dimarts, 28 d’octubre de 2008

Ha mort Francesc Espriu, membre fundador del Front Nacional de Catalunya el 1940

A l'edat de 92 anys, ha mort Francesc Espriu, membre de la primera generació de militants del clandestí Front Nacional de Catalunya (FNC), creat l'any 1940.
Combatent a la guerra al front de l'Ebre, va ser ferit greument, i en la retirada republicana va ser internat al camp de concentració d'Argellés, a la Catalunya Nord. Ja com a membre de l'organització político-militar FNC, va tornar a Barcelona per participar en les xarxes d'informació del bandol aliat en la Guerra Mundial, fins que va ser capturat per la policia d'ocupació. Espriu fou un dels convidats a parlar en la presentació pública de la Comissió del Centenari de la bandera estelada que es va celebrar a la seu nacional d´Òmnium Cultural de Barcelona el passat 14 d'abril.
Ell representava una part de l´independentisme, format per patriotes catalans que després de la derrota contra el feixisme el 1939, veia clar que calia ajudar als aliats passant aviadors britànics, francesos, nord-americans, i refugiats jueus entre la frontera espanyola i francesa. El dimecres dia 29 serà acomiadat en el tanatori de Collserola a les 12 h. Comunicat de l'Associació Patriòtica 1640 Companys i companyes, el nostre amic i militant fundador del Front Nacional de Catalunya, Francesc Espriu s’ha mort, descansi en pau. L’acomiadarem al tanatori de Collserola el dimecres dia 29 a les dotze. L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 recorda i honora la tasca patriòtica del Francesc Espriu, mestre de molts de nosaltres, i dóna el condol a la família. Us encoratgem a seguir el seu exemple de compromís amb la Nació durant tota la seva vida. Si accediu a qualsevol dels actes de la nostra Associació hi podreu veure en Francesc Espriu participant activament. Reproduïm uns versos que la Montserrat Manent va fer per al díptic d’homenatge a l’Antoni Malaret (amic i company cofundador del Front Nacional de Catalunya del Francesc Espriu) el 20 de març de 1992 amb motiu del seu 75è aniversari, díptic del qual em va fer la portada en Francesc Espriu,

HAS ESTAT FIDEL,
HOME I ETS REBEL DE CAUSA JUSTA.
TRIARES DRECERES I CIMALS:
AVUI, FILL DE LA TERRA,
DEL TEU SOLC,
QUE ANTANY VESTIRES DE GRANA I ESQUEIX,
EN COLLIM BLAT I OLIVES I VI NOVELL D’ESPERANÇA.
DEL SOL I DE LA SANG N’HAS MANLLEVAT SENYERA.
ENGENDRAT DE NACIÓ LLIURE,
MESTRE AMB NORD DE LLUITA FRANCA,
L’ONADA BLAVA I L’ESTEL,
ET CONFIGUREN PASSAT I FUTUR:
EL PRESENT SOM TOTS NOSALTRES,
HOMES I DONES I TERRA I MAR I CEL I FOC I LLIBERTAT.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Andreu Xandri i Serrano

Apassionat del muntanyisme es fa del Centre Excusionista de Catalunya
A la universitat l'Andreu crea amb altres companys l'Associació Catalana d'Estudiants. Es tracta d' una organització de caràcter catalanista. En aquells temps es proclama la República, i aquest petit nucli, constitueix un primer grup de pressió , davant d' aquella universitat crítica, amb el recent Estatut d'Autonomia, que s' acaba d' aprovar.



Entra a la Universitat al curs 33/34, en aquell curs organitza el Club Català, un grup heterogeni d'universitaris i treballadors , que sota la causa excursionista, persegueix un ideal catalanista. Es tracta d'un sector escindit de Palestra.
Al finals del any 33 troba un grup afiliat a Nosaltres Sols, que sembla correspondre al seu ideal independentista, però la mort del president Francesc Macià, el dia de Nadal d'aquell any, i passant la comitiva per davant de la Seu social de Nosaltres Sols , sense que la bandera sigui al balcó, fa que en Xandri , juntament amb d' altres, s'esborri del partit.
El 6 d'octubre del 34 es proclama a Catalunya l'Estat Català. Xandri i els seus companys són sorpresos a la Pça Sant Jaume, i s' incorporen a la lluita immediatament. L' exèrcit avorta ràpidament la revolta a Catalunya., el President Lluís Companys i els altres membres del seu govern, són processats i empresonats al vaixell Uruguai.
Xandri ostenta un dels càrrecs directius de la F.N.E.C (Federació Nacional d' Estudiants de Catalunya), per què era més independentista que nacionalista, i va originar la fundació de B.E.N(Bloc Escolar Nacionalista).



El dia abans de fer-se públic la sentència dels fets d' octubre, contra el president Companys, convoca una manifestació a les Rambles amb una pancarta que diu: “Els estudiants per Lluís Companys”, en Xandri és detingut.
Quan esclata el 19 de juliol el comitè revolucionari de la F.N.E.C té com objectiu principal,defensar la Universitat Catalana i el manteniment de l'agrupació estudiantil.
El dia 29 de juliol, l'Andreu Xandri, comença a col.laborar amb una secció personal diària, anomenada: Vida Cultural.Els tres primers articles corresponents als dies 29,30, i 31 d'aquell mes, són: Disciplina i Organització, Autoritat, i La força indestructible de Catalunya.
L'11 de setembre del 36 , dia eminentment revolucionari, es contempla íntimament lligat a les reivindicacions culturals catalanes, i en Xandri realitza un recompte de la lenta recuperació, després de la repressió de Felip V , i de l'aportació gairebé nul.la de Catalunya a la cultura europea, durant el segle passat.
L'Andreu Xandri se'ns mostra, en tot moment, com un jove amb una maduresa sorprenent, malgrat la seva jovenesa. El seu objectiu la revolució cultural , el seu ideal obtenir l' equilibri de l 'ideal grec, que sempre l'acompanya. Va escriure articles a Redreçament, Vida Cultural, Diari de Barcelona. A vida Cultural serà el darrer treball a al premsa, de l'Andreu Xandri , abans d' anar al front.



El 28 d'agost, el comitè de milícies antifeixistes, autoritza la creació d' una unitat alpina, depenent de la Generalitat, i que tindrà com a missió cobrir l'Alt Aragó i vigilar la frontera. Un dels primers enemics el trobaren amb l'anarquista Garcia Oliver, i la F.A.I, Comandat a la Cerdanya per l' Antonio Martin, anomenat el "cojo de Màlaga".
El grup dels Pirineus , s' ofereix el 3 de maig , al president Companys, per defensar el govern autònom, protagonitzen veritables episodis heròics en la defensa de la Generalitat. En aquells dies moren, en Marimon, en Domènech Jaumot i d'altres. Els fets de Maig, es produeix l'enfrontament de les diverses forces del moment- el PSUC i la Generalitat per una banda , i el P.O.U.M i la F.A.I per l' altra. L'enfrontament no deixa de ser una lliçó d' unitat, que cal entre totes les forces que lluiten contra el feixisme. L'exèrcit de Catalunya és substituït per, El Ejército del Este, comandat pel General Pozas (comunista), en lloc del Coronel Guarner, que resta, no obstant, com a Cap d'Estat Major.
Durant els mesos de setembre i octubre es produeix una espectacular ofensiva de l ' exèrcit republicà al nord d'Aragó, protagonitzada per la 43 divisió, (en aquell temps en Xandri era tinent) es conquereixen les posicions de Cuculles i Biescas entre d' atres.
A la primavera del 38 en Xandri es ascendit a capità, i destinat a una cia. d'ametralladores. A finals de març, l' ofensiva feixista contra Catalunya ja no recularia. La 43 divisió ha de defensar-se sense mitjans i desconectada del X Cos de l' Exèrcit, els dies que precedeixen a l'ofensiva són catastròfics.
El dia 15 de juny, després d' una heròica resistència , cobrint la retirada dels seus homes, l'ametralladora del capità Xandri, emmudeix per sempre. Tenia 21 anys.


Dades tretes del llibre ANDREU XANDRI: MíSTICA I FORÇA.
Autora Rosa Maria Terrafeta i Badia.
Barcelonesa d'edicions.

MONS. JOAN CARRERA I PLANAS

Nascut a Cornellà de Llobregat el 12 de maig de 1930. Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona. Fou ordenat prevere al Monestir de Montserrat el dia 11 de juliol de 1954. Exercí el ministeri en parròquies marcadament obreres, a l'Hospitalet de Llobregat, la Barceloneta i a Badalona. Ha estat consiliari de moviments d'Acció Catòlica, especialment de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i vicari episcopal d'ambients obrers de l'Arquebisbat de Barcelona (1967-1976). Formà part de l'equip fundacional de la revista "Correspondència" (1963), per a consiliaris de moviments catòlics obrers, de "Quaderns de Pastoral" i de l'editorial Nova Terra, de la que fou també director literari.



Publicà setmanalment articles a "El Noticiero Universal" (1966-1967), a la revista "El Eco de Badalona" i sobretot al setmanari "Catalunya Cristiana", amb un article setmanal de tema religiós molt valorat i reconegut. Fou impulsor del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans (1969-1975) i d'una cooperativa d'habitatges al barri de Llefià de Badalona. Participà en la defensa de la democràcia i dels drets de Catalunya durant els anys 1960-1970 a través de la Comissió de Solidaritat, entitat civil d'ajuda a presos i represaliats (1968-1975). Es preocupà per la preparació d'opcions polítiques democràtiques i pel compromís polític dels cristians, intervingué en el naixement de Convergència Democràtica de Catalunya (1974) i formà part d'Unió Democràtica.




A la Conferència Episcopal Espanyola ha estat membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social. Fou nomenat bisbe d'Aliezira (Algesires) i auxiliar de Barcelona el 16 de juliol de 1991, i fou ordenat bisbe el dia 22 de setembre del mateix any. A la diòcesi de Barcelona ha estat Vicari general i Coordinador de la Cúria. Publicacions: A més del nombrosos articles, ha publicat aquests llibres: La canya esquerdada (Barcelona, 1993) Del postconcili al postprogressisme (Barcelona, 1944).



MONS. JOAN CARRERA I PLANAS
Bisbe auxiliar de Barcelona «Considerate Lilia Agri» Morí el dia 3 d’octubre a Barcelona, tot pregant al seu costat al Senyor per la seva ànima, el Sr. Cardenal, familiars, membres del clergat diocesà i amics. La família agraeix les atencions de l’equip mèdic de l’Hospital de la Vall d’Hebron que n’ha tingut cura en la seva malaltia, el suport dels amics que ens han acompanyat aquests dies i les mostres de condol rebudes de tanta gent que estimava i l’estimaven.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

1908-2008 Any Rodoreda


Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat traduïda a vint-i-nou idiomes.

Aquest any se celebra l'Any Rodoreda, ocasió inmillorable per fer un recordatori d'aquesta popular escriptora. En plena joventut, quan encara no ha escrit cap de les novel•les que la duran a la glòria, critica l’auto odi disfressat de cosmopolitisme: “Jo conec gent catalana anticatalana que s’han mofat, si cap dia, han sabut, del meu patriotisme. Gent que ha viatjat, gent a la qual sembla de més bon gust –perquè és millor el que han vist- de lloar-ho, menyspreant el que haurien d’estimar. (...) jo estimo el que és meu no per bonic, o per bell, o per superior, no?, només perquè és meu, i per això ho estimo per damunt de totes les altres coses. (...) mai res ni ningú no farà que m’avergonyeixi del meu amor per aquesta Catalunya tan meva”. “El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua (...) Em disminueix que a dintre del cap dels catalans hi hagi tanta peresa mental. Tant parlar malament, tant deixar-te influir per una altre llengua, esplèndida, però forastera. Voldria que cada català tingués l’orgull de parlar i d’escriure bé el seu idioma, que considerés una aristocràcia la naturalitat d’expressar-se el més purament possible. Escriure malament o parlar malament perquè no s’ha tingut escola és una excusa vàlida, però una excusa al capdavall. Quan vaig voler escriure em vaig trobar que no sabia redactar una carta en català i a la meva època tampoc no hi havia escola. I em vaig posar a estudiar-lo. Carregada de lògica no concebia que es pogués tirar endavant sense aquesta eina de treball importantíssima (...) la llengua és l’ànima d’un país i mereix moltes atencions.” Entrevista de Carme Alcalde a Mercè Rodoreda “L’esperit de Catalunya té unes arrels tan fondes, tan endintre, que per força la brotada ha d’ésser esponerosa i els brots de les branques més baixes haurien de tocar el cel, i, el de les branques més altes, entrar-hi.” “Per damunt de tot em sento catalana, i, com a catalana, patriota. No amb patriotisme de bandera barrada exhibida, ni d’abrandaments momentanis. M’hi sento pregonament, profundament, mai no en parlo: perquè quan els sentiments són grans les paraules són sobreres.” Mercè Rodoreda.

Per a més informació, visiteu:

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Serrallonga, la llegenda del bandoler.



Joan Sala i Ferrer, anomenat també Serrallonga, (Viladrau, 23 d'abril de 1594 - 8 de gener de 1634) és un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda recordada pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.
Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer. Va néixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe en morir de part la seva mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona i esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren dos fills: Elisabet i Antoni.
L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els que els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos, despertava molta simpatia.


RobatorisMas Seguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.
Mas Boada de Salitja
Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628


Captura i execució
Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners. Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.
En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona.




Llegendari
L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:
Robava als rics per repartir als pobres.
Va rescatar la seva estimada dels nyerros.
La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars i obres teatrals com la de Víctor Balaguer o Balls parlats com els que es representaven a Mataró el 1864 i a Reus el 1865.


Llibres
Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull folklòric sobre el bandoler).
Serrallonga, Déu vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versió de Perafita).
Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç Capdevila (primera biografia novel·lada del bandoler de les Guilleries)


Música homenatge
El grup de música Esquirols va compondre una peça dedicada al bandoler que és molt coneguda en el món de la cançó en català. Anys més tard va ser adaptada pel grup Mesclat.




--------------------------------------------------------------------------


Inici de la sèrie el 6 de novembre.
http://www.tv3.cat/serrallonga/

Sinopsi:

Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria. Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats. Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

JOSEP SUNYOL i GARRIGA (Barcelona 1898 Serra de Guadarrama 1936).


President del FC Barcelona i directiu de la Federació Catalana de Futbol fou un destacat polític d'ERC, i diputat a les Corts de Madrid. Així mateix també fou president del RACC, gran amant de l'esport i mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, lluitador i patriota.El 6 d'agost de l’any 1936 va ser afusellat a la serra de Guadarrama sense judici previ per les tropes franquistes.


SUNYOL EL GRAN PRESIDENT DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

ACTE HOMENATGE AL PRESIDENT JOSEP SUNYOL

La Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú ha organitzat un acte públic d’homenatge i reconeixement a la figura de l’expresident del FC Barcelona, Josep Sunyol i Garriga, que presidí l’entitat blaugrana durant els difícils anys 35 i 36 del segle passat.
Josep Sunyol compaginà la faceta de periodista, polític i dirigent esportiu. Fou elegit president del FC Barcelona el 27 de juliol de 1935, any en què el FC Barcelona es proclamà campió de Catalunya.
El 6 d’agost de 1936 Josep Sunyol fou afusellat sense judici previ per l’exèrcit espanyol a la Serra de Guadarrama (Madrid). La mort de Sunyol va ser el preludi d’una de les èpoques més fosques per a Catalunya.
La Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú vol amb aquest modest homenatge reivindicar una de les figures històriques més importants del FC Barcelona, i alhora vol fer seus els valors de democràcia, civisme i catalanitat que Josep Sunyol va encarnar durant la seva trajectòria de compromís amb el país.
L’acte tindrà lloc el divendres 26 de setembre, a les 20 hores del vespre, a la sala d’actes Joan Papiol de la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú (Rambla Vidal, núm. 8, telèfon 938152844) i comptarà amb la presència de l’historiador Carles Santacana, director del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, i d’un representant de la directiva del club.

Resultats de l'Homenatge a LLuís Maria Xirinacs.

1.800 persones omplen de gom a gom el Palau de la Música per recordar l'exsenador i reivindicar el dret a la sobirania
"Poble català, comença a caminar!" i "Independència, independència". Amb aquests crits, llançats pels actors que han obert l'acte amb la recració de la Marxa de la Llibertat de 1976, ha començat l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, l'exsenador mort l'agost de l'any passat després d'anys de lluitar per les llibertats i per la llibertat de Catalunya. Unes 1.800 persones han omplert de gom a gom el Palau de la Música per veure l'acte, i de seguida s'han afegit als lemes que cridaven els actors a l'escenari, en una posada en escena dirigida per l'actor i director Joel Joan.
Després dels parlaments, que ha reivindicat la figura de Xirinacs i els seus principis, l'homenatge s'ha clos amb la lectura per part de l'actor Lluís Soler del controvertit Acte de Sobirania, el text que l'exsenador va deixar escrit abans de deixar-se morir en un bosc del Ripollès, presentant la seva mort com una ofrena a la seva nació, perquè tingués "un esclau menys", segons les seves paraules. Per acomiadar els espectadors, la Coral Sant Jordi ha cantat els Segadors.



Font: avui.cat


---------------------------------------------------------------------


Lluís Maria Xirinacs rep avui un homenatge de la societat civil. Al cap de poc més d'un any de la seva mort, algunes personalitats de la cultura, de la comunicació i de l'àmbit associatiu participen en aquest acte de record que serà, segons els organitzadors, 'transgressor' i 'sense nostàlgia ni folclorisme'. A l'homenatge, que es fa al Palau de la Música, no hi ha ni fila zero, ni partits polítics, com hauria volgut en Xirinacs.
Els ponents escollits, ho són per dos motius, ha explicat a VilaWeb Àlex Fenoll, activista sabadellenc, empresari i ànima de la iniciativa. Són bons oradors i tenen una història personal lligada a l'independentisme: Josep Puigbò, mossèn Josep Dalmau, Josep Guia, Lluís Planes, Víctor Alexandre, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueras i Lluís Soler. També s'han implicat a fons en l'organització de l'homenatge Joel Joan (la seva companyia Arriska en fa la producció), Lluís Brunet, fotògraf, Joan Carles Doval, de Picap, Núria Roig, de Germanies, Roc Aguilera i Toni Fusté Events, a més de la Fundació Lluís Maria Xirinacs. Amb l'homenatge els organitzadors volen fer conèixer la figura de l'ex-senador a les noves generacions; com, diu Fenoll, 'una sola persona pot canviar el destí del nostre poble'. I és que 'un dels grans mals de la nostra societat és la manca de transmissió de valors entre generacions, per això es cometen errors'. Els ponents faran un repàs de la vida de Xirinacs, complementat amb les intervencions d'alguns personatges enregistrades en vídeo (Antoni Bassas, Oleguer Preses, Rita Marzoa, Josep Cuní, Teresa Rebull, Eliseu Climent i molts més). Aquestes intervencions aniran acompanyades, sense pausa, d'actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Obrint Pas, Aramateix, la coral Sant Jordi, etc. Els assistents, 1.800, rebran un exemplar de la revista Ordint la trama, amb un especial dedicat a Xirinacs. Retransmissions a tot el país La gran resposta del públic (les entrades van exhaurir-se en quatre dies) ha fet necessària la transmissió en directe de l'acte, que es pot seguir des d'algunes sales de cinemes i de centres culturals de tot el país: Octubre de Cultura Contemporània de València, la seu de l'Obra Cultural Balear de Palma, el Casal Jaume I de Perpinyà, Cinemes Catalunya de Berga, Cinemes Guiu de la Seu d'Urgell, Cinemes Rambla de Lleida, Cinemes Urgell de Mollerussa, Cinemes Kyton de Palamós i el Cinema Majestic de Tàrrega.

Vídeo.

Font: Vilaweb
-------------------------------------------------------------------------

Un Palau de la Música ple a vessar diu adéu a Xirinacs
Dimarts, 14 d'octubre de 2008 a les 10:00Informa:
Guillem
Cultura

Gairebé 2.000 persones van dir adéu ahir al pensador, senador, polític i activista català Lluís Maria Xirinacs, poques setmanes després del primer aniversari de la seva mort, en un acte molt emotiu al Palau de la Música de Barcelona. L'acte va començar amb una recreació de la càrrega de la policia franquista ("els grisos") pels carrers de Barcelona, l'any 1976, el punt àlgid de l'activisme contra la dictadura, anys on la figura de Xirinacs va començar a ser popular, sobretot d'ençà de la seva plantada davant la presó Model de Barcelona en defensa de l'amnistia per als presoners polítics.L'espectacle va barrejar documental i teatre, i fins i tot concert en un acte en homenatge al discurs independentista pacífic de Xirinacs.
Una actuació dirigida per l'actor Joel Joan i presentada pel Periodista Josep Puigbó, un homenatge diferent i dinàmic, que va repassar la trajectòria de Xirinacs fins a la lectura de les seves darreres paraules. Amb una presència de polítics molt reduïda -tal i com Xirinacs desitjava-, amb el conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras com a únic representant oficial visible. Un Tresserras que va escoltar Puigbó criticar que cap ràdio ni televisió pública no hagués retransmés l'acte, constatant que "tenim mitjans oficials però no públics". Al principi Puigbó es va declarar "amic de Xirinacs", fet que va motivar forts aplaudiments.
L'acte va alternar actuacions i l'espectacle amb els parlaments. Hi van intervenir una trentena de personalitats del món cívic, social i cultural. Des de Víctor Alexandre fins a Josep Guia, passant per Mossèn Dalmau, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres o Oriol Junqueras. També van voler ser presents a l'acte amb un missatge enregistrat en vídeo Antoni Bassas, Oleguer Presas, Josep Cuní i Eliseu Climent.Les actuacions musicals van anar a càrrec d'Obrint Pas, Aramateix, Maria del Mar Bonet i la Coral de Sant Jordi, que va entonar la muixeranga i el cant dels Segadors per cloure l'acte entre forts aplaudiments.

Notícies relacionades:
L'acte d'homenatge a Xirinacs esgota les localitats (Dilluns, 6 d'octubre de 2008 a les 9:00)
El Palau de la Música Catalana acollirà un homenatge a Xirinacs (Dimecres, 17 de setembre de 2008 a les 9:00)

Font: Racó Català.

Crònica de l'homenatge a la Constitució Catalana de l'Havana

Acte unitari de Commemoració del 80è Aniversari de la Constitució Catalana de l'Havana a Arenys de Munt.

La Sala d'Actes de Can Borrell a Arenys de Munt ha quedat petita per a acollir el nombrós públic que ha assistit aquesta tarda a l'acte unitari que el Partit Republicà Català (RC) hi ha organitzat per retre homentage a la Constitució Catalana de l'Havana en el seu 80è aniversari. Sota el lema "12 d'octubre: Ni hispanitat ni constitució espanyola! 80è aniversari de la Constitució Catalana de l'Havana" l'acte s'ha desenvolupat a l'entorn de dos àmbits: l'històric i el polític. Conduït per Josep Maria Armengol, President de la Regió de Girona del Partit Republicà Català, l'acte ha començat amb la intervenció de Carles Bonaventura, Secretari General d'RC.

Bonaventura ha denunciat que no s'estudii a les escoles catalanes episodis cabdals de la nostra història com el que commemorem avui que és desconegut per bona part de la població. També ha destacat el fet que així com demà veurem els nostres representants polítics assistir als diferents actes oficials de celebració del Día de la Hispanidad hem vist com el dia 2 d'octubre, data del 80è aniversari de la Constitució de l'Havana, no ha merescut cap atenció per part de les institucions catalanes, els partits amb representació política ni els mitjans de comunicació nacionals.

A continuació, en la part histórica, hi han intervingut els historiadors Agustí Barrera i Josep Sort. Agustí Barrera ha explicat el context històric en que es va redactar aquesta constitució. En la seva intervenció Josep Sort ha exposat què representa per als catalans la commemoració d'aquesta data tot subratllant el fet que fa 80 anys els nostres polítics tenien un compromís polític molt més ferm i un nivell d'exigència professional molt més alt que els nostres dirigents actuals.

En la segona part, la part política, hi han intervingut Carles Mora, l'alcalde independent d'Arenys de Munt, Joan Manuel Ximenes, regidor de la Candidatura Unitària Popular (CUP) d'Arenys de Munt, Gerard Fernàndez, líder de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Àngel Lombarte, representant d'Unitat Nacional Catalana (UNCAT) i Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

Carles Mora (Arenys de Munt 2000) ha elogiat els polítics que van redactar la Constitució de l'Havana perquè van posar els interessos del país per davant dels seus interessos personals i partidistes. Aquesta actitud, ha lamentat, no la troba en cap dels polítics que són avui al Parlament de Catalunya.

Joan Manuel Ximenes (CUP) ha centrat la seva intervenció en les polítiques municipals que fan les CUPs llur objectiu final, ha dit, és la independència social, política i ecomòmica dels catalans. Gerard Fernàndez (PDD) ha anunciat que la PDD continua treballant en la línea de la unitat d'acció i ha anunciat noves mobilitzacions en els propers mesos que es convocaran a mida que s'esdevinguin els esdeveniments polítics que s'espera que es produeixin en els propers mesos.

Àngel Lombarte (UNCAT) ha llegit alguns dels articles de la Constitució de l'Havana que ha volgut destacar per la seva actualitat en tractar dels drets polítics dels catalans com el dret de vot o el dret a ser el.legit per a un càrrec públic. Lombarte ha denunciat el fet que els catalans volem que es reconegui la nació catalana però no estem disposats a afrontar el repte de construir un estat. És per això, ha dit, que la societat eludeix tractar temes candents però cabdals com qui ha de tenir dret a vot o no en cas de plantejar-se un referèndum per l'autodeterminació i ha emplaçat als assistents a situar el debat en aquest àmbit.

Finalment Santiago Espot ha elogiat la fe en la victòria i la determinació que van demostrar els redactors de la Constitució de l'Havana en redactar un document en que exposaven com volien que fós l'estat pel qual esatven lluitant i ha dit que aquestes qualitats no les troba en cap dels nostres dirigents actuals. Així mateix ha insistit en que cal parlar clar: un cop ha quedat palès que dependre d'Espanya ens ha portat a la situació política, económica i social actual podem afirmar que qui no està a favor de la independència de Catalunya és que està en contra dels interessos de Catalunya de manera que l'espectre polític s'ha de dividir només en dos blocs: l'independentista i l'unionista.

Actualment al Parlament de Catalunya només hi ha partits unionistes. Les intervencions polítiques han finalitzat amb l'intervenció d'Agustí Soler, President del partit Republicà Català. Soler s'ha felicitat per la complicitat que ha notat en totes les intervencions, fet que demostra que la unitat d'acció de l'independetisme és viable independentment de l'ideologia de cada formació, i ha fet una crida a seguir treballant en la línea de la unitat política de totes les formacions polítiques i cíviques independentistes tot emplaçant als representants polítics a assolir la unitat en les propostes polítiques, única via per a aconseguir la independència del nostre país. La cantant Núria Inglés ha tancat l'acte amb la interpretació de les peces "La puntaire" i "El cant per la Independència".

Finalment tots els assistents han cantat l'Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors.

Notícia per: RC el dia 2008-10-12

http://www.partitrepublicacatala.cat/noticies/109/index.htm http://www.partitrepublicacatala.cat/fototeca/9/index.htm

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Homenatge a els Angelets de la Terra.


Els angelets de la terra van ser pagesos del Rosselló que, farts dels desordres i els excessos comesos per les tropes d’ocupació franceses a la Catalunya Nord, van decidir lluitar en contra de tanta opressió.La resistència ferma i constant començà al març de 1661. Van ser ajusticiats un veguer, amb el notari i el criat que l’acompanyaven, implantant-se tot seguit un impost a la comarca “per a pagar el sometent, destinat a lluitar contra els enemics del rei francès que pertorben la contrada”.Però el que realment va fer encendre l’esperit de resistència va ser la gens popular decisió del govern francès de confiscar l’impost de la sal. Aquests diners servirien pel pagament de les despeses de les places fortes i dels sous dels funcionaris estrangers que ens ocupaven.
Romanç en que es relata els enfrontaments entre catalans i els francesos

La resistència al francés mai s’ha aturat
La confiscació de l’impost de la sal per part de França fou considerada un atemptat contra el jurament reial de respectar els privilegis de la capital del Roselló, que cobrava una quantitat molt insignificant pel seu control. Els cònsols de Perpinyà protestaren, però una decisió del Consell Sobirà desestimà aquell acord municipal i imposà la voluntat de París.Els pagesos necessitaven la sal per al bestiar, i un cop apujat el preu desmesuradament es negaren a pagar-lo i es rebel·laren. Aquest aixecament, però, també tingué el caràcter de clar aixecament popular anti-francès. Els angelets (que era com s’anomenaven els resistents catalans) actuaren sobretot entre 1666 i 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella de la sal, que dificultaven la gestió dels contrabandistes de la sal.Josep de Trinxeria, un pagès de Prats de Molló, es declarà en rebel·lia contra els ocupants francesos i fou un dels caps dels revoltats. Damià Nonell, conegut com a fill del batlle de Serrallonga, Joan Miquel Mestre de Bellavista, dit l’hereu de Just de Vallespir, foren uns dels lloctinents d’en Trinxeria.

Bons coneixedors de les muntanyes de l’Alt Vallespir, aquells homes es convertiren aviat en senyors del país entre els anys 1667 i 1668, perseguint i eliminant un bon nombre de cobradors de l’impost de la sal. Les forces enviades a aquelles valls i muntanyes feréstegues foren rebutjades, arribant fins i tot, a partir del mes de juliol de 1668, a oferir cent dobles d’or a qui detingués a qualsevol dels resistents.Francesc Segarra, un botifler del nord, actuà decididament contra els revoltats, arribant fins i tot a organitzar una incursió armada al Vallespir acompanyat per 200 homes armats, acabant l’enfrontament després de vuit dies de lluita amb el compromís de Ceret, pel qual, els guardes de la sal no farien més inspeccions i s’entendrien amb els “consells” de cada poble per a la venda de la sal.A partir d’aquella acció, la resistència es començà a manifestar a més punts d’aquelles contrades. Com a resposta van ser imposades multes a centenars de famílies acusades d’ajudar als miquelets. El 27 de febrer de 1670 els miquelets o angelets s’apoderaren d’Arles, on mataren al batlle. Els darrer dies de març es presentaren a Ceret i es feren amos de la ciutat empresonant tota la companyia de soldats a cavall que havien estat enviats per capturar-los. La importància de la revolta es pot establir per l’amplada i la gravetat de la relació repressiva del poder francès. Hi hagueren execucions, a Arles i a d’altres ciutats, on es penjaren als rebels a les places públiques; mentre els seus béns eren confiscats per a indemnitzar les víctimes i reconstruir tot el que havien fet malbé durant la revolta. A primers de novembre de 1673 una columna de l'exèrcit francès, format per 3.000 homes, i un miler de soldats a cavall, entrà a l’Empordà i calà foc a la Jonquera.

Finalment, el 7 d’abril de 1674 hi hagué una conspiració contra els resistents. Manuel Descatllar fou detingut i traslladat a Perpinyà, reconeguent tots els seus actes, terriblement torturat i executat a la plaça de la Llotja; era el 2 d’abril de 1674 i tenia només 26 anys.Francesc Puig i Terrats va ser un altre condemnat a mort i degollat en públic i davant de la seva mateixa casa, i després trossejat i posat a la porta de la Vila... segons l’Arxiu de la Corona d’Aragó.Molts d’altres conjurats pagaren la cooperació amb els revoltats amb la pèrdua de la llibertat cívica i del seu patrimoni.Paga la pena fer-se càrrec de la resistència persistent dels rossellonesos a ser incorporats a França i amputats de Catalunya. Una lluita que ha desaparegut de la memòria de molts catalans, tant del sud com del nord, i que cal ser recordada… Ja què, qui perd la memòria, perd la identitat.

Video de l'acte d'Homenatge de la Constitució Catalana de l'Havana

Deixem el video de l'intervenció de l'Angel Lombarde membre d'Unitat Nacional Catalana:

http://es.youtube.com/watch?v=KJBhV1Hb3iE

A mesura que els partits corresponents vagin penjant videos o ens l'enviin els posarem també.

divendres, 10 d’octubre de 2008

JOSEP MARIA PLANES I MARTÍ

“Per damunt de tot, m'interessa la dignitat i la llibertat de Catalunya”(Josep Maria Planes, 30-1-1936)

El manresà Josep Maria Planes i Martí (1907-1936), un escriptor brillant, innovador, avançat a la seva època i un dels millors periodistes de Catalunya. Iniciador del periodisme d’investigació al nostre país, dissortadament també en va ser la primera víctima.


La FAI va assassinar-lo, l’agost del 1936, després que Planes hagués denunciat aquesta organització múltiples vegades, amb una 
gran valentia.La seva trajectòria professional, doncs, fou curta, però brillantíssima: fundador i director de la revista “Imatges” als 23 anys; director de l’històric setmanari humorístic “El Be Negre” als 24 anys; i assidu col·laborador de les publicacions més prestigioses de l’època com “La Rambla”, “Mirador” i “La Publicitat”.Era un escriptor capaç d’utilitzar i aprofitar eficaçment múltiples registres de l’idioma; de parlar de gaire bé tot amb una prosa brillant. Així, va escriure des d’unes innovadores cròniques esportives i del món noctàmbul barceloní, fins a unes reflexions lúcides i compromeses sobre l'actualitat política dels anys 30. En aquest web, trobareu, extrets de les hemeroteques, més d’un centenar d’articles ben diversos de Josep Maria Planes, la majoria no reeditats posteriorment, que evidencien la riquesa i el domini absolut que aquest manresà tenia de la nostra llengua i la seva expressió escrita. Alhora, també són un testimoni de les seves profundes conviccions republicanes i catalanistes, que defensà aferrissadament fins al darrer moment.


El seu assassinat, als 29 anys, trencà tràgicament una trajectòria fulgurant. És lícit preguntar-se on hauria pogut arribar en el món del periodisme i de la literatura catalana aquest mestre de les lletres i aquest model de periodisme modern, enginyós, compromès i lligat al país que era Josep Maria Planes. Només sabem que la seva tràgica desaparició va ser una pèrdua irreparable per a Catalunya, el seu periodisme i la seva literatura.

Si voleu llegir els seus articles, veure opinions sobre ell, els llibres que va publicar, i fotografies seves podeu visitar el següent enllaç : http://www.guiamanresa.com/planes/index.htm


dijous, 9 d’octubre de 2008

9 D'OCTUBRE Diada Nacional del País Valencià


El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238.

Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià.

Després de 5 mesos de setge, el 28 de setembre de 1238, vespra de Sant Miquel, el rei de València, Zayyan ibn Mardanix, va signar la rendició de la ciutat de Balansiya a Jaume I amb la condició de disposar de 5 dies per què tothom pogués sortir lliurement amb tots els bens que poguessen portar. Diu la tradició que Zayyan va ser l'últim en eixir de la ciutat el 8 d'octubre i que al dia següent, Sant Dionís, el rei Jaume i el seu seguici haurien fet l'entrada solemne a la ciutat, on el nou Bisbe de València va consagrar la mesquita major com a Catedral i va celebrar la primera missa d'agraïment. Malgrat que la conquesta no havia finalitzat, pocs mesos després Jaume I donaria els Furs de València a la ciutat, que proclamaven la fundació del nou Regne de València.
Ramon Muntaner ja va llençar al mateix segle XIII la idea d'una celebració a la seua Crònica (cap. 28) on demanà que se celebrés el dia de Sant Miquel, prenent com a model la Festa de l'Estendard que ja se celebrava a Mallorca, i que coneixia personalment.


ACTES:


La Comissió 9 d’Octubre acusa el Govern valencià d’intentar dificultar la manifestació del dia 9
PELS NOSTRES DRETS, PEL NOSTRE PAÍS
07.10.2008


En aquest sentit, la Comissió ha denunciat que el Govern valencià no ha fet res durant l’Any Jaume I per divulgar l’obra i la figura del rei Jaume I entre els valencians, sense cap campanya en les escoles, els instituts i els pobles ni cap iniciativa de div
ulgació popular, i que pretén tapar eixe buit amb un espectacle caríssim pagat amb diners de tots els valencians precisament en un moment de crisi. La Comissió també ha aprofitat la roda de premsa per a explicar el lema de la manifestació d’enguany, “Pels nostres drets, pel nostre país”, amb el qual vol denunciar les polítiques del PP contràries a la llengua i als drets socials dels valencians, amb greus conseqüències sobre el nostre benestar econòmic i social. L’exemple de la greu situació de l’ensenyament valencià és l’exemple més actual. La Comissió ha cridat a participar a les convocatòries que tindran lloc avui a València en defensa d’un model econòmic productiu que cree treball en condicions dignes i benestar social, i ha destacat la relació entre els valors de progrés i de país.

----

La Comissió 9 d'octubre està formada per: Acció Cultural del País Valencià, Societat Coral El Micalet, Federació Escola Valenciana, Revolta, Comissions Obreres, Intersindical Valenciana, Sindicat CAT, Espai Alternatiu, EUPV, BLOC, ERPV, Els Verds PV, Iniciativa pel Poble Valencià.

----

Manifestació 9 d'Octubre PELS NOSTRES DRETS, PEL NOSTRE PAÍS 9 d'octubre a les 18 h des del C. Hospital- Guillem de Castro (València).

Homenatge a la constitució de l'Havana.

Acte realitzat per el PRC: http://www.partitrepublicacatala.cat/docs/11octubre.pdf

NI HISPANITAT NI CONSTITUCIÓ ESPANYOLA!

80è ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ CATALANA DE L'HAVANA

El pròxim dissabte 11 d'octubre, aprofitant que el nostre partit celebra
un Consell Nacional a Arenys de Munt al matí, hem pensat dedicar la resta
de la jornada a denunciar, per una banda, la imposició de la Festa de la
Hispanitat i, per una altra, a commemorar i reivindicar la Constitució Catalana
de l'Havana. Per aquest motiu us animem a acompanyarnos
aquell dia i a
participar en un dinar (botifarrada contra la Hispanitat) i en un acte polític
que tindrà lloc a continuació en homenatge a la Constitució Catalana de
l'Havana i a tots aquells catalans que vuitanta anys enrere la van fer possible.
Per apuntarvos
al dinarbotifarrada,
que tindrà lloc al RESTAURANT
L'ERA a 1/4 de 3 de la tarda i que tindrà un cost de 20 EUROS , ho podeu fer
al correu electrònic info@rcgirona.cat. Mireu de ferho
abans del dia 8
d'octubre per tal de facilitar les tasques d'organització.
L'acte polític començarà a LA MASIA CAN BORRELL a les 5
de la tarda i tenim previst que també hi participin representants
d'altres organitzacions. No hi falteu: denunciem la imposició de
la Festa de la Hispanitat i de la Constitució Espanyola! Honorem
tots els catalans que van arriscar la seva vida per les llibertats
de Catalunya i denunciem el silenci còmplice dels nostres
representants polítics!

Aquest mes d'octubre se celebren dues efemèrides importants; una de caràcter clarament genocida i que demostra de totes totes quin ha estat el tarannà dels espanyols al llarg de la història: el 12 d'octubre, denominat ara Festa de la Hispanitat, però que també és coneguda com a Día de la Raza o la festa de la Guàrdia Civil. Per altra banda, a principis d'aquest mes d'octubre els catalans també commemorem un episodi molt important de la nostra història: el vuitantè aniversari de la Constitució Catalana de l'Havana.
Com que la majoria de catalans segurament ho desconeixen, perquè ni abans amb el franquisme ni ara amb l'Espanya constitucional i de l'Estat de les Autonomies els fets destacats de la història de Catalunya s'ensenyen a les escoles, val la pena que se sàpiga que entre el 30 de setembre i el 2 d'octubre de 1928, l'Assemblea Constituent del Separatisme Catala, encapçalada per Francesc Macià, Ventura Gassol, Josep Conangla i molts altres, va aprovar la Constitució Provisional de la República Catalana a la ciutat de l'Havana, que serviria de carta magna provisional del poble català fins que una Catalunya independent no n'aprovés una de definitiva mitjançant un plebiscit. Tal com era d'esperar, un fet històric de tanta transcendència política és avui silenciat per la classe política catalana i per les institucions que ens representen. De tota manera, qui vulgui disposar de més informació d'aquest esdeveniment històric, pot trobar-la en un llibre del tot recomanable: "La Constitució Catalana de l'Havana", de l'il·lustre escriptor i patriota Joan M. Ferran Oliva, editat per Pagès Editors.
Encara sort que dissabte vinent, dia 11 d'octubre, el Partit Republicà Català dedicarà la jornada a aquests dos fets: per una banda, a denunciar la imposició de la Festa de la Hispanitat, una diada en què els catalans no tenim res a celebrar, i, per una altra, a commemorar i reivindicar la Constitució Catalana de l'Havana. En el primer cas, amb una botifarrada contra la Hispanitat i, en el segon, mitjançant un acte polític, que tindrà lloc just després del dinar en homenatge a la Constitució Catalana de l'Havana i a tots aquells catalans que vuitanta anys enrere la van fer possible.
Tots dos esdeveniments es faran a la vila d'Arenys de Munt (www.partitrepublicacatala.cat) i, amb un detall molt important: no tindran caràcter partidista i estaran oberts a la participació d'altres organitzacions. En aquest sentit, cal destacar que hi haurà representació de Catalunya Acció, la Plataforma pel Dret de Decidir, Unitat Nacional Catalana? organitzacions locals d'aquell municipi, etc. A part de diferents historiadors que explicaran als assistents allò que avui dia els catalans ja haurien de saber si visquessin en un país normal que no tingués por d'explicar la seva pròpia història: que molts anys enrere ja hi va haver un munt de catalans que tenien clar que la llibertat de Catalunya no anava associada a Espanya ni a cap Estatut, sinó precisament a alliberar-se d'Espanya i a l'elaboració i aprovació d'una Constitució pròpia, que regís els destins d'una nació que volia governar-se per ella mateixa, sense imposicions de cap mena ni de ningú. Ahir i avui, a l'Havana o aquí, la lluita continua.






dilluns, 6 d’octubre de 2008

Últimes notícies sobre l’homenatge nacional que es farà a Lluís Maria Xirinacs el proper 13 d’octubre al Palau de la Música de Barcelona.

Aquest acte co-organitzat per la Comissió Centenari de l’estelada, produït per Picap i dirigit per Joel Joan és preveu com a èxit rotund.

Per a qualsevol informació extra no dubteu en contactar amb nosaltres, al nostre mail, telèfon.

Cordialment,Lluís Brunet - lluisbrunet@lluisbrunet.cat – 93 727 36 56
Ferran Verdaguer - ferranvo@gmail.com – 670 614 152

A 6 cinemes de Catalunya és podrà veure en directe l´homenatge nacional a Xirinacs...de Palamòs fins a Lleida del dia 13 d’octubre.

A tots aquells que no els hagi estat possible tenir localitat per l´homenatge del proper 13 d´octubre a les 21:00 el Palau de la Música Catalana (co-organitzat per la Comissió del Centenari de l´Estelada) degut a que totes les localitats ja estan exhaurides tot i la poca difusió que n´han fet els mitjans de comunicació "oficials".Podreu gaudir-ne en directe el mateix dia 13 d´octubre als següents cinemes:Berga (Berguedà) - Cinemes Catalunya - C/Ciutat,33La seu d´Urgell ( Alt Urgell) - Cinemes Guiu - Av.Celoria,54Lleida (Segrià) - Cinemes Rambla - Anselm Clavé,11Mollerussa (Plà de l´Urgell) - Cinemes Urgell - Navarra,7Palamós (Baix Empordà) – Cinemes Kyton - Av.11 de setembre,18Tàrrega (Urgell) - Cinema Majestic- Av.Catalunya,56 L´acte comptarà amb les intervencions de:

Mossèn Dalmau
Josep Guia
Rosa Calafat
Arcadi Oliveres
Víctor Alexandre
Lluís Planes
Oriol Junqueras

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.