliol de 2017) autor de El soldat i la penombra amb el qual va guanyar el 1994 els premi literari Ciutat de Badalona - Països Catalans Solstici d'Estiu - .
Veí de Badalona, militant de l'independentisme i marit de la lingüista Maria Teresa Casals. El recordem amb les paraules de la Teresa:

Lluitador antifranquista, amb perill de presó, fundador de Nacionalistes d'Esquerra, propulsor de la campanya de Xirinacs per al Senat (l'única vegada que vam guanyar en unes eleccions), Company d'en Pallach, militant d'Esquerra fins al primer tripartit que mai no va compartir i fundador de Reagrupament. Fins l'últim moment va estar al cas de la situació que estem vivint. Malalt al llit, la seva filla que era la seva metgessa li va dir "Vinga, pare, que hem de votar el dia 1 d'octubre" i ell li va contestar "Encara que sigui amb camilla hi aniré". No hi podrà anar. Però has deixat una bona llavor, Miquel. Tots votarem per tu i resistirem el que faci falta per guanyar la independència que tu no has pogut veure. El meu homenatge per la teva integritat com a persona, per la teva honestedat i per la teva fidelitat al teu país En el teu nom i en de tots aquells que han treballat per arribar fins aquí votarem SÍ per començar un país nou que faci olor de net, de just, de solidari. Un país per a tots aquells que en vulguin formar part vinguin d'on vinguin. La Catalunya que somniàvem per als nostres fills i néts, Miquel.
Personalment vaig tenir la sort de conèixer a en Miquel i la Teresa, sempre generosos i disposats a tot per patriotisme. Gent com ells són els que il·luminen el camí dels joves cap a un patriotisme convençut i disposat.

Descansa en pau.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Mor Josep Maria Aragonès


Mossèn Aragonès va rebre la Creu de Sant Jordi el 4 de maig del 2015
.      
L’Ajuntament de Torrelavit (Alt Penedès) ha anunciat a través de la seva pàgina de Facebook la mort, aquest divendres, del mossèn Josep Maria Aragonès, de 91 anys. Aragonès va arribar al municipi fa més de cinquanta anys, després de l’anomenat ’Cas Galinsoga’. El 1959 va fer una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. En aquella missa hi havia l’aleshores director de ’La Vanguardia’, imposat pel règim franquista, Luis de Galinsoga. El periodista va protestar per aquest fet i va pronunciar la frase ’tots els catalans són una merda’. El fet va transcendir i va generar una protesta popular –liderada, entre d’altres, per Jordi Pujol- que es va traduir en la pèrdua de prop de 20.000 subscriptors, en una reducció de la tirada de 30.000 exemplars diaris i en una petició formal perquè rectifiqués. Finalment Galinsoga va ser substituït el 1960, però Aragonés va ser traslladat, el mateix any, a Torrelavit.

Josep Maria Aragonès i Rebollar era prevere diocesà de l’Església de Sant Feliu de Llobregat i rector emèrit de la Parròquia de Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi el 4 de maig del 2015.

La capella ardent per Aragonès té lloc de cinc de la tarda a nou de la nit aquest divendres a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol de Torrelavit, on vivia. Demà a les 10 del matí es farà una missa a la mateixa residència i la cerimònia d’enterrament serà a un quart d’una del migdia a l’església de Santa Maria de Lavit.

Acte: Homenatge a Macià Manera

Més informació aquí

diumenge, 9 de juliol de 2017

ACTE: Homenatge a Heribert Barrera

Com ja vam anunciar, dijous passat es va realitzar l'acte d'homenatge a l’ex-president del primer Parlament restituït, n' Heribert Barrera, en commemoració dels 100 anys del seu aniversari que va organitzar l'associació Vibrant.

L'acte, amb un ambient de festivitat gràcies a la música de la cantautora Txell Sota i Pol Onyate, el va obrir l'escriptor Quim Torra donant pas a amics, companys i alumnes d'Heribert Barrera que ens van explicar la part més personal de Barrera.

