Lola Anglada i Sarriera

Barcelona 28 d'octubre de 1892 - Tiana 12 de setembre de 1984

Lola Anglada va ser escriptora de temes infantils, conreant l'escultura i la ceràmica; però se la coneix, sobretot, per la seva faceta de dibuixant i pintora amb unes obres dedicades principalment a la mainada, plenes de gràcia i delicadesa.
De ben jove ja aportà els seus dibuixos a "El Patufet" i a "Cu-cut". El 1916 feu una llarga estada a París, fita gairabé obligada dels artistes d'aleshores.

Col•labora a "D'ací d'allà" i a "La Mainada". Il•lustra, a Catalunya i a França, obres de diversos autors o bé els que ella mateixa escriu com Contes del paradís, En Peret, Margarida, Martinet, La Barcelona dels nostres avis, etc. fins a esdevenir una figura mítica de la il•lustració catalana, degut als seus dibuixos.

A una gran varietat de llocs podem trobar aquesta informació però el que no s'esmenta -ni a la Gran Enciclopèdia Catalana- és que com a persona va ser una dona lliure, autoafirmada i compromesa amb la lluita d'alliberament del país.

L'any 1923, connecta a París amb Macià, amb qui arriba a unir-los una gran amistat que fa que posteriorment el visiti en el seu exili a Brussel•les. Durant aquest període dóna molts dels seus dibuixos als exiliats perquè els poguessin vendre i aconseguir així, diners per a la seva subsistència.

Sota la dictadura de Primo de Rivera, pren part activa en el moviment a favor dels presos; principalment pels detinguts per l'intent d'atemptat contra el rei d'Espanya, el borbó Alfons XIII, que no va reeixir i que va ser conegut amb el nom de "Complot del Garraf".

El març de 1930, és la primera signant d'un "Manifest de les dones catalanes", on es denuncia l'amnistia concedida als presos polítics després de la renúncia de Primo, ja que hi havia un article que excloïa aquells delictes que atemptessin a la integritat de la unitat d'Espanya. Aquest manifest va rebre el suport de milers de dones de tot Catalunya, un fet extraordinari en una època en que la dona encara no se li reconeixien els drets polítics. Arran de tota la seva activitat de solidaritat amb els empresonats es guanyà el sobrenom de "Mareta dels presos". Va militar a la Unió Catalanista, de la qual va ser secretària d'Acció Cultural i Social des del 1932

D'esquerra a dreta: M. Badia, J. Garriga, Lola Anglada, D. Civit i F. Ferrer

Participa i col•labora amb els seus dibuixos amb la Unió Catalanista, Nosaltres Sols! Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i col•laborà en el Comissariat de propaganda i el 1937 rep l'encàrrec de la Generalitat de crear el personatge "El més petit de tots que esdevindria molt popular.

Acabada la guerra, passa dos anys amagada en un pis de Barcelona, fins que les trasllada a Tiana quan l'alcalde del poble li assegura que  allà no seria represaliada.

Acaba els seus dies a Tiana on la fan filla adoptiva de la vila on viurà tranquil·lament fins el dia de la seva mort.

Placa commemorativa del nomenament de Lola Anglada 

com a filla adoptiva de la vila de Tiana