divendres, 24 de febrer de 2017

Emili Darder Cànaves: la lluita a les illes



Avui fa 80 anys de l'afusellament per part de l'estat espanyol d'Emili Darder, en record i homenatge:

 
Palma de Mallorca 1985
24 de febrer 1937

En Darder es llicencià en medicina i cirurgia per la Universitat de València el 1915, es doctorà a Madrid en anàlisis clíniques. Fou membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma ( 1926) i de Barcelona (933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. Fou cap de la secció d'epidemiologia del Institut Provincial d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social.

Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca el 1923, de la qual fou president de 1925 al 1931. Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma pel Partit Republicà Federal de Mallorca que havia estat fundat a Palma el juliol de 1930 i que agrupava la pràctica totalitat dels republicans mallorquins. El gener de 1932, el PRFM s'adherí al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, cosa que provocà l'escissió del sector més nacionalista -entre ells en Darder- que constituïren l'Acció Republicana de Mallorca  que perdurà fins l'abril de 1934, i que junt amb el Partit Republicà Radical Socialista, funden Esquerra Republicana Balear, organització de la que en Darder és un dels principals dirigents. Formà Part de la comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears el 1931.

Col·labora a "La Nostra Terra", revista literària que, com totes les catalanes, fou prohibida pels militars colpistes el juny de 1936.

El desembre de 1933, fou elegit batlle de Palma. Des d'aquest càrrec impulsà la dotació d'aigua i clavegueres per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars. Continua la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obrí noves seccions de la casa de Socors. També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per trobar feina pels treballadors aturats.
Amb motiu dels fets d'octubre de 1934 és suspès de les seves funcions, però amb el triomf electoral del Front Popular torna a l'alcaldia de Palma. En esclatar la revolta dels militars feixistes és detingut i tancat al Castell de Bellver i se li embarguen tots els seus béns.
Sotmès a Consell de Guerra és condemnat a mort, tot i que el fiscal havia demanat, com a pena màxima, la de 20 anys de presó. El 24 de febrer 1937, trobant-se greument malalt, és afusellat, pels franquistes, en el cementiri de Palma.

Avui una fundació cultural, un premi de l'Obra Cultural Balear i un carrer de Palma s'honoren portar el seu nom.
Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, octubre de 2002

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.