L'acte va omplir la part habilitada al Fossar de les moreres amb més d'un centenar de persones i entre el públic hi vam poder trobar l’ex-president del Parlament Joan Rigol, Frederic Bentanachs, Santiago Espot, Jordi Pujol -acompanyat de Marta Ferrussola- i veterans del Front Nacional de Catalunya com Teresa Clota.


La trobada va cloure amb la lectura del poema que Pere IV va dedicar a Heribert Barrera el 1984 i el cant dels Segadors

A continuació podeu trobar algunes fotografies però us aconsellem visitar els webs de ElTemps i Vibrant per veure'n més.

Quim Torra presentant l'acte.

Montserrat Ponsa. Periodista, escriptora i amiga personal de Barrera.

Dr. Oriol Domenech cirurgià
Josep Fornàs. Editor i polític.

Salvador Algeret. Químic de professió i deixeble de Barrera




divendres, 30 de juny de 2017

Molins de Rei homenatja Guillem Agulló

Molins de Rei ha dedicat un espai al jove independentista de Burjassot assassinat el 1993 per espanyolistes. Hi ha assistit el conseller Carles Mundó.

Molins de Rei va aprovar a final d’abril de l’any passat de dedicar un espai de la vila a Guillem Agulló, el jove independentista de Burjassot (l’Horta) assassinat brutalment el 1993 per un grup espanyolista d’ideologia neonazi. Un any després, l’ajuntament ha organitzat un acte per avui 30 de juny, d’homenatge a Agulló que ha comptat amb la participació del conseller de Justícia, Carles Mundó, i del batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. És la primera vegada que en un acte d’homenatge a Agulló hi intervé un membre del govern de la Generalitat. L’espai dedicat al jove assassinat porta el nom de ‘Racó Guillem Agulló i Salvador’.

La iniciativa fou aprovada al ple de l’ajuntament arran d’una moció d’Esquerra Republicana, votada favorablement per PDECat, PSC, CUP i Molins Camina.

ACTE: Homenatge a Heribert Barrera

L’acte d’homenatge tindrà lloc el proper 6 de juliol del 2017 a les 19:00h al Fossar de les Moreres de Barcelona.

Aquest 2017 es compleix el centenari del naixement d’Heribert Barrera i Costa (1917-2011), polític que fou President del Parlament autonòmic de Catalunya del 1980 a 1984 i diputat a la mateixa cambra del 1980 al 1988. En honor de la seva inestimable tasca política i de lideratge, l’Associació Cultural VIBRANT i una comissió d’amics de l’Heribert creada expressament per aquest acte li organitza un homenatge.
A la localització triada per la celebració s’hi habilitaran cadires pels assistents i un faristol pels ponents. L’advocat i escriptor Quim Torra presentarà l’acte i donarà pas als diversos ponents en representació de VIBRANT.



La primera ponència serà a càrrec de la Sra. Montserrat Ponsa i Tarrés, periodista, escriptora i amiga del President Barrera, i tindrà com a temàtica la part més íntima i humana del personatge.

La segona ponència serà a càrrec de la Sra. Agnès Vendrell, del Dr. Oriol Domènec i Llavallol, cirurgià català, i Josep Fornas i Martínez, editor i polític, tots tres amics d’Heribert Barrera, els quals també explicaran la vessant més íntima del personatge.

La tercera ponència serà a càrrec del Sr. Salvador Alegret i Sanromà, químic de professió i deixeble d’Heribert Barrera, i tractarà dels aspectes més acadèmics de la vida del polític.

La quarta ponència serà a càrrec de Frederic J. Porta i Capdevila, secretari de VIBRANT, qui parlarà sobre la importància de models a seguir per la joventut.

Tancarà l’acte el Sr. Jaume Rodri i Febrer, escultor i ex-Diputat al Parlament de Catalunya, qui parlarà de l’escultura d’Heribert Barrera que ha creat i cedirà en mà al President del Memorial 1714, el Sr. Jordi Miravet i Sanç, per tal que hi sigui exposada.

