En memòria de l'Avi, un heroi

El dia de Nadal però de 1933 ens va deixar el Molt Honorable President de la Generalitat, Francesc Macià a qui recordem amb aquest article publicat el 7 de març del 1981 al diari francès Samedi recordant els Fets de Prats de Molló

Magí Clotet i Mateu: Un resistent

 Vila-Rodona (Alt Camp) 30-10-1909 

Sabadell 25-12-1978

 De jove, la seva família es traslladà a viure a Sant Just Desvern on, en Magí, és membre fundador de "Nosaltres Sols!", organització separatista dirigida per Daniel Cardona. Més tard s'integra a Estat Català. Per disposició d'aquest partit ingressa al Departament d'Ordre Públic de la Generalitat. El 1935 es casa amb Edelmira Canet i Garcia amb qui té una filla que, posteriorment, va donar-li quatre nets.

Carnet com a membre del Departament d'Ordre Públic  de la Generalitat

Durant la guerra, per la seva condició de policia, actua contra els elements incontrolats -sobretot després dels fets de maig de 1937- que tants estralls van fer a la reraguarda.

a l'exili francès és un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya, militància que va mantenir fins la seva mort, essent membre del seu Consell Nacional des del 1948 fins al 1974.

Quan l'ocupació de França, és enviat pels alemanys a Séte, fent-lo treballar del seu ofici de torner, a través del MOI (Main d'Oeuvre Immigré). Un vespre en que es trobava en una reunió d'exiliats catalans, escoltant la BBC en un semisoterrani que tenia una finestra que donava al carrer, hi va passar per davant d'aquesta un oficial alemany que en sentí una llengua per a ell estranya, pica a la porta i entrà pistola en mà. Un dels assistents va clavar-li un cop desarmant-lo i, entre tots, el van lligar i "empaquetar" deixant-lo a la via del tren.

Després d'aquest fet, en Magí s'incorporà a la Resistència. S'enrolà, a la Correze, al grup 423 amb base a Bort-les-Orgues, als límits del Limousin amb l'Auvergne, participant en un munt d'accions contra els nazis.

En acabar-se la 2a Guerra Mundial, en Magí  s'incorpora a les forces guerrilleres que entren per la Vall d'Aran, l'octubre de 1944. Forma part de l'escamot de maquis que controlava el Port de la Bonaigua. En veure un cotxe (molt escassos a l'època) en Magí li encara la metralladora amb el dit al gatell, però en advertir-lo els companys que el vehicle no duia distintius militars i  els ocupants eren paisans no l'ataquen. En aquell cotxe hi viatjava el comandament de l'exercit espanyol  atacat pels guerrillers.

S'incorpora a la secció del FNC de Perpinyà, on col·labora en la impressió  i edició d'"Opinions", portaveu d'aquesta organització a Catalunya Nord. El seu germà Francesc va ser detingut el 1941, a Barcelona, acusat de militar al FNC, passant a prop de quatre anys a la presó sense ser jutjat.

El 1947 retorna, clandestinament, residint a Barcelona i LLeida, amb documentació falsa facilitada pel Front. Poc esprés es trasllada a Sabadell, on l'alcalde  Josep Ma. Marcet, el documentà legalment. Amb Marcet mantingué bones relacions, tot i la gran discrepància ideològica, ja uqe aquest tenia una actitud de suport a gent perseguida o empresonada que, en Magí, va aprofitar moltes vegades. Treballà en una empresa tèxtil i, a la vegada, fa de mestre de català i francès.

El 19 d'abril de 1950, el llibertaris Josep-Lluís Facerias, Toni Franquesa Fonoll i un altre no identificant anaren a la "barraca" d'en Magí demanant que els guardés unes metralletes i uns paquets. En Franquesa li va comunicar que tenien la intenció de fer un atemptat a en Marcet. En Magí  els va explicar que aquest havia  tret molta gent de la presó i que havia empleat perseguits a la seva fàbrica. Van acceptar les seves objeccions  i marxaren de camí de Barcelona. Pel trajecte tingueren una topada amb la guàrdia civil, que va matar en Franquesa, a qui van trobar un paper amb l'adreça d'en Magí. Va ser detingut i interrogat durant vuit dies fins que, per gestions d'en Marcet, va ser alliberat.

En la seva "barraca" del carrer Burriana núm. 34, de la capital del Vallès Occidental -que era un magatzem de metal·lúrgica propietat del també militants del Front, Joan Fuster- on em Magí cremava els seus toscanos, hi havia reunions conspiratives del Front i, a la vegada, hi desfilava tot el Sabadell democràtic i clandestí cercant consell o ajuda que ell mai negà a ningú, al marge de la ideologia, mentre fos antifeixista. Per allà van passar-hi anarquistes, comunistes, sindicalistes, bascos, etc. i sempre van trobar la mà oberta i la solidaritat  d'en Magí Clotet.

