dimarts, 27 d’agost de 2013

Articles d'Heribert Barrera

Avui fa 2 anys que ens va deixar Heribert Barrera a l'edat de 94 anys.
En homenatge a Barrera publiquem dos articles de la revista AVANT de l'any 1978.

Avant nº3 Resum del discurs a la Comissió Constitucional de les Corts Espanyoles:


Avant nº5 Refelxions d'Heribert Barrera






dilluns, 26 d’agost de 2013

L’oblit de l’estimada.

Text d'en Firam

Demà farà 35 anys de la mort de Josep Maria Batista i Roca. Patriota català, lluitador independentista.


Barcelona, 1895-Barcelona, 1978. Historiador, etnòleg i polític. Aquest és el resum que en fa La Gran Enciclopèdia Catalana. Dels seus intensos 83 anys, poca cosa més en diu.

De la seva amplíssima activitat social i política, n’explica que fou l’“introductor de l'escoltisme als Països Catalans, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya”, que fou el “creador de l’agrupació patriòtica Palestra (1930)” per acabar recordant que fou “promotor de l' Anglo-Catalan Society” i que el “El 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya”, del que més endavant seria el president.

Poca cosa més, en Batista i Roca continua molestant. És un altre dels grans desconeguts que fan nosa a l’statu quo del nostre País.

Tota una intensa vida dedicada a la defensa de Catalunya, des de la lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera, el recolzament a Francesc Macià quan proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931 o l’empresonament en el vaixell Uruguai junt amb el president Companys per la seva participació en el fets del 6 d'octubre de 1934 no compten, com tampoc que fou un nacionalista que, abans de l’exili, a l’exili i de nou a Catalunya quan torna l’any 1976, va dedicar la vida a l’expansió del seu pensament: ser català implica dignitat i llibertat. 

Tota la seva vida la va destinar a defensar i a estimar Catalunya. Es mereix aquest oblit? 








“El poble català era un poble moralment desfet, sense columna vertebral; calia refer-ho tot”.
Josep Maria Batista i Roca

dissabte, 24 d’agost de 2013

COMUNICAT DE LA CORONELA PELS ACTES DE L'11 DE SETEMBRE DE 2013








Aquests són els actes que farem amb la Coronela de Barcelona per la diada, abans d'anar a l'Ajuntament, anirem a Santa Maria del Pi. Doncs hem tingut una reunió amb els responsables de l'església i hem decidit que l'acte serà el següent:

A les 10:00h hem d'estar a Santa Maria del Pi, on l'arxiconfraria de la puríssima sang i el gremi de revenedors, ornamentaran amb domassos i banderes la plaça, on ens sortiran a rebre amb els vestits originals que encara es conserven en perfecte estat, el gonfanó i el macer del Pi, els quals faran entrar la bandera de Santa Eulàlia i a la meitat de la Coronela dins l'església
Mentre el mossèn fa una petita dissertació sobre les banderes,els membres de la coronela que hagin entrat al pi, pujaran al campanar. Un cop arribats al campanar, sortirà un milicià a la porta del pi, i farà la crida publicà del prínceps namque, cridant via fora..
Un cop hagi cridat el via fora, els membres de la coronela faran desplegar una senyera gegant al campanar, que ja es quedarà per sempre allà, a l'hora que començaran les campanes del pi a tocar a sometent, amb l'afegit que la campana principal del campanar, és la mateixa que va tocar a sometent durant el setge del 1713-1714 (aquesta campana es diu Antonia). Un cop fet això, marxarem cap a l'ajuntament a fer la sortida per fer l'ofrena floral a Casanova...

FEU-NE DIFUSIÓ

divendres, 23 d’agost de 2013

Pere I el Catòlic a la portada de ‘Sàpiens’

El número de setembre de la revista dedicarà el reportatge central a les gestes del pare de Jaume I


Coincidint amb els 800 anys de la batalla de Muret, en el número 133 de ‘Sàpiens’ l’editora Montse Armengol i l’historiador Ramon Sarobe analitzen els encerts i els errors de Pere I el Catòlic. Personatge controvertit, el pare de Jaume I va ser un dels herois a la batalla de Las Navas de Tolosa contra els musulmans però va ser derrotat a Occitània davant els croats francesos, posant fi al somni de la Catalunya Nord.