Comptarem, àdhuc, amb música en directe oferta per la cantant Txell Sota i el guitarrista Armando Erenas. El pota Josepmiquel Servià llegirà, per acabar, un poema de Pere IV dedicat a l’homenatjat.


dimecres, 21 de juny de 2017

Homenatge a Lluís M. Xirinacs

X Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa (Ripollès).
Sant Joan. Diada Nacional dels Països Catalans.
Dissabte, 24 de juny de 2017.




Programa:

►A les 8: Sortida autocar des de Barcelona. Plaça de la Universitat (davant de la Universitat).

►A les 11: Parada a Ogassa. Concentració amb els cotxes particulars per pujar en comitiva al Pla de Can Pegot.

►Acte patriòtic:

. Ofrena floral al monòlit dedicat a Lluís Maria Xirinacs.

. Parlaments.

. Presentació: Núria Roig, coordinadora Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

. Textos de Lluís Maria Xirinacs. La Independència és el nostre nord.

. Flama del Canigó. Focs de Sant Joan. Commemoracions.

. Paraula, poesia, música, cants.

Organització:

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i Indrets del Record. Amb el suport de l’Ajuntament d’Ogassa.

► Opuscle d’obsequi amb textos de Commemoracions (Indrets del Record). Text recuperat gràcies al Centre d’Estudis Joan Bardina.

► Dinar d’Aplec: dinar de motxilla.

Tarda: Visita cultural i històrica.

Organització d’autocar des de Barcelona: Indrets del Record.
Import autocar: 25€.
Inscripcions: Indrets del Record 93-317.84.68.

Recordant Ton Ribas


dissabte, 17 de juny de 2017

Ens ha deixat Pere Soler

Durant la nit del 14 al 15 de juny ens va deixar en Pere Soler i Montoliu de Besalú.
 


Pere Soler, va viure exiliat arrel de les accions contràries al règim franquista. Van ser 10 anys a Escandinàvia: de 1959 a 1961 a Suècia i després, fins el 1969, a Finlàndia .

Al 1970 va entrar al col·lectiu de debat que es deia Seny Nou. Més endavant es va aproximar a Josep Pallach. En morir ell, va fundar el 1976 el partit Democràcia Social Cristiana que més endavant s'incorporà a UDC on Pere Soler hi va militar durant 33 anys. En poc temps va ser conseller de l’ajuntament de Sants, compaginant la seva feina de director comercial en una empresa. Un cop finalitzada la legislatura, va preferir fer política dins del partit per ajudar i no anar a cap llista.  Va ser durant molts anys conseller nacional i aproximadament 10 anys president de la Gent Gran d'Unió de tota la província de Girona.  Al 2012, en el Consell Nacional de finals de novembre, hi ha una gran discussió amb en Duran i Lleida per la deriva unionista del partit i decideix dimitir.

Al 2013, amb militants de diferents organitzacions funda un partit que es defineix social-conservador i d'intenció post-independentista que es digué Front Nacional de Catalunya (no tingué res a veure amb l'històric FNC ja que actualment aquest es troba integrat dins d'ERC). El juny del 2014 aquest partit passa a dir-se Bloc Democràtic Nacional i Pere Soler esdevé President de l'organització.

Aquestes són les paraules d'un company seu de militància:
 Company de lluita incansable i amb un amor profund per la seva terra , la seva gent i i la llibertat que no et deixava defallir davant de tants entrebancs. Un català dels de veritat que ja no veurà la llibertat de la seva Nació.Descansa en Pau. Jo i molts altres mantindrem la torxa de la catalanitat , que tu duies amb tant d'orgull, encesa. No et fallarem.

Podeu trobar més informació:

dissabte, 10 de juny de 2017

En record de Jacint Verdaguer

  Tal dia com avui però de 1902 ens va deixar Jacint Verdaguer

Verdaguer a la balconada de can Cabanyes de Caldes d’Estrac als voltants de 1885.

És molt probable que fos Caldes d’Estrac (per a Verdaguer, sempre Caldetes) la primera localitat del Maresme que el nostre escriptor conegués.

