dissabte, 28 d’octubre de 2017

Francesc Espriu: el patriota i pintor

Tal dia com avui però de fa nou anys ens va deixar Francesc Espriu. Avui el recordem amb aquest article d'Agustí Barrera i Puigví publicat a Llibertat.cat 

Patriota i pintor. De ben jove ingressa als escamots d’Estat Català. Participa en els fets del Sis d’Octubre de 1934.
Estudia Belles Arts a l’Escola de Llotja, s’afilià a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya ( FNEC) sindicat d’estudiants nacionalistes fundat el 1932. Ingressa a la francmaçoneria. En esclatar la guerra marxà voluntari al front d’Aragó, combatent a Almudena i  Belchite (1937), en aquesta darrera batalla és ferit. 




Després de la retirada és internat al camp d’Argelers, del que en pot sortir gràcies al Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats, entra a la Residència d’Intel•lectuals Catalans de Montpeller. El gener de 1940 en Manuel Cruells el presenta a en Jaume Martínez Vendrell, a Montpeller es reuneixen Joan Cornudella, Manuel Cruells, Baltasar Toll, Francesc Espriu, Joan Fortuny, Enric Llistosella, són el nucli de l’organització. Octavi Viladrosa company de lluita el defineix així: Espriu el pintor, menut, atordit i desconcertant, loquaç, anecdòtic.

El 25 de gener de 1941 torna clandestinament a Catalunya, comença la seva activitat dins del Front Nacional de Catalunya col•laborant amb els serveis secrets dels aliats, anglesos i francesos sobretot, en el pas de la frontera de jueus, militars anglesos, polonesos, belgues i en informació d’interès militar pels aliats (  tipus de càrrega dels vaixells que salpaven del Port de Barcelona, Tarragona cap  a països de l’Eix) situació d’unitats militars als Pirineus, defenses de costes.

francesc_espriu_pintor_i_patriota_2El novembre del 1943 es produeix una caiguda de militants del FNC, gairebé una setantena són detinguts, d’aquests, quaranta-nou són empresonats. F.Espriu passa 45 dies incomunicat a la Prefectura de Policia de Via Laietana,  ingressa a la Presó Model, allí aprofita el temps estudiant àlgebra amb les classes que imparteix Joan Cornudella i “publica” L’ou com balla  amb  text de Pere Carbonell i il•lustracions seves. L’acusació és de: delito de espionaje y actividades subversivas . L’evolució de la Segona Guerra Mundial és desfavorable a les potències de l’Eix,  això fa que la seva condemna sigui lleu, el 4/11/1945 surt de la presó.

Una vegada lliure es dedica a la pintura, modela estatuetes de terracota. Publica a la revista Ariel tres articles sobre art,  10/1946 Una posició; el 6/1947 La pintura de Pau Roig; i el 12/1947 Concepte i sensibilitat.

L’any 1960 s’exilia a París i es vincula al Casal Català en tasques de tipus patriòtic, allí  refà la relació d’amistat amb Manuel Viusà . Fou representant del FNC a la delegació de  l’Assemblea de Catalunya a París( 1971-1977). Quan l’estat espanyol demana l’extradició del pintor Manuel Viusà per la seva suposada relació amb l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), el govern francès recorda el seu ajut a la resistència durant la Segona Guerra Mundial i denega la petició, F.Espriu participa en el Comitè de suport  a M.Viusà.

Quan retorna a Catalunya el 1990 s’estableix al poble de Vilaverd (Conca de Barberà), el podem trobar a qualsevol acte de tipus patriòtic, sobre la guerra que ell va viure, o sobre la història de l’independentisme, amatent a qualsevol possible error de dates o de sigles, sempre a primera fila, amb el seu inconfusible corbatí.

El seu darrer acte públic fou quan parlà en la presentació de la Comissió del Centenari de l’Estelada a la seu d’Òmnium Cultural aquest darrer 14 d’abril. Se’l veia afeblit, anava acompanyat d’un familiar. Als  92 anys, va voler rendir el darrer servei a l’independentisme. Francesc Espriu ens va deixar el 27/10/2008. Ell representa la baula d’enllaç entre el separatisme d’abans de la guerra i l’independentisme actual, ell i tots els militants del FNC feren possible aquest enllaç històric de continuïtat en la lluita. Estava en possessió de la medalla del FNC.

