dilluns, 16 de gener de 2017

Bartomeu Costa-Amic: La Catalunya exiliada



Centelles (Osona) 5 d'agost de 1911
Mèxic 16 de gener de 2002 

Costa-Amic estudià a l'escola de Funcionaris de la Generalitat, on es llicencià en administració pública, i a l'Ateneu Politècnic. 

Començà la seva militància política  al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Amb 25 anys, el novembre de 1936, és enviat a Mèxic com a cap d'una missió esportiva -un equip de beisbol- del POUM per fer propaganda a favor de la República en realitat, però,  és que fou delegat amb la finalitat d'aconseguir diners i armes, i amb l'encàrrec d'Andreu Nin -Conseller de Justícia en el govern de Lluís Companys- per entrevistar-se amb el president Lázaro Cárdenas, per sol·licitar asil polític per a Lev Trotsky, segons relata ell mateix a les seves memòries. L'acompanyava en Daniel Rebull i Cabré "David Rey". (Costa-Amic, Bartomeu. León Trotsky y Andreu Nin: Dos asesinatos del stalinismo (aclarando la historia). 1994. San Pedro Cholula, Mèxic: Altres-Costa-Amic. ISBN 9789686977059)


Lleó Trotsky i Bartomeu Costa-Amic

Lev Trotski, Bertomeu Costa Amic i dos companys del POUM, Manuel Martínez ( "El Maco") i Daniel Rebull Cabré ( "David Rey")


És comissionat al sud de França per aconseguir la introducció d'armes i després dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona, ​​ajuda als militants que fugien i coordina la defensa internacional del POUM des de Perpinyà, quan aquest partit fora proscrit i eliminat per ordres de Stalin.

Amb la derrota de la guerra civil espanyola, en Bartomeu torna a França i, el 19 de juny de 1940, a bord del vaixell "Cuba" torna altre cop a Mèxic, aquesta vegada com a exiliat. Allà viu amb una gran precarietat. Li designen la residència a San Andres Tuxtla, des d'on demana un permís de deu dies per anar a Ciutat de Mèxic. En quedar-se més temps del previst és detingut però arrel d'unes gestions aconsegueix que l'alliberin i el permís per quedar-se al Districte Federal.

En Bartomeu tenia una vaga experiència editorial donada pel contacte amb el treball del seu oncle Josep Costa Ferrer, el «Picarol» de revistes satíriques barcelonines com L'Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia. També, de jove, Costa-Amic havia participat en l'elaboració d'alguna revista. Així doncs, aconsegueix entrar a treballar a "Publicaciones Panamericanas" que iniciava en Julià Gómez Garcia-Ribera "Julia Gorkin" i els germans Kluger, però l'empresa no aconsegueix tirar endavant. El 1941 s'incorpora com a administrador  a "Ediciones Quetzal SA" però té el mateix futur que l'anterior empresa.  El 1943 creo "B. Costa-Amic, Editor-Impressor" una empresa prospera i econòmicament i culturalment, doncs es converteix amb l'editor més prolífic de l'exili català. En llengua catalana crea la Biblioteca Catalana amb les col·leccions: Col·lecció Catalana, Club del llibre català, clàssics catalans, els infants catalans a Mèxic, Monografies d'Art, La nostra llengua, Documents i Antologies Poètiques Mínimes. Conjuntament amb les col·leccions anteriors va publicar altres edicions  d'autors mexicans dedicats a a revolució de Mèxic. Va superar els 1.600 títols publicant, ell sol, més llibres que tots els altres editors de Mèxic junts (Gabriel, 1998, p. 264.)

A començaments dels 40 participa amb un stand a la Exposición y Feria del Libro, feta a la capital asteca.  El 1946 al seu stand s'alça una gran pancarta que hi diu CATALUNYA. Això va cridar l'atenció al president Mexicà Manuel Avila Camacho, que es trobava inaugurant la fira. Costa-Amic el fa entrar i li explica tot el relacionat amb el fet català i el genocidi contra la nostra cultura per part d'Espanya. El resultat fou que el president Avila, el ministre d'Educació, un regidor de l'Ajuntament i dos acompanyants més van subscriure's a la Biblioteca Catalana.