La intensitat i la freqüència dels contactes de Verdaguer amb Caldes explica la quantitat de textos que s’hi situen o hi són escrits. El primer dels textos és la carta al seu cosí Salarich que documenta una de les primeres estades de Verdaguer a la vila.

D’ençà d’octubre de 1880 hi vivia un cosí germà seu, el metge Joaquim Salarich i Verdaguer, que, malalt d’asma, mirava de refer-hi la salut mentre exercia la seva professió als banys termals i escrivia uns Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas, llibre publicat el 1882. La seva mort s’escaigué també a Caldes el 1884.

La casa dels marquesos de Comillas a Caldetes es devia enllestir cap a mitjan gener de 1883. Obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, (pare d’Apel•les Mestres, un altre dels il•lustres estiuejants de la població).

Arran de les seves estades a Caldetes, Verdaguer emprèn excursions pels santuaris dels pobles de l’entorn.
(Fragments extrets del llibre: Verdaguer i el Maresme. Manuel Llanas i Llorenç Soldevila. Documentalista: Bartomeu Roig. Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2002.

Oferim el poema Vora la mar, escrit per Jacint Verdaguer a Caldetes.



            Al cim d’un promontori que domina
            les ones de la mar,
            quan l’astre rei cap a ponent declina
            me’n pujo a meditar.
            Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
            contemplo mon no-res;
            contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
            m’aixafa com un pes.
            Eixes ones, mirall de les estrelles,
            me guarden tants records,
            que em plau reveure tot sovint en elles
            mos somnis que són morts.
            Aixequí tants castells en eixes ribes
            que m’ha aterrat lo vent,
            amb ses torres i cúpules altives
            de vori, d’or i argent:
            poemes, ai!, que foren una estona
            joguina d’infantons,
            petxines que un instant surten de l’ona
            per retornar al fons;
            vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
            en un matí de maig,
            illetes d’or que naixen i s’esborren
            del sol al primer raig;
            idees que m’acurcen l’existència
            duent-se’n ma escalfor,
            com rufagada que se’n du amb l’essència
            l’emmusteïda flor.
            A la vida o al cor quelcom li prenen
            les ones que se’n van;
            si no tinc res, les ones que ara vénen,
            dieu-me, què voldran?
            Amb les del mar o amb les del temps un dia
            tinc de rodar al fons;
            per què, per què, enganyosa poesia,
            m’ensenyes de fer mons?
            Per què escriure més versos en l’arena?
            Platja del mar dels cels,
            quan serà que en ta pàgina serena
            los escriuré amb estels?

                            Caldetes, 10 de gener 1883.

dijous, 1 de juny de 2017

Commemoració del 115è aniversari del traspàs de Jacint Verdaguer

Acte d’homenatge al poeta a la seva tomba

Diumenge, 11 de juny de 2017

_________________________________


Programa:

A les 9.30. Sortida autocar: passeig de Santa Mònica, sortida del Metro L-3, línia verda, estació Drassanes. Concentració de cotxes particulars.


A les 10. Cementiri de Montjuïc. Ofrena floral a les tombes de personalitats , amb relació a Verdaguer:
- Manuel de Pedrolo, escriptor, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
- Emili Vendrell, cantant
- Josep Maria Batista i Roca, historiador i etnòleg
- Doctor Robert, metge, alcalde de Barcelona, amic de Verdaguer
- Apel•les Mestres, poeta i dibuixant, amic de Verdaguer

A les 12 del migdia:

A la tomba del poeta Jacint Verdaguer
(Cementiri de Montjuïc, via Sant Joan, agrupació 9, núm. 1)

Presentació: Jaume Gala, filòleg i escriptor

-Ofrena floral de l’Ajuntament de Barcelona.  Ofrena floral d’Indrets del Record
- L’emigrant, interpretat per El Poble que canta

Commemoracions:

- Centenari del naixement de Josep Palau i Fabre
- 75è aniversari del traspàs de Màrius Torres
- Lectura de textos de Jacint Verdaguer
- Parlament de Gerard Horta, professor d’Antropologia Social i escriptor

-Cloenda de l’acte

- El Poble que canta interpretarà els himnes: La Balanguera, La Muixeranga d’Algemesí i Els Segadors
-Obsequi: cadascú rebrà l’opuscle Verdaguer, el borreu Serra i Miàs i l’amic Joan Segura. Recull de textos.
- Dinar a Caldes d’Estrac
Tarda: Visita al Museu Fundació Palau i a llocs de record verdaguerians



Import autocar i dinar: 40 €
Autocar matí, anada i tornada del cementiri: 10 €
Inscripcions: Indrets del Record, tel. 93 317 84 68 - indretsdelrecord@gmail.com

divendres, 12 de maig de 2017

Manuel Cruells, a cavall de la història i la militància

Per recordar aquest any a en Manuel Cruells us recomanem la lectura de l'article de la revista Sàpiens publicada l'any 2013 per Josep Maria Figueres.


Historiador, polític i escriptor, així el defineix Enric Pujol a la fitxa del Diccionari d’Historiografia catalana. Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona 1910-1988) fou un personatge que la seva passió per la llibertat de Catalunya el feu obviar el camí pausat de la història medieval que inicià i abandonà per passar a la divulgació amb els reportatges històrics, gènere molt predicament a França però poc conreat a casa nostra tot i els notables precedents que anem veient en aquest bloc com Huertas, Crexell…

Amb una sòlida formació, caputxina, estigué al noviciat  del 1921 al 1930, estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona, abans de la guerra civil i comença els primers estudis històrics sobre el període medieval català. Publica als Estudis Universitaris Catalans sobre el príncep de Viana (1932-1933) recollit en llibre (Barcino, 1935), el repertori Catàleg de Documents jurídics de l’Arxiu de Poblet (1936). El seu treball fou lloat per Rovira i  Virgili i amb orgull també es constata el seguiment metodològic que fa de Ferran Soldevila. Escriu a La Publicitat i a Nosaltres Sols.

Amb la guerra, militant d’Estat Català, escriví la columna “Moments” al Diari de Barcelona -ocupat per aquest partit- i col·labora a altra premsa nacionalista com el setmanari Som. Al Diari de Catalunya, nom del nou diari en haver de deixar el vell Brusi Estat Català, hi col·laborà també fins a finals del 1937 com a mínim. Cruells davant la confusió de la GEC, error encara no corregit, que li atribueix la direcció del diaris, ho explicà en un article del març del 1974 a Serra d’Or. Per cert, a partir d’aquesta rectificació sovint s’afirma que va escriure en aquesta revista, i és cert, publicà aquest article, però no fou col·laborador habitual del mensual montserratí.

 S’incorporà a l’exercit republicà i lluità al front d’Aragó i a València patint l’exili i participant en la represa cultural, s’implica amb la Revista de Catalunya i especialment amb el Front Nacional de Catalunya (FNC). La seva vida patí un tomb i deixà els estudis medievals i s’acarà amb la nova problemàtica del país tant en la vessant política, implicant-se activament amb el catalanisme més radical i amb l’anàlisi dels problemes del present tot publicant estudis i assaigs seguint l’inicial d’El catalanisme és una revolució (1937).

A la tornada, doncs, s’implicà amb en Joan Ballester i Canals i les seves Edicions d’Aportació Catalana (EAC) i dóna a la llum Per la continuïtat de la Renaixença (EAC, 1963), Els catalans indiferents (Salvà, 1964), Diàleg europeu (EAC, 1964), Els no catalans i nosaltres (EAC, 1966), Els silencis de Catalunya (EAC 1966), Los movimientos sociales en la era industrial (Labor, 1967), Història de les idees polítiques (Bruguera, 1967), El regionalisme en el món modern (Pòrtic, 1969)… Pren un tomb social i s’implicà amb la reflexió social al costat de la catalnista. Colaborà amb prensa i participa a les primeres revistes catalanes públiques com Tele-Estel, Canigó, Recull, Avui… exposant les seves opinions polítics amb nitidesa. Era membre de la penya amb Faulí, Cadena, Martí Torrent … i a vegades hi venia Benet Ribas de Blanes amb el seu Recull on també hi escrivien altres catalanistes com Joaquim Ventalló sense embuts. Aquesta tertúlia era singular. Començava a les tres i acabava a les quatre, simplement un intercanvi d’opinions, saludar als amics i a la feina. Tertúlia de treballadors de la ploma que a la tarda havíen de tornar al diari o a l’editorial.

