diumenge, 9 de novembre de 2008

Josep Maria Batista i Roca







Al 1911, ingressa a la universitat per seguir les carreres de Dret, i de Filosofia i Lletres, i es va doctorar a Madrid, (com era habitual a l'època).

De Josep Mª Batista i Roca podríem dir que tota la seva vida ha estat dedicada a la reconstrucció nacional, com ell va dir mes de un cop, Catalunya era la seva nòvia, la seva dona, la seva filla, la seva mare, la seva 
vida.


La primera guerra mundial (1914-1918) el va sorprende a Anglaterra. De Londres anà a Dublin per conèixer la gent que lluitava per l’alliberament nacional irlandès.
Fou amic de Francesc Cambó molts anys, fins que van trencar políticament.

Va publicar numerosos articles i publicacions en revistes.
La dictadura de Primo de Ribera, fou un cop molt fort pel ressorgiment nacional de Catalunya.

Al 1924 deixà la universitat, per concentrar tots els seus esforços en impulsar i realitzar activitats de conspiració i formació nacional des del Centre Excursionista de Catalunya, va començar amb la creació de Guies Excursionistes, després Minyons de Muntanya, i després la creació de PALESTRA, associació nacional patriòtica de caire esportiu)

Del 1925 al 1928 va publicar a la Revista de Catalunya, un asssaig, Raça, Poble i Nació, al 1927 Les Organitzacions per a l'educació de la joventut a l'extranger.

Quan va caure el grup que va conspirar contra Alfons XIII en el Complot del Garraf Batista i Rova es va fer càrrec del SEM (Societat d’Estudis Militars) i la converteix en ORMICA (Organització Militar Catalana), que va integrar el Grup 1640, també de caire secret.

De PALESTRA digué Pompeu Fabra que la tasca era crear els futurs lluitadors, els quals esperem-ho seran els vencedors.

Quan Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931 Batista i Roca crea la Guàrdia Cívica entorn el President, per defensar la República Catalana acabada de constituir, i que amb el temps hauria d’esdevenir la Guàrdia Nacional de Catalunya. Durant la República va engegar diferents campanyes la defensa de l’ús social del català, campanya a favor de l’Estatut de Núria...
Al 1933 viatja a Euskadi amb un grup de catalans per donar suport a les aspiracions autonòmiques del País Basc.

El 8 de juny del 1934, va a la Generalitat , per parlar amb el president Companys, com a secretari de PALESTRA, i a partir de aquell moment comença una forta amistat amb el president , que s’ intensifica cada cop més.


Tota la seva vida , va ser un constant d’escrits, comunicacions, parlaments, iniciatives, viatges i reunions.

El 6 de setembre de 1975, li escriu a Terradellas i inicien intensos i sovintejats contactes, li diu "veig amb preocupació el moment actual i ancara més el futur , si els catalans no estem units i preparats".

El 26 de juny de 1976, a Sant Miquel de Cuixà, li fou lliurada la medalla d’Argent del centenari del Centre Excursionista de Catalunya, que reconeix als socis de mes de 60 anys de antiguetat.

No va sotmetres mai a cap mena de dogmatisme, era un demòcrata nat, receptiu i bon observador, europeu i universalista. El seu instint pur de patriotisme era una font viva d'inspiració.

Per ignorància, per feblesa, per incapacitat, o per voluntat pròpia, els partits que han tingut el poder a Catalunya, no han sapigut entendre el misatge de Batista, han preferit agafar parceles de poder de la forma que fos. De poder només hi pot haver un en democràcia i catalanitat, aquest és el verdader missatge de Batista i Roca.

Va morir el 27 d'agost de 1978.
(Dades tretes del llibre de Victor Castell, 1ª edició abril 1995. Rafael Dalmau editor. Barcelona)

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.