Imatge de Jaume I i Violant d'Hongria |
Violant pertanyia a la Casa reial d'Hongria (dinastia Árpád).
El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor.[2] Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.
El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.
Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragonès, amb el qual tingué nou o deu fills:
- la infanta Violant d'Aragó (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons X de Castella.
- la infanta Constança d'Aragó (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia.
- la infanta Sança d'Aragó (? - després de 1275), que morí a Jerusalem durant un pelegrinatge a Terra Santa.
- Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona.
- Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca.
- la infanta Elisabet d'Aragó (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de França.
- l'infant Sanç d'Aragó (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo.
- la infanta Maria d'Aragó (1248-1267), que fou monja.
- l'infant Ferran d'Aragó (1248-1251), mort prematurament als tres anys d'edat.
- la infanta Elionor d'Aragó (1251-?), morta prematurament (no recollida per molts autors).
Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la Corona d'Aragó.
Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una
forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant
el seu matrimoni.
Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendició de la ciutat de València, en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el 9 d'octubre de 1238,
i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les
projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills
propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.
Escollí sepultura al monestir de Vallbona de les Monges |
Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276). |
Més informació aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada