dilluns, 27 d’agost de 2018

En record de Batista i Roca

Avui fa 40 anys que ens va deixar Josep Maria Batista i Roca


Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 23 juny 1895 – Barcelona, 27 agost 1978)
Historiador, etnòleg i polític.

És considerat un dels fundadors de l’antropologia de base científica a Catalunya.
Nasqué al Barri de la Ribera de Barcelona. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou el 1917, un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia. Publicà un catàleg de les obres lul•lianes d’Oxford (1915-1916) i començà les seves recerques sobre la situació dels exiliats catalans a Anglaterra i Occitània durant el segle XIX. Allí el va sorprendre la Primera Guerra Mundial i va estar un temps a Dublín, on fou influït pel moviment nacionalista irlandès.

Fou un dels introductors de l’escoltisme als Països Catalans, juntament amb el doctor Pere Gabarró i Garcia, i el 1927 fundà (i després impulsà amb Mn. Antoni Batlle) l’organització dels Minyons de Muntanya, de la qual fou cap escolta nacional fins al 1959. També fou un dels fundadors de la revista Excursionisme.

Quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, va crear amb Pere Màrtir Rossell i Vilar i amb Miquel Baltà i Botta la Guàrdia Cívica entorn del President, per defensar la República Catalana acabada de constituir, i que amb el temps hauria d’esdevenir la Guàrdia Nacional de Catalunya. Poc després va crear l’agrupació de força patriòtica Palestra. Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, Batista i Roca va donar suport a la proclamació del president Lluís Companys. Més tard, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí per tal d’aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d’una Espanya que veia ja en mans de Franco.

El 1939 es va exiliar a Anglaterra, on fou professor d’història al Trinity College de la Universitat de Cambridge. Hi va promoure la formació d’una escola d’investigadors anglesos sobre temes catalans i fou un dels promotors de l’Anglo-Catalan Society. Profundament nacionalista, el 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres de Carles Pi i Sunyer, representà el Pen Club català, defensà els drets de Catalunya a la UNESCO i a altres instàncies internacionals, i fou el principal promotor del Consell Nacional Català, sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic el 1953, juntament amb Gaspar Alcoverro, Joan Ballester i Canals, Carles Muñoz Espinalt i Joan Lucas i Masjoan.

L’any 1976 tornà de l’exili i contribuí a la coneixença dels objectius del catalanisme en els àmbits internacionals i també fou un dels creadors i impulsors tant de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees com del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, entitat cultural sorgida el 1977 de la qual fou promotor juntament amb Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, amb un intent de crear un moviment popular d’agermanament occitano-català, i participà el 1978 en la seva primera assemblea constituent com a president.

La seva biblioteca personal es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Aquest donatiu comprèn uns 1.400 documents sobre història de Catalunya i història en general.
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda i escrita per Josep M. Batista i Roca, documents diversos, documents d’institucions polítiques i culturals i escrits d’ell de l’època del seu exili.


.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.