LLuis Maria Xirinacs.

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripollès, 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia i sacerdot català.
Taula de continguts

1 Biografia
1.1 Candidatura al Nobel
1.2 Deixa el sacerdoci
1.3 Segon empresonament
1.4 Defunció i exèquies
2 Honors
3 Badomeries
4 Referències
5 Enllaços externs
5.1 Obres i escrits
6 Enllaços
6.1 Biografies
6.2 Acció cívica i drets humans
6.3 Suport
6.4 Rebuig
6.5 Funerals


Biografia
Quan estudiava al seminari, va quedar copsat per l'afirmació del metge Alfred Korzibsky, el qual digué: «L'excés d'informació mal païda ens porta a pronosticar una espècie de mundial esquizofrènia col·lectiva».[1] Això influencià decisivament en Xirinacs, que inicià llavors la creació del seu model de coneixement de la realitat.
Fou ordenat sacerdot als 22 anys. L'any 1963, per pressions de l'autoritat estatal, la jerarquia esclesiàstica el va destinar a Balsareny. Degut a la seva defensa del Sindicat Democràtic d'Estudiants se'l destinà a Sant Jaume de Frontanyà. En aquell moment rebutjà la dotació econòmica que l'Estat espanyol assignava a cada sacerdot.
Va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. El 1968 comparegué davant un consell de guerra acusat de ser l'inspirador del Front d'Alliberament de Catalunya i participà en vàries vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el Procés de Burgos.
L'any 1969 publicà el llibre Secularització i cristianisme.[2]
Fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme. A causa d'una seva detenció en 1971, es negà a parlar en cap altra llengua que no fos la catalana. Això li comportà un confinament en la presó concordatària de Zamora, on inicià la seva tercera vaga de fam. Entre 1973 i 1975 estigué empresonat per les seves activitats contràries al règim.
Un cop en llibertat, romangué en vetlla permanent, juntament amb els «Captaires de la Pau», a Montserrat. Des del 25 de desembre de 1975 es mantingué en guàrdia 12 hores al dia davant la presó Model per demanar l'amnistia total dels presos, campanya que va abandonar amb les mesures d'amnistia del 1977.[3]
Senador per Barcelona entre 1977 i 1979, en el procés de la que fou la Constitució Espanyola de 1978, a la qual proposà un conjunt d'esmenes que constituïen un model alternatiu recollit en el seu llibre Constitució, paquet d'esmenes.
Paral·lelament, escrigué una columna diària al diari Avui titulada Des del senat, a la qual renuncià quan es presentà a les eleccions al Congrés del 1979, argumentant que no volia abusar d'una posició de privilegi durant la campanya.
L'any 1979 encapçalà una candidatura al Congrés de Diputats per Barcelona sota la coal·lició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot reivindicant els quatre punts programàtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 encapçalà la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme, sota la denominació «BEAN-Unitat popular». El BEAN es va convertir en partit polític.

Candidatura al Nobel
Candidat al premi Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la defensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l'amnistia pels presos polítics.
L'any 1976 publicà Diari de presó en dos volums: L'espectacle obsessiu i Entro en el gran buit.
L'any 1984 fundà amb Agustí Chalaux i altres persones el Centre d'Estudis Joan Bardina, on desenvolupà l'estudi d'un nou model polític, econòmic i social.

Deixa el sacerdoci
Xirinacs abandonà el sacerdoci el 1990. Els darrers anys ha promogut diverses iniciatives polítiques de signe nacionalista.
La seva obra més coneguda és la trilogia de memòries polítiques La traïció dels líders,[4] publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la Transició. També ha escrit El Terror, la Pau i el Sagrat (2003).
L'any 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país. El mateix any publicà Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant de mil·leni amb Lluís Busquets Grabulosa.
Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de llicenciatura, on va obtenir matrícula d'honor en totes les assignatures.

Segon empresonamentL'11 de setembre de 2002, en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna(...)I, a més a més amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa. Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col·locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per què ho fa, això? Ho fa per què encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per què encara els seus enemics, molt més poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema.» [5]
Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audiència Nacional que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació.
El 17 de desembre de 2002, Lluís Maria Xirinacs havia declarat en defensa seva al Jutjat d'Instrucció núm. 8 de Barcelona: «No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres.» A la seva declaració també va dir: «Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.» [6]
Malgrat hi havia una sentència condemnatòria, de resultes de la qual pesava damunt seu una ordre de recerca i captura, mai no se'l va detenir.
Al seus 74 anys, el 25 d'octubre del 2005 a les 11:45 hores, va ser detingut per la Policia Nacional espanyola a una comissaria de Ciutat Vella (Barcelona), quan anava a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà. El mateix dia va intentar visitar-lo el seu metge a qui van negar l'assistència. També van negar que el seu germà el pogués visitar la mateixa tarda.
Dos dies més tard, el 27 d'octubre de 2005, va ingressar a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, tot i que el mateix dia va ser traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). Tan bon punt es va conèixer el seu empresonament, diverses persones i col·lectius van reclamar-ne l'alliberament al·legant raons humanitàries per motiu d'edat. La fiscalia va ordenar-ne l'alliberament aquella mateixa tarda.[7]

Defunció i exèquies
Homenatge a Lluís Maria Xirinacs, al Fossar de les Moreres, el 16 d'agost de 2007
L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cadàver en un bosc del Ripollès, volent passar els seus últims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Una voluntat reflectida en un escrit que va deixar al seu despatx, on també recordava haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels líders polítics catalans en matèria de nacionalisme.[8][9] Encara que alguns mitjans van donar per fet la hipòtesi del suïcidi,[10] l'autòpsia revelà que Xirinacs morí per causes naturals.[11][12][13][14][15]
El dia 16 d'agost de 2007 es van celebrar els funerals en la seva memòria, a l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i en acabar aquests, fou homenatjat al Fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la presó.

