dimarts, 30 de juliol de 2013

Josep Fontbernat i Verdaguer

Estanyol, 1 de maig de 1896 

Andorra la Vella, 22 de març de 1977

Músic, polític i escriptor

L'activitat musical

Nascut a Estanyol, de ben petit es traslladà amb la seva família al poble d'Anglès, d'on era filla la seva mare. Estudià el batxillerat a Girona. El seu mestre de solfa fou Josep Figueres, popularment conegut a Anglès com el "Bet". Traslladat a Barcelona, Fontbernat fou deixeble del mestre Enric Morera. En el decurs dels anys següents serà director de l'Orfeó Canigó a Barcelona, sotsdirector de la coral Catalunya Nova a Barcelona (de la qual Morera n'era director) i fundador de l'Orfeó de Llevant a Barcelona.
Després d'aquest temps d'estada a la capital catalana, hagué d'anar-se'n a França per raons polítiques. Allí es reuní amb un grup de catalanistes i llenguadocians, amb els quals formà (1924) a Tolosa la seva primera coral, La Bourrée, molt popular durant el temps que a Catalunya la música i les cançons catalanes eren proscrites per la Dictadura de Primo de Rivera. En aquest període rep les orientacions musicals dels mestres Déodat de Séverac i Vincet d'Indy. En terres franceses serà el creador de la Coral Catalana a Perpinyà i de la Coral Déodat de Séverac a Tolosa de Llenguadoc, on fou, a més, professor de música coral a les Escoles Normals. També va ser el creador de la Coral Occitana a París, de la Coral de la Ligue d'Auverne també a la capital francesa i creador (1926) dels famosos Cent Homes d'en Fontbernat, coral formada per occitants i catalans residents o emigrats a la capital de França.

L'activitat política

En el terreny polític, fou militant d'Estat Català i amic íntim i col·laborador de Francesc Macià en la seva lluita per les llibertats de Catalunya. Esdevindrà lloctinent del futur president de la Generalitat en els fets de Prats de Molló (1926), intent insurreccional d'un grup de catalans que pretenien l'enderrocament del règim de Primo de Rivera i l'alliberament nacional de Catalunya. Fracassada aquesta temptativa, Fontbernat fou detingut i expulsat a Bèlgica. Tornarà de l'exili poc abans de la proclamació de la República l'abril de 1931.
En iniciar-se l'etapa republicana serà nomenat director de Ràdio EAJ-15 de Barcelona, Ràdio Associació de Catalunya. En l'àmbit radiofònic també fou membre del Consell de la Radiodifusió Catalana, presidit pel mestre Pau Casals, i director general de la radiodifusió de Catalunya, càrrec que ocuparà entre els anys 1936 i 1939. Durant l'etapa republicana serà nomenat (1933) delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Gran Teatre del Liceu. Un any després, el 1934, serà escollit director de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i el 1936 director de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona. L'any 1937 serà el creador a Barcelona de l'Orquestra Simfònica Catalana.
Amb l'arribada de la República fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya (1932). Un dels seus fills, Enric, morirà el 19 de juliol de 1936 a Barcelona. En acabar-se la Guerra Civil s'exilia a França, on col·laborarà en diferents publicacions, tot escrivint articles polítics i musicals.
L'exili

Un cop establert a l'exili, li fou oferida la presidència de la Generalitat de Catalunya, càrrec que refusà. El seu enyor de Catalunya el fa establir-se a Andorra, on va ser el fundador dels Cors Andorrans. Del Principat estant, col·laborarà en diverses emissions radiofòniques a Ràdio de les Valls, creada el 1959, i quan aquesta adopti el nom de Sud-Ràdio d'Andorra es va convertir en el director del Glossari Andorrà, programa que arribava a Catalunya, el Rosselló i les Illes. Fontbernat va saber sempre com evitar la censura imposada pel bisbe de la Seu d'Urgell i co-príncep d'Andorra. El programa era escoltat cada dia i durant disset anys per tots els catalans que a cada costat de la frontera es veïen privats de les seves llibertats per imposició del règim franquista. El Glossari Andorrà impulsà la naixença de la primera emissió radiofònica diària feta en català després de 1939 a la Catalunya ocupada: "L'Hora de Catalunya", que inicià les emissions l'1 de novembre de 1965 des de Figueres. Altres emissions, també en català, en les quals va col·laborar Fontbernat van ser Toc d'oració, un espai dominical dedicat al món de la sardana i el programa Bona nit.
Va residir a Andorra fins a la mort, si bé en diverses ocasions entrà clandestinament a Catalunya per prendre part en actes diversos, com per exemple l'any 1972 en la proclamació de Bellpuig, a l'Urgell, com a Ciutat Pubilla de la Sardana, o quan el 1974 va col·laborar personalment en l'homenatge a la cobla La Principal de Peralada.



Carnet, signat pel president Lluís Companys, que acreditava Josep Fontbernat i Verdaguer com a director general de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.