dissabte, 4 de febrer de 2017

Fèlix Cucurull i Tey: Un intel·lectual compromès


Arenys de Mar (El Maresme) 12 de gener de 1919
4 de febrer de 1996

Estudia al parvulari "Xifre" de les monges de la Presentació, el batxillerat a l'institut de Mataró i durant la guerra fa un curs de magisteri a al CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada). És designat director d'un grup escolar a Terrassa però renúncia per anar de mestre a Arenys. Es va casar amb Maria-Teresa Coll i van tenir quatre fills.

El 1931 funda, amb Daniel Fontrodona, Benet Maimi, Josep Montmany i en Jordi Palomer la "Joventut Catalanista d'Arenys". El 1936 s'afilia a Estat Català, arribant a secretari del Casal d'aquesta organització a Arenys. A la vegada és responsable de propaganda del Maresme i, amb Joan Grau Pera -President del Casal-, és delegat per anar al Congrés que Estat Català fa a Barcelona (22-25 de maig de 1936).

El 1938 és cridat a files essent destinat al gabinet de censura de l'Estat Major de l'Exèrcit de Llevant. Després és "milicià de la cultura" i posteriorment passa a primera línia de foc.

En acabar la guerra intenta entrar a la Universitat però, degut als seus antecedents, se li demana un document d'adhesió al "Glorioso Movimiento Nacional". Finalment no accepta aquesta imposició.

A començaments dels 40 ingressa al Front Nacional de Catalunya, arribant a ser membre del Consell Nacional. El deixa per fundar  l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (1968) que, dos anys més tard, es dissolgué dins del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). És membre fundador de l'Assemblea Nacional de Catalunya (1971), on  hi va com a representant de les Comissions d'Activitats Cíviques del Maresme, la Selva i el Gironès. De ben antuvi forma part del Secretariat i de la Permanent de l'Assemblea. És detingut en la caiguda de 67 membres de l'Assemblea que estaven reunits en el col·legi de les Reverendes Mares Escolàpies de Sabadell.

L'11 de setembre de 1977 és un dels oradors en la primera diada independentista celebrada al Fossar de les Moreres després de la mort del dictador. Membre del Consell Nacional Català, forma part de l'Executiu (1977-1981). Candidat a les Corts pel BEAN (Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional) (1979). Presideix l'IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) (1980). És membre de la Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana (1981). A les eleccions municipals de 1983 és elegit regidor de l'Ajuntament de la seva vila nadiua. 

Escriptor, articulista, conferenciant, poeta, la seva obra és ingent, ha estat traduïda a diverses llengües -al blog Llibres Nacionalistes podreu trobar alguns dels seus llibres (Nota de l'autor d'aquest blog)-. Cal destacar "Panoràmica del nacionalisme català" en sis volums editada a París (1976). "Consciència nacional i alliberament" (1978), "El fet nacional català a través de la història" (1980), "Catalunya nació sotmesa" (1981). Coordina la secció d'història de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada (Conflent). Durant dos anys (1963-65) es trasllada a Portugal per estudiar literatura d'aquest país, amb una beca de la Fundació Glubenkian. És membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, del jurat del Premi Víctor Català, del dels Jocs Florals celebrat a l'exili, a Munic (1977). Recupera la figura  de Roca i Farreras, personatge del segle XIX, que formula els inicis del nacionalisme català, progressista i independentista i que ha donat nom a una Associació que Cucurull presidí (1989). És un dels fundadors amb Josep Benet, Agustí Barrera, Joan Crexell, Josep M. Ainaud, Muñoz Espinalt, Josep Millàs, Jordi Romaguera i Robert Surroca i Tallaferro, entre d'altres, del Centre de Documentació i Estudis sobre el Nacionalisme, sota els auspicis de l'Òmnium Cultural (1983).

La seva trajectòria al servei del país li ha valgut diversos reconeixements: en els Jocs Floralrs (1935), Personatge Cultural de l'Any (Brasil 1980), el Josep Ixart (1966), Creu de Sant Jordi (1985) Guardó del CIEMEN, en un homenatge pòstum, l'Ajuntament d'Arenys l'anomena Fill Predilecte de la Vila, etc.
Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, maig de 2003


.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.