dijous, 9 de maig de 2013

Recordant als germans Badia

Article de Joan Bertran i Déu, de la revista AVANT nº5 de l'any 1978 


Venturós el poble que sap honrar els seus màrtirs. Els màrtirs caiguts per honor i glòria de la comunitat de la qual ells en foren ciutadans.

Suarà hom acaba de rememorar l’aniversari de l’abatiment dels germans Badia. Miquel Badia. Josep Badia. 

Evidentment, la càrrega d’odi era contra Miquel. El seu bon germà Josep, identificat però no endinsat en les tasques polítiques, mogut per doble sentiment fraternal acompanyava Miquel sabent la sentencia que sobre ell pesava. Ambdós germans caigueren abraçats a poc metres de la sortida de llur domicili. Dos individus els disparaven per l’esquena; cara a cara mai no s’havien atrevit. 

Els qui prou intensament coneixíem Miquel Badia sabíem de totes les facetes de que n’era capaç el seu arravatat temperament; frenètic, audaç a ultrança. Aquestes personals condicions les posava –perquè n’era inspirat- al servei de Catalunya. 

Són innombrables les anècdotes, els episodis, que sadollen a la biografia del malaguanyat patriota. Podríem omplir-ne pàgines. En aquest breu espai voldríem significar tota la valor ideològica d’aquell ciutadà que pels seus adversaris era estigmatitzat de feixista, adversaris que paradoxalment actuaven de manera ben simptomàtica: àdhuc menyspreant la llengua catalana. 
Actualment bé ens caldria el reviscolament d’un nou Miquel Badia amb un cos de guardadors de l’ordre com els que amb ell col·laboraven. Catalunya ho agrairia. I la democràcia també.



Be Negre, imatge del maig de 1936

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.