divendres, 28 de novembre de 2008

Comtessa Ermessenda de Carcassona.


Aquest any 2008 fa 950 anys de la mort de la comtessa Ermessenda.



Ermessenda de Carcassona (vers el 975 - Girona 1058), filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida de Gavaldà, i muller del comte de Barcelona Ramon Borrell.
Va tenir un paper polític molt important per Catalunya sobretot després de la mort del seu marit, el 1017. Casada el 993 amb Ramon Borrell, participà amb ell en el govern dels seus comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus. Un cop vídua, s'encarregà de la tutela del seu fill Berenguer Ramon I fins la seva majoria d'edat, vers 1021. Lluità llavors contra el comte d'Empúries i, més tard, contra el seu propi fill per conservar el poder. Quan aquest morí, el 1035, Ermessenda fou de bell nou tutora, aquesta vegada del seu nét Ramon Berenguer I, perquè la seva mare, Guisla de Lluçà, havia perdut els drets sobre el govern comtal arran del casament amb el vescomte de Barcelona, Udalard II. A partir de 1053 lluità amb Ramon Berenguer, que havia estat excomunicat a causa del casament amb Almodis de la Marca i que es trobava en una situació difícil davant Mir Geribert i la noblesa revoltada.
Durant les regències d'Ermessenda, l'aristocràcia va iniciar el procés de feudalització de Catalunya enfrontant-se als prínceps i a l'Església. Ermessenda fou recolzada per consellers com Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i el seu senescal Amat Elderic d'Oris. També hi ajudaren els prelats partidaris de la reforma gregoriana com l'Abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà, o el seu germà Pere Roger de Carcassona, bisbe de Girona. Ermessenda s'ocupà de l'església i animà les noves fundacions, com el capítol de la Catedral de Girona, el monestir femení de Sant Daniel de Girona o el masculí de Sant Feliu de Guíxols; així mateix féu importants donacions a Roma en el seu testament. El seu poder provenia de l'immens dot que va rebre de manera usufructuària, que comprenia els comtats de Girona i Osona.

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.