dimarts, 8 de desembre del 2015

Flora Marquès i Carreras: la militància oculta


Neix i mor a Begur (Baix Empordà)
1928 - 8 de desembre de 1987




La militància oculta

El seu pare, d'ofici paleta, va ser alcalde de Begur durant la República. La Flora va venir a treballar i viure a Barcelona, on a través d'en Josep Ma. Casablancas, va ingressar al Front Nacional de Catalunya a mitjans dels anys cinquanta.

Va assumir la responsabilitat de tenir a casa seva, al C/ Mahó de la ciutat comtal, una multicopista per fel els papers clandestins que el Front utilitzava per les seves activitats i campanyes. Ella es cuidava de picar els clixés i, sola o amb en Casablancas, se'n cuidaven d'imprimir-ho treien la màquina d'un amagatall on estava camuflada junt amb el paper i la tinta.

Amb la "Montse" -nom amb la que la vaig conèixer durant setze anys- havíem establert un mecanisme per recollir els papers, que jo encarrilava pels canals de distribució i difusió que teníem muntats. Aleshores jo tenia una cansaladeria i ella telefonava dient: "envieu-me la comanda que vaig fer, tal dia sobre tal hora, que seré a casa". Això volia dir un dia i una hora abans que l'indicat per telèfon. Ens trobàvem en un lloc convingut en l'últim trobada i que anàvem variant constantment. 

La recordo arribant amb uns paquets d'un pes inversemblant pels seus febles braços. Dintre d'ells la feina prèviament encomanada i que, en la solitud de casa seva, s'havia fet: butlletins, manifestos, octavetes de la FNEC, del Front, de les campanyes a favor de l'Abat Escarré amb motiu de les seves declaracions a "Le Monde" i després, pels fets del seu enterrament, el butlletí "Esquerra" que el FNC imprimia pel País Valencià i un llarg etcètera.

Era a començaments dels seixanta i allò va durar anys. La Flora sempre puntual, eficient amb  un treball impecable. Aquella va ser una tasca fosca, amagada desconeguda de gairebé tota la gent militant, una tasca que no rebia l'escalf dels companys amb els que la Flora no tenia -per raons elementals de seguretat- cap relació.

Homes i dones com la "Montse", han estat uns herois de la catalanitat. Sense esperar res, sense demanar mai, res. Gent del poble lluitant en defensa de les llibertats d'aquest poble.

La Flora Marquès  és un dels millors exemples d'aquests patriotes dels que Catalunya no en sabrà mai res. I, tot i que amb aquests modestos tríptics no pagarem el deute que amb ells tenim, almenys que quedi constància de que el país s'ha recuperat en gran part, per la gent de a peu. Siguem dignes del seu esforç en la nostra tasca de cada dia.

Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, abril de 2002


Breu resum i punts importants per estelada.cat

Flora Marquès i Carreras: Begur, 1928- Begur, 1987
  • Nascuda a Begur (Baix Empordà) l’any 1928, filla de l’alcalde de la vila durant la República.
  • Es va traslladar a Barcelona per treballar, ingressant de la mà de Josep Maria Casablancas al Front Nacional de Catalunya.
  • Va acollir a casa seva una multicopista que el FNC utilitzava per editar les seves publicacions clandestines, els clixés de les quals eren picats per ella.
  • A casa seva es van editar butlletins, manifestos, octavetes i altres textos d’organitzacions com la Federació d’Estudiants de Catalunya (FNEC), campanyes com la de suport a l’Abat Escarré, revistes com Esquerra que el FNC va editar pel País València i moltes altres.
  • Durant prop de vint anys va dur a terme les tasques encomanades per la direcció del FNC d’editar el material i dur-lo al seu contacte. Va emprar el sobrenom de “Montse”.
  • El 8 de desembre de 1987 va morir a la seva vila natal de Begur.

.

.