dimecres, 9 de novembre de 2016

Josep Narcís Roca i Farreras: Teoritzador bàsic del nacionalisme català


Barcelona 1834
1891

Josep Narcís Roca i Ferreras fou un dels primers teòrics de l'alliberament nacional català i un dels pioners a introduir els conceptes moderns de Països Catalans, nacionalisme i separatisme des d'una òptica d'esquerres.

Roca i Ferreras va néixer l'any 1834 a Barcelona en el sí d'una família d'extracció popular, amb arrels menestrals. Va estudiar medicina, la gran passió de la seva vida, i encara que es dedicarà professionalment a fer de metge, també va participar en diferents revistes de continguts mèdics i d'investigació. Fou col·laborador de diaris com La Renaixensa, El Diluvio o l'Arch de Sant Martí, on escrivia articles d'actualitat i de reflexió. De formació autodidacta en el terreny ideològic, es situava en el camp federalista, democràtic i republicà i va difondre abastament aquestes idees en els seus articles o en tertúlies literàries. Més endavant evolucionà cap a postulats plenament independentistes i revolucionaris, recollint el pensament dels socialistes europeus i dels federalistes catalans.

Va teoritzar sobre "el patriotisme social", que seria un precedent del nacionalisme d'esquerres actual, i el defineix com a patriotisme defensiu, fraternal, emancipador, humanitari i social i oposat al patriotisme dominador i opressor de pobles. Així, criticava als membres de la Internacional socialista que renegaven dels projectes d'alliberament nacional perquè els veien com a conservadors. Ell lligava indissolublement l'emancipació social i personal amb la lluita per la llibertat del poble (ho resumeix en la fórmula "l'home lliure en la nacionalitat lliure, el català lliure en la Catalunya lliure").

"Ni espanyols ni francesos súbdits, sinó catalans lliures"
Creia que l'emancipació del poble català seria fruit de l'acció i conscienciació de les classes populars, jornaleres i camperoles ("per acabar amb la ignorància del poble"). Va defensar el dret de Catalunya a assolir la plena llibertat i a decidir lliurement la seva relació amb l'estat espanyol.

Va denunciar les tesis del catalanisme conservador, d'arrel burgesa, que concebia únicament la reivindicació nacional en termes de major llibertat econòmica per als propis interessos mercantils. L'associació de catalanisme i conservadurisme de finals del segle XIX feia que es veiés el nacionalisme com anclat en el passat, i per això veia necessària la difusió d'un pensament catalanista però profundament progressista, popular i d'avenç democràtic i social (a semblança del model irlandès, pel qual mostra gran interès).

Els seus escrits sobre temàtica social usaren una terminologia plenament socialista i revolucionària, i abarcaven les problemàtiques socials de la fam o l'exclusió de la gran massa de proletaris. Per ell, no hi havia dubte que la independència nacional tan sols pot ser beneficiosa en tan que portés un nou sistema de justícia amb millores de les condicions de vida de les classes treballadores. L'emancipació social del proletariat havia de ser indissoluble de la lluita per la llibertat nacional, i aquesta idea de Roca té l'originalitat de ser formulada dècades abans del que seran posteriorment les tesis de Lenin sobre la qüestió nacional.

Va tractar també el tema de la llengua catalana i va defensar el seu total reconeixement oficial i ús per part dels catalans, tan al Principat com a València o Mallorca. També creia en el paper fonamental del coneixement i difusió de la història pròpia dels catalans com a element de presa de consciència nacional i la importància de conèixer bé el passat per a construir "els nous temps". Va ser un dels primers a teoritzar una República catalana com a govern independent per al nostre poble a més d'usar de manera desacomplexada paraules com Països Catalans, nacionalisme o separatisme.

Els seus articles li provocaren diverses sancions, com ara la presó arran dels articles "Dos procediments per a l'emancipació" o "Ni espanyols, ni francesos", però també es creà una gran polèmica arran d'una intervenció seva en el Míting del Novetats, que causà un gran rebombori a diversos diaris, ja que l'acte es clogué amb nombrosos crits a favor de la independència de Catalunya.

Josep Narcís Roca i Ferreras va morir el 30 d'octubre de 1891, a causa d'una llarga malaltia. No hi ha dubte que va ser un avançat al seu temps. Ell morí a finals del segle XIX i no va poder veure l'evolució del segle XX, amb la formulació d'un catalanisme d'esquerres, l'emergència de les forces separatistes catalanes, el triomf de la República, però tampoc la Revolució russa i l'evolució internacional de la lluita obrera.
Les seves teoritzacions són la llavor i fonament de les posteriors concepcions independentistes catalanes tal i com les entenem en l'actualitat, amb la ferma unitat de la lluita per la justícia social i la llibertat nacional (com, després de Roca, recullen personatges com Francesc Macià, Jaume Compte, Andreu Nin o Joan Comorera, entre d'altres).