A finals dels quaranta el catalanisme polític patí una gran caiguda, amb nombroses detencions i consells de guerra. En fou afectat fonamentalment el FNC amb presó inclosa, Cruells serà condemnat. Ho explicà a Escrits a la presó de Barcelona 1944-1945 (Galba, 1977), un testimoni preciós de la literatura carcerària testimonial i que ens mostra el Cruells més incisiu personalment en una dimensió molt  humana.

A la Model coincidí amb Víctor Alba que recorda com van coincidir a la quarta galeria del 1942 al 1944. Escriu a l’Avui (26-IV-2001), un record i aprofitem per indicar que ara és una delícia de consultar-l’ho atès que el tenim, a l’arxiu de Girona, tot escanejat:

«ell era part del grup de detinguts per delito posterior del FNC (amb Carbonell, Planxart i uns quants més.). Li agradava xerrar amb nosaltres, que érem del POUM i amb els de la CNT. Una de les coses que més l’emprenyava era que als de la quarta galeria no ens deixessin barrejar amb els de les altres galeries, on teníem companys i coneguts. (…) Encara que era un bon coneixedor dels temes sobre els quals escrivia i dels seus antecedents, el valor dels llibres de Manuel Cruells era, sobretot, el del testimoniatges. Escrivia sobre coses que havia viscut i en donava l’atmosfera, aquelles pinzellades que no es poden inventar ni imaginar si no has ajudat a tractar-les. I  jo, que he viscut aquestes mateixes coses –encara que he tingut la sort (si és una sort) de viure més anys-, puc donar fe que Manuel Cruells és un testimoni de fiar, dels que tanta falta ens fan.»

 S’exilià del 1947 al 1950. El 1970 abandona el FNC i es vincula altra volta a Estat Català. El 1973 torna a ser detingut acusat d’inspirar el Front d’Alliberament de Catalunya. El 1980 ingressa a ERC on dirigeix el periòdic La Humanitat. És autor també d’una novel·la Nou Prometeu ( Europa, 1952). Se’l coneix bàsicament pels seus treballs de divulgació històrica.

Publica diversos treballs treballs d’història i els poden classificar en funció de la metodologia emprada en dues parts. Serien els de divulgació periodística, sovint criticats per diverses raons per una posició historicista convencional,  basats en testimoni propi, la premsa i la bibliografia, pràcticament sense material d’arxiu ni especialitzat i que tenen una redacció més d’assaig que de recerca, serien els temes vius i polèmics, grans èxits de públic però. Foren temes tabú fins aleshores, així: El 6 d’Octubre a Catalunya, (Pòrtic, 1970, 1972 i 1976), Mayo sangriento. Barcelona 1937 i en català Els fets de  maig. Barcelona, 1937 (els dos a Juventut, 1970), L’expedició a Mallorca. Any 1936, (Juventud, 1971 i 1972), Francesc Macià (1971)

Aquesta aportació per a uns fa malbé el mercat en “matar” el tema per què quan aparegui l’estudi acadèmic del mateix fet el públic disposa de l’obra divulgativa i això, hom creu, és un error. Altres consideren que no es pot tractar d’història sense aparell crític, raonant meticulosament i sense el fluir narratiu. A vegades hom considera també que aquesta mateixa lleugeresa narrativa produeix interpretacions subjetives mentre per a altres acosta una esdeveniment desconegut que els historiadors convencionals no han exposat i deixen el camp als testimoni que en fan de divulgadors. Problemes de concepció i de difícil resolució.