Va ser un dels fundadors de l'Òmnium Cultural i l'Assemblea de Catalunya a Sabadell.

Home bondadós i afable, a la seva mort tot el Sabadell cultural i democràtic l'acompanyà com una mostra de respecte i estima que es va guanyar. Posteriorment es dóna el seu nom a un carrer de la vila, substituint el que fins aleshores havia portat i que era el d'un genocida espanyol: Hernán Cortés. Com va dir l'alcalde Farrés en el moment de l'acte inaugural: "...si un s'havia dedicat a massacrar indis, l'altre havia lluitat tota la seva vida per la llibertat d'un poble": el nostre.

Rober Surroca i Tallaferro

Països Catalans juliol-agost de 2003

(Agraïm la informació tramesa pel company del Front i amic, de Sabadell: Josep Guillem i Vallribera)

Actes d'homenatge a Francesc Macià

Us presentem els actes d'homenatge del 83è aniversari de la mort del President Macià. L'entrada s'anirà actualitzant segons ens arribin les dades.

Esquerra Republicana de Catalunya:

 10h Ofrena floral a la Tomba del President Macià - Cementiri de Montjuïc (Barcelona).

 11:30h Acte polític al monument a Francesc Macià - Pl. Catalunya (Barcelona).

Estat Català: 

10:30h Acte polític al monument a Francesc Macià - Pl. Catalunya (Barcelona).

 

Catalans, sapigueu fer- vos dignes de Catalunya Francesc Macià

Acte de lliurament de l'Arxiu documental de Josep Planchart

Auditori del Museu d'Història de Catalunya. PLaça de Pau Vila, 3, 08039 Barcelona, a les 19 hores
El propvinent dia 15 de desembre el Centre d’Història Contemporània de Catalunya organitza l’acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart. Serà a les 7 del vespre a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya. Josep Planchart va ser un dels màxims dirigents d’Estat Català, degà dels partits i organitzacions independentistes, va recollir al llarg de la seva vida escrits i publicacions del partit, com també del Front Nacional de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i d’activitats de la dita resistència cultural.

Durant l’acte el doctor Lluís Duran intervindrà amb la conferència “Josep Planchart i Estat Català, la primera organització independentista”. Enllaç de l'acte.

Podeu escoltar aquest enregistrament, del febrer de 2005, on ell mateix explicava algunes de les seves vivències: 

i aquest vídeo en homenatge seu:

Josep Planchart, a la Via catalana de 2013

Ens ha deixat en Llorenç Planes de la Catalunya del Nord

Ens arriba la mala notícia que ens ha deixat el patriota de Catalunya Nord Llorenç Planes

Costoja (Vallespir), 29 de març de 1945 

4 de desembre de 2016

Llorenç Planes  és un escriptor i polític nord-català molt influent en el moviment catalanista de la Catalunya del Nord.

Va nàixer en una casa de pagès a Costoja (Vallespir) el 1945, a prop de la frontera d'estat. Passà la seva joventut pels voltants d'aquest ròdol i només va ser quan féu 16 anys que començà a allunyar-se de la terra nadiva. Se n'anà primer a Perpinyà per a estudiar el batxillerat i més endavant a Tolosa on estudià enginyeria agrònoma.

La seva trajectòria professional el portà més al nord encara, hagué de passar dos anys a Dijon en una escola de funcionaris del Ministeri francès de l'Agricultura i després del servei militar, visqué uns quatre anys a Orlhac (Alvèrnia) i d'ençà el 1975 va residir a París abans de tornar a la Catalunya del Nord uns quants anys després.

Donà classes d'agricultura a Tesà (el Rosselló), alhora que fou encarregat d'aquesta matèria a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (el Conflent) des del 1973, des d'on procurà tractar de manera comuna els problemes dels agricultors de la Catalunya del Nord i de la Catalunya del Sud. Va col·laborar amb el Grup Cultural de la Joventut Catalana i amb el Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació (CREA). Del 1970 al 1978 fou redactor de La Falç. El 1986 fou un dels fundadors d'Unitat Catalana, i el 1989 substituí Andreu Barrere en la presidència, càrrec en el qual fou renovat el 1993.

Inspirat per l'analogia amb Euskadi Nord i Euskadi Sud, va encunyar el terme Catalunya Nord, reflectit per primera vegada en El petit llibre de la Catalunya Nord, publicat el 1974.

Fou regidor (1995-2001) i tinent d’alcalde (1998-2001) de Sant Nazari de Rosselló.


Les seves obres són:
El petit llibre de Catalunya-Nord (Lluita per un "Rosselló" català) (1974)
Els vins del Rosselló (1980)
Per comprendre Catalunya Nord. De la identitat desnaturalitzada a l'esperança de futur (2012)

El diari Avui li dedicava aquesta entrevista el novembre del 2012

Demà a Radio Arrels en parlaran a "El matiner" a les 8h30 amb el nostre invitat Jaume Roure, company del partit Unitat Catalana duran molts anys.