En Assabantar-se que la Falagne Española havia cremat 18.000 llibres de clàssics catalans, es posà en contacte amb la Biblioteca del Congrés de Washington que li cedeix els micròfits que conservava  d'aquestes obres i les torna a editar. Del 1948 al 1954 va viure a Guatemala, on s'encarregà de la fundació de l'Editorial del Ministeri d'Educació de Guatemala i edita la Biblioteca de Cultura  Popular 20 d'octubre. Un cop d'estat fa que retorni a Mèxic. Aleshores crea amb Frank de Adrea  i Fidel Miró  Solanes, procedent del món llibertari català, "Libro Max Editores". El 1962 funda l'"Asociación de Escritores de México".Va editar les revistes dels exiliats a Mèxic com: "Cròniques", "Enllà", "Veu Catalana", "Endavant" i la del Casal de València "Senyera". Va escriure a diverses publicacions dels Catalans d'Amèrica. Presideix l'Orfeó Català i edita la seva revista.
Revista CATALONIA editada en castellà per divulgar la cultura catalana per Costa-Amic a Mèxic

Capçalera de l'Orfeó Català de Mèxic.
Portada de la Revista de l'Orfeó Català Segona Època Núm.1 de 1985 editada a Mèxic
Un fet interessant de la seva militància perseverant succeeix quan a Barcelona van tornar a posar el monument del Dr. Robert -tret pels franquistes el 1939- Costa-Amic amb el raonament que Bartomeu Robert i Yarzàbal havia nascut a Tampico (Mèxic), proposa que aquesta celebració es converteixi en un acte de confraternitat catalano-mexicana. Aconsegueix que hi hagi una nodrida representació  de la "Sociedad Médica Hispano-Mexicana".

Així doncs va fer del seu negoci i la seva vida una eina d'impuls de la cultura i la llengua a Mèxic. Ell mateix ho deia:
"Al llarg dels anys hem tractat d'impulsar la cultura de Mèxic. Hem procurat posar el llibre a l'abast de l'home comú. Per desgràcia entre nosaltres el llibre no és vist com un article de primera necessitat, sinó de cinquena, d'última... Els editors hem de procurar que per a aquest home comú el llibre es converteixi en un element indispensable, oferint-li una lectura amena, que li permeti desenvolupar el gust per llegir... Si no es tracta d'autors consagrats o de temes polítics, econòmics o socials que se situïn en un moment determinat i que exigeixin una publicitat immediata, és molt difícil la publicació de llibres en el nostre mitjà. El veritable editor fa el seu treball per amor al llibre i a la cultura".  Bartomeu Costa-Amic, a La edición catalana en México, México, El Colegio de Jalisco - Generalitat de Catalunya, 1996, p. 76.

Quan tenia setanta-cinc anys una vaga intersindical -no contra l'empresa- que va durar trenta mesos, va enfonsar els negocis d'en Bartomeu, però l'home infatigable i de molta empenta va tornar a començar.

Costa-Amic tingué cinc fills, el 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, qui també li va atorgar el premi Catalunya Enfora el 1989.




Ex Libris


Per a més informació: 
  1. "La literatura catalana a l'exili", Albert Manent, Curial, Barcelona 1976.
  2. "Catalans de fora"  v. 2n., Xavier Tudela, El llamp, Barcelona 1987.
  3. "Veus de l'exili a Mèxic", Prócoro Hernández, Pórtic, Barcelona 2000
  4.  Palabra de Clío
  5. Altres Costa-Amic Editores
  6. Catalunya des dels tròpics
Aquest article s'ha elaborat gràcies a la informació aportada per Robert Surroca i Tallaferro i la Viquipèdia.





.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.