Honors
Homenatge a Lluís Maria Xirinacs, al Fossar de les Moreres, la Diada Nacional de 2007, sota el lema La lluita continua
L'estiu de l'any 2004 Xirinacs va ser guardonat amb el Premi Canigó que atorga cada any la Universitat Catalana d'Estiu.[16]

BadomeriesSobre el seu pas pel senat, entre 1977 i 1979, hi ha una informació falsa que molts mitjans de comunicació han anat repetint. Es diu que va ser el senador més votat de tot l'estat o de Barcelona, quan això no és cert. Aquesta informació l'han donat mitjans com La Vanguardia,[17] Vilaweb - El Punt[18] o Europa Press.[19] Es poden trobar les dades oficials d'aquelles eleccions al web del Senat espanyol[20] o al del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat.[21] Allí es pot veure que els tres senadors més votats a Barcelona i al conjunt de l'estat van ser Josep Benet i Morell, amb 1.328.607 vots, Francesc Candel Tortajada, amb 1.263.669 i Alexandre Cirici i Pellicer, amb 1.198.256, tots tres de l'Entesa dels Catalans. Xirinacs va ser el quart més votat de Barcelona i Catalunya i el vuitè de l'estat (els quatre de Madrid el sobrepassaven), amb 550.678. Això sí, va ser l'independent més votat en aquelles eleccions i probablement en la història de les eleccions al Senat espanyol.

Referències↑ Silvio Fernández Balbuena, Xirinacs, pàgina 92
↑ Breu biografia
↑ Lluís Maria Xirinacs, ex senador y ex sacerdote antifranquista. El País, diumenge 12 d'agost del 2007. Necrològiques. Pàgina 45.
↑ La traïció dels líders
↑ Discurs al Fossar de les Moreres, l'11 de setembre del 2002
↑ Declaració al Jutjat núm. 8 de Barcelona, 17 de desembre de 2002
↑ Notícia del seu alliberament
↑ Notícia de la seva mort, a Vilaweb (Inclou el seu "testament")
↑ Notícia de la seva mort, a l'Avui
↑ Noticia a l'Avui que menciona l'autòpsia, sense donar cap mena de detalls
↑ Europapress
↑ Avui
↑ TV3
↑ Yahoo
↑ elsingulardigital
↑ Notícia del Premi Canigó al Diari de Girona
↑ «en su momento fue el más votado de España con más de medio millón de votos» La Vanguardia 11-08-2007
↑ «va esdevenir amb 550.678 vots el senador més votat a les comarques de Barcelona», Vilaweb - El Punt
↑ «va ser el més votat d'Espanya amb més de mig milió de vots», Yahoo, citant Europa Press
↑ Web del Senat (en castellà)
↑ Departament de Governació i Administracions Públiques

Enllaços externs

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.

A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Lluís Maria Xirinacs i Damians

Obres i escrits
Secularització i cristianisme, 1969
Carta a un policia armat, 21 de març de 1976
L'espectacle obsessiu
Entro en el gran buit. Continuació de l'anterior
Vaga de fam per Catalunya, diari de 21 dies, 1976
Subjecte
Constitució, paquet d'esmenes, 1979
Constitución, paquete de enmiendas. Versió en castellà de l'anterior, 1979
La primera història humana [1] (PDF)
La dimensió cooperativa. Amb Jordi Via i Jordi Garcia
Món alternatiu Transcripció de la conferència realitzada el divendres 14 de febrer de 1986 en la inauguració de la Cooperativa Tascó
Mundo alternativo Traducció al castellà de l'anterior, 1986
El diàleg difícil entre ciència i consciència Article publicat a la revista L'Esborrany de Sant Boi de Llobregat. Maig del 1991
Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant de mil·leni, 2000. Amb Lluís Busquets Grabulosa
Manifest-Crida, 2000
Crida, 2001
Filosofia i pràctica de la no-violència. Transcripció d'un seminari fet a La Plana, Bages, l'agost del 2001
Discurs íntegre que Xirinacs va pronunciar l'11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres de Barcelona
Crida, 2002
Declaració de Lluís M. Xirinacs davant el jutge 17 de desembre del 2002
La traïció dels líders - Trilogia de memòries polítiques
Mentalitat i models globals Paper en el qual Xirinacs exposa un model global per a fer front a la complexitat de la realitat
El terror, la pau i el sagrat, 2005
Amnistia 77, Franco ha mort?, 2006
Un model global de la realitat. Primera part: model menor, 2007
Dietari final, 2007. Obra pòstuma

Enllaços

Biografies
Perfil biogràfic de Xirinacs a Vilaweb
Perfil biogràfic de Xirinacs a la Fundació Randa
Fitxa de Xirinacs al Senat espanyol.

Acció cívica i drets humans
Fundació Randa
Arbre d'Assemblees del Poble Català
Centre d'Estudis Joan Bardina
Escola Finaly

Suport
Comunicat de suport a Xirinacs d'Indymedia
Alerta solidària
Fes-ho cat
Racó Català Notícia
Esquela d'en Lluís Maria Xirinacs
Web d'en Lluís Maria Xirinacs
Connexions
MauletsComunicat de condol
Projecte referèndum 2014
(Vídeo) Diada 11-09-07 Homenatge a Xirinacs
(Vídeo) Rap català 2004, versió'07, homenatge a Xirinacs

Rebuig
El PP considera "un insult" dedicar un carrer a Xirinacs

Funerals
Vídeo de la notícia de la cerimònia de comiat de Lluís Maria Xirinacs