Tanmateix en altres aportacions el treball de Cruells és més reposat i intens, elaborat segons les pautes historiogràfiques que la metodologia més exigent comporta. El resultat és més solvent, però la imatge genèrica sovint domina hi hagi el que hi hagi escrit… En aquest camp hi ubicariem la biografia Salvador Seguí, el Noi del Sucre (Ariel, 1974) i que apareix simultàniament amb la biografia de Josep M. Huertas, que aspira a ser, diu un “modest recull de materials” mentre el treball de Cruells és, diu el mateix autor, una repetició de la monografia de Joaquim Ferrer sobre Layret. Es presenta a fons la personalitat d’un dirigent obrer desconegut i el resultat és òptim.

A El separatisme català durant la guerra civil, (premi Joan Estelrich 1975, Dopesa, 1975) ofereix dades i elements que la converteixen en imprescindible i de referència. Igual com a De les Milícies a l’Exèrcit Popular de Catalunya (Dopesa, 1974) l’aportació esdevé sensiblement significativa i de referència. Són discutibles, en canvi altres treballs més conjunturals: La revolta del 1936 a Barcelona (Galba, 1976) i La societat catalana durant la guerra civil, (Edhasa, 1978) basades en la consulta de premsa i per tant més complexes de resultat. Com tots els llibres però acumulatius i, en general, sempre apareixen aportacions que superen les anteriors però que sense aquestes fóra més difícil que es fessin.

Malauradament no va poder enllestir les seves memòries, com hom li reclamava des de diverses instàncies i que hagueren estat, ben interessants pels moments que li tocà de viure. Per la puresa de la seva vida, l’austeritat, caputxina, de la seva vida que el feia concentrar en l’anàlisi de la realitat i en l’acció política i l’absència d’ambicions mundanes, un retrat molt afinat del militant catalanista que aspirava a través de la cultura i l’acció política a la recuperació de la llibertat. Com expressava en la semblança que li va dedicar com a lluitador l’historiador del FNC Robert Surroca a La Catalunya resistent (Pagès, 2002) Cruells fou exemple de tenacitat en una catalanitat profunda i un dels historiadors més llegits pel públic del darrer franquisme i la transició. Si Pere Pagès reclamava reedicions dels seus llibres nosaltres gosem suggerir de recuperar els seus articles  sobre la guerra que serien una bona aportació sobre un partit polític poc conegut com fou l’Estat Català dels anys trenta.

Tanquem amb un apunt viu: A la revista blanenca Recull Cruells va escriure sobre temes d’actualitat, per exemple sobre la necessitat, el 4 d’abril de 1970, de l’ensenyament en català en un tema encara malauradament present per l’hostilitat de la dreta espanyola com contemplem a totes les terres de parla catalana sota administració espanyola. Escriu Cruells:

«Demanem i esperem. No voldríem  veure repetides certes actituds que ja es produïresn en demandes anteriors. No és una demanda de tipus polític. És simplement la necessitat, pedagògicament demostrada, que els nostres infants mereixen aquest mínim de respecte. Els immobilismes o els ressentiments poden voler desfigurar aquesta respectuosa rivindicació nostra, donant-hi uns significats polítics que no té. El nostre idioma està al marge de les qüestions politiques. Desgraciadament, que una vegada més, es convertís, s’hagués de convertir, en una bandera política, voldria dir que, també una vegada més, s’havien imposat les incomprensions.»

dijous, 11 de maig de 2017

Homenatge a Jaume I

El grup de música Folk Metal Forja  ha dedicat el seu proper Cd a la vida del rei Jaume I el conqueridor


Portada del cd

En el Cd hi trobem les següents cançons:

Els Bons Homes
Muret
Infància
Jaume I
Aurembiaix
El Conqueridor
Ales Negres
Plany d'Occitania
El Llibre dels Fets

Podeu escoltar les seves cançons al seu canal de youtube i visitar la seva web

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.