dimarts, 28 d’abril de 2015

Recordança dels germans Badia

Article a la revista Avant nº2 del 1978 sobre els germans Badia escrit per Josep Planchart  (Sant Celoni, 5 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de juliol de 2015)




El mateix article va servir per recordar els germans Badia al 2001




* Material obtingut gràcies al Sr. Martí Torrent (Arenys de Mar, 29 d'octubre de 1912 - Barcelona, 15 d'abril de 2012)

dilluns, 27 d’abril de 2015

Conferència sobre el 75è aniversari de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC).

Dimecres 29 d’abril a la seu del Memorial Democràtic, carrer Peu de la Creu, 4, a les 19 h, els vells militants del FNC Robert Surroca i Agustí Barrera parlaran de la història del FNC.

El FNC fou fundat a París el 04/05/1940, com a organització patriòtica resistent per militants procedents d’Estat Català (EC) i de Nosaltres Sols! (NS!) l’organització liderada per Daniel Cardona (1890-1943) seguint el model insurreccionalista irlandès.

Durant la Segona Guerra Mundial, el FNC col·laborà amb els aliats en tasques d’espionatge i de pas pels Pirineus de fugitius de l’Europa ocupada i d’aviadors abatuts en territori francès.

El FNC va actuar durant la dictadura feixista com a pont històric, salvant la fractura de la derrota del 1939 i la posterior ocupació franquista, va permetre enllaçar el separatisme de F.Macià i D. Cardona, amb els plantejaments d’alliberament nacional i de classe del PSAN el 1968, i els de l’Esquerra Independentista  (EI) dels anys 2000. Les pàgines de la història del FNC són plenes d’heroisme, d’amor i voluntat de servei a la terra.

En la nostra història nacional, els homes i dones del FNC hi tenen un lloc de memòria ben guanyat.

10 anys de la mort de Raimon Galí

El proper dimarts 28 d'abril, s'escauen deu anys del traspàs d'en Raimon Galí. Familiars i amics, ens inviten a participar a la missa que se celebrarà en record  seu  a 2/4 de 8 del vespre  a l'església de Sant Felip Neri de Barcelona.




dimecres, 15 d’abril de 2015

En commemoració de la mort de Martí Torrent

El 15 d'abril del 2012 ens va deixar el Sr. Martí Torrent, històric militant catalanista i també culé. A continuació, amb l'objectiu de commemorar la seva mort, podeu llegir l'entrevista/article que li va fer n'Andreu Avel·lí Artís Tomas, en motiu de l'organització de l'exposició "Els encants del Barça" per part del Sr. Torrent.

Andreu Avel·lí Artís Tomas usava el pseudònim de Sempronio.
Entrevista a Martí Torren l'any 1974

dimarts, 14 d’abril de 2015

Macià proclama la república catalana




La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

El dia 14 d'abril, Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentà a l'Ajuntament de Barcelona, on foren rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. Des del balcó de l'ajuntament proclamà la República i hissà la Bandera de la Segona República Espanyola. Quan s'assabentà dels fets, Francesc Macià, visiblement contrariat, es reuní amb Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la Generalitat. "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República a Madrid, Macià donava per constituït el nou estat, i a més en definia el seu caràcter federal, cosa que mai arribaria a acomplir-se.

Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930). L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment.

Immediatament Macià començà a exercir el poder i a fer nomenacions i destitucions. Nomenà al general Eduardo López de Ochoa de la seva confiança com a capità general de Catalunya, en substitució del general Despujols. Lluís Companys fou nomenat governador civil de Barcelona, i formà un gabinet de ministres amb els membres més rellevants del seu partit (vegeu Govern de Catalunya 1931-1932).





dissabte, 11 d’abril de 2015

divendres, 10 d’abril de 2015

20 anys sense Ovidi


Fotografia de patriotes

Fotografia del 10 d'abril del 2002 a Reus després d'una reunió del Consell Consultiu d'Estat Català.
Aquesta fotografia va aparèixer al Butlletí d'Estat Català 3ª Època núm.3 de l'11 de setembre del 2002

Començant per l'esquerra n'Antoni Batlle (20 de juliol de 1919 - 27 de juny de 2002), davant seu en Martí Torrent (29 d'octubre de 1912 - 15 d'abril de 2012 , al seu costat Josep Planchart (Sant Celoni, 5 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de juliol de 2015) . Es desconeix la persona que hi ha davant d'aquest.






dijous, 9 d’abril de 2015

Manuel Carrasco i Formiguera, un heroi perseguit pels espanyols (anarquistes i feixistes)

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX.
El recordem avui amb el targetó de l'acte d'homenatge d'Unió Democràtica de Catalunya de l'any 1977*.


* El sentit de recordar Carrasco i Formiguera amb aquesta targeta és únicament històric, doncs tal partit (ni llavors, ni ara) representa l'ideal patriòtic en el qual Manuel Carrasco basava la seva vida.

dimecres, 8 d’abril de 2015

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.