Miquel Badia. Vida i Mort d'un líder separatista.

Enguany per recordar Miquel Badia ho fem amb la biografia publicada al 2011 de Fermí Rubiralta. Si no el teniu us el podeu descarregar en PDF de manera gratuïta.

Aquesta és la biografia política d’un líder separatista: Miquel Badia i Capell (1906-1936). Des del seu ingrés a Estat Català, el 1922, fins al seu assassinat, a mans de pistolers de la FAI, el 28 d’abril de 1936, protagonitzà catorze anys de gran transcendència pel moviment separatista: participà directament en l’intent de regicidi conegut com el complot de Garraf, patí una llarga condemna a presidi, preparà la insurrecció nacional del Sis d’Octubre de 1934 i conegué encara la clandestinitat i l’exili. Catorze anys en els quals, donant per bo l’apel·latiu de “capità collons”, recorregué tots els esglaons de la lluita política, i, sobretot, donant forma orgànica als joves separatistes darrere les sigles de les JEREC, encapçalà l’estratègia de “nacionalitzar” el país, tot preparant el camí cap a la independència.


Fermí Rubiralta (L’Hospitalet, 1959)
Llicenciat en Història Contemporània per la UB i doctor en Ciències Polítiques per la EHU. Ha estudiat en profunditat la història de l’independentisme català en obres com ara: Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974) (1988), Joan Cornudella i Barberà (1904-1985) (2003), Una història de l’independentisme polític català (2004), Daniel Cardona i Civit (1890-1943)(2008) o El Partit Nacionalista Català (1932-1936). Joc polític i separatisme (2010).

Taula Rodona, Josep Dencàs més enllà dels fets del 6 d’octubre de 1934

En commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Dencàs

 

 

Dilluns 23 de maig a les 19h a Can Fabra

Participants: Fermí Rubiralta, Jordi Rabassa, Pau Vinyes i Roig, Manuel Pérez Nespereira, historiadors.

Moderat per: Ricard Paradís, historiador i membre de Tot Història Associació Cultural.

Enguany es commemoren els 50 anys de la mort de Josep Dencàs i Puigdollers (1899- 1966). Dencàs va néixer a Vic, però als 2 anys se’n va anar a viure amb la família a Sant Andreu de Palomar. Home destacat d’Estat Català a Sant Andreu. Arribaria ser conseller de Sanitat de la Generalitat amb en Macià i de Governació amb en Companys. Després dels Fets d’Octubre de 1934 s’exilià -essent l’únic membre del Govern de la Generalitat que no va ésser empresonat-, retornant el 1936 a Barcelona i en esclatar la Guerra Civil s’hagué d’exiliar de nou atès que els de la CNT-FAI li tenien jurada. Finalment s’exilia a Tànger, on fundaria dues clíniques i morirà el febrer de 1966. Casat amb Raimunda Cararach, filla del cap de la Lliga Regionalista a Sant Andreu de Palomar Josep Cararach

Data: Dilluns 23 de maig de 2016 Hora: 19 hores. Lloc: Auditori Centre Cultural Can Fabra Carrer del Segre, 24-32 / Plaça de Can Fabra 08030-Barcelona

 

Organitza: 

Hi col·laboren: