Joan Sala i Ferrer, anomenat també Serrallonga, (Viladrau, 23 d'abril de 1594 - 8 de gener de 1634) és un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda recordada pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.
Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer. Va néixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe en morir de part la seva mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona i esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren dos fills: Elisabet i Antoni.
L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els que els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos, despertava molta simpatia.
Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer. Va néixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe en morir de part la seva mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona i esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren dos fills: Elisabet i Antoni.
L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els que els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos, despertava molta simpatia.
RobatorisMas Seguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.
Mas Boada de Salitja
Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628
Mas Boada de Salitja
Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628
Captura i execució
Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners. Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.
En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona.
Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners. Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.
En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona.
Bandolers de la banda d'en Serrallonga
Toca-son
Tallaferro
Petit Comí
Xafarroques
El Fadrí de Sau
L'Hereu Puig de la Vall
Toca-son
Tallaferro
Petit Comí
Xafarroques
El Fadrí de Sau
L'Hereu Puig de la Vall
Llegendari
L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:
Robava als rics per repartir als pobres.
Va rescatar la seva estimada dels nyerros.
La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars i obres teatrals com la de Víctor Balaguer o Balls parlats com els que es representaven a Mataró el 1864 i a Reus el 1865.
L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:
Robava als rics per repartir als pobres.
Va rescatar la seva estimada dels nyerros.
La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars i obres teatrals com la de Víctor Balaguer o Balls parlats com els que es representaven a Mataró el 1864 i a Reus el 1865.
Llibres
Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull folklòric sobre el bandoler).
Serrallonga, Déu vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versió de Perafita).
Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç Capdevila (primera biografia novel·lada del bandoler de les Guilleries)
Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull folklòric sobre el bandoler).
Serrallonga, Déu vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versió de Perafita).
Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç Capdevila (primera biografia novel·lada del bandoler de les Guilleries)
Música homenatge
El grup de música Esquirols va compondre una peça dedicada al bandoler que és molt coneguda en el món de la cançó en català. Anys més tard va ser adaptada pel grup Mesclat.
El grup de música Esquirols va compondre una peça dedicada al bandoler que és molt coneguda en el món de la cançó en català. Anys més tard va ser adaptada pel grup Mesclat.
Enllaços externs
La llegenda d'en Joan Serrallonga.
A l'Ombra d'en Serrallonga, Trailer.
Alias Serralonga a la biblioteca virtual Cervantes.
Fragments de Serrallonga, l'últim bandoler
La llegenda d'en Joan Serrallonga.
A l'Ombra d'en Serrallonga, Trailer.
Alias Serralonga a la biblioteca virtual Cervantes.
Fragments de Serrallonga, l'últim bandoler
--------------------------------------------------------------------------
Inici de la sèrie el 6 de novembre.
http://www.tv3.cat/serrallonga/
Sinopsi:
Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria. Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats. Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada