dimarts, 10 de març de 2009

Santa Eulàlia

Segons la tradició cristiana, Santa Eulàlia de Barcelona fou una noia barcelonina (més concretament, del Desert de Sarrià),[1] del segle III o IV, que per defensar la seva fe va patir diferents turments i va morir a la creu, si bé hi ha seriosos dubtes sobre la historicitat de la narració del seu martiri, i fins i tot sobre si la seva llegenda no és una versió local de la de Santa Eulàlia de Mèrida, ja que el primer testimoni escrit que se'n té és un himne del bisbe de Barcelona Quirze, de cap al 660, o sigui, més de tres segles després de la seva època. La tradició que la fa originària de Sarrià encara és posterior.

D'acord amb la tradició, un dels turments que va patir va consistir a llançar-la rodolant dins una bóta plena de vidres pel carrer actualment anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Un altre turment fou el del foc, però miraculosament les flames s'apartaven del cos d'Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins.

Diu la llegenda que la van clavar tota despullada en una creu en forma de 'X' (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia). En aquell moment per preservar la seva intimitat li van créixer els cabells i va començar a nevar. És co-patrona de Barcelona.
Les seves despulles foren localitzades el 878 pel bisbe Frodoí i traslladades solemnement a la catedral.

Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom "Eulàlia", que en grec significa "ben parlada".

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.