Josep Maria Murià i Romaní

Nat el 19 d'octubre de 1907 a Barcelona
Mort el 19 d'agost de 1999 a Guadalajara (Mèxic)

Josep Maria Murià és fill de Magí Murià i Torner i d'Anna Romaní i Sabater. Fou germà de la periodista Anna Murià i Romaní i pare de José María Murià Rouret. Des de ben aviat va tenir inquietuds literàries que plasmà a la premsa, tant de Barcelona com de comarques, pels volts dels anys trenta col·laborà a El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya

Milità a Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Català i, ja en plena guerra, a Estat Català.

Durant la guerra, en caure el Front d'Aragó, s'allistà voluntari a l'Exèrcit Popular on és anomenat milicià de cultura del seu batalló. Lluità a la batalla de l'Ebre on tanta joventut catalana hi va deixar la vida.

Passà la frontera, camí d'un llarg exili, el febrer de 1939. Degut a la seva condició de francmaçó i de felibre, pot evitar entrar als camps de concentració francesos. S'afincà a Montalban on, juntament amb en Marcel·lí Perelló , fan el Butlletí d'Estat Català, mecanografiat i que, del juny de 1939 fins al maig de 1940, va treure 46 números. D'allà es trasllada a Montpeller on, per raons de feina,  pot obtenir informació sobre els horaris i transports ferroviaris d'interès militar, que trametien als membres de la Resistència, que lluitaven contra l'ocupació alemanya.

L'abril de 1942 s'embarca cap a Mèxic on, en el Districte Federal, publica el butlletí d'Estat Català, de curta durada. L'any 1943, junt amb Artur Costa, treuen La Nación Catalana, feta en espanyol a fi i efecte de donar a conèixer el fet català als habitants d'Amèrica Llatina.

També forma part del grup editor d'Enllà, que duia el significatiu subtítol de Catalunya per la independència dels pobles i el socialisme. S'adhereix al moviment Comunitats Catalanes, que s'escampa arreu de les colònies de catalans que vivien en els diversos països americans.

S'afilia a la Unió dels Catalans Independentistes que funcionava a Santiago de Cuba. Des de la capital asteca ingressa al Front Nacional de Catalunya; el seu company Marcel·lí Perelló, en seria el delegat a Mèxic, El 1959, es trasllada a Guadalajara (Jalisco), tot just  arribat es fa soci del Centre Català, des d'on comença a treure un butlletí, que era el portantveu del Centre; però després es va transformar en el Butlletí d'Informació dels Països Catalans; que va durar 15 anys, en el curs del qual en van sortir 180 números; es feien trameses a l'interior, molt sovint interceptades per la policia espanyola.

Escrit, amb afegitsd'HN, per Robert Surroca i Tallaferro

l'abril del 2000 a Barcelona

Obres

Assaig
La revolució al camp de Catalunya (1937)
Revisión de la dramática neoclásica (1971)
Vivències d'un separatista (1985)

Poesia
L'espera, poemes (1942)
L'últim recull (1980)
Trajecte confús (1978)
Ramals del trajecte (1980)

Narracions i contes
Els dos puntals (1938) novel·la
Narraciones fugaces (1967), versió catalana del 1974
Cuentos de humor gris (1987) versió catalana del 1992
Cinc contes per a infants (1984)

Esquela apareguda a El Informador, diario independiente [Guadalajara (Mèxic)], 20-08-1999, pàg. 13-E