dilluns, 26 d’agost de 2013

L’oblit de l’estimada.

Text d'en Firam

Demà farà 35 anys de la mort de Josep Maria Batista i Roca. Patriota català, lluitador independentista.


Barcelona, 1895-Barcelona, 1978. Historiador, etnòleg i polític. Aquest és el resum que en fa La Gran Enciclopèdia Catalana. Dels seus intensos 83 anys, poca cosa més en diu.

De la seva amplíssima activitat social i política, n’explica que fou l’“introductor de l'escoltisme als Països Catalans, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya”, que fou el “creador de l’agrupació patriòtica Palestra (1930)” per acabar recordant que fou “promotor de l' Anglo-Catalan Society” i que el “El 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya”, del que més endavant seria el president.

Poca cosa més, en Batista i Roca continua molestant. És un altre dels grans desconeguts que fan nosa a l’statu quo del nostre País.

Tota una intensa vida dedicada a la defensa de Catalunya, des de la lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera, el recolzament a Francesc Macià quan proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931 o l’empresonament en el vaixell Uruguai junt amb el president Companys per la seva participació en el fets del 6 d'octubre de 1934 no compten, com tampoc que fou un nacionalista que, abans de l’exili, a l’exili i de nou a Catalunya quan torna l’any 1976, va dedicar la vida a l’expansió del seu pensament: ser català implica dignitat i llibertat. 

Tota la seva vida la va destinar a defensar i a estimar Catalunya. Es mereix aquest oblit? 








“El poble català era un poble moralment desfet, sense columna vertebral; calia refer-ho tot”.
Josep Maria Batista i Roca

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.