Àngel Guimera (1847 - 1924)

Som i serem gent catalana 

tant si es vol com si no es vol, 

que no hi ha terra més ufana 

     sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera 

i tot cantava al seu pas. 

Canta la terra encara entera 

     i canta que cantaràs.

Canta l'aucell, el riu, la planta, 

canten la lluna i el sol. 

Tot treballant la mare canta 

     i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra 

lo passat jamai passat, 

i joren i nits de serra en serra 

     com tot canta al Montserrat

Antoni Batlle i Mas

Avui fa dotze anys que ens va deixar el patriota Antoni Batlle i Mas, militant històric d'Estat Català.

Esquela mortuòria d'Estat Català anunciant la defunció del Sr. Batlle

A continuació  llegireu un article de'n Jaume Renyer publicat a Vilaweb (2009) dedicat a Antoni Batlle.

Avui fa set anys que traspassà, a la ciutat de Reus, el patriota català Antoni Batlle i Mas (20 de juliol del 1919 - 27 de juny del 2002). Tenia, doncs, vuitanta-dos anys i un esperit ferreny, característic dels separatistes d'abans de la guerra.

Vaig tenir ocasió de tractar-lo sovint els darrers anys de la seva vida, quan ja anava amb crosses però no faltava a cap acte catalanista que es feia a Reus.  Vivia en un pis del carrer del Carrilet rodejat de records personals i polítics acumulats en la seva llarga trajectòria militant. Allí l'anàvem a veure alguns amics, Carles Pellicer (regidor i diputat de CIU) i els seus familiars. Quan només era un jovençà s'afilià a les Joventuts d'Estat Català, lluità amb l'exèrcit de la República i, quan acabada la guerra fou incorporat per força a l'exèrcit espanyol, s'integrà a la secció militar del Front Nacional de Catalunyadirigida per Jaume Martínez Vendrell. El seu nom de guerra era "Baldiri". 

Destacat a la Vall d'Aran i la Cerdanya ajudà a resistents i fugitius dels nazis a creuar la frontera franco-espanyola, conducta que li fou acreditada per l'exèrcit francès amb un diploma on consta: "Antoni Batlle i Mas (Baldiri), soldat sans uniforme des Forces Françaises Combattantes, a participé, en territoire occupé par l'ennemi, au glorieux combat pour la liberation de la Patrie". Sobre la seva activitat clandestina en tant que militant del FNC el mateix Jaume Martínez Vendrell li va enviar aquesta nota que vaig reproduir en el llibre "Un home del silenci: Jaume Cornudella i Olivé", (Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgina 134): 

"Amic Baldiri:

Com podràs comprovar en el meu llibre "Una vida per Catalunya", he respectat ben contra la meva voluntat, la teva de que en el mateix no hi figuri cap de les accions per tu portades a cap en la clandestinitat contra el règim franquista. I solament, com em vares autoritzar, només hi figura el teu nom. Això no és just, doncs els que tant ens vàrem sacrificar i tantes vides va costar, avui hem sigut oblidats en el més olímpic despreci. Dissortadament han resultat estèrils totes les accions, els esforços i sacrificis. La ferida que portem oberta només es clourà quan passem a millor vida. Rep una forta abraçada del teu germà.

Jaume Martínez Vendrell".

Escriví unes memòries sobre dels seus anys de lluita per Catalunya: "El perquè d'una obsessió: prendre part en la lluita per l'alliberament de la pàtria subjugada i vexada", que resten inèdites. 

Lluís Companys

Tal dia com avui però de l'any 1883, neix Lluís Companys. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern espanyol, president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola i màxim dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser assassinat al castell de Montjuïc de Barcelona l'octubre de 1940, després d'un consell de guerra sense garanties. Recuperem el reportatge 'Lluís Companys, els primers anys de lluita política' http://ow.ly/y7GqP

El President Companys en l'acte de desgreuge que el poble de Catalunya tributa a la tomba del President Macià després de l'acte vandàlic per uns brètols.

Josep Martí Folguera

Document del 2002

Homenatge als germans Badia