Com en la poesia del seu homònim Salvador Espriu, podem dir que ell féu realitat el vers del poeta: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Bibliografia
  • Diversos Autors-  Memòries del Front Nacional de Catalunya(Cavalcant damunt l’estel) arrel editors Barcelona 2006
  • Martinez, J.- Una vida per Catalunya. Editorial Pòrtic. Barcelona 1991
  • Viladrosa, O.- Sang, dolor esperança. Editorial Sirius. Barcelona 1991 


Agustí Barrera i Puigví

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Jaume Ros i Serra

Agramunt, Urgell, 1918 
Oliana, Alt Urgell, 18 d'octubre de 2005

fou un activista polític català. Milità des de ben jove a Estat Català, durant la guerra civil espanyola s'incorporà a la columna Macià-Companys i en acabar la guerra es quedà al Rosselló, on col·laborà en el passatge de fugitius civils i militars per la frontera durant la Segona Guerra Mundial i va col·laborar amb el FNC sense abandonar la militància a Estat Català.

Després del 1945 tornà a Agramunt, però al cap de poc es va establir a Andorra, on des del 1962 acollí durant molts anys la representació pràctica de la Generalitat de Catalunya a l'exili i fou correu del president Josep Tarradellas. Va col·laborar al Diari d'Andorra i El Periòdic d'Andorra.

El 1994 fou un dels principals impulsors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, i el 1999 deixà la militància a Estat Català, alhora que donava suport a la candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.

El 2000 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, l'import de la qual, però, va cedir a La Bressola.

Obres

    La memòria és una decepció 1920-1939 (1995)
    La decepció de la memòria: 1939-1995 (1995)
    Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya (1996)
    Catalunya amb una sabata i una espardenya (1996)
    Conèixer l'altra Andorra (2001)

Fotografia cedida per Climent Miró: 

A l'esquerra dret: Josep Planxart i Martori (1918-2015), es desconeix qui és la senyora del seu costat. Asseguts  l'Eduard Tell i Nohet (1936-2000) llegint la revista Fervor, editada per la secció d'Estat Català (EC) de la Seu d'Urgell, en Jaume Ros i Serra d'Escaldes i també d'Agramunt, de la Vall del Sió, com deia sempre, el qual conversava amb un compatriota de la Terra Ferma que encara desconec. A la dreta, en Ventura Niubò i la Berta

diumenge, 15 d’octubre de 2017

En memòria de LLuís Companys

Recordem al Molt Honorable President de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per l'estat espanyol, el dia de l'aniversari de la seva mort amb aquest targetó de 1990 editat per l'Associació Cívica d'Homenatge Nacional al President Companys



dijous, 12 d’octubre de 2017

Actes Lluís Companys

BARCELONA
MARXA DE CLAVELLS AL CASTELL DE MONTJUÏC

5.15 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït.
És imprescindible reservar plaça: 93 317 15 13 / federacio@esquerrabcn.cat

6 h. Marxa de clavells al Castell de Montjuïc (Glacis de Santa Helena)

Parlaments de:
Robert Fabregat, president de la Federació de Barcelona d’Esquerra Republicana
Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona
Pilar Rebaque, advocada penalista, vicepresidenta de la Comisió de Dones Advocades de l’ICAB i membre de la Comissió de la Dignitat


OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS

9.45 h. Pl. Universitat (porta de la Universitat)
Sortida de l’autocar gratuït. Reserva de places abans de divendres 13 d'octubre a les 14 h: 93 453 60 05 / inscripcions@esquerra.cat
Places limitades.

10.30 h. Cementiri de Montjuïc (Fossar de la Pedrera)
Ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys

Parlament d'Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana


VIC


COLL DE LLI / PERPINYÀ


La secció Descobrir el País del Casal de Perpinyà ha organitzat un homenatge al President Lluís Companys al coll de Manrella coincididint amb el 77è aniversari del seu afusellament.

La cita serà les 8h00 al Super U (Mig-Vernet). Desnivell: Coll de Lli, 350m (Opcional).

Es menjarà  al coll (accés possible en cotxe) o al poble segons el temps. El preu és de 10€ per pesona. Porteu els vostres propis coberts. Equipament: àpat, sabates de muntanya, gorra, guants, impermeable... nscripció: Mado, tél. : (0033) 6 14 48 30 24


CORNELLÀ

 

divendres, 6 d’octubre de 2017

Jordi Arbonés i Montull



Neix a Barcelona el 17 de juliol del 1929
Mor a Buenos Aires el 6 d'octubre del 2001

Jordi Arbonés va fer els estudis primaris al "Colegio Pelayo" del c/ Portal Nou de Barcelona, amb un mestre amb guardapols i palmeta. Degut a la derrota de la República, en la guerra 1936-1939, el seu pare s'exilià a França. Per subsistir, la mare es dedicà a fer feines domèstiques. Ell, amb 14 anys, es posa a treballar en una distribuïdora de material elèctric. Fa la teneduria de llibres, estudia anglès pel seu compte i després durant un any té un professor particular. També estudia català i literatura catalana amb el mestre Antoni Jaume. El desembre de 1956 fa un viatge, per perfeccionar l' idioma a Anglaterra.

Als 15 anys havia fet teatre a "Germanor Barcelonina", que estava al C/ Carders del seu barri. Als 22 anys s'integra a la Comissió de Cultura, que dirigia Marià Altamiras, de la "Penya Cultural Barcelonesa". Comença a fer traduccions teatrals de l'anglès. En Ricard Salvat li posa en escena l'obra que l'Arbonés havia traduït, "L'home que va néixer per morir penjat" d'en Ricard Hughes i, també, li escenifica " Poema de Nadal" de Josep Ma. de Sagarra, en la qual el mateix Jordi hi participa com a recitador. Això el va animar a dedicar-se professionalment a les traduccions.

El 1956, marxa a Buenos Aires per casar-se, ja que la família de la que seria al seva dona -la Isabel, amb qui va tenir dos fills- s'havia traslladat a viure allà. A la capital argentina treballa en un despatx i, dos anys més tard, a l'Editorial Poseidon de Joan Merlí i Pahissa, on fa de corrector i supervisa originals. S'incorpora al Casal de Catalunya fent de secretari de redacció  de la revista "Catalunya". També  col·labora a "Ressorgiment" i "Aplec". Tradueix obres d'Arthur Miller, Tennesse Williams i molts altres que representen el quadre escènic del Casal. A partir de 1962 fa de director, posant en escena obres d'autors catalans.

Publica diverses obres: "El teatre català de postguerra", "El teatre català a Buenos Aires", "Pedrolo contra els límits" i un llarg etcètera. Deixa diferents treballs inèdits. Ha escrit pròlegs a obres d'autors americans i anglesos. Ha publicat articles a revistes a l'interior i de l'exili. Ha traduït al català un gran nombre de novel·les i obres teatrals. Fer només una breu pinzellada de tots els seus treballs ens ocuparia tot l'espai del que disposem. Ha rebut els premis de periodisme "Casa Nostra" de Suïssa, de traducció de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes, ajuts i accèssits diversos, alguns en els Jocs Florals de l'exili.

Però el que volem destacar d'en Jordi Arbonés és que, el 1966, és un dels fundadors, a Buenos Aires, de l'Obra Cultural Catalana, conjuntament amb Josep Font, Jaume Garriga, Ricard Marco, Fivaller Seras, Jordi Soler i Eduard Vidal. Aquesta entitat està -encara ara- portant a terme una gran activitat de projecció de cara als catalans afincats a la capital argentina, per un costat de projecció cultural  amb conferències, vídeos, etc. però sobretot d'afirmació de la nostra identitat.

La distància no ha estat un impediment per mantenir una actitud constant de fidelitat i servei a la catalanitat, cosa molt meritòria si tenim present que molts d'aquests compatriotes són nascuts a l'Argentina. La ideologia de Jordi Arbonés, completament afí a l'independentisme, va fer que es trobés entre aquests homes i dones, no colonitzats, plenament identificat.

Rober Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2002
(Agraïm a l'amic Fivaller Seras de l'Obra Cultural Catalana, la informació aportada)

El fons Jordi Arbonès es conserva a la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podeu consultar-lo 
aquí



Alguns enllaços més sobre Jordi Arbonés


6 d'octubre de 1934

Avui recordem aquells que van lluitar i morir per la llibertat de Catalunya tal dia com avui però de 1934




.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.