Articles d'Heribert Barrera

Avui fa 2 anys que ens va deixar Heribert Barrera a l'edat de 94 anys.
En homenatge a Barrera publiquem dos articles de la revista AVANT de l'any 1978.

Avant nº3 Resum del discurs a la Comissió Constitucional de les Corts Espanyoles:

Avant nº5 Refelxions d'Heribert Barrera

L’oblit de l’estimada.

Text d'en Firam

Demà farà 35 anys de la mort de Josep Maria Batista i Roca. Patriota català, lluitador independentista.

Barcelona, 1895-Barcelona, 1978. Historiador, etnòleg i polític. Aquest és el resum que en fa La Gran Enciclopèdia Catalana. Dels seus intensos 83 anys, poca cosa més en diu.

De la seva amplíssima activitat social i política, n’explica que fou l’“introductor de l'escoltisme als Països Catalans, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya”, que fou el “creador de l’agrupació patriòtica Palestra (1930)” per acabar recordant que fou “promotor de l' Anglo-Catalan Society” i que el “El 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya”, del que més endavant seria el president.

Poca cosa més, en Batista i Roca continua molestant. És un altre dels grans desconeguts que fan nosa a l’statu quo del nostre País.

Tota una intensa vida dedicada a la defensa de Catalunya, des de la lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera, el recolzament a Francesc Macià quan proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931 o l’empresonament en el vaixell Uruguai junt amb el president Companys per la seva participació en el fets del 6 d'octubre de 1934 no compten, com tampoc que fou un nacionalista que, abans de l’exili, a l’exili i de nou a Catalunya quan torna l’any 1976, va dedicar la vida a l’expansió del seu pensament: ser català implica dignitat i llibertat. 

Tota la seva vida la va destinar a defensar i a estimar Catalunya. Es mereix aquest oblit? 

“El poble català era un poble moralment desfet, sense columna vertebral; calia refer-ho tot”.
Josep Maria Batista i Roca

COMUNICAT DE LA CORONELA PELS ACTES DE L'11 DE SETEMBRE DE 2013

Aquests són els actes que farem amb la Coronela de Barcelona per la diada, abans d'anar a l'Ajuntament, anirem a Santa Maria del Pi. Doncs hem tingut una reunió amb els responsables de l'església i hem decidit que l'acte serà el següent:

A les 10:00h hem d'estar a Santa Maria del Pi, on l'arxiconfraria de la puríssima sang i el gremi de revenedors, ornamentaran amb domassos i banderes la plaça, on ens sortiran a rebre amb els vestits originals que encara es conserven en perfecte estat, el gonfanó i el macer del Pi, els quals faran entrar la bandera de Santa Eulàlia i a la meitat de la Coronela dins l'església
Mentre el mossèn fa una petita dissertació sobre les banderes,els membres de la coronela que hagin entrat al pi, pujaran al campanar. Un cop arribats al campanar, sortirà un milicià a la porta del pi, i farà la crida publicà del prínceps namque, cridant via fora..
Un cop hagi cridat el via fora, els membres de la coronela faran desplegar una senyera gegant al campanar, que ja es quedarà per sempre allà, a l'hora que començaran les campanes del pi a tocar a sometent, amb l'afegit que la campana principal del campanar, és la mateixa que va tocar a sometent durant el setge del 1713-1714 (aquesta campana es diu Antonia). Un cop fet això, marxarem cap a l'ajuntament a fer la sortida per fer l'ofrena floral a Casanova...

FEU-NE DIFUSIÓ

Pere I el Catòlic a la portada de ‘Sàpiens’

El número de setembre de la revista dedicarà el reportatge central a les gestes del pare de Jaume I

Coincidint amb els 800 anys de la batalla de Muret, en el número 133 de ‘Sàpiens’ l’editora Montse Armengol i l’historiador Ramon Sarobe analitzen els encerts i els errors de Pere I el Catòlic. Personatge controvertit, el pare de Jaume I va ser un dels herois a la batalla de Las Navas de Tolosa contra els musulmans però va ser derrotat a Occitània davant els croats francesos, posant fi al somni de la Catalunya Nord.

D’altra banda, la revista recupera les cartes de Jim Lardner, l’últim brigadista que es va allistar a la batalla de l’Ebre i el darrer que va caure al front.

A tots els homes que estimen la llibertat

A la Catalunya del Nord