En record de Martí Marcó

Avui es commemoren 40 anys de l'assassinat del patriota Martí Marcó i Bardella (1959-1979), militant de Terra Lliure

Paraules d'en Fèlix Goñi i Roura "Bruc" quan es va assabentar de la seva mort: "En Martí fou un camarada inigualable; les seves conviccions el portaren a moure el que feia falta per aconseguir els objectius. Visca la terra! [...]".

Nascut en una família de tradició catòlica, republicana i nacionalista. Es va dedicar professionalment a un taller mecànic (començant als 14 anys), on era especialista en motors dièsel, compaginant aquesta professió amb estudis nocturns d'automoció.

Afeccionat a l'escalada i al muntanyisme, i un expert sardanista. Com molts jóvens de l'època, la pràctica de l'excursionisme l'introduí en els cercles polítics i en la militància. Fou una persona molt coneguda en els ambients independentistes d'aquells anys. Era un assistent habitual a les conegudes trobades sardanistes de la plaça de Sant Jaume, que servien també de tapadora per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà en incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple l'ebullició política de la segona meitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats "rambleros", unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a la Rambla.

Ell, amb d'altres companys , com són Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol i Jordi Rull, militants d'ERC, van reprendre el projecte del tàndem Dencàs-Badia del 1936 de crear una força jove al sí d'ERC, i van estructurar d'una vegada per totes les JERC, en l'Assemblea Nacional, celebrada a Barcelona el setembre de 1976 i va arribar a formar part del Consell Executiu d'ERC per les JERC. També va militar també a Socors Català. Posteriorment deixant Esquerra Republicana de Catalunya es va passar a Estat Català, d'on va sortir el 1977 per fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC), embrió de Terra Lliure.

El 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.

 El 26 de gener de 1979 fou ferit per la policia quan va fugir d'un control muntat a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació. Ell i els seus acompanyants fugits anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades. Els seus dos companys, per evitar que els detinguessin, el van deixar ferit pels trets de la Policia a l'interior del vehicle en un carrer de Barcelona. Auxiliat per transeünts i automobilistes que van veure el cotxe abandonat i amb les portes obertes enmig de la via, va ser traslladat a un hospital om va morir l'endemà passat a l'Hospital Clínic.

pistola Firebird del 9 mm Parabellum com la que tenia en Marcó

Anunci al diari de Lleida el gener del 1983
en record de la mort el seu sisè aniversari publicat pel Moviment de Defensa de la Terra