dimecres, 24 de setembre de 2008

Homenatge 10 de Setembre 2008 a tots els morts de 1714

10 DE SETEMBRE, Intervenció conjunta d'Unitat Nacional Catalana i Partit Republicà Català al Fosar de les Moreres a l'acte organitzat per l'associació Memorial 1714.
Després de les diverses intervencions a l'acte organitzat per l'Associació Memorial 1714 prengueren la paraula un representant de Catalunya Acció i el seu President Santiago Espot, fou un brillant parlament on es significà el sentit patriòtic de la Diada.

Tot seguit començà l'acte organitzat per UNCat i el PRC, va fer la presentació en Josep Bonet del PRC i després intervingué el President del Partit Republicà Català l'Agustí Soler, el discurs de marcat caràcter patriòtic va ser un homenatge als nostres lluitadors i una crida a la unitat. Després feu el seu parlament en Roger Lluís, membre del Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana, reproduïm el seu discurs:


Companys i companyes independentistes,
Ara fa 294 anys, la zona en la que ens trobem estava arrasada, incendiada i amb els carrers plens de mort i destrucció. Les tropes borbòniques assaltaven els darrers bastions de les nostres muralles i en menys de 24 hores tota la ciutat queia definitivament a les seves mans malgrat la lluita a ultrança dels patriotes catalans. Amb Barcelona, tota Catalunya caigué en mans de l’ocupant i vam perdre les nostres constitucions, la nostra independència. També van caure milers de catalans, molts dels quals encara jauen sota els nostres peus, en aquesta mateixa plaça, convertida en fossa comuna dels soldats i resistents catalans. El general Josep Moragues, heroi de la resistència nacional, va ser torturat, condemnat a mort, degollat, decapitat i esquarterat, i el seu cap posat en una gàbia a l’aire lliure durant dotze anys.
Des de llavors, Catalunya ha intentat sobreviure, amb més o menys encert. Moltes vegades ha intentat buscar l’encaix dins d’Espanya, amb un resultat frustrant i decebedor. Però no ens enganyem: no encaixarem dins d’un Estat per al qual som una nosa, un problema i una molèstia. Ja és hora de deixar-nos de projectes federalistes que han servit, només, per justificar la nostra por davant l’ocupant i confondre el poble català.
Però no hem de ser derrotistes. Aquest no és un discurs derrotista.. També enguany fa 800 anys d’un altre esdeveniment històric. Fa 800 anys va néixer el nostre Rei Jaume I. Sense complexes ni covardies, El nostre Rei va fer gran Catalunya fins on avui encara ho és: al sud del País Valencià i amb les Illes incloses. En una sola generació, va doblar l’abast de la nació i va convertir Catalunya en un país respectat i victoriós.
L’exemple dels màrtirs del 1714 i dels vencedors de fa vuit segles ens obliga, avui, a dir prou! Prou al robatori permanent del fruit del nostre treball. Prou a la persecució de la nostra llengua i la nostra cultura. Prou a la falsificació de la nostra història. Prou a que ens vulguin convertir en aliats d’uns espanyols en contra d’uns altres igualment espanyols. Prou a la degradació del nostre govern, de la nostra televisió, de la nostra economia i de la nostra societat. Prou a que ens insultin i ens tractin amb menyspreu.
És per això que nosaltres, Unitat Nacional Catalana, volem un procés de unificació nacionalista amb la mirada posada en un front patriòtic nacional que treballi per la independència i la reunificació nacional. No serem els únics a treballar-hi, però , pensem com pensem, amb independència del matís ideològic de cadascú,si no ens hi posem tots no ens en sortirem. Per vèncer, cal combatre, i per combatre cal estar units!
Nosaltres creiem en la victòria, per això estem aquí, quin cosntrasentit tindria sinó la presència de tots nosaltres al Fossar de les Moreres per retre homenatge als nostres lluitadors. Lluitar per perdre? Ni parlar-ne! La nostra causa és una causa justa i noble, és la lluita per la nostra existència com a poble català, i pel que volem, una Catalunya Catalana, ni francesa ni espanyola , catalans i prou!.
294 anys enrera els nostres herois ho van fer, hissant la bandera negra a la ciutat de Barcelona van lluitar a ultrança. Creient en la victòria i malgrat el futur que els esperava, van resistir fins a les últimes conseqüències davant d’un enemic infinítament superior en nombre i efectius. Ells ho van fer, i no ho farem nosaltres? És clar que si, tenim el deure de fer-ho. La nostra causa s’ho val.
Per ells doncs, pels nostres antecessors, per nosaltres mateixos, pels nostres fills, en definitiva per Catalunya. Guanyarem!
Visca Catalunya lliure i catalana!

1 comentari:

Wilston ha dit...

eI company!

el mateix et dic bon blog!!


PER CATALUNYA

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.