diumenge, 26 d’agost de 2012

Primer aniversari de la mort d'Heribert Barrera





Va triar un camí difícil, en un context difícil, i això l'honora. Heribert Barrera va morir el passat 27 d'agost de 2011 als 94 anys. Fou el primer President del Parlament de Catalunya un cop restaurat després de la transició i exercí sempre un paper molt actiu en política com a membre d'ERC però sobretot com a home de país.

A la Universitat Catalana d'Estiu se li va retre homenatge, com en tants altres indrets per aquestes dates, en un acte que presidí l'actual President d'ERC, Oriol Junqueras. En deu minuts, Junqueras va fer una contextualització del segle XIX i principis del XX a Catalunya, destacant la conflictivitat alhora que l'excepcionalitat del nostre territori, que segons l'historiador ostenta el rècord de guerres civils, i totes en un mateix segle, mentre d'altra banda és capaç de dur a terme la revolució industrial en un territori pobre en recursos naturals. Al final del recorregut explicava l'impacte de l'exili sobre la demografia catalana i l'autoestima del país: els exiliats eren en molts casos les persones més políticament i intel·lectual actives, i no tots van tornar. En aquest punt el discurs s'enfilava amb la figura d'Heribert Barrera.

"Fill de Martí Barrera, fill d'un militant de la CNT que encara en la seva figura moltes de les contradiccions que a nosaltres ens sembla que existeixen i que no sempre eren viscudes com a tals. Martí Barrera és militant de la CNT, Conseller de la Generalitat, i quan esclata la guerra dóna al seu fill un fusell i li diu: "Apa noi, a defensar Catalunya". Quan Heribert Barrera se'n va a l'exili fa una aposta personal, i col·lectiva i nacional extraordinària: que és formar-se, estudiar. Ho fa, i ho fa bé, i més endavant renunciarà a la tranquil·litat, al plaer, i al reconeixement de la seva vida acadèmica brillant per tornar-se a posar al servei del país. Va triar un camí difícil, en un context difícil, i això l'honora."

Encara som el que som per tot allò que l'obra d'aquella generació, de Soldevila, Pompeu Fabra, Pere Coromines, ens ha donat. Són una generació que sovint va triar els camins més durs, perquè sabien que eren els camins que calien. Des d'aquí els recordem perquè ens serveixin d'exemple.


dissabte, 18 d’agost de 2012

divendres, 10 d’agost de 2012

Josep Maria Ainaud de Lasarte



Sempre ajudant, sempre somrient, sempre endavant. Obert a tots però fidel als seus. Exemple i mestre humil. Fins a sempre i moltes gràcies Josep Maria, els qui ens quedem seguirem el camí que has ajudat a traçar.


 Ainaud fou historiador, periodista i polític. Estudiós de personatges emblemàtics del catalanisme com Francesc Macià, Francesc Cambó, Bonaventura Gassol i Enric Prat de la Riba, la seva obra gira al voltant de la difusió de la cultura i la història de Catalunya. N'és una mostra l'editorial Aymà liderada per Joan Baptista Cendrós, que reuní Homenots com en Josep Maria, en Joan Oliver (Pere Quart), Nèstor Luján. Mestres tots, grans catalanistes, exemples per tots avui. En foren el resultat la publicació d'una història de Catalunya on apareixien banderes catalanes, o bé que tothom qui treballés a l'editorial parlés i escrivís correctament el català; tot això perdent diners a cabassos amb alegria i generositat. Són les fites com aquestes són les que ens han permès arribar avui a tenir una nació catalana que aspira clarament a ser 'un país normal', ho explica i ho reclama amb llibertat i en democràcia.

Homes com el Josep Maria són exemple de compromís amb una gent i amb una causa als quals ha sabut fer costat al llarg de la vida, sense allunyar-se'n ni en els moments difícils ni en els dolços. L'esforç silenciós en la vida d'estudi i la vida activa a la ciutat i arreu del país, sempre en la fermesa i la fidelitat van ser el fil conductor de la seva acció i allò que la va omplir de sentit. Fermesa, fidelitat i humilitat són l'exemple que deixa als joves catalans que tenen per davant un futur tan obert com incert, perquè cadascun de nosaltres sàpiga trobar per als seus estimats i la seva feina aquesta mateixa força que fa país i fa vida.



Text extret dels articles de la Vanguardia i l'ARA
http://www.lavanguardia.com/local/20120810/54336001558/ainaud-de-lasarte-miquel-rey-mataro-homenatge.html 

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.