D’altra banda, la revista recupera les cartes de Jim Lardner, l’últim brigadista que es va allistar a la batalla de l’Ebre i el darrer que va caure al front.

dijous, 22 d’agost de 2013

dimarts, 13 d’agost de 2013

Lluís Companys


dilluns, 12 d’agost de 2013

diumenge, 11 d’agost de 2013

Guifré el Pilós

Tal dia com avui però de l'any 897 moria Guifré el Pilós en una batalla contra els musulmans, a la comarca del Solsonès. En la Gesta Comitum Barcinonensium, escrita al segle XII al monestir de Ripoll, se'l va considerar com el pare de la pàtria i com a iniciador del procés d'independència dels comtats catalans, respecte de la dinastia carolíngia. Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll. Recuperem el reportatge publicat a SÀPIENS 'El fundador de la nissaga catalana' http://ow.ly/nNV2I


dimarts, 6 d’agost de 2013

Ha mort Jordi Carbonell i Tries

Jordi Carbonell amb Jordi Pere Cerdà i les seues respectives dones

Diumenge passat es va morir a Perpinyà Jordi Carbonell i Tries, l'únic escriptor nord-català que ha guanyat mai el premi Sant Jordi de novel·la. Va ser amb l'obra 'Un home qualsevol', l'any 1978.
Jordi Carbonell i Tries, que va néixer a Perpinyà l'any 1920, s'ha mort als 93 anys. Ha estat l'escriptor més destacat de la Catalunya Nord, i va guanyar la Creu de Sant Jordi l'any 1992. La seva trajectòria va ser reconeguda el mateix any amb el premi Fiter i Rossell, que li va atorgar el govern d'Andorra per 'El Gat de casa'.
Així mateix, va publicar una dotzena de llibres, especialment novel·les, alguns dels quals va editar ell mateix. Jordi Carbonell va ser membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del col·lectiu de professors de català per a adults. Va destacar, a més, pel seu càrrec com a president d'Òmnium Cultural de Catalunya Nord. Va ser precisament durant la seva presidència que es va organitzar per primera vegada la Nit de Sant Jordi.
L'enterrament tindrà lloc dimecres 7 d'agost a les 10.00 a l'església de Sant Francesc d'Assís de Perpinyà.
FONT 

Les seues obres publicades :
    1979 Un home qualsevol
    1980 La traïció
    1981 Thessàlia
    1982 ...li tiri la primera pedra
    1983 La cinquena dimensió
    1984 L'home de l'Altair
    1985 El cant de les sirenes
    1986 L'or dels altres
    1987 El revers de la medalla
    1988 L'Evangeli segons Jordi Carbonell
    1989 El meu destrer blanc
    1994  El gat de casa


Jordi Carbonell


77 anys de l'assassinat d'un president

Avui fa 77 anys que els espanyols van afusellar el president Suñol del FCB i diputat d'ERC. Honor i glòria!





Tal dia com avui de 1936 va morir afusellat per l'exèrcit franquista, Josep Sunyol i Garriga, president del Barça quan va esclatar la Guerra Civil. Sembla que va creuar per error o bé traït pel xofer, les línies enemigues durant una visita al front republicà. Sunyol, de qui no s’han trobat mai les restes mortals, va ser diputat d’ERC al Congrés i fundador de “La Rambla”. Aquest rotatiu tenia la redacció al número 133 (aquesta placa commemorativa se situa just davant) i els diumenges congregava al passeig molts curiosos, pendents dels resultats de la lliga que s’anunciaven, crec, en una pissarra.

 

dijous, 1 d’agost de 2013

Adhesius en homenatge a personalitats catalanes

Adhesiu de Francesc Macià


Adhesiu de Lluís Companys editat per EC

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.