diumenge, 22 de gener del 2017

Pere Seras i Isern: Els catalans de fora





 nascut a Figueres (Alt Empordà) el 1892  
mort a Lima (Perú) el 22 de gener de 1985



De ben jove milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Es trasllada a Barcelona i, quan és cridat a quintes, emigra a l'Argentina per tal de no fer el servei militar espanyol.
Tot just desembarcat s'incorpora al Casal Català de Buenos Aires que, amb el temps, arribaria a presidir. Pren part en la fundació, el 1916, de la Comissió Delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Participa en l'Associació Catalana de Socors Mutuals "Monte Pio de Montserrat", de la qual va ser-ne secretari. En intentar reconduir l'entitat  cap a posicions catalanistes, ell i altres companys van ser-ne exclosos. Posteriorment, el mateix grup i, a redós del Casal Català, organitzen la "Germanor Mutualista"

Funda i presideix, l'any 1922, el Comitè LLibertat, una federació d'entitats defensores dels drets  de Catalunya que es va estendre a diversos països americans. La de Buenos Aires tingué una gran activitat de denúncia de la dictadura del general espanyol Primo de Rivera.

Quan el periple de Macià per Amèrica després dels fets de Prat de Molló, Seras el feu entrar clandestinament de l'Uruguai a l'Argentina travessant en una fràgil barca l'immens riu de la Plata. Quan en Macià és expulsat, repeteix l'operació.

Col·labora a les publicacions catalanes de l'Argentina "Ressorgiment", "Catalonia" i "Nación Catalana". D'aquesta darrera en seria director i, sempre, el seu puntal. Va representar a Buenos Aires la revista "Germanor" de Santiago de Xile.


Durant la guerra del 1936-39, el Comitè Llibertat treballà intensament per la causa de Catalunya, Feren actes de suport a la Generalitat republicana. Varen recol·lectar diners, queviures i roba per ajudar els combatents. Les aportacions personals d'en Pere Seras desestabilitzaren, fins i tot, la seva economia familiar, doncs va posar per davant de tot l'ajut a la Catalunya en guerra.

L'any 1940 participa destacadament en la creació de la Comunitat Catalana de la República Argentina, de suport al Consell Nacional Català de Londres. Moviment -el de les comunitats catalanes- que es proposava la defensa, supervivència i recobrament de la catalanitat des de l'exterior.
La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi com a reconeixement de la seva tasca ininterrompuda, de més de 70 anys, a favor de Catalunya. La seva vila nadiua el va honorar dedicant-li un carrer.

Pere Seras, no tan sols va mantenir la catalanitat durant tota la seva vida, sinó que la va transmetre als fills -Nuri, Fivaller, Manelic, Guifré i Mireia- que tingué amb Concepció Lleonart, nascuda a l'Argentina de pare català i mare santanderina, que sempre va estar frec a frec amb ell en les lluites que va dur a terme. Els fills van crear a Buenos Aires el Grup Joventut Catalana. En Fivaller és, avui, l'ànima de l'Obra Cultural Catalana.

Com molt bé deia el lema d'un  Casal d'Amèrica: "Tenim la Pàtria lluny dels ulls i prop del cor". Nosaltres que la tenim a tocar prenguem exemple d'en Pere Seras i la seva família, en l'esforç i la brega de casa dia. Sense febleses, sense renúncies.


Robert  Surroca i Tallaferro.
Països Catalans , març  de 2001


Per més informació: "Catalans d'Amèrica per la independència" Victor Castells, Ed. Pòrtic, 1986. "Macià, la seva actuació a l'estranger" Ramon Fabregat, Edicions Catalanes de Mèxic, 1952. "Pere Seras Isern" J. Garriga i Blanca Lorenzo, Ed. Obra Cultural Catalana de Buenos Aires. 2000.

.

.