diumenge, 23 d’abril del 2017

Josep Llaudó i Majoral: La catalanitat a les muntanyes







Olopte (La Cerdanya) 5 d'octubre de 1923
Vilafranca del Penedès 23 d'abril de 1984

La derrota de Catalunya, a la guerra civil 1936-39, va presentar l'ensulsiada de moltes de les organitzacions cíviques del nostre país. Unes perquè foren prohibides; altres per al pèrdua d'una gran part de la joventut que les formaven.

Els homes i dones de les entitats excursionistes van patir les vicissituds d'aquells anys tràgics de tal manera que de 236 agrupacions que existien l'any 1936 en quedaren només 29 l'any 1940.

En Llaudó, que havia perdut dos germans morts a la guerra, va formar part d'aquest món on, de sempre, l'esport s'ha barrejat amb l'amor a la terra catalana, doncs aquests homes i dones que trescaven descobrint la nostra terra, conreaven la millor forma d'estimació: el coneixement de la nostra realitat nacional.


L'estiu de 1949, en Josep Llaudó amb en Joaquim Cabeza i Valls, tots dos del centre Àgila de les corts i de la UEC (Unió Excurcionista de Catalunya), acompanyats  dels germans Josep i Cosme Mila i Atset del JEV (Joventut Excurcionista Vilafranquina) de Vilafranca del Penedès, van fer una sortida al Pallars i Vall d'Aran. En diversos cims d'aquests indrets, i dins delllibre-registre, van anar deixant unes targetes, amb les quatre barres on van escriure "Visca Catalunya", "Per damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que ens farà més catalans" i altres frases del mateix caire, signant amb el seu nom i l'adscripció als Centres que pertanyien.


Van tenir la desgràcia que, al mateix lloc, hi havia un campament del "Frente de Juventudes de Falange Española" acompanyats de membres de la "Guardia de Franco", que feien pràctiques de tir amb pistoles. En trobar-se amb les targetes, els falangistes van anar recollint-les dels diversos pics, perseguint els nostres protagonistes per tota la zona. Els van localitzar a Cellers on els van agredir a cops de puny -eren uns 30 falangistes contra ells quatre- per, finalment, acabar ells a la presó de Balaguer.

Processats per "propaganda il·legal", els jutges de l'Audiència de Lleida -que havien rebut un ofici de la Falange demanant la seva condemna- els hi van posar sis mesos i un dia i una multa de 10.000 pessetes d'abans. Al cap d'un temps els Centres respectius varen rebre uns comunicats on s'expulsava els autors del delicte de qualsevol centre excursionista i amb prohibició permanent d'ingressar en cap altre.


A partir d'aquí, en Llaudó i els seus companys començaren a deixar banderes catalanes al cims de Catalunya. No tant sols no els van esporuguir, sinó  que les seves conviccions acompanyades de les seves accions anaren creixent.

Cim Cavall Bernat de Montserrat

El 1962, en Llaudó forma part de la Comissió de l'homenatge a en Francesc de B. Moll, amb motiu d'acabar´se el Diccionari Català-Valencià-Balear.

En Josep no estava enquadrat en les organitzacions clandestines que hi havia durant el franquisme, però va col·laborar en la difusió del material del Front Nacional de Catalunya.

Finalment del 1970 al 1976, va ser el director del portaveu del CEC (Centre Excursionista de Catalunya)  "Muntanya" retornant a aquesta revista la llengua catalana. També organitza exposicions sobre la masia catalana, tema del qual era molt expert i del que disposava d'un arxiu fotogràfic, fet per ell disposat avui pels seus nebots al CEC.

Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, agost-setembre del 2000

.

.