Malgrat que la seva figura ha estat ignorada i oblidada pels historiadors, que solen posar l'origen del catalanisme en homes com Prat de la Riba o Cambó, fonamentalment conservadors, les seves aportacions són prou importants com per considerar-lo el "pare" del nacionalisme català d'esquerres modern. Els qui creuen que el nacionalisme català és d'origen burgès i propi de les dretes (i per tant incompatible amb la lluita per la justícia social), veuen desmentides les seves tesis amb la figura de Roca, que demostra que el catalanisme polític neix de l'esquerra i que és profund

Per conèixer el seu pensament, es pot consultar el llibre de Toni Strubell (basat en una obra inacabada de Fèlix Cucurull), J. Roca i l'origen del nacionalisme d'esquerres (Llibres del Set-Ciències).







Articles de Josep Narcís Roca i Farreras publicats a La Renaixensa

Catalunya i la Federació (1/5/1873)
• La Tradició de Catalunya (10/5/1873)
El catalanisme progressiu (1/6/1873)
• Catalunya privilegiada (10/6/1873)
• Catalunya exceptuada (10/7/1873)
• Catalunya província descentralitzada (20/7/1873)
Catalunya Estat (10/8/1873)
Catalunya República (20/8/1873)
• Catalunya separada. Catalunya confederada (1/9/1873)


130 anys del "Primer discurs independentista" de Roca i Farreras


Imatge de l'acte realitzat el 25 de juliol del 1886, al Teatre Novetats.

El 26 de juliol de 2016 es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès un acte que recordava el primer discurs independentista, de la mà de Josep Narcís Roca i Farreras. S'hi va viure un nou ambient d'optimisme i d'unitat, amb la presència de la vicepresidenta del Govern de la CAC, Neus Munté, i del president de l'ANC, que va emplaçar els 72 diputats independentistes del Parlament a ser dignes de la memòria de Roca i Farreras, i que va cloure la intervenció amb un “Ara toca acabar la feina i acabar-la bé”.

Aquest esdeveniment va passar un 25 de juliol del 1886, al Teatre Novetats, en una cita convocada pel Centre Català de Valentí Almirall a la qual, per indicació del dramaturg Àngel Guimerà, es va convidar a fer un parlament Josep Narcís Roca i Farreras, de filiació republicana i federal, farmaceutic i articulista actiu en el món del catalanisme.

L'acte va comptar amb intervencions de Toni Strubell, coordinador de la Comissió de la Dignitat i estudiós de la figura de Roca i Farreras; Jordi Sànchez, com a president de l’Assemblea Nacional Catalana; Patricia Gabancho, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès, i Albert Pont, president del CCN.


Roca i Farreras, oblidat i recuperat per Toni Strubell


Al mes de maig Toni Strubell, el principal especialista en la figura de Josep Narcís Roca i Farreras i també de Fèlix Cucurull (qui va recollir i estudiar la trajectòria del pensador independentista del XIX), signava un article a ElPunt/AVUI en què recordava l'efemèride dels 130 anys, un punt de partida de l'acte d'ahir a l'Ateneu Barcelonès.

Strubell recuperava les paraules de Roca i Farreras en aquell míting, que es cloïa amb un “Llibertat i fraternitat ha de ser el nostre lema, catalans; independents i agermanats. Visca Catalunya, visca la independència nacional!”

Aquest article d'Strubell apunta la reflexió que "Una de les lliçons que hem d'aprendre avui d'aquest discurs, i del míting on es va llegir, és que resulta absurd que hom pretengui que l'actual Procés sigui una ocurrència del president Mas o de l'ANC avui. Igualment, l'enorme èxit que va tenir a la sala, on els aplaudiments que va concitar van ser favorablement recollits a quasi tota la premsa catalana, ens deixa ben clar que no hi havia rebuig de la societat civil a la idea d'independència. Ben al contrari."

I que "És el gran avenç que ha pogut fer el sobiranisme, avui majoritari, respecte al crit esperançat que va llançar Roca i Ferreras, el primer federalista que va dir públicament que una federació amb Espanya era impossible. El primer a fer el pas a l'independentisme ja aquell llunyà 1886. Un fet que aquest mes de juliol faríem bé de recordar."


.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.