En memòria de Jacint Verdaguer

El 10 e juny de 1902 va morir Jacint Verdaguer, en aquesta ocasió el volem recordar amb la publicació especial que va fer la revista Serra d'Or pel centenari de la seva mort al número 508.

Taula Rodona, Josep Dencàs més enllà dels fets del 6 d’octubre de 1934

En commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Dencàs

 

 

Dilluns 23 de maig a les 19h a Can Fabra

Participants: Fermí Rubiralta, Jordi Rabassa, Pau Vinyes i Roig, Manuel Pérez Nespereira, historiadors.

Moderat per: Ricard Paradís, historiador i membre de Tot Història Associació Cultural.

Enguany es commemoren els 50 anys de la mort de Josep Dencàs i Puigdollers (1899- 1966). Dencàs va néixer a Vic, però als 2 anys se’n va anar a viure amb la família a Sant Andreu de Palomar. Home destacat d’Estat Català a Sant Andreu. Arribaria ser conseller de Sanitat de la Generalitat amb en Macià i de Governació amb en Companys. Després dels Fets d’Octubre de 1934 s’exilià -essent l’únic membre del Govern de la Generalitat que no va ésser empresonat-, retornant el 1936 a Barcelona i en esclatar la Guerra Civil s’hagué d’exiliar de nou atès que els de la CNT-FAI li tenien jurada. Finalment s’exilia a Tànger, on fundaria dues clíniques i morirà el febrer de 1966. Casat amb Raimunda Cararach, filla del cap de la Lliga Regionalista a Sant Andreu de Palomar Josep Cararach

Data: Dilluns 23 de maig de 2016 Hora: 19 hores. Lloc: Auditori Centre Cultural Can Fabra Carrer del Segre, 24-32 / Plaça de Can Fabra 08030-Barcelona

 

Organitza: 

Hi col·laboren:

 

 

Ha mort Jaume Castells, militant del FNC que va viure l'exili

El veterà independentista Robert Surroca Tallaferro ens ha tramès la informació de la mort als 92 anys de Jaume Castells, independentista vinculat al FNC des de l'exili

 

D'esquerra a dreta: Francesc Espriu, Pere Veguer, Jaume Castells i Ferran Marull, tots antics combatents del FNC dels anys 40. Fotografia oferta per Robert Surroca

L'escrit de Robert Surroca explica que "Rebo la notícia del traspàs, a Sao Paulo, de Jaume Castells i Lluelles, membre de l’Organització Militar del Front Nacional de Catalunya, als anys 40. Com a tal va participar en diverses accions pròpies d’aquells anys, entre elles i junt amb Ferran Marull, la voladura amb dinamita del local del SEU (Sindicato Español Universitario) de la Universitat on, els falangistes, torturaven els estudiants catalanistes. Detingut en la caiguda del 1946, posteriorment s’exilia a París on, amb Manuel Viusà, publiquen el Per Catalunya. Després marxa al Brasil sen membre fundador del Grup de Catalans de Sao Paulo, on porta una activitat molt important."

Acaba la dictadura, Jaume Castells retornava cada dos anys a Europa passant per Catalunya i l'Estat francès, per veure's amb antics companys del FNC.

Surroca descriu que "Vaig tindré el privilegi que m'inclogués en aquestes visites, vaig aprendre a coneixe’l, admirar-lo i estimar-lo: la última vegada, ja fa set anys, es lamentava que el seu estat de salut aviat l’impediria aquest viatge, com així va ser, mai, però, va perdre el contacte telefònic."

L'escrit finalitza amb unes parauels de comiat de Surroca: "...va tindre temps de veure el camí que ha emprés Catalunya, la nostra pàtria, envers el seu alliberament pel que, ell, tan havia lluitat. Sempre el recordarem i a la seva esposa Montserrat Prat i Celma i a la seva filla Núria, en nom propi i de tots els antics militants del FNC, el nostre més sentit condol."

text de Llibertat.cat

Fotos de l'acte d'homenatge als germans Badia al Fossar de les Moreres

Les intervencions foren:

 

-Ofrena floral d'Estat Català
-Lectura de Teresa Clota d'Indrets del Record
-Intervenció Jordi Miravet del Memorial 1714
-Parlament de l'historiador Tomàs Callau
-Lectura d'adhesions
-Participà una representació del Regiment Pirinenc
-Coral el Poble que canta dirigida per Jordi Llobet

Jordi Llobet amb la coral Poble que canta

Parlament d'en Jordi Miravet, president del Memorial1714 on cada diumenge es celebren actes d'homenatge

Jordi Miró president d'Estat Català a la cloenda

Parlament d'Andrea Faedda en representació de l'independentisme sard

Parlament Tomàs Callau

Presència de l'associació de recreació del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya

La mort dels germans Badia

Portada del Diari de Barceona el 28 d'abril de 1937, un any després de la mort